3. NUT
– Nut, o Nuit, "La Gran que
va parir als déus", és la
deessa del cel, creadora
de l'univers i els astres,
segons la mitologia
Egípcia.
.Nom egipci: Nut. Nom grec: Nut.
Deïtat grega: Reva
4. Iconografía
• La hi solia representar com una dona
nua, amb el cos arquejat a manera
de volta celeste, revestida d'estels.
Algunes vegades com una vaca
(Mehet-Urt) o sobre el seu marit Geb
(la Terra) i el seu pare Shu (l'aire)
intentant separar-los (representació
gràfica del mite). També es
representava com una dona que
porta en el cap un gerro d'aigua. Les
seves extremitats simbolitzaven els
quatre pilars sobre els quals es
recolza el cel.
5. Mitologia
– filla de Shu i Tefnut, esposa del seu germà Geb, i mare dels
déus Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus el vell, que van néixer en
els dies epagómenos. En Heliópolis era mare de Ra i la hi
identificava amb una vaca (Mehet-Urt).
Nut, diàriament paria al Sol que viatjant sobre el seu cos
arribava fins a la seva boca, desapareixent a l'interior (o en
la Duat), renaixent l'endemà.
Protectora dels morts, que acudien a ella per obtenir aliment i
protecció, donava als difunts la facultat de renéixer. En los
sarcófagos la hi representava protegint al difunt amb les ales
esteses, o a l'interior, com a dona amb els braços alçats,
ajudant-ho a renéixer en el Més enllà, o com a representació del
cel.
El seu estatge era un sicòmor (figuera) en Heliópolis i les seves
branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la
tradició era el sicòmor sota el qual la Mare de Déu es va
asseure per descansar en el seu viatge a Egipte
