Opinió dels altres

1,596 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,596
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
963
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Opinió dels altres

  1. 1. Gaudim amb Contes (ADAPTACIÓ PARTICULAR dun conte de tradició popular) L’opinió dels altres (conte tradicional oriental)Això si que ja era massa, pensava en Joan, mentre s’anava traient la camisa queamb tan de gust s’havia comprat el dia anterior. Ara resulta que na Marta, la mevagermana petita, em diu que ja no es porten les camises a ratlles!!!- I què em poso per anar al sopar de l’empresa familiar? es preguntava amb certaangoixa. Sempre havia estat molt primmirat en aquestes coses, no voliadesentonar i estava molt pendent del que dirien. I mai acabava de trobar-se prou agust amb el que portava, el que deia, el que feia o fins i tot, el que demanava quananava al restaurant, per exemple. Serà el que toca demanar?? Pensaran que socmassa convencional? Massa atrevit? Massa avorrit? No podia abstreure’sd’aquests dubtes i preguntes.Això ja li venia de família, molt coneguda i socialment molt reconeguda. La sevamare sempre li havia dit que no s’havia de cridar massa l’atenció i el seu pare, eraun model d’adaptació a les normes i bons costums socials. Sobretot quan era untema relacionat amb la feina i l’empresa.En Joan no estava massa d’acord amb tots aquests convencionalismes socials,però això no treia que a base d’una educació basada sobretot en el què diran mésque en els valors sincers i autèntics, havia acabat per assumir que l’opinió delsaltres era molt i molt important, fins al punt que a vegades ja no sabia si decidia enfunció del que realment ell volia, o simplement, en funció del que trobava que elsaltres pensarien.En sortir de casa, es va trobar a na Maria, la veïna del costat, amb la que a poc apoc havia agafat confiança, i va pensar que tal vegada li donaria un bon consell desi anava ben vestit i què en pensava ella del polo que finalment s’havia posat.Era una noia realment estranya, no tant per com anava o el que feia, més aviat pelseu costum de sempre tenir un conte, una rondalla o una història mig inventadaper contestar o donar consells. I sempre trobava el punt exacte que li obrial’enteniment i donava llum als dubtes que en Joan sovint tenia, sempre benpredisposada a ajudar les persones, i amb una visió de la vida molt clara i moltsincera. Sabia que en ella trobaria acolliment i comprensió, sense jutjar ni valorarels seus dubtes.- Bon capvespre, Maria –li va dir en Joan – Mira, al final m’he posat aquest
  2. 2. polo per anar al sopar, enlloc de la camisa de ratlles que primer haviaescollit. Na Marta diu que és el que ara es porta. Tu que en trobes, millor lacamisa o el polo?- Hola, Joan... – va dir na Maria – Mira, això em recorda una història d’unase, un vell i el seu net, que els hi passava el mateix que a tu.- Vols dir? També tenien problemes amb les camises?- Més o menys. Ja ja ja... – va dir amb tot rient na Maria - Mira, vine unaestona amb mi ja saps a on, i te l’explico. De ben segur que t’agradaràforça!En Joan i na Maria van començar a caminar cap a la Muntanya dels Vents, unlloc proper de difícil accés, alt i solitari, màgic i misteriós, donat a lesconfidències, on hi havia un tronc trencat d’una forta ventada, ja feia moltsanys, i on havien passat alguns capvespres ben agradables, parlant de la vida ide la mort, de tot i de res.Un cop allà, na Maria va començar el seu conte:- Mira, Joan, amb això de mirar-te tant el que diran els altres, pot passar-tecom li va passar, ara ja fa molts anys, al vell Isaies i al seu net Ismael:“Es diu, es conte i comenten que fa ja molt i molt de temps un avi i el seu nets’encaminaren un dia a un petit poble veí per a visitar a uns familiars, i es vanacompanyar d’un ase per tal de fer més portable la jornada. Anava el noi muntat al’ase quan, en passar prop d’unes cases, van sentir:- Quina vergonya! El jovenet tan còmode sobre l’ase i el pobre avi fent el camí apeu.Escoltades aquestes paraules, van decidir que anés l’avi en la muntura i el jovecaminant. Però en passar per un altra aldea varen escoltar:- Heu vist aquest egoista? Ell ben tranquil sobre l’ase, i el pobre noiet caminat.Llavors van acordar que el millor seria muntar tots dos alhora i així van arribar a unaltre poble, on uns homes els cridaren:- Què dimonis feu? Els dos pujats en el pobre animal... Quina crueltat, acabaràrebentat!Vista la situació, van acabar per concloure que el més encertat era continuar a peuels dos per no tenir que suportar més comentaris feridors de la gent. Peròpassaren per un nou lloc i van escoltar, em mig d’un riure burleta...- Sou més ases que l’animal que porteu! Com se us ocórrer anar caminant tenintun ase que us porti? “MISSATGE DEL CONTE Pots escoltar les opinions de tots aquells que
  3. 3. t’envolten, però no esperis satisfer tothom... Al final, les decisions són teves.Escolta’t i sigues allò que realment sentis que vols ser. Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com

×