Enigma sobre la Gran Guerra

1. Millor un bon casc. O no...?
La Gran Guerra (1914-1915) es considerat un dels
conflictes més mortífers de la Història. Totes les
grans potències de l’època es van veure arrossegades
en un enfrontament que va costar la vida a més de
nou milions de combatents.
Quan van començar les hostilitats, i malgrat la carrera
armamentística que van dur a terme les principals
potències participants, els exèrcits no estaven
preparats per un conflicte com el que s’apropava. Els
soldats de la majoria de les nacions utilitzaven
simples gorres de tela que no oferien cap protecció
contra les armes modernes. Les tropes alemanyes
utilitzaven el Pickelhaube, de cuir i també de poc
valor com a protecció.
Els britànics incloïen en el seu uniforme una gorra marró de tela. Ni un sol casc de metall. A
mesura que la guerra avançava les autoritats militars van començar a alarmar-se per la gran
proporció de ferits en el cap. Llavors van decidir reemplaçar la gorra pel casc.
Així que al Departament d’Invents de l’Oficina de Guerra britànica se li encomanà avaluar el
disseny francès, que havien decidit no era bastant fort i era massa complex per fabricar-lo de
manera ràpida i massiva. Per això es decantaren per la proposta presentada per John L. Brodie
i que utilitzava una sola fulla gruixuda d’acer.
El casc Brodie –foto- va ser patentat el 1915 i es va utilitzar per primera vegada el setembre
d’aquell any y es popularitzà entre la tropa com el “sombrero de llauna” o el “bombí de
batalla”. Els alts comandaments de l’exèrcit es sorprengueren però quan van descobrir que la
incidència de ferides al cap augmentaven.
I eus aquí l’enigma que es planteja: considerant que la intensitat de la guerra era la mateixa
d’abans i després del canvi. Per què va augmentar la proporció de ferits al cap per batalló quan
els homes portaven els cascs metàl-lics en comptes de gorres?