3. Parlants al Quebec (%)
Segons el cens de 2001
90.00%
80.00%
70.00%
60.00%
Columna B
50.00%
40.00%
30.00%
20.00%
10.00%
0.00%
Francòfons Alòfons Anglòfons Bilingües
4. Una mica d'història...
Abans de l'arribada dels francesos Quebec estava habitat per diferents pobles aborígens
(inuits, mohawks, cree, innus...)
1534→L'explorador Jaques Cartier va prendre possesió d'aquelles terres en nom de França.
1663→ La Nova França es torna una colonia reial sota el regnat de Lluís XIV.
1759→ Derrota dels francesos a mans de l'exèrcit anglès a la batalla de los
Llanos de Abraham.
1763→ El Regne Unit pren possessió de la Nova França amb el Tractat de París.
1774→ Londres reconeix oficialment els drets del poble francès a Quebec amb la
Llei de Quebec.
1960→ Revolució Tranquil·la
1980→ El referendum per la independència resulta negatiu amb un 59,6% de vots en contra.
2006→ El parlament canadenc reconeix els quebequesos com una nació dins d'un Canadà
unit en un intent d'aplacar els desitjos secessionistes dels partits independentistes,
encara que en un sentit cultural i social, no legal.
5. I. Què significa ser quebequès?
Entre la preservació d'un mateix i l'obertura a l'altre
● El problema teòric i polític més important pel que fa a allò que habitualment
anomenem el fet quebequès es troba en la definició de:
SUBJECTE POLÍTIC
COMUNITAT POLÍTICA
6. Segons Fernand Dumont:
Nació francesa Quebequesos d'ascendència canadencofrancesa
i assimilats
Comunitat política quebequesa Espai simbòlic i institucional de la convergència
dels diversos components de la societat
quebequesa
Què vol dir ser quebequès?
7. La unitat de l'àmbit polític en la societat moderna
1) Ǝ al si d'un mateix espai sociohistòric de comunitats
d'història i de memòria
Esfera
2) la superació d'aquesta diversitat en la representació
política del subjecte polític que forma la nació
3) la democràcia com a marc formal de deliberació
9. La ciutadania quebequesa en un marc nacional pluralista
La ciutadania quebequesa s'hauria de referir a la comunitat política quebequesa
que gaudeix de tots els mitjans necessàris per a la seva afirmació.
(des d'aquesta perspectiva la ciutadania es defineix respecte al subjecte
totalitzador de la nació)
● L'adhesió a un ideal de ciutadania basat en l'obertura al pluralisme i el reconeixement
de la diversitat ideantitària planteja 2 problemes:
1) La legitimitat d'un projecte nacionalista fortament vinculat a una comunitat
d'història particular.
2) Aquesta obertura al pluralisme no treu la necessitat de fonamentar la legitimitat
de l'actuació política en la representació d'un subjecte polític capaç de transcendir
simbòlicament la competència del particularismes.
10. Conclusió
● El Quebec es troba en una cruïlla de camins de la identitat.
(no ha eliminat la memòria canadencoquebequesa com tampoc ja no s'hi reconeix del tot)
● Existeix una coexistència de diverses concepcions del subjecte polític quebequès
potencialment contradictòries.
● El repte al qual la societat quebequesa es veu confrontada es troba en la vertebració de
l'encontre de les identitats en conflicte en el marc dret, de la tolerància i de l'obertura al
pluralisme.
● El projecte de l'emancipació ampliada fonamentat en el reconeixement de tots els grups
d'actors capaços de demostrar el rebuig del reconeixement vinculat a les seves particularitats
identitàries s'ha de manifestar sense referència a un subjecte polític unitari més o menys
directament associat amb una cultura i amb una història concretes.
