Pere Brachfield, profesor de EAE. El Punt Avui (L'economic)

1. DIUMENGE, 10 DE MAIG DEL 201514 L’ECONÒMIC
OPINIÓ
Diumenge, 10 de maig del 2015110
EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca.
Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi
Garriga, Anna Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i
maquetació: Miguel Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert.
Fotografia: Andreu Puig. Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit
legal: GI-653-2010
C/ Santa Eugènia, 42. Girona. Redacció: Diputació, 284, 4t. Barcelona
Telèfon 93 227 66 21. redaccio@leconomic.cat
EDITORIAL
Catalunya i l’Estat espanyol van viure un boom eco-
nòmic amb l’arribada del nou segle. En aquell temps
de vaques grasses tothom tirava la casa per la fines-
tra. Institucions en general, empreses i moltes per-
soneserenconscientsquelasituacióeconòmicaana-
vabéiperaixòescompravamolt,isinohihaviaprou
recursos se’n manllevava a les entitats financeres.
Amb l’arribada d’aquest període de crisi tan cruent
s’ha topat de cop amb la trista realitat. Una d’elles és
que en els bons moments es va impulsar la construc-
ció de parcs científics i tecnològics arreu del país.
Ara, molts d’aquests centres arrosseguen greus difi-
cultats financeres per tornar els diners emprats i
també es troben que te-
nen poca demanda per
omplir els metres qua-
drats destinats a aquests
espais que tenen per ob-
jectiu impulsar la nova
economia. Però el cert és
que,enmoltscasos,noes
vaferproubé,jaqueesva
caure, un cop més, en la
trampa del vell model, és
a dir, fer grans projectes,
grans edificis, grans
construccions, sense els
obligats estudis de cost-
benefici. En aquests mo-
ments hi ha parcs que es
poden catalogar com a
casos d’èxit, també n’hi
ha que funcionen bé, pe-
rò una bona part tenen grans mancances de finança-
ment. Només dos exemples. El que havia de ser el
Parc Aerospacial i de Mobilitat de Viladecans o el BZ
BarcelonaZonaInnovaciódelaZonaFrancahanaca-
bat convertint-se en projectes comercials i logístics,
respectivament. Per què ha passat això? Una de les
causes és que els parcs de Catalunya tenien com a un
dels elements principals el disseny i l’execució del
projecte, però faltava desenvolupar millor l’estratè-
giaeconòmicadelparc.Seguramenthihaaltrescau-
ses,peròl’articlequepresentemaquestasetmanano
té per objectiu posar el dit a la nafra sinó parlar amb
experts que ens diguin com es pot millorar el camí
delsparcscientíficsitecnològicsquehihaalpaís.Al-
guns ens diuen que l’abandó d’alguns projectes per
canviar-losper altresusos revela la falta d’estratègia
realalseudarrera.O també esdiuquepotser no calia
posarenmarxaaquestesinstal·lacionsenindretsonja
esveiaavenirquedifícilmenthihauriademanda.Ara
elquecaléssalvarcomsiguil’estructuradeparcsexis-
tentsperquèserveixinperaallòquevanserconcebuts:
estimular la nova economia i buscar valor afegit.
Enmoments
debonança
econòmicaes
vacaureenla
trampadelvell
model:fergrans
projectes,grans
edificis,senseels
obligatsestudis
decost-benefici
PARCSCIENTÍFICS
AMBDIFICULTATS
exvicepresident del
Governespanyoliex-
ministre d’Economia
Rodrigo Rato va pro-
tagonitzar fa unes
setmanes unes imatges surrealis-
tes, en ser detingut per funciona-
ris de l’AEAT i agents de policia,
que el van introduir en un cotxe
policial al més pur estil Starsky &
Hutch. La detenció de Rodrigo
Rato es va basar en els presump-
tes delictes de frau, blanqueig de
capitals i alçament de béns.
D’aquest lot de suposades infrac-
cions penals, el que ha cridat més
l’atenció és que l’Agència Tribu-
tària l’acusa d’intentar ocultar
patrimoni per evitar fer front a
embargaments i a la fiança deri-
vades de l’escàndol de Bankia.
