SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
TORTUGA
MARINA
Enia Velilla 4tESO Informàtica
Introducció• Les tortugues marines
formen part dels
quelonioideus
(Clasificació científica:
familia Chelonioidea).
• Són rèptils de sang
freda i viuen en tots
els oceans tropicals.
Són exclusivament
marines,nomès toquen
terra per niuar.
Descripció
-El seu fort coll està format per vuit vèrtebres i no poden ficar-
lo dins de la closca com les tortugues terrestres.
-No posseeixen dents però sí uns becs tallants en la part
superior de la seva mandíbula. Les seves oïdes no es veuen
a simple vista, doncs les té de manera interna i són molt
eficients.
Destaca la seva forta i vistosa closca que d'acord amb
l'espècie, varia en el seu color i textura.
Com tot rèptil, la tortuga marina varia la seva temperatura
corporal adaptant-se al medi ambient, té escates en la pell,
respiren per mitjà de pulmons i posseeix un cor de tres
càmeres.
Alimentació
● La dieta d'una tortuga
marina depèn de l'espècie.
Algunes són omnívores,
menjant una varietat de
plantes i animals marins,
mentre que la carey i la
tortuga llaüt són
especialistes subsistint
principalment d'esponges
(carey) i meduses (llaüt).
Reproducció
●La reproducció es duu a terme en l'aigua, en aigües properes a la
costa. Aquestes aconsegueixen la maduresa sexual als 6 o 8
anys. El mascle es munta en la part superior de la femella, clava
les seves arpes i inicia la còpula.
●Els ous dins de la femella triguen a formar-se de dues a tres
setmanes. Setmanes després, les femelles arriben a les costes
per niar, realitzant recorreguts per les platges per trobar el lloc
més adequat on realitzaran el fresi. Aquesta àrea ha d'estar lliure
de vegetació i lluny de la riba del mar, doncs la marea alta podria
impedir el desenvolupament dels ous.
Cries
●Dins d'un buit de 40 a 60 cm,
les mares dipositen de 50 fins
a 100 ous. Les cries poden ser
mascle o femella depenent de
la temperatura de la cavitat.
Aquesta incubació varia de 40
a 70 dies.
●Una vegada que neixen, totes
juntes es dirigeixen al mar on
corren de nou el perill de ser
devorades per aus com a
gavines o pelicans . Un baix
percentatge aconsegueix
arribar a l'etapa adulta, on
poden viure de 150 a 200
anys.
Curiositats
● ¿Quina és la tortuga
més gran?
● L'espècie més gran
actualment és la 'tortuga
laúd' que medeix de
mitjana uns 2m de closca.
La tortuga laúd més gran
registrada és un mascle
trobat a la costa de Gales
al 1987. Feia gairebé 3m i
pesava 970kg.
●Quant temps pot una tortuga marina contenir la respiració?
I per què no s'ofeguen?
●Com les tortugues marines són rèptils d'aire, necessiten pujar a
la superfície per respirar. Poden contenir la respiració durant
diverses hores, depenent del nivell d'activitat. Una tortuga
descansant o dormint pot romandre sota l'aigua durant 4-7 hores.
●La recerca recent ha demostrat que algunes espècies de
tortugues, fins i tot, poden hibernar en el mar durant diversos
mesos. No obstant això, una tortuga estressada, embullada en
xarxes de pesca, per exemple, ràpidament consumeix l'oxigen
emmagatzemat dins del seu cos i pot ofegar-se en pocs minuts.
fi
fi

More Related Content

What's hot (20)

Peix globus Helena
Peix globus  HelenaPeix globus  Helena
Peix globus Helena
 
Projecte fons mari
Projecte fons mariProjecte fons mari
Projecte fons mari
 
07 2-peix espasa
07 2-peix espasa07 2-peix espasa
07 2-peix espasa
 
Les nostres amigues tortugues
Les nostres amigues tortuguesLes nostres amigues tortugues
Les nostres amigues tortugues
 
