Unidad básica dentro del modulo de servicios de atención comercial del ciclo formativo de Comercio y Marketing

1. Serveis
d´Atenció
Comercial
Gestió
Económica
i
Financera
Carles®

2. Interes
Simple
Que
es
l´interes?
hi
ha
de
diversos
tipus,
com:
-­‐ Quantitat
de
diners
que
s´abona
com
a
contraprestació
al
prestec
d´un
capital.
-­‐ Quantitat
de
diners
que
el
comprador
abona
al
comerciant
en
una
operació
de
pagament
aplaçada.
-­‐ Contraprestacio
que
es
dona
per
depositar
una
quantitat
de
diners
durant
un
temps
en
una
entitat
de
crédit

3. Interes
Simple
Definició:
la
contraprestació
que
s´ha
de
d´abonar
al
rebre
le
cesió
de
la
disponibilitat
d´un
capital
durant
un
temps
determinat.
Interes
=
el
preu
dels
diners
capital
temps
capital
+
interes

4. Càlcul
de
l´interes
simple
per
poder
calcular
l´interes,
cal
coneixer
una
serie
de
variables
com:
-­‐ Capital
-­‐Temps
-­‐Tipus
d´interes
i
=
(C*r*t)/100*k
o
tambe
Cn=Co(
1+n*i)
C:
capital
r:
redit
(interes)
t:
temps
k:
unitat
de
temps,
que
podra
ser:
1
si
“t”
s´ha
expressat
en
anys
12
si
“t”
s´ha
expressat
en
mesos
360
si
“t”
s´ha
expressat
en
dies
(any
comercial)

5. Calcul
de
l´interes
simple
Hem
de
veure
que
el
Cn
sera
igual
a:
Capital
final
=
Capital
+
interes
=
Co
+
I
I
de
la
formula
original
de
l´interes
que
podem
extraure?
-­‐ El
capital
a
posar.
Co=
-­‐ El
ratio
o
interes
a
aplicar.
i
o
r=
-­‐ El
temps
que
durara.
t
o
n=

6. Descompte
comercial
Que
és
el
descompte
comercial?
Es
la
quantitat
que
es
deixa
de
rebre,
per
rebre
un
capital
abans
del
moment
acordat.
Així
doncs,
el
descompte
comercial
s´aplica
al
desplaçar
una
quantitat
en
el
temps,
de
un
moment
futur
al
present

7. Calcul
del
descompte
comercial
Cal
coneixer
que:
d=Cn-­‐C0
Cn=N
i
que
Co=E
D=
Cn*n*i
d:
descompte
N:
nominal
r:
interes
t:
temps
k:
igual
que
el
interes
simple

8. Calcul
del
descompte
comercial
Les
variables
s´aillen
igual
que
l´interes
simple
Així
doncs
l´efectiu
que
ens
donaran
al
descomptar
sera
igual
a:
Efectiu
=
Nominal
–
descompte

9. La
negociació
a) EFECTES
EN
GESTIÓ
DE
COBRAMENT.
Librador:
el
cobrador
Librado:
el
pagador
Servei
bancari
per
el
que
un
banc
es
compromet
a
realitzar
el
cobrament
del
nominal
de
la
lletra
de
canvi
mitjançant
una
transferencia
amb
el
banc
del
lliurat.

10. La
negociació
EFECTES
EN
GESTIÓ
DE
COBRAMENT
-­‐ El
librador
evita
anar
a
casa
del
librado.
(obligat
per
llei
el
dia
del
venciment)
-­‐ El
banc
aplicara
una
comisió
per
el
servei
-­‐ La
propietat
de
la
lletra
no
pasa
en
cap
moment
al
banc.
-­‐ El
banc
sols
ofereix
un
servei
per
la
transferencia.

11. La
negociació
b)
NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE
D´EFECTES
Operació
financera
mitjançant
la
que
el
librador
rebra
l´efectiu
de
la
lletra,
es
a
dir
nominal
menys
el
descompte
corresponent
abans
del
venciment.
-­‐ El
librador
obte
una
quantitat
abans
del
venciment
-­‐ El
banc
aplica
un
descompte
comercial.
-­‐ El
descompte
que
aplica
el
banc
es
el
bº
per
ells.

12. NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE
D´EFECTES
Librador
banc
librado
E = N - d N
- La lletra passa a mans del banc
- El librador asumeix un possible deute si el librado no
paga

13.
Tècniques
Estadístiques

14. Conceptes
bàsics
Variable:
Quantitat
o
qualitat
a
estudiar
en
un
proces
estadistic.
“X”
Observacions:
Son
les
dades
que
representa
la
variable
estudiada.
“Xi”
Intervals:
Son
conjunts
de
dades
entre
dos
limits,
el
inferior
(
Li)
i
el
superior
(Ls).
La
dificultat
radica
en
veure
si
les
dades
son
de
l´interval
o
no.
Així:
*
(
Li
–Ls
*
Li
–
Ls)