L’expresident de l’entitat finan-
ceranacionalitzadael2012éssos-
pitós d’intentar alçar béns mit-
jançant un complex entramat so-
cietari. En les empreses sota re-
cerca figuren com a titulars
membres de la seva família.
L’alçament de béns és un il·lícit
penal poc conegut per l’opinió
públicaiestàenquadratenelsde-
lictes contra l’ordre socioeconò-
mic. Ho comet el que “es conver-
teixi maliciosament en insolvent
ocultant o alienant els seus béns
per no respondre amb ells i de-
fraudar als seus creditors”. Per
tant, quan un deutor, per perju-
dicar els seus creditors i frustrar
la satisfacció del seu dret de crè-
dit, realitza activitats fraudulen-
tes sobre el seu propi patrimoni,
comet un delicte d’alçament de
béns. El delicte d’alçament de
béns figura al Dret Penal des del
codi de 1848 com un tipus autò-
nom enfront de les altres insol-
vències. En l’actualitat es tipifica
en l’art. 257 del Codi Penal, que
estableix penes de presó d’un a
quatre anys per als delictes d’al-
çament de béns en perjudici dels
seus creditors.
Perquèesprodueixiésnecessari
que el deutor es col·loqui en si-
tuació d’insolvència total o par-
L
cial, que experimenti una sensi-
ble disminució, encara que sigui
fictícia, del seu patrimoni, im-
possibilitant o dificultant als cre-
ditorselcobramentdelsseuscrè-
dits. És un delicte de mera activi-
tat o de risc que es consuma des
que es produeix una situació
d’insolvència, encara parcial del
deutor, provocada ambelpropò-
sit de frustrar les expectatives de
cobramentdelcreditor.Tambées
considera que hacomèsalçament
de béns el subjecte que, amb la fi-
nalitat de perjudicar els seus cre-
ditors, realitzi qualsevol acte de
disposició patrimonial o genera-
dor d’obligacions que dilati, difi-
culti o impedeixi l’eficàcia d’un
embargament o d’un procedi-
ment executiu o de constrenyi-
ment,judicial,extrajudiciaload-
ministratiu, iniciat o de previsi-
ble iniciació. El que es disposa en
l’article 257 del CP serà aplicable
qualsevolquesiguilanaturalesao
origendel’obligacióodeutelasa-
tisfacció del qual o pagament
s’intenti eludir, inclosos els drets
econòmics dels treballadors, i
amb independència que el credi-
tor sigui un particular o qualsevol
persona jurídica,públicao priva-
da.
Val la pena assenyalar que Ro-
drigo Rato encara tindrà sort en
relació al suposat delicte d’alça-
ment de béns, ja que la Llei Orgà-
nica 1/2015, de 30 de març, per la
qual es modifica el Codi Penal i
que entrarà en vigor el pròxim 1
de juliol, endureix considerable-
ment les penes. En particular es
castiga amb una pena de presó
d’un a quatre anys qui realitzés
actes de disposició, contragués
obligacions que disminueixin el
seu patrimoni o ocultés per qual-
sevol mitjà elements del seu pa-
trimoni sobre els quals l’execució
podria fer-se efectiva, amb la fi-
nalitat d’eludir el pagament de
responsabilitats civils derivades
d’un delicte que hagués comès o
delqual haguésde respondre.Ai-
xí mateix la reforma incorpora
una norma que dicta que en el cas
que el deute o obligació que es
tractid’eludir sigui de dret públic
i la creditora sigui una persona
jurídica pública, o es tracti
d’obligacions pecuniàries deri-
vades de la comissió d’un delicte
contra la Hisenda pública o la Se-
guretat Social, la pena a imposar
serà de presó d’un a sis anys.
PERE
BRACHFIELD
Professor d’EAE Business
School
L’alçamentdebénsila
insolvènciaempresarial
Esconsideraqueha
comèsalçamentdebéns
elsubjecteque,ambla
finalitatdeperjudicar
alsseuscreditors,
realitziactesde
disposiciópatrimonial