DILLUNS, 1 DE MARÇ DE 2010 |Diari de Girona

1. DILLUNS, 1 DE MARÇ DE 2010 | Diari de Girona
8 COMARQUES
MARC MARTÍ
1 2
3
L’ESCOLA DE GARRIGÀS EXEMPLIFICA els valors
diferencials que ofereix un centre rural. 1 L’aula del
centre, per carnaval, amb les alumnes més petites a
l’esquerra i els més grans a la dreta. 2 La directora,
Clara Álvarez, i el Dr. Manuel de Gracia. 3 La docent
amb uns alumnes al menjador escolar.
Proximitat contra l’agressivitat
Un estudi impulsat des de la UdG vol demostrar que l’alumnat d’escoles rurals és més sociable i autònom, i menys conflictiu
GARRIGÀS | PILI TURON de grup i sentiment de responsa-
Quatre nenes i dos nens, aquests bilitat que en col·legis urbans o de LA XIFRA LES ZONES D’ESCOLARITZACIÓ RURAL A GIRONA
són tots els alumnes del col·legi de majors dimensions. La directora
Garrigàs, un paradigma d’escola també ha comprovat que el paper Les Goges Les Salines
rural. Tots junts –la meitat amb
edats pròpies d’educació Infantil i
de «màxima autoritat» que té el do-
cent en una escola gran queda di-
2.883 ALUMNES Bora Gran (Serinyà)
Frigolet (Porqueres)
Santa Cecília (Boadella i Escaules)
Manuel de Pedrolo (Biure)
l’altra de Primària– aprenen en luït a la rural, ja que en aquesta úl- en escoles rurals gironines Roqueta (St. Miquel Camp.) Castell Cabrera (La Vajol)
espais i temps compartits; com tima l’alumnat mostra una major Als Serveis Territorials del Departa- Tramuntana La Garriga
també comparteixen una sola autonomia i els petits tenen molt ment d’Educació a Girona hi ha 17 Els Terraprims (Camallera) Gonçal Comellas (Avinyonet)
mestra, la directora Clara Álvarez, presents els grans. De manera glo- Zones d’Escolarització Rural que en- Ventalló Mn. Josep M. Albert (Cistella)
que treballa amb el suport dels es- bal, la docent opina que la quali- globen 59 escoles d’educació infantil Puig de Segalar (Viladamat) Tramuntana (Vilanant)
pecialistes assignats a la Zona tat de l’educació en centres rurals i primària, en les quals estudien Els Valentins (Vilamacolum) Montgrí
d’Escolarització Rural Empordà. com el de Garrigàs és superior, tant 2.883 alumnes. Cerdanya El Rajaret (Bellcaire)
Escoles multigraus com la de Gar- per l’atenció que pot dedicar als Jaume I (Llívia) La Branca (Albons)
rigàs –abans anomenades unità- seus pocs alumnes com per la in- Santa Coloma (Ger) Puig Rodó (Ullà)
ries– són un model a seguir per al teracció entre els companys de colaritzat en col·legis més grans. Santa Cecília (Bolvir) Baix Ter
doctor en Psicologia Bàsica Ma- –l’única– classe que, de manera es- Alhora, de Gracia també vol des- Vall Ter L’Aixart (Cervià de Ter)
nuel de Gracia, qui des de la Fa- pontània, es familiaritzen amb muntar el prejudici que la qualitat Els Pinets (St. Pau Segúries) Santa Fe (Medinyà)
cultat d’Educació i Psicologia de la continguts que en aules conven- educativa és proporcional a la di- Les Moreres (Llanars) Sant Jordi (St. Jordi Desvalls)
Universitat de Girona promou un cionals no estarien al seu abast. mensió dels centres, basant-se en La Daina (Vilallonga de Ter) Canigó
estudi que pretén demostrar que Una suma de factors positius que, la disposició de més personal, re- L’Esquirol (Ogassa) Torre d’en Reig (Vilabertran)
els infants formats en una escola des del seu punt de vista, es com- cursos i mitjans; que els grans són Llierca Far d’Empordà
rural presenten un major grau de pleta amb una relació molt direc- millors que els petits és una mà- Les Escomes (St. Jaume Ll.) J. de Ribot Olivas (Vilamalla)
sociabilització i d’autonomia, a ta amb les famílies i el poble, que xima que «ningú ha demostrat Mont Cós (Montagut) Cabanes
més de millors respostes emocio- interactuen tant amb l’equip do- que sigui així», afirma. Joan Roura i Parella (Tortellà) Canigonenca