15. Conceptes
bàsics
Marca
de
classe:
Valor
que
representa
cadascun
dels
intervals
en
que
s´agrupen
les
observacions
per
poder
realitzar
calculs.
“Ci”
Es
sumen
els
limits
i
es
divideix
entre
2
Ci
=
(Li
+
Ls)/2

16. Conceptes
bàsics
Freqüencia:
Nº
de
voltes
que
es
repeteix
cada
observació.
Però
distinguirem:
-­‐Freqüencia
absoluta:
:
Nº
de
voltes
que
es
repeteix
cada
observació
en
termes
absoluts.
“
ni”
-­‐ Freqüencia
absoluta
acumulada:
Suma
de
cada
freqüencia
absoluta.
“N”.
-­‐ Freqüencia
relativa:
Resultat
de
dividir
la
freqüencia
absoluta
entre
la
suma
de
freqüencies.
“fi”
fi
=
ni
/
N
-­‐
Freqüencia
relativa
acumulada:
Suma
de
cada
freqüencia
relativa,
mes
les
anteriors.
“FI”.
La
seva
suma
ha
de
ser
1

17. Presentació
de
conceptes
basics
Xi
ni
fi
Ni
Fi

18. Presentació
de
conceptes
basics
Xi
ni
fi
Ni
Fi
MENU
RESTAURANT
DEMANDA
CLIENT
1
13
2
21
3
32
4
11
5
18
6
12

19. Mesures
cetrals
Estudiarem:
la
mitjana
aritmetica,
mediana
i
moda.
• Mitjana
aritmetica:
Suma
ponderada
de
tots
els
valors
de
la
variable
per
les
seves
freqüencies
relatives.
El
seu
simbol
es:
i
la
formula:
Sabries
calcular-­‐la
amb
les
dades
de
l´exercici
anterior?
Xi * ni

20. Mesures
centrals
Estudiarem:
la
mitjana
aritmetica,
mediana
i
moda
• Moda:
Es
el
valor
de
la
variable
que
mes
voltes
es
repeteix,
es
a
dir,
el
que
presenta
una
mojor
freqüencia
absoluta
(ni).
La
seva
anotació
es
Mo.
Xi
ni
1
6
2
16
3
28
4
12
5
2

21. Mesures
cetrals
Estudiarem:
la
mitjana
aritmetica,
mediana
i
moda.
*
Mediana:
Es
el
valor
central
de
la
variable,
es
a
dir,
el
que
està
situat
just
al
centre
de
la
serie
dividint
aquesta
en
dues
parts
iguals.
“
Me”
Xi
ni
1
6
2
16
3
28
4
12
5
2
Xi
ni
1
6
2
16
3
14
4
12
5
2
6
4

22. Amb
intervals
• Cal
calcular
Ci
(Marca
de
classe)
• Per
calcular
la
Me:
• Per
calcular
la
Mo:

23. Media Aritmética
(n) (N)

24. Mediana
(n)
(N)
(ni)
(Ni-1)

25. Moda
(N)(n)
ni-ni-1
(ni-ni-1) (ni+ni-1)
+

26. Amb
intervals
Xi
ni
fi
Ni
Fi
Ci
Ci
*
ni
0-­‐5
6
5-­‐10
18
10-­‐15
26
15-­‐20
21
20-­‐25
12
25-­‐30
3

27. Calcula
les
mesures
centrals
Xi
ni
1
9
2
18
3
32
4
25
5
8
Xi
ni
0-­‐5
9
5-­‐10
18
10-­‐15
32
15-­‐20
25
20-­‐25
8
25-­‐30
2

28. Mesures
de
dispersió
Estudiarem:
• El
rang
de
la
distribució
• Desviació
mitja
• Variança
• Desviació
tipica
Abans
cal
dir
que
es
una
desviació
(di):
La
resta
de
cada
valor
que
agafen
les
observacions
de
la
variable
(Xi)
menys
la
mitja
aritmetica.

29. Mesures
de
dispersió
• El
rang
de
la
distribució.
(R)
El
seu
objectiu
es
determinar
entre
quins
dos
limits
s´observen
els
valors
de
la
variable.
Xi
ni
1
3
2
4
3
7
4
9
5
2
Rang=
4
(5-­‐1)

30. Mesures
de
dispersió
• Desviació mitja. (dm)
1.- Calculem les desviacions ( di)
2.- Apliquem la formula:
Xi
ni
/di/
/di/
*
ni
1
3
2
8
3
14
4
6
5
1
ni

31. Mesures
de
dispersió
• Variança.
(
σ2
x
)
–
Mesura
la
dispersió
Formula:
• Desviació
tipica
(
σx
)
-­‐
desviació
que
presenten
les
dades
en
la
distribució
respecto
de
la
mitjana
aritmética
Es
l´arrel
quadrada
de
la
variança.
Formula:
ni
ni

32. Mesures
de
dispersió
Xi
ni
/di/
/di/2
/di/2
*ni
1
3
2
8
3
14
4
6
5
1

33. Calcula
les
mesures
centrals
i
les
de
dispersió
Xi
ni
1
5
2
10
3
16
4
8
5
2
6
15
7
12