El fons del mar
El fons del marEl fons del mar
El fons del mar
 
CONFERÈNCIA LES MEDUSES
CONFERÈNCIA LES MEDUSESCONFERÈNCIA LES MEDUSES
CONFERÈNCIA LES MEDUSES
 
Cavallet de mar
Cavallet de marCavallet de mar
Cavallet de mar
 
Peix globus
Peix globusPeix globus
Peix globus
 
Fauna oceania
Fauna oceaniaFauna oceania
Fauna oceania
 
Les meduses
Les medusesLes meduses
Les meduses
 
Tipus de vertebrats
Tipus de vertebratsTipus de vertebrats
Tipus de vertebrats
 
07 3-peix espasa- pau
07 3-peix espasa- pau07 3-peix espasa- pau
07 3-peix espasa- pau
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
Peix: Peix espasa
Peix: Peix espasaPeix: Peix espasa
Peix: Peix espasa
 
Conferència blai 2016
Conferència blai 2016Conferència blai 2016
Conferència blai 2016
 
foca
focafoca
foca
 
Pingüins
PingüinsPingüins
Pingüins
 
Tauró Blanc
Tauró BlancTauró Blanc
Tauró Blanc
 
El Cranc
El CrancEl Cranc
El Cranc
 
Els crustacis
Els crustacisEls crustacis
Els crustacis
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Fauna en Galapagos
Fauna en GalapagosFauna en Galapagos
Fauna en Galapagos
 
Las Tortugas Marinas
Las Tortugas MarinasLas Tortugas Marinas
Las Tortugas Marinas
 
Tortugas marinas
Tortugas marinasTortugas marinas
Tortugas marinas
 
La tortuga marina luisa
La tortuga marina luisaLa tortuga marina luisa
La tortuga marina luisa
 
Act. 6 ciclo de vida de las tortugas
Act. 6 ciclo de vida de las tortugasAct. 6 ciclo de vida de las tortugas
Act. 6 ciclo de vida de las tortugas
 
Power Point Tortugas
Power Point TortugasPower Point Tortugas
Power Point Tortugas
 
LAS TORTUGAS
LAS TORTUGASLAS TORTUGAS
LAS TORTUGAS
 
Tortuga marina
Tortuga marinaTortuga marina
Tortuga marina
 
Tortugas
TortugasTortugas
Tortugas
 
Tortugas
TortugasTortugas
Tortugas
 
Animalien digestioa arnasketa
Animalien digestioa arnasketaAnimalien digestioa arnasketa
Animalien digestioa arnasketa
 
Tortuga marina
Tortuga marinaTortuga marina
Tortuga marina
 
Semblanzas, homenaje a Paco Rodríguez
Semblanzas, homenaje a Paco RodríguezSemblanzas, homenaje a Paco Rodríguez
Semblanzas, homenaje a Paco Rodríguez
 
Tortugas marina
Tortugas marinaTortugas marina
Tortugas marina
 
Tortugas Terrestres
Tortugas TerrestresTortugas Terrestres
Tortugas Terrestres
 
Bioseguridad
BioseguridadBioseguridad
Bioseguridad
 
Bioseguirdad taller julio 2012
Bioseguirdad taller julio 2012Bioseguirdad taller julio 2012
Bioseguirdad taller julio 2012
 
Respiracion de las tortugas
Respiracion de las tortugasRespiracion de las tortugas
Respiracion de las tortugas
 
Las tortugas
Las tortugasLas tortugas
Las tortugas
 
Arrecifes de Coral
Arrecifes de CoralArrecifes de Coral
Arrecifes de Coral
 

Similar to TORTUGA MARINA (20)

Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2
 
LA TORTUGA MARINA
LA TORTUGA MARINALA TORTUGA MARINA
LA TORTUGA MARINA
 
El mar.
El mar.El mar.
El mar.
 
06 2-resum tortugues marines anna i sílvia
06 2-resum tortugues marines anna i sílvia06 2-resum tortugues marines anna i sílvia
06 2-resum tortugues marines anna i sílvia
 
Tortugues d'aigua
Tortugues d'aiguaTortugues d'aigua
Tortugues d'aigua
 
La tortuga
La  tortugaLa  tortuga
La tortuga
 
Alba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. FaunaAlba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. Fauna
 
Animals marins mès grans del món
Animals marins mès grans del mónAnimals marins mès grans del món
Animals marins mès grans del món
 
La tortuga
La tortugaLa tortuga
La tortuga
 
Animals cm
Animals cmAnimals cm
Animals cm
 
Animals cm
Animals cmAnimals cm
Animals cm
 
Fauna polar
Fauna polarFauna polar
Fauna polar
 
Els reptils
Els reptilsEls reptils
Els reptils
 
Peixos
PeixosPeixos
Peixos
 
Peixos!
Peixos!Peixos!
Peixos!
 
