2. D’una part teòrica on explicaré els compostos de
sofre i el concepte de pluja àcida, com es forma,
les causes i efectes, entre d’altres.
D’una part pràctica on em centraré en l’estudi
dels efectes dels ambients àcids sobre els
vegetals, concretament en la germinació i el
desenvolupament d’aquests i en els materials.
3. Substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera o bé
gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la qual
els correspon.
Es classifiquen en dos grans grups: Les partícules i els gasos.
Cal destacar certs gasos :
• Els òxids de sofre. Els més importants són el diòxid de sofre
(SO2) i el triòxid de sofre (SO3).
• El sulfur d’hidrogen (H2S) és un gas tòxic. El sulfur d’hidrogen
a l’atmosfera es transforma fàcilment en SO2.
4. És una precipitació en forma de pluja o de neu que té un pH menor
de 5’5.
Es deu principalment al sofre i nitrogen que s’oxiden i en combinar-
se amb l'aigua generen àcid nítric HNO3, i àcid sulfúric H2SO4.
Aquesta pluja àcida diem que s’ha format a partir d’un impacte
ambiental, és a dir, un deteriorament del medi ambient ocasionat per
la mà de l’home.
5. És situa en l’inici de la Revolució Industrial al 1789.
El terme "pluja àcida" va ser introduït per els científics en 1972.
6. Es pot manifestar de diferents maneres:
• Deposició humida: també coneguda com la pluja
àcida. L’aigua àcida es precipita en forma de pluja,
neu o calamarsa.
• Deposició seca: és la sedimentació de partícules
sòlides o gasoses corresponents a sulfats i nitrats
formats per neutralització dels respectius àcids.
8. La pluja àcida es un contaminant secundari ja que es forma a partir
de contaminants primaris (SO2 i NO2) i els components naturals de
l’atmosfera (vapor d’aigua i O2).
9. •Emissors del NO2:
Emissors del SO2:
La producció d’energia en centrals tèrmiques que
• -La principal font d’emissió del NO2 és el
utilitzen carbó és la principal font de les emissions.
transport.
• -Centrals tèrmiques. escombraries.
La incineració de les
• Transport.
-Incineradores.
• Altres.
-Altres.
10. Efectes en els ecosistemes aquàtics:
Cal destacar que cada espècie segons el seu organisme pot
• Les poblacions d’organismes poden morir de forma directa o
suportar diferents límits de pH.
indirecta degut a l’augment d’acidesa, però també en
l’alliberament per part dels sediments del fons del llac, metalls
com el mercuri, l’alumini, el magnesi, el plom, el zinc, el cadmi i
d’alguns molt tòxics.
• Si el medi conté concentracions de calci, aquest fa que l’alumini
no s’alliberi del sòl i no afecti als organismes.
11. Efectes en els sòls i en les plantes:
•En les plantes: Elpluja àcida sofre i les substàncies àcides
En els sòls: La
diòxid de penetra al sòl i fa que l’acidesa
de d’aquestaté efectes corrosius sobre les sòl provocant el rentat
la pluja modifiqui les característiques del fulles provocant una
reducció general dell’alliberament d’alguns metalls tòxics mort.
d’alguns nutrients i creixement que pot arribar a la (alumini,
etc.)
Bruc d’Hivern. Bruc Boal.
12. Efectes en la salut humana:
La boira àcida provoca problemes respiratoris, irritació als ulls, al nas i
a la gola. En determinats indrets, les persones han de portar
màscares de protecció.
Alguns estudis semblen indicar que l'alumini que és desprèn del sòl a
causa de la pluja àcida, és una de les causes del síndrome
d'Alzheimer.
13. Catedral de Saint Paul (Londres). Edifici situat en Polonia.
El taj Mahal (India). Estàtua de Marco Aurelio (Roma).
14. Les zones del món més afectades per la pluja àcida són la part
oriental de Nord-Amèrica, Europa Central, Països Escandinaus i
Japó. Aquestes zones coincideixen amb països molt industrialitzats.
15. Les dos principals zones afectades per la pluja àcida a
Catalunya són:
Els boscos de Berguedà: són Els Ports de Beseit: són
afectats per la central tèrmica afectats per la central tèrmica
CalCercs.
de destacar que Cercs, As Pontes i Andorra, han estat
d’Andorra.
denunciades per delicte ecològic a causa dels danys
provocats en el medi.
16. Estalviar energia.
Utilitzar energies alternatives com l’energia solar, l’energia eòlica, la
biomassa etc.
• Disminuir el consum de combustibles fòssils
Utilització del carbó sense sofre per tal d’evitar la contaminació.
• Com una altra alternativa, utilitzar filtres i mecanismes de correcció.
Eliminar la contaminació dels tubs d'escapament dels cotxes utilitzant
catalitzadors, fabricats especialment per aquests.
• No utilitzar tant el cotxe.
• Utilitzar més els mitjans de transport públics o transports que no
contaminin.
Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistir en
l'aplicació d'aquestes normes.
17. Hipòtesis:
La presencia de CO2 dissolt en l’aigua fa que aquesta disminueixi el seu pH i
augmenti la seva acidesa .
La pluja caiguda a Reus és lleugerament àcida.
La pluja caiguda a Tarragona és més àcida que la pluja caiguda a Reus.
Catalunya és veu afectada per pluges àcides.
Els vegetals són afectats per la pluja àcida en la germinació i creixement d’aquest.
Els materials (marbre, metalls, etc.) són afectats per la pluja àcida.
