2. Objectius
• Estudiar l’estructura del cabell.
• Estudiar els tints des d’un punt de vista
químic.
• Estudiar els diferents tints que s’han
emprat al llarg de la història.
• Elaborar tints vegetals, metàl·lics i
sintètics i aplicar-los a cabell natural.
• Comparar els diferents tints elaborats.
4. El color natural
• Hi ha tres tipus de melanina:
– Eumelanina
Grànuls de melanina Grànuls de melanina
– Feomelanina petits i escassos grossos i abundants
– Tricocrom
5. Escala de tons
• L’altura de tons (AT) és una classificació
dels tons del cabell que va del negre al
ros platí, ordenats de l’1 al 10.
6. Escala de reflexos
• Els reflexos serveixen per aportar
lluminositat als colors i personalitzar-
los.
• Es classifiquen de l’1 al 7 i són els
següents:
7. Classificació
Tints de cabell
Vegetals Metàl·lics Sintètics
8. Tints vegetals
Tints vegetals
S’apliquen amb
Pigments Es dipositen cataplasmes
Barrejant la pols
En la cutícula amb aigua
Extrets de
calenta
plantes
Formant una
pel·lícula
9. Tints metàl·lics
Tints
metàl·lics
Són sals Reaccionen
metàl·liques amb
Sulfúrics La Mordents
queratina reductors
Per De la
reducció cutícula
10. Tints vegeto-metàl·lics
• Són una barreja
entre els vegetals i
els metàl·lics.
• El més utilitzat és
la henna composta.
• La seva toxicitat
encara és alta, i per
això no s’utilitzen.
11. Tints sintètics
• A la segona meitat del
segle XIX es van
descobrir molècules
amb efectes colo-
rants.
• Es classifiquen en:
– Temporals
– Semitemporals
– Permanents
12. Tints temporals
• Duren un rentat o set dies.
• El colorant es diposita sobre la fibra
capil·lar i queda atrapat entre les escames
de la cutícula.
• No fan malbé el cabell.
• No cobreixen les canes i no
decoloren el cabell.
13. Tints semitemporals
• Duren entre 5 i 10 rentats.
• Les molècules tenen menor pes molecular i
això fa que puguin penetrar en el còrtex.
• La seva duració depèn de
l’estat del cabell.
14. Tints permanents (oxidació)
• Són instantanis.
• Poden aclarir entre 2 i 3 tons.
• Cobreixen perfectament les canes.
• Duració indefinida.
• Només tenyeixen la tija.
16. Decoloració
• Procés pel qual s’elimina
total o parcialment el color
natural del cabell.
• Quan el to que es busca és
tres tons més clar que el
natural, és necessari fer una
decoloració.
18. Mecanisme d’acció
• La melanina es descompon per l’oxidació.
• Els pigments granulosos es converteixen en
difusos, i els difusos es converteixen en
grànuls sense pigment.
19. Evolució dels tints
• Des de les primeres cultures que van
poblar la Terra ja existia un important
interès per la perruqueria i l’estètica.
• Diversos aspectes de la vida
socioeconòmica, religiosa i cultural
d’una època tenen el seu reflex en
alguns pentinats determinats.
20. Egipcis
• Els egipcis van desenvolupar i
difondre la perruqueria.
• Utilitzaven fulles de henna per
tenyir ungles i cabells.
• Els cabells negres, però, eren
perruques.
• Pels cabells grisos utilitzaven
una fórmula a base de bullir
sang de vaca amb oli.
21. Grecs
• Es tenyien el cabell
de ros.
• Utilitzaven una
fórmula a base de
blanc de cerussa i
vermelló.
• També utilitzaven la
henna.
22. Romans
• Les esclaves gales van
introduir un nou procés
de decoloració.
• Fórmula a base de
cendres de fusta de faig
i sèu de cabra.
• Enfosquien les pestanyes
amb el sutge d’ous de
formigues que cremaven
prèviament.
23. Edat mitjana
• L’Arcipreste de Hita,
al
Libro de buen amor va
escriure: “Busca muger de
talla, de cabeça pequeña,
cabellos amariellos, non
sean de alheña”.
• Es van inventar pólvores i
cremes per tal de decolorar
o tenyir el cabell.
24. Renaixement
• Des de Venècia va venir una
nova tècnica de decoloració.
• Es decoloraven els cabells
impregnant-los d’una solució
de sosa càustica.
25. Barroc
• A part d’utilitzar perruques,
també es tenyien el cabell.
• Tints obtinguts per maceració
i cocció de plantes com el
ruibarbre, la molsa, la nou
d’agalla, l’escorça de bedoll i
altres plantes.
• La decoloració del cabell es
feia segons el mètode venecià.
26. Segle XIX
• L’any 1860 van començar a
utilitzar l’aigua oxigenada per
decolorar el cabell.
• Era coneguda com l’aigua
daurada de la font de la
joventut.
• També van començar a utilitzar
l’aigua de Grècia, que era una
solució de nitrat de plata.
• L’any 1863 Haussmann va
sintetitzar el colorant p-
fenilendiamina.
27. Segle XX
• Els tints van evolucionar
ràpidament.
• L’adició d’alcohols i de
l’amoníac va augmentar
l’eficàcia del producte.
28. Segle XXI
• Avui dia, no hi ha límit en
els tons que desitgem.
• La coloració capil·lar està
en constant desenvolupa-
ment per oferir productes
innovadors, però que al
mateix temps protegeixin
al cabell.
