TEXTOS: "LITRONES AL CARRER" I " LA INTEL.LIGÈNCIA NO ÉS A CASA"

1. INICI AL RESUM I ESTRUCTURA DE TEXT
“LITRONAS” AL CARRER
Maria de la Pau Janer, amb aquest article d'opinió, ens mostra l'única manera per
divertir‐se dels jòvens actuals: beure en qualsevol lloc amagat de les ciutats per tal d'evadir‐se
dels problemes de la realitat, sense cap preocupació per les conseqüències que aquest
comportament pot provocar.
Dins de la introducció (L1 – L5, “Va començar….la beguda) es presenta el fet que els
jòvens compren begudes alcohòliques i les beuen al carrer, com a resultat de l'excessiu preu
de les begudes en qualsevol bar.
El desenvolupament (L5 – L22, “Cada…”realitat”) tracta diferents efects d'aquestes
reunions alcohòliques: per una banda, freqüents queixes del ciutadans perquè aquesta
joventut que beu fins a altes hores de la nit no té res en compte la cura dels espais públics i
s'organitzen, al mateix temps, nombroses baralles. Per altra banda, es fa referència a què els
diversos grups de jòvens que es reunixen s'assemblen fins a un punt preocupant, tant pels seus
interessos, com per la seua forma de vestir o de pensar. Finalment, s'arriba a la conclusió que
els jòvens tenen aquesta conducta perquè per a ells es una forma de poder ignorar la dura
realitat que els envolta.
La conclusió (L22 – L57, “A Aragó…. nàufrags) posa de manifest que, encara que en
algunes localitats s'han instaurat mesures per a controlar aquestes trobades juvenils, el
consum d'alcohol al carrer continua perquè els jòvens el senten com el millor camí d'evasió.
En quant al títol, podem dir que és temàtic ja que conté la problemàtica bàsica del
text, sobre la qual es desenvolupen les diverses idees secundàries.
LA INTEL∙LIGENT NO ES CASA
L'autora d'aquest text d'opinió vol fer insistència en la relació entre el concepte
d'intel∙ligència dels éssers humans i la decisió de contraure matrimoni, tant per una dona com
per un home i s'ajuda per a fer‐ho de nombroses dades i estudis fets al respecte.
Dins de la introducció (L1 – L6, “Si ho han… de casar‐se”) coneixem l'estudi que serveix
d'eix per a la seua argumentació ja que, com explica, ha sigut fet per universitats molt
prestigioses, Segons aquest estudi, com més coeficient intel∙lectual posseïsca la dona, menys
tendència té cap al matrimoni, tot al contrari que qualsevol home.
El desenvolupament (L6 ‐ L14, “ No només… dubte”) tracta una idea secundària que es
desprén de l'estudi anterior: les dones que tenen un nivell intel∙lectual SUPERIOR, busquen
homes amb un nivell similar però aquestos normalment no estan dispostos a mantindre una
relació amb una dona d'aquestes característiques, bé perquè la veuen com a una rival i se
senten insegurs o estan massa concentrats en el seu èxit.
Amb la conclusió (L14 – L17, “No obstant això… mascles) Pilar Rahola desmunta la idea
tractada en el desenvolupament argumentant que aquesta superioritat intel∙lectual femenina
té com a conseqüència una major atracció dels homes cap a elles sense cap rival∙litat.
En quant al títol podríem dir que és remàtic ja que solament tracta la idea més
superficial que es podria extraure del text, “La intel∙ligent no es casa”, una generalització que
segons va avançant el seu desenvolupament arriba a idees i conclusions diferents.
VELA, L

2. COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
La intel·ligent no es casa
1 Si ho han fet les universitat d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The
Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l’estudi fet durant 40
anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat
matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d’opcions. Paral·lelament, per
5 cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-
se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants “escullen
companyes que s’assemblin a les mares” i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina
cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la
suporta. Remata una altra anàlisi a l’Australian Twins Registry: “Les intel·ligents odien perdre
10 el temps, i per això no el perden amb els tontos”. Amb la qual cosa, troben menys opcions.
Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d’un
llibre meu: “El poder femení arruga el penis”. L’ha arrugat durant dècades, fins al punt que la
intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència.
¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l’estudi, crec que cada dia hi ha
15 més homes seduïts per l’èxit femení i la seva libido no només no s’espanta, sinó que
s’engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben
ser homes sense necessitat de competir com a mascles.
Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005