POESIA

2. LA CANÇÓ DE L'ALEGRIA
Si estàs trist, i et manca l'alegria,
corre, fes fora la melancolia
Vine amb mi, t’ensenyaré
la cançó de la felicitat.
Bum, bum, bum.
Bat les ales, mou les antenes
dóna’m les dues potetes,
vola per aquí, vola per allà
La cançó de la felicitat.

4. EL POLLET
Voldria saber que diu el pollet
quan fa "piu,, piu..."
si té gana, si té set,
si pateix calor o fred;
si està trist, si està content,
si m'entén o no m'entén.
Si ell no pot saber parlar,
hauré d'aprendre a piular.
JOANA RASPALL

5. AVUI M'HE DESPERTAT CONTENT
AVUI M'HE DESPERTAT CONTENTA
AHIR ESTAVA TRIST
AHIR ESTAVA TRISTA
AVUI M'HE DESPERTAT CONTENT
AVUI M'HE DESPERTAT CONTENTA
DEMÀ NO SÉ COM ESTARÉ
DEMÀ NO SÉ COM ESTARÉ
PERÒ SEGUR QUE ESTARÉ BÉ.
LA CANÇÓ DE LES EMOCIONS

7. F
I
D
E
US A LA CAS
S
O
L
A
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-s'hi els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s'aprima.
Però si ens els acabem,
fins perdona que ens taquem.
Miquel Martí i Pol

10. L'ALEGRIA
Amb tots els colors
faré una llaçada
i la guardaré
en capsa tancada.
quan em llevi trista
qualsevol matí,
d'una tisorada
en prendré un bocí,
l'aixecaré enlaire
com a banderola!
...Vindrà l'alegria
i no estaré sola.
Joana Raspall

11. PA AMB XOCOLATA
Un bon tros de xocolata,
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tan se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.
Miquel Martí i Pol

12. CIRURGIA
La papalloneta s'ha trencat una ala;
li cau destrossada al peu del roser.
- Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me!
-sospira la pobra-. Ara què faré?
- No ploris amiga -li diu una rosa,
la més bella i fresca de tot el jardí-.
Et donaré un pètal que et pugui fer d'ala;
l'aranya té traça i te'l pot cosir.
L'aranya que és sàvia i tothora fila,
amb amor la feina enllesteix aviat.
... I la papallona torna a fer volades
amb una ala blanca i un pètal rosat.
Joana Raspall

13. Petons de poeta,
racons piruleta.

16. NOMÉS AMB UN SOMRIURE
QUE EM FACIS, TOT PASSANT,
JA M'OMPLO D'ALEGRIA
I VEIG EL MÓN MÉS GRAN.
NO EM PESA LA CARTERA;
SI FAS EL PAS LLEUGER,
NO EM QUEDARÉ ENDARRERE,
JA T'ACONSEGUIRÉ.
JOANA RASPALL

17. La Terra no és plana.
La Terra és plena
de petons rodons.