presentació oratoris

5. Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència,
el 21 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de
1595
• Fou fundador de la
Congregació de
l'Oratori.
• La Germandat del Petit
Oratori anar creixent i el
1575 va ser formalment
reconeguda per Gregori
XIII com la Congregació
de l'Oratori, i se li va
concedir l'església de
Santa Maria in Vallicella

6. Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
• Congregatio Oratorii
Sancti Philippi Nerii, és
una congregació de
sacerdots seculars i de
seglars, constituïda com a
societat de vida
apostòlica. Fundada per
Sant Felip Neri, els seus
membres, coneguts com
a oratorians o felipons,
posposen al seu nom les
sigles C.O. o Cong. Orat.

7. San Girolamo della Carità (Roma), edificat sobre l'església que
va servir com a primera seu de la Congregació de l'Oratori
• Un oratori és un edifici religiós
destinat a la pregària i a la
celebració de la missa, que no
reuneix els requisits d’una
església parroquial. El seu
origen es troba en les capelles
erigides en les tombes dels
màrtirs i en els llocs de culte
rural dependents de les
primeres seus episcopals.
Generalment són de petites
dimensions. En català, tot
sovint són denominades
ermites, encara que
tècnicament aquest terme
s’hauria de reservar als
oratoris servits per ermitans.

8. Giovanni Animuccia (Florència, Toscana, 1490 o 1500 -
Roma, Laci, 1571)
• Compositor de música
sagrada.
• Mestre de capella de la
basílica de Sant Pere a
Roma.
• El papa sant Pius V,
complint el dispost pel
concili de Trento
reformant els cants
sagrats, l'encarregà la
composició dels himnes i
motets destinats a la
capella pontifical.

9. Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11
de març de 1602)
• Membre de la «Camerata
Bardi»
• Rappresentazione di
anima e di corpo, 1600
• Cavalieri ha de ser
considerat el verdader
instaurador de l'estil
monòdic teatral, encara
que això no fos reconegut
pels seus oponents
florentins , Jacopo Peri i
Giulio Caccini.

10. ORATORI
• Es desenvolupà a partir
de la Contrareforma per
obra de Felip Neri, que
en les reunions pietoses
escenificava fragments
de les escriptures.
• La primera composició
que pot ésser
considerada com a
oratori són les
Rappresentazione di
anima e di corpo,
d'Emilio de' Cavalieri
(1600)

11. ORATORI
• L'estructura, queda plenament fixada a la
segona meitat del segle XVII.
• L'obra comença amb un moviment, anomenat
obertura o simfonia, en què intervé només
l'orquestra o el grup instrumental.
• La major part de l'obra conté alternança entre
recitatius i àries.
• Entre les àries i els recitatius s'hi intercalen les
intervencions dels cors.
• .

12. ORATORI
• Com no hi ha representació escènica, l'oratori
necessita sempre -si més no en la seva forma
barroca- un narrador, que recau en una veu
masculina i que s'expressa amb recitatius.

13. ORATORI
• Georg Friedrich Händel.
Els seus oratoris més
coneguts són El Messies
(Messiah, 1742) -el text
del qual no té,
realment, una
estructura narrativa- i
Solomon (1749).
• Franz Joseph Haydn
amb oratoris com La
Creació (Die Schöpfung,
1798) i Les Estacions
(Die Jahreszeiten,
1801), ambdós amb un
rerefons molt
marcadament maçònic.

14. ORATORI
• Al segle XIX Beethoven
va compondre l'oratori
Christus am Ölberge
(1803) i Felix
Mendelssohn, Paulus
(1838) i Elias (1846.)
Robert Schumann, Franz
Liszt, Hector Berlioz i
César Franck (Les
Béatitudes, 1879) són els
autors més destacats que
cultivaren l'oratori en la
segona meitat del segle
XIX

15. ORATORI
• Lorenzo Perosi (Tortona,
Piemont, 21 de desembre
de 1872 - Roma, 12
d'octubre de 1956),
clergue i compositor italià
especialitzat en música
sacra.
• Dirigir durant cinquanta-
quatre anys la Capella
Sixtina i fou
extraordinàriament
famós.

16. La CREACIÓ
- Die Schöpfung.
- Joseph Haydn
- Llengua original
alemany
- Font literària El
Paradís perdut, de John
Milton.
- Composició 1796 i 1798
• Catalogació Catàleg
Hoboken XXI:2
• Estrena 19 març 1799
Burgtheater, Viena
• Estrena a Catalunya
21 de març de 1804,
Casa del Gremi dels Velers
de Barcelona

17. Franz Joseph Haydn, Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març
de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809
- Exponent del Classicisme
vienès o Escola de Viena
en la mateixa mesura que
ho són Mozart i
Beethoven, tres
compositors que la
posteritat, sobretot en el
Romanticisme, van ser
agrupats amb el nom de
trinitat.

19. • Pál Antal Esterházy de
Galántha (1711-1762),
contractà Joseph Haydn
com a Vicekapellmeister
(1761)

20. Miklós József Esterházy de Galántha (1714-1790),
- Filharmònic notable, amplià
la seva orquestra privada,
ascendí Haydn a
Kapellmeister (1766), féu
construir el castell
d'Esterház, que els
contemporanis comparaven
amb el de Versalles, amb un
teatre d'òpera per a quatre-
cents espectadors.
- Es va guanyar el sobrenom
de Nicolau el meravellós

21. Antal Esterházy de Galántha, 1738-1794
- Fill de Miklós József;
dissolgué l'orquestra i
concedí una pensió a
Haydn.

22. El Paradís perdut, poema èpic en vers lliure, segle XVII.
John Milton.
- Publicat el 1667, dividit en
deu llibres que sobrepassaven
els 10.000 versos en total.
- Un dels grans clàssics de la
literatura anglesa.
- Épopeia. Caiguda de l'ésser
humà d'acord amb la tradició
judeocristiana. Temptació de
Satanàs a Adam i Eva i la
posterior expulsió del Jardí de
l'Edèn.