3. Colometa (Natàlia)
La Colometa és el personatge principal de la novel·la. Ella
mateixa és la narradora que explica la seva història i tot
el que li passa al llarg de la seva vida.
A la novel·la comença quan la Natàlia era una noia jove,
que va deixar el seu nuvi, en Pere, per un altre noi, en
Quimet. El va conèixer un dia que havia anat de festa a
la plaça del Diamant. Al cap de poc temps, en Quimet i
la Natàlia es van casar i van tenir dos fills, l’Antoni i la
Rita.
Després de la mort d’en Quimet i, a conseqüència de la
guerra i la fam, la Natàlia es va haver de casar per
segona vegada amb un altre home, l’Antoni, l’adroguer.
4. A penes tenim descripcions de la Natàlia durant la novel·la, i les
úniques que hi ha fan referència són com la narradora es veu a ella
mateixa; i sempre en relació al caràcter més que no a l’aspecte
físic: “Perquè jo era així que patia si algú em demanava una cosa i
havia de dir que no”. Era una noia insegura i alhora una bona
persona que no tenia prejudicis contra ningú.
Al principi de la novel·la era una persona innocent amb poca
personalitat ,ja que en Quimet, al principi de l’obra, li canvia el seu
nom pel de Colometa, tot i que ella no i esta d’acord. Però a mesura
que va avançant la novel·la, comença a treure el seu caràcter i es
decideix a matar els coloms del seu marit perquè n’estava farta.
Es descriu com una noia que és regeix pels costums i les normes de
les classes menestrals de la Barcelona de l’època de la República.
Treballava en una pastisseria fins que el seu marit li ho va prohibir.
6. Quimet
En Quimet planteja una gelosia possessiva envers la
Colometa. És un personatge tradicional que creu que
l’home és superior a la dona només pel fet de ser home i
aquesta ideologia el fa imaginar-se que la seva dona és
únicament per a ell. Aquesta possessió fa que la
Colometa es torni submisa als desitjos d’en Quimet. Li
ha de netejar la cadira on només ell pot seure; li ha de
planxar els pantalons cada setmana; li ha de demanar
perdó per haver sortit amb el Pere encara que no és
veritat, etcètera. Al començament de la història, quan es
coneixen per primera vegada, ja li canvia el nom de
Natàlia per un altre que li agrada més, Colometa, tot i
que a la pròpia Natàlia no li agrada; però, ho accepta.
7. Ja des del començament, a través d’un sermó masclista
que en Quimet fa a la Colometa, es pot veure que és
dominant. Creu que el pastisser, la mirava massa i
sempre li preguntava si s’havia vist amb ells. Ella ho
negava, fins que al final, es va atabalar i es va cansar
que li ho preguntés, i li va di que sí, però sabent que era
mentida. En Quimet havia guanyat la batalla psicològica
i va castigar la Colometa fent-li passar males estones.
Era una home que, només per cridar l’atenció de la seua
dona i fer que estigués més per ell, s’inventava un mal
de cama horrorós la majoria de les nits i ella, com una
dona obedient, havia d’estar per ell.
També deia sempre: “Pobra Maria...” amb la qual cosa feia
sentir malament la Colometa cada cop que es
barallaven. Ella es pensava que la Maria era una antiga
nòvia d’en Quimet que tot ho feia millor que ella.
8. Amb els seus amics també era igual d’egoista, com per
exemple quan l’ajuden a fer-se la casa i ell busca
qualsevol excusa per anar-se’n i deixar-los treballant.
Demostra que el seu caràcter és el d’un home masclista,
gelós i possessiu.
Finalment en Quimet, quan arriba la guerra, se’n va al front
com a voluntari en ajuda de la República per defensar
les llibertats de Catalunya i de la classe treballadora.
11. Antoni i Rita
Els fills de Natàlia i en Quimet són considerats com una
càrrega que només recau en la Natàlia. En Quimet
ajudava ben poc en la criança dels seus fills tot i
estimar-se’ls. Però, a més d’això, tenen altres significats
en la novel·la. L’Antoni s’assembla més a Natàlia, i la
Rita, al Quimet, sobretot en la forma de tractar al Vicenç,
el seu promès.