La planta Pittosporum sp és veu afectada per la pluja àcida directament o per efectes
en el sòl.
La presència d’una atmosfera àcida:
• Afecta a les plantes.
• Altera els materials.
• Inhibeix la germinació de certes llavors.
18. Variació del pH al llarg del temps
8
7,5
7
pH 6,5 pH
6
5,5
5
Erlenmeyer 1 0
Erlenmeyer 2 30 Erlenmeyer 1 60 Erlenmeyer 2
Temps (minuts)
Erlenmeyer 1: CaCO3 + 2HCl CaCl2 + H2O + CO2
Erlenmeyer 1: 2CH3COOH + CaCO3 Ca(CH3COO)2 + CO2 + H2O
Erlenmeyer 2: CO2 + H2O H2CO3 HCO3- + H+
19. Diferents pH de pluja del dia 4/11/11
6,87
6,9
Reus
6,8
6,7 6,58
pH Tarragona
6,6
6,5
6,4
Reus Tarragona
Ciutats
20. Soja regada amb una dissolució de pH 7,58
14
12
10
Nº de llavors.
8 Llavors germinades.
6
4
2 Llavors germinades i
0 que posteriorment
s'han secat.
Dies
Soja regada amb una dissolució de pH 2,21
15
10
5 Llavors germinades
Nº llavors
0 Llavors germinades i que
posteriorment s'han secat.
Dies
21. • Soja regada amb una dissolució de pH 7,58
pH 7,58
•Soja regada amb una dissolució de pH 2,21
22. Rave regat amb una dissolució de pH 7,71
20
15
Nº de llavors. 10
5 Llavors germinades.
0
Llavors germinades i que
posteriorment s'han
secat.
Dies
Rave regat amb una dissolució de pH 2,35
20
15
10
Nº llavors
5
Llavors germinades.
0
Llavors germinades i que
posteriorment s'han secat.
Dies
23. •Rave regat amb una dissolució de pH 7,58
•Rave regat amb una dissolució de pH 2,21
24. •Materials regats amb una dissolució de pH 7,58.
Goma
Estat Marbre Ferro Plàstic Goma Bronze Llautó Cuir elàstica
No alterat X X X X X X
Poc alterat
Molt alterat X X
25. • Materials regats amb una dissolució de pH 2,21
Goma
Estat Marbre Ferro Plàstic Goma Bronze Llautó Cuir elàstica
No alterat X X X X
Poc alterat X
Molt alterat X X X
28. Reacció que es produeix: H2O + Na2S2O5 → 2SO2 (g) + 2 (OH)- + 2Na+
29. En les safates A i B (safates on s’havien
introduït el metabisulfit de sodi) :
Les fulles de les plantes Aptemia sp, estan
alterades, presenten un color blanquinós.
Els metalls (ferro, llautó i coure) estan molt
alterats, en canvi, la resta de materials tenen
el mateix estat que el inicial.
Les llavors no han germinat.
En les safates C i D (safates on no s’havien
introduït el metabisulfit de sodi):
Les fulles de les plantes Aptemia sp es
troben en el mateix estat que el inicial.
Els metalls no es veuen alterats, només el
ferro es troba oxidat, la resta de materials
presenten el mateix estat que l’inicial.
Les llavors han germinat totes, menys una
llavor de soja (de la safata D) que està
podrida.
30. Mesurem el pH de
les dissolucions: Planta Aptemia sp pH
C (safata on no
s’havia introduït el 7,62
Safata/ Pot pH metabisulfit de sodi).
Safata A 6,1 B (safata on s’havia
introduït el 7,66
Safata B 7,59
metabisulfit de sodi).
Safata C 7,85
Safata D 8,31
Pot nº1 4,22
Pot nº2 4,73
32. • La presencia de CO2 dissolt en l’aigua fa que aquesta disminueixi el
seu pH i augmenti la seva acidesa . La meva hipòtesis és correcta.
• Els vegetals no són afectats per la pluja àcida en la germinació i
creixement d’aquest. La meva hipòtesis és incorrecta.
• No tots els materials són afectats per pluja àcida. Penso que alguns
materials no s’han produït alteració a causa del curt termini de temps.
• La pluja caiguda a Reus és lleugerament àcida però molt menys del
que es pensava. La meva hipòtesis no és correcta.
• La pluja caiguda a Tarragona és menys àcida que la pluja caiguda a
Reus. La meva hipòtesis és incorrecta.
33. •Catalunya no és veu afectada per pluja àcida. La meva hipòtesis és
incorrecta. No obstant, els ports de Beseit i els boscos de Berguedà són
afectats per la pluja àcida.
•Amb els resultats obtinguts considero que la planta Pittosporum sp no és
veu afectada per pluja àcida. La meva hipòtesis és incorrecta.
•En l’última pràctica, segons la primera experiència realitzada no s’ha
format àcid sulfúric (H2SO4). Penso que és el SO2 el culpable de la mort de
la planta Aptemia sp.
En la segona experiència si que podem afirmar que s’ha format àcid
sulfúric (H2SO4 ).
Per tant, no podem concloure el causant de la mort de la planta Aptemia
sp, l’alteració dels metalls i l’inhibidor de la germinació de les llavors tot i
que sabem que està relacionat amb la presència de diòxid de sofre (SO2) i
àcid sulfúric (H2SO4).
34. El problema que suposa el peachímetre.
No netejar bé el peachímetre.
El factor temps.
El tipus de planta (Pittosporum sp).
