SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Andrea Alcantarilla, Albert Morillas, Kike Martínez y Belén Plaza
1) Introducció
2) Tendències actuals del sistema agrari
espanyol
Paraules clau
3) Els problemes als espais rurals
Paraules clau
4) Solucions als problemes de les zones rurals
Paraules clau
5) Preguntes PAU
6) Vídeo relacionat
7) Bibliografia
Aquest treball mostra la situació agrària d’Espanya a
l’actualitat, a més a més del seu procés evolutiu.
Les zones rurals constitueixen les zones desafavorides
espanyoles, degut a diversos factors que nomenarem en
aquest treball.
Per altra banda podem observar
una evolució del sector agrari
espanyol caracteritzat per la
concentració i modernització de
les explotacions agràries,
l’augment de l’eficàcia del
regadiu o l’augment de la
capacitat exportadora.
Tendències actuals
del sistema agrari
espanyol
Reducció i concentració d'explotacions rurals
Reducció de les explotacions
ramaderes
Modernització de les explotacions
agràries
Inversions en
maquinària, fertilitzants i
plaguicides
Augment del regadiu i major
eficiència en els sistemes de reg
El pla nacional augmentà el nombre
d'hectàrees transformades en
regables
Els cultius transgènics España és el principal
productor europeu de
transgèniquesLa capacitat
exportadora
Utilització de biocarburants
Utilització de biodièsel i bietanol
La dependència de la
PAC
La reforma de la PAC va establir les
ajudes ‘’desacoblades’’
Superfície Agrícola
Utilitzada
El conjunt de la
superfície de terra
llaurada i terres
per a pastures
permanents. Les
terres llaurades
comprenen els
cultius herbacis i
de llenya, els
guarets i els horts
familiars.
Superfície espanyola utilitzada (SAU)
Bioetanol
Alcohol derivat de
la fermentació de
cereals i que pot
utilitzar-se com a
carburant.
Cicle del bioetanol
Cultiu transgènic
Planta a la qual se li
ha alterat un gen
perquè adquirisca
una nova propietat:
generalment, la
resistència a una
plaga.
Les zones rurals constitueixen les zones desafavorides
Factors que han
causat aquesta
situació
Factors
demogràfics
Despoblament
Envelliment
de la població
Dificultat per
treballar en
altres
activitats
Factors
econòmics Falta de relleu generacional de
les explotacions agràries.
Problemes
d’infraestructura i
equipament
Empitjorament de la
qualitat de vida dels seus
habitants
Problemes mediambientals
Activitats ramaderes
Emet molts gasos
d’efecte hivernacle
Ramaderia intensiva
76%del territori espanyol
80% de la SAU
38% de la població
FAO
Organització de Nacions
Unides per a l’Agricultura
i l’Alimentació.
Purines
Els excrements sòlids i líquids dels
animals , que tradicionalment
s’utilitzaven com a adobs, però la
ramaderia intensiva produeix molt
més dels que la pròpia granja pot
processar.
Planta de tractament de Purines
Solucions als
problemes de
les zones rurals
El deteriorament
medi ambiental
Produit per les activitats
agrícoles amb un ús
d’adobs nitrogenats
Provoca l’acumulació
de sals minerals en el
sòl
Programes de
desenvolupament rural
Mesures que
s’articulen al
voltant de
quatre eixos:
L’augment de la competitivitat
La qualitat de vida
El programa LEADER
La millora del medi
ambient
Prevenció de la
intensificació i
racionalització
dels regadius
El regadiu augmenta els rendiments i
diversifica els cultius
La presència de la
indústria agroalimentaria
En el medi rural dinamitza l’economia i
orienta les produccions
Programa LEADER
És el nom amb el qual
es coneixen les
successives iniciatives
comunitàries de
desenvolupament rural
de la Unió Europea
A partir de les dades del document 1, elaboreu un
gràfic lineal on es mostre l’evolució temporal de
l’estructura sectorial de l’ocupació a Espanya des
del 1950 fins al 2001, i descriviu el comportament
dels sectors econòmics representats.
POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA (%)
Any Primari Secundari Terciari
1950 47,6 26,5 25,9
1960 39,7 33 27,3
1970 29,1 37,3 33,6
1981 15,7 35,8 48,5
1991 10,2 33 56,8
2001 6,2 31,2 62,6
Resposta pregunta 1: Gràfic lineal
0
10
20
30
40
50
60
70
1950 1960 1970 1981 1991 2001
percentatjedepoblació
Anys
POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA
Primari
Secundari
Terciari
Resposta pregunta 1: descripció del
comportaments dels sectors
L'evolució de la població activa
ocupada per sectors econòmics
queda reflectida en aquesta
gràfica lineal, en la qual es
representa d'una banda, la
quantitat de població ocupada
en cada sector i per un altra,
l'evolució que ha tingut entre els
anys 1950 fins a 2001.
Podem observar una progressiva disminució de la població
ocupada en el sector primari, des de l’any 1950, que té el
seu màxim en un 47%, fins al 2001 amb el seu mínim, un
6,2%.
Resposta pregunta 1: descripció del
comportaments dels sectors
El sector terciari en canvi evoluciona
de forma oposada, és a dir, augmenta
la seua població activa passant d'un
25,9% en 1950, a un 62,6% en 2001.
Aquest és el motor de la nostra
economia.
L'evolució de la població ocupada
en el sector secundari
ha mostrat un progressiu
augment des de 1950, amb
un 26,5%, fins a un 31,2% en 2001.
Expliqueu la relació que existeix entre l’evolució
del sector primari segons el gràfic elaborat en la
pregunta anterior, i l’evolució de la
mecanització agrícola tal com es mostra en el
document 2.
50
102
200
260
379
524
633
740
805
899
0
12
42
72
148
221
271
280
279
284
0
0
18
31
39
41
45
51
49
51
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000
Tractores Motocultores CosechadorasMile
s
Hi ha una relació
important entre el sector
primari i la mecanització
de la producció agrícola.
Podem observar un
descens de l’espai cultivat
i, al mateix temps un
augment de la
concentració d’aquest en
xicotetes zones.
Això és degut a la millora de la eficiència de les eines, de les
ferramentes de cultiu i els sistemes de reg, la qual cosa ha
provocat una millora de l’eficiència d’aquests. Per tant,
malgrat la reducció de l’espai cultivat la producció s’ha
mantingut al mateix nivell.
Quins altres factors poden contribuir a
explicar l'evolució de l'ocupació agrària?
Els factors que poden contribuir a explicar l’evolució de la
ocupació agrària són:
Els cultius transgènics: Espanya
és el principal productor europeu
de transgènics que són defensats per la
seua capacitat d’augmentar les
produccions i rendiments, i atacats
per atemptar contra la biodiversitat.
El desenvolupament dels
biocarburants ha estat notable
en els últims anys, amb una
capacitat de producció total de
1.4 milions de tones.
La dependència de la PAC: La
magnitud de les ajudes rebudes pel
sector condiciona les decisions
d’agricultors i ramaders. La reforma de
la PAC del 2003 va establir les ajudes
“desacoblades”, es a dir, els pagaments
directes desvinculats de la producció.
La capacitat exportadora: La
balança comercial agrària, que
comprèn productes agrícoles,
ramaders i forestals, generalment
havia registrat saldos positius.
Elabora un breu informe sobre l'actual
problemàtica de les àrees rurals i les seues
possibilitats de desenvolupament.
En Espanya les zones rurals constitueixen la major part de les anomenades
zones desafavorides: el 76% del territori, el 80% de la SAU i el 38% de la
població.
El despoblament és el resultat d’un llarg
procés d’abandó del camp per a traslladar-se
a la ciutat, que va assolir la categoria d’èxode
rural en les dècades centrals del segle XX.
Aquesta situació ha provocat un envelliment
de la població i un descens de les taxes de
natalitat en les zones d’origen.
També hi ha diversos factors econòmics,
que formen part de la problemàtica de les
àrees rurals, on destaca la falta de relleu
generacional en la propietat de les
explotacions agràries, causat per l’escassetat
de joves i el baix nivell de rendes.
Moltes zones rurals pateixen problemes
d’ infraestructura i d’equipament
(deficiència de comunicacions,
d’accessibilitat...), que empitjoren la
qualitat de vida dels seus habitants.
També en els espais rurals es
plantegen problemes mediambientals, com:
l’erosió dels sòls, la desertificació (causada per
algunes pràctiques agràries i l’ús de potent
maquinària), els derivats de les activitats
agrícoles (aquestos derivats contaminen els sòls
i les aigües, com per exemple els aqüífers), i
activitats ramaderes (emeten gasos d’efecte
hivernacle i practiquen una ramaderia intensiva
que consumeix molts recursos i necessita una
gestió de residus com les purines).
Per a impulsar el desenvolupament rural s’ha elaborat un programa
de la PAC. Els objectius d’aquest programa són la cohesió econòmica i
social, la competitivitat i el desenvolupament sostenible.
http://upnatv.unavarra.es/espaciorural
El nostre grup ha trobat la informació per a fer aquest
treball en:
 Llibre de text de Geografia de batxillerat.
 Google per a trobar les imatges i el vídeo.