12. L’Antoni és el primer fill d’en Quimet i la Natàlia. Ja des de petit era un
nen molt nerviós que sempre plorava: “Li donava llet i no la volia. Li
donava aigua i no la volia. Li donava suc de taronja i l’escopia. El
canviava, plors. El banyava, plors. Era nerviós: ”. Quan la Natàlia es
va quedar embarassada de la Rita, l’Antoni es va engelosir de la
nena: “...l’havia de vigilar molt. Un dia el vaig trobar enfilat en un
tamboret, al costat del bressol: ficava una baldufa al coll de la nena,
ja estava mig morta...”.
Durant la guerra, mentre en Quimet era al front, la Natàlia va haver de
dur al seu fill a unes colònies perquè no podia alimentar-los tots
dos. La Rita va decidir que es quedaria a casa, però, en canvi, el
nen, gràcies a una amiga seva, la Julieta, el va poder posar en unes
colònies. Quan va sortir d’allí, va fer un canvi en un moment, va
passar de ser un nen a ser un home.
De més gran, quan estaven amb el seu padrastre, l’adroguer, era un
noi molt feliç que no volia anar a estudiar fora de casa. Deia que ell
estava molt bé a casa. Sobretot no volia anar a estudiar per no
haver de deixar la família tal com li havia passat abans en l’estança
a les colònies.
13. La Rita és la filla petita d’en Quimet i la Natàlia. Quan la
nena era petita s’assemblava molt al seu pare, en
Quimet: “La Rita era en Quimet. Els ulls de mico i
aquella mena de cosa que no es podia explicar què era
però que anava tota de cara fer patir”. Però, quan la
Natàlia travessava aquella època de crisis i de fam la
Rita era la que sempre li feia companyia.
Finalment, quan van anar a viure amb el seu padrastre,
l’Adroguer era una noia feliç i alegre. Es va fer gran i un
noi, anomenat Vicenç, que portava el negoci d’un bar a
la cantonada del carrer de casa l’adroguer, li va
demanar la mà per casar-s’hi. Li va costar, però al cap
d’un temps ho acceptà, però tractava en Vicenç igual
com son pare feia amb la seva mare, d’una manera una
mica agressiva i dominant.
15. Senyora Enriqueta
La senyora Enriqueta té un paper maternal cap a la
protagonista, la Natalia, ja que aquesta s’ha quedat
òrfena de mare des de ben petita i el seu pare li fa molt
poc cas des que la seva mare és morta. La senyora
Enriqueta ajuda la Natàlia igual com ho hagués fet la
seva mare.
Vivia de vendre castanyes i moniatos a l’hivern i, cacauets i
xufles a festes majors a l’estiu. “Era alta, amb boca de
rap i amb nas de paperina, estiu i hivern sempre duia
mitges blanques i sabates negres. Anava molt neta. Li
agradava molt el cafè”.
16. Es preocupava molt de la seva amiga Natàlia i l’ajudava en
el que fos: li donava consells i l’ajudava en cada decisió
que havia de prendre, li donava la seva opinió sobre en
Quimet: ”la senyora Enriqueta va dir que no se’l creia,
que només ho feia perquè estigués per el”. L’ajudava a
cuidar i alimentar els seus fills...
18. Antoni
“L’home de les veces”, és l’amo de l’adrogueria on la
Natàlia compra les veces pels coloms d’en Quimet.
Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i
està a punt de matar els seus fills i a ella mateixa,
l’Antoni li ofereix feina com a dona de la neteja a
l’adrogueria. A partir d’aquí comença la relació entre
l’Antoni i la Natàlia i, finalment, l’Antoni acaba demanant-
li per casar-se. La Natàlia ho accepta i formen una
família a casa seva: la Natàlia, l’Antoni, i els dos fills de
la Natàlia, l’Antoni i la Rita. L’adroguer també havia anat
a la Guerra i el van ferir. Es va poder refer de les ferides,
però ja no podria tenir fills.
És un home sensat, molt comprensiu, que deixa fer a la
Natàlia tot el que ella vol. Ell se l’estima amb respecte.