nals i menys conductes agressives. cent com amb els escolars. Totes Una de les incògnites que pla- Montpalau (Argelaguer) Marinada (Ordis)
L’escola de Garrigàs –ubicada en aquestes valoracions sorgeixen de negen sobre aquest estudi és com Comte Arnau Sant Andreu (Borrassà)
un edifici construït durant la II Re- l’experiència i s’ajusten perfecta- evolucionen els escolars de les Escola de Vallfogona del Ripollès Montserrat Vayreda (Lladó)
pública– serà un dels camps de tre- ment a la definició de centre rural zones rurals un cop arriben als ins- Escola Núria Morer i Pi (Planoles) Empordà
ball on es durà a terme aquesta in- donada pel Dr. Manuel de Gracia: tituts, cap on el sistema educatiu Requesens Fluvianets (L’Armentera)
vestigació universitària, amb la «és una escola de proximitat». els condueix de manera inevitable Els Dòlmens (Capmany) Garrigàs
qual el Dr. Manuel de Gracia vol L’estudi que promou des de la en finalitzar la Primària. L’impul- Mont-roig (Darnius) Tramuntana (Pont Molins)
mostrar la validesa de la seva hi- UdG –inèdit fins al moment i ins- sor del projecte lamenta que no hi Antoni Balmanya (Espolla) Alguema (Santa Llogaia)
pòtesi. El projecte –en fase de dis- pirat en una recerca de la Univer- hagi solució de continuïtat per a un Sant Sebastià (St. Climent) Empordanet-Gavarres
seny i a la recerca de suports– sitat de Granada– té com a finali- concepte d’escola fonamentat en Els Volcans Pedra Blanca (La Pera)
avaluarà al llarg de quatre anys tres tat demostrar que les respostes so- els grups petits i la proximitat; Joan Maragall (Santa Pau) Les Gavarres (Cruïlles)
grups d’alumnes d’escoles rurals cioafectives de l’alumnat d’escoles contraposat a l’homogeneïtzació Castellroc (Castellfollit) La Pedra Dreta (St. Sadurní Heura)
multigrau, de centres amb distin- rurals són millors que les dels de que caracteritza el comú dels cen- Finestres (Mieres) L’Estany (Ullastret)
ció de graus i d’urbans. El projec- ciutat. Aquest projecte no entrarà tres educatius, molt més poblats i Lluís Castells (Riudaura) Cap de Creus
te també afectarà les seves famílies a valorar els resultats acadèmics caldo de cultiu d’actituds més Les Salines Les Clisques (Port Selva)
i estudiarà el pas de Primària a Se- perquè el seu objectiu és identifi- competitives i agressives, sovint di- Lluís Maria Vidal (Agullana) Puig d’Esquers (Colera)
cundària, observant-los durant car els factors que milloren les fícils de gestionar.
els dos últims anys i els dos primers conductes socials i emocionals,
d’aquests nivells educatius. amb la finalitat d’exportar-los a al- Atenció real a la diversitat educatives especials. El fet d’estar rendibilitzar aquest potencial a
tres tipus d’escoles. La investigació de la UdG també escolaritzat en un entorn físic més vegades topa amb una dificultat
Una major consciència de grup El professor planteja el treball a parteix del principi que la diversi- estimulant i menys agressiu, amb important: la formació acadèmi-
De moment, l’experiència profes- partir del convenciment que la tat es pot atendre de debò en major llibertat de moviments, són ca del professorat que, per norma
sional de la directora reforça la tesi conducta de l’alumnat dels centres grups reduïts d’alumnes com el de altres valors que –d’acord amb la general, està pensada per treballar
de l’investigador i li permet afirmar rurals, acostumats a ajudar-se els Garrigàs, en els quals es poden tesi del projecte– incideixen posi- a la ciutat o en escoles grans or-
que l’alumnat d’aquests centres uns als altres, és menys agressiva aplicar les mesures convenients tivament en els estudiants. Però, tal ganitzades amb grups homogenis
creix amb una major consciència i competitiva que la del que s’ha es- per a l’alumnat amb necessitats com apunta Manuel de Gracia, en edats i cursos.