2. Fins el s/XVIII l’economia estava basada en la producció artesana. Amb aquest sistema cada
persona era propietària d’un treball, que desenvolupava amb els seus propis mitjans. A la fi del
segle XVIII comença la industrialització i apareixen les primeres fàbriques.
Al recer de la industrialització apareixen les primeres teories sobre la manera d’optimitzar els
processos industrial i millorar la qualitat.
Taylorisme es basa en la descomposició i racionalització de les feines, divisió del treball, el
treball en cadena. Màxim estalvi de moviments inútils i una política salarial basada en els
incentius monetaris. Augmenta l’eficiència productiva.
Henry Ford aplica a la seva planta d’automòbils Ford la producció en sèrie que rebaixa els
costos i permet la popularització de l’automòbil entre la classe mitjana.
Neix la direcció científica del treball.
Organització Industrial: Manera en què es combinen tots els elements del procés productiu.
L’objectiu és l’optimització del procés.
Els elements bàsics del procés Industrial són: energia, materials, màquines i sistemes, i
Organització
Lay-Out: Distribució en planta. Manera en com s’organitzen els espais a les fàbriques.
Estudi i disseny del producte: El primer pas és dissenyar el producte o aparell que s’ha de
fabricar. Totes les funcions de la producció, des del disseny del producte fins a l’estudi de la
producció es duen a terme a l’oficina tècnica de l’empresa.
L’àrea comercial o de màrqueting és la que fa estudis de mercat per tal de saber quins
productes és necessari fabricar o quins s’han de millorar i en quin sentit.
Les empreses tenen llavors el seu departament de Recerca i Desenvolupament del producte
(R+D) on un grup de persones treballa per dissenyar i millorar els productes i fer-los
competitius al mercat. No solament es treballa en millora i disseny de productes, sinó que
moltes vegades també cal investigar per crear nous processos de producció o millorar-ne els
actuals.
Un mètode que s’utilitza per dissenyar o millorar productes o processos és el Brainstorming (o
pluja d’idees) on tots els departaments de l’empresa, per tant multidisciplinaris, bolquen les
seves idees sense prejudicis previs i llavors es filtren.
Punt Mort: Punt on els Ingressos atrapen els costos totals (fixes més variables) a partir del qual
doncs comences a obtenir beneficis.
3. Actualment existeixen 5 grans sistemes d’organització i gestió de la producció: el mètode
clàssic, els sistemes MRP, el TOC, i el PERT.
1) Mètode clàssic:
Es basa en l’escola de la direcció científica de plantes industrials, proposada per Taylor. La
filosofia general d’aquest sistema és la producció. Per tant, tot el procés es dirigeix a produir
pensant en la demanda continuada de productes. És un sistema PUSH o d’empenta perquè el
procés és empès a partir de les ordres de fabricació i no tant a partir de la demanda.
Establiment de mètodes científics per a l’organització del treball
Jerarquització
Diferenciació i especialització
Incentivar el personal
Estudi dels temps de treball
Planificació i control de la producció.
2) MRP (Materials Requirements Planning)
Determina, a partir de la previsió de vendes, les necessitats de materials i recursos. A partir de
la previsió de la demanda s’estableix el pla mestre de producció (en aquest pla es detalla la
quantitat de productes que s’han de fabricar).
La previsió de vendes es fa d’acord amb estudis de mercat (màrqueting)
Es considera un sistema PUSH, ja que és la previsió de vendes la que empeny el procés.
3) JIT (Just in Time)
Mètode d’origen Japonès introduït per l’empresa Toyota durant la dècada dels setanta, com a
conseqüència de la crisi del petroli.
Constitueix un sistema de fabricació que podria definir-se com; produir la quantitat necessària
ajustada a la demanda, en el moment adequat, en la qualitat exigida i amb el mínim cost
possible.
Es pretenen reduir al màxim els costos, com el de tenir estocs innecessaris. Cal tenir present
que els estocs representat per a l’empresa un capital immobilitzat i, per tant, un inconvenient.
És un sistema PULL o d’arrossegament, ja que és la demanda que estira el procés productiu. Es
fabrica allò que ja es té venut i, per tant, és el client qui arrossega el muntatge.
4) TOC (Theory of Constrains)
Es programa tot el procés a partir dels colls d’ampolla. Llavors la producció queda limitada a
allò que realment poden absorbir els colls d’ampolla.
4. 5) PERT (Program Evaluation and Review Technique)
Planificació de grans obres i processos productius d’elevada complexitat. Aquest mètode
estableix diagrames vectorials que enllacen i connecten les diferents operacions que s’han de
realitzar que després es resolen matemàticament mitjançant sistemes analítics per tal de
trobar el camí crític que ha de permetre la realització del projecte dins els terminis establerts.
S’hi reflexen les accions, etapes i processos amb el temps que tarda cada procés per a poder
calcular (via camí crític – camí més llarg) el temps mínim requerit.
Camí crític: aquest que permet anar a la primera etapa amb el temps acumulat més llarg.
Temps de cicle: cada quant surt un producte acabat
