L'estructura de l' ecosistema

1. C.N. 2 ESO Q. T. 5
L´ESTRUCTURA DE L’ ECOSISTEMA
TASCA 1.- LA BIOSFERA, L’ ECOSFERA i ELS ECOSISTEMES.
1ª.- Defineix: * BIOSFERA.
2ª.- Quantes espècies d’ éssers vius es creu que hi ha a la biosfera?
3ª.- Per què està formada la meitat de la massa total de la biosfera?
4ª.- Omple el quadre següent referit al tipus d’ alimentació de cad un dels grups
d’ éssers vius.
Tipus d’ alimentació
Herbívors
Paràsits
Descomponedor
s
Org. fotosintètics
5ª.- Defineix:
• ECOSISTEMA:
• BIOMA:
• ECOSFERA:
6ª.- Quin tipus d’ ecosistemes coneixes?
TASCA 2.- ELS COMPONENTS DE L’ ECOSISTEMA.
7ª.- Defineix:: * BIOCENOSI:
8ª.- Què es necessita per descriure i identificar la biocenosi?
9ª.- Relaciona i diferencia posant exemples:
• FACTORS BIÒTICS i FACTORS ABIÒTICS:
10ª.- a) Defineix: *BIÒTOP:
b) Què necessitam per descriure un biòtop?
11ª.- Defineix: * ECOLOGIA:
T.3.- LA INTERACCIÓ ENTRE EL BIÒTOP I lA BIOCENOSI.
12ª.- Act. 5 p. 86.
13ª.- Act. 33 p. 96.
T.4.- L’ HÀBITAT i EL NÍNXOL ECOLÒGIC.
14ª.- Relaciona i diferencia posant exemples:
• HÀBITAT i NÍNXOL ECOLÒGIC:
15ª.- Per què les zebres i les girafes de la sabana no competeixen entre elles?
16ª.- Digués un exemple de dues espècies que estableixin competència entre
elles,
17ª.- Ex. 32 p. 96.
T.5.- L’ ALIMENTACIÓ DELS ÉSSERS VIUS EN ELS ECOSISTEMES.
18ª.- Què necessiten totes els éssers vius per a realitzar les seves funcions
vitals?
19ª.- Què són els productors? Posa’ n exemples.
20ª.- Què són els consumidors?

2. 21ª.- Quins tipus de consumidors coneixes? Posa’ n exemples.
22ª.- Què són els descomponedors?
23ª.- Què són les relacions tròfiques?
24ª.- De quina manera es poden representar les relacions tròfiques que
existeixen entre diferents éssers vius?
25ª.- Dibuixa i explica una cadena alimentària de l’ ecosistema de La
Porciúncula.
26ª.- Act. 10 p. 88
27ª.- Act. 11 p. 88.
28ª.- Act. 38 p. 96.
T.6.- LES PIRÀMIDES TRÒFIQUES.
29ª.- Què és un piràmide tròfica?
30ª.- a)Què representa cada pis d’ una piràmide tròfica?
b) De què depen l’ amplada d’ una piràmide tròfica?
31ª.-Quins tipus de piràmides trofiques coneixes?
32ª.- Què són les piràmides de nombres?
33ª.- Què són les piràmides de biomasa?
34ª.- Defineix: * Biomassa.
35ª.- a) Què representa cada pis d’ una piràmide d’ energia?
b) Per què són les que proporcionen més informació?
c) Per què no poden ser invertides?
d) Com es perd part de l’ energia en passar d’ un nivell a un altre?
T.7.- EL PAPER DELS PRODUCTORS I DELS DESCOMPONEDORS.
36ª.- Què vol dir que els consumidors tenen nutrició heteròtrofa?
37ª.- a) Què són els productors?
b) Per què diem que els productors tenen nutrició autòtrofa?
38ª.- a) Quina energia utilitzen els autòtrofs per elaborar matèria orgànica?
b) Mitjançant quin procés l´obtenen?
39ª.- a) Qui són els descomponedors?
b) Sobre on actúen?
c) En què transformen les proteïnes, els greixos i els glúcids dels restes
d’ éssers vius?
d) Per què són utilitzades les substàncies que fabriquen els descomponedors?
40ª.- Act. 14 p. 90
41ª.- Act. 35 p. 96.
T.8.- LA MATÈRIA I L’ ENERGIA EN ELS ECOSISTEMES.
42ª.- Quins dos processos tenen lloc simultàniament a un ecosistema?
Flux d’ energia
43ª.- a) Com s’ inicia un flux d’ energia a un ecosistema?
b) Quin tipus d’ energia s’ utilitza?
c) En què la transformen els organismes fotosintètics?
d) On s’ emmagatzema?
44ª.- a) Què fa l’ energia en passar per diferents nivells tròfics?
b) Quan l’ energia passsa d’ un nivell tròfic a un altre , en què s’ utilitza
una part de l’ energia?
c) En què es perd bona part de l’ energia?
45ª.- a) En els ecosistemes aquàtics quin % d’ energia es perd a cada pas?
b) Quin % d’ energia queda disponible pel següent nivell?
46ª.- Dibuixa i acoloreix un flux d’ energia.
Cicle de la matèria.

3. 47ª.- Per què deiem que la matèria es recicla i no es perd?
48ª.- Què consumeixen els productors? En què es la transformen?
49ª.- Què passa quan els productors i els consumidors es moren?
50ª.- Què succeeix com a resultat del treball dels descomponedors?
51ª.- Dibuixa un cicle de la matèria.
T.9.- LES RELACIONS BIÒTIQUES
52ª.- Què són les relacions interrespecífiques? Enumera-les.
53ª.- Què són les relacions intraespecífiques? Enumera-les.
54ª.- Defineix i posa un exemple de cada una de les associacions
intraespecífiques següents:
Nom associació Símbol Definició
Associació
gregària
Associació
colonial
Associació
social
Associació
familiar
55ª.- Defineix i posa un exemple de cada una de les Associacions inter-
específiques següents:
Nom associació Símbol Definició
Mutualisme
Comensalisme
Inquilinisme
Parasitisme
Depredació
T.12.- LA CAULERPA i EL CARPOBROTUS DOS INVASORS PERILLOSOS.
56ª.- Per què la introducció d’ espècies noves pot provocar greus alteracions a
l’ ecosistema?
57ª.- Quines dues plantes han produit alteracions als ecosistemes de les
Balears?
58ª.- a) Què és la Caulerpa taxifolia?
b) Com es va introduir al Maditerrani?
c) Quan va arribar a Mallorca?
d) Com la dispersa l’ home?
e) On neix la caulerpa?
f) Què impedeix la seva presència?
g) Quines substàncies tòxiques fabrica? Per què serveixen?
h) Què succeeix quan una àrea queda colonitzada per aquesta alga?
i) Qui queda molt afectad per la Caulerpa?
59ª.- Què és el Carpobrotus? Per què s’ ha utilitzat?

4. 60ª.- Act. 60 p. 25.