Taurons
TauronsTaurons
Taurons
 
Els Quelonis
Els QuelonisEls Quelonis
Els Quelonis
 
Els taurons 3r
Els taurons 3rEls taurons 3r
Els taurons 3r
 
Peixos
PeixosPeixos
Peixos
 
Animals tecno pp2
Animals tecno pp2Animals tecno pp2
Animals tecno pp2
 

TORTUGA MARINA

  • 2. Introducció• Les tortugues marines formen part dels quelonioideus (Clasificació científica: familia Chelonioidea). • Són rèptils de sang freda i viuen en tots els oceans tropicals. Són exclusivament marines,nomès toquen terra per niuar.
  • 3. Descripció -El seu fort coll està format per vuit vèrtebres i no poden ficar- lo dins de la closca com les tortugues terrestres. -No posseeixen dents però sí uns becs tallants en la part superior de la seva mandíbula. Les seves oïdes no es veuen a simple vista, doncs les té de manera interna i són molt eficients. Destaca la seva forta i vistosa closca que d'acord amb l'espècie, varia en el seu color i textura. Com tot rèptil, la tortuga marina varia la seva temperatura corporal adaptant-se al medi ambient, té escates en la pell, respiren per mitjà de pulmons i posseeix un cor de tres càmeres.
  • 4. Alimentació ● La dieta d'una tortuga marina depèn de l'espècie. Algunes són omnívores, menjant una varietat de plantes i animals marins, mentre que la carey i la tortuga llaüt són especialistes subsistint principalment d'esponges (carey) i meduses (llaüt).
  • 5. Reproducció ●La reproducció es duu a terme en l'aigua, en aigües properes a la costa. Aquestes aconsegueixen la maduresa sexual als 6 o 8 anys. El mascle es munta en la part superior de la femella, clava les seves arpes i inicia la còpula. ●Els ous dins de la femella triguen a formar-se de dues a tres setmanes. Setmanes després, les femelles arriben a les costes per niar, realitzant recorreguts per les platges per trobar el lloc més adequat on realitzaran el fresi. Aquesta àrea ha d'estar lliure de vegetació i lluny de la riba del mar, doncs la marea alta podria impedir el desenvolupament dels ous.
  • 6. Cries ●Dins d'un buit de 40 a 60 cm, les mares dipositen de 50 fins a 100 ous. Les cries poden ser mascle o femella depenent de la temperatura de la cavitat. Aquesta incubació varia de 40 a 70 dies. ●Una vegada que neixen, totes juntes es dirigeixen al mar on corren de nou el perill de ser devorades per aus com a gavines o pelicans . Un baix percentatge aconsegueix arribar a l'etapa adulta, on poden viure de 150 a 200 anys.
  • 7. Curiositats ● ¿Quina és la tortuga més gran? ● L'espècie més gran actualment és la 'tortuga laúd' que medeix de mitjana uns 2m de closca. La tortuga laúd més gran registrada és un mascle trobat a la costa de Gales al 1987. Feia gairebé 3m i pesava 970kg.
  • 8. ●Quant temps pot una tortuga marina contenir la respiració? I per què no s'ofeguen? ●Com les tortugues marines són rèptils d'aire, necessiten pujar a la superfície per respirar. Poden contenir la respiració durant diverses hores, depenent del nivell d'activitat. Una tortuga descansant o dormint pot romandre sota l'aigua durant 4-7 hores. ●La recerca recent ha demostrat que algunes espècies de tortugues, fins i tot, poden hibernar en el mar durant diversos mesos. No obstant això, una tortuga estressada, embullada en xarxes de pesca, per exemple, ràpidament consumeix l'oxigen emmagatzemat dins del seu cos i pot ofegar-se en pocs minuts.
  • 9. fi
  • 10. fi