1. 2a. Llei de Newton o Llei Fonamental
“Al aplicar una força sobre un cos aquest adquireix una acceleració proporcional a la
força aplicada de la mateixa direcció i sentit.”
La llei que relaciona aquestes magnituds és:
 
F = ma Força
On m és la massa de l’objecte. Una mateixa força produirà una intensitat de
l’acceleració inferior com més gran sigui la massa sobre la qual s’aplica.
La llei fonamental es pot enunciar a partir de la quantitat de moviment o moment
lineal. La quantitat de moviment d’un cos és per definició el producte de la massa per
la velocitat que té:
 
p = mv Quantitat de moviment
Suposem que sobre un cos actua una força constant, llavors:
       
 v − vo mv − mv0 p − p0 ∆p
F = ma = m = = =
t −t0 t −to t −to ∆t
“La força aplicada és proporcional al canvi de la quantitat de moviment que hi ha per
unitat de temps”. Per un mateix canvi de quantitat de moviment més intensa serà la
força com més petit sigui l’ interval de temps en que es produeix.
“Quan no actua cap força sobre un cos ( o la resultant de totes les forces és zero) la
quantitat de moviment es manté constant” , això es coneix com el principi de
conservació de la quantitat de moviment.
  
Si F = 0 ⇒ ∆p = 0 ⇒ v = ctt ⇒ MRU o repòs ⇒ 1a. Llei dinàmic
p f − p0 = 0 ⇒ p f = p0 conservació quantitat de moviment
La primera llei de la dinàmica és una conseqüència de la 2a. Llei.
Al producte d’una força pel temps durant el qual actua se li diu impuls i és igual al
canvi de la quantitat de moviment. Si la força és constant llavors:
 
F ·∆t = ∆p Impuls d’una força

2. 3a. Llei de la dinàmica o principi d’acció i reacció
“Quan un cos fa una força ( acció) fa una força sobre un altra, aquest també fa una
força (reacció) sobre el primer d’igual valor, direcció i sentit contrari”
 
F1 = − F2
Suposem un xoc de dos cossos que estan sobre una superfície horitzontal sense fricció
F1 1 2
Els valors dels dos vectors són iguals, però F1 és la força que fa el cos 2 sobre el cos 1 i
F2 la força que fa 1 sobre 2. Les dues forces estan aplicades sobre cossos diferents.
Mentre dura l’acció de les forces es produeix un canvi en la quantitat de moviment de
cadascun dels cossos. Suposem que aquesta força és constant i que no actua cap altra
força que la que exerceixen entre ells durant el xoc, llavors:
 
∆p1 ∆p 2        
=− ⇒ ∆p1 = −∆p2 ⇒ ∆p1 + ∆p2 = 0 ⇒ ( p1 − p01) + ( p2 − p02 ) = 0
∆t ∆t
El canvi de la quantitat de moviment total entre les dues boles es zero, es dir la quantitat
de moviment total que té el conjunt abans del xoc és igual a la quantitat de moviment
total que té el conjunt desprès del xoc:
      
p1 + p2 −( p01 + p02 ) =0 ⇒p f − p0 =0 ⇒∆ T =0
p
     
on p f = p1 + p2 i p0 = p01 + p02
Ja que la força total que actua sobre el conjunt es zero perquè no hi ha cap força
exterior total i les forces que fan entre elles ( interiors) sumen zero.
 
F1 + F2 = 0
Si observem les dues boles com una sola entitat sobre elles no actua cap força per la
qual cosa es manté la quantitat de moviment del conjunt (evidentment, si mirem cada
bola individualment cadascuna d’elles no conserva la quantitat de moviment!)