More Related Content

Viewers also liked

Medios de comunicación
Medios de comunicaciónMedios de comunicación
Medios de comunicacióncarestcar
 
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...Universidad Alfonso X el Sabio (UAX)
 
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER   TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER Alexander Guevara
 
Deber de proyecto de vida
Deber de proyecto de vidaDeber de proyecto de vida
Deber de proyecto de vidaMari Gutierrez
 
Convocatoria ph d southampton 2013
Convocatoria ph d southampton  2013Convocatoria ph d southampton  2013
Convocatoria ph d southampton 2013Roberto Criollo
 
Revista virtual r
Revista virtual rRevista virtual r
Revista virtual rmargieDLPM
 
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart Cities
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart CitiesCiudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart Cities
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart CitiesFrancisco José Morcillo Balboa
 
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1foscaselva
 
Listado dactiloscopia ACTUALIZADO
Listado dactiloscopia ACTUALIZADOListado dactiloscopia ACTUALIZADO
Listado dactiloscopia ACTUALIZADOTony Vidales
 
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente) a ERASMUS+
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente)  a ERASMUS+Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente)  a ERASMUS+
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente) a ERASMUS+nuriahys
 
Carnaval en Tiscamanita
Carnaval en TiscamanitaCarnaval en Tiscamanita
Carnaval en TiscamanitaPepa Peñate
 

Viewers also liked (20)

Data warehouse
Data warehouseData warehouse
Data warehouse
 
Medios de comunicación
Medios de comunicaciónMedios de comunicación
Medios de comunicación
 
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...
Grado en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte Universidad Alfonso X ...
 
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER   TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER
TUTORIAL YOUTUBE A CLIPCONVERTER
 
Deber de proyecto de vida
Deber de proyecto de vidaDeber de proyecto de vida
Deber de proyecto de vida
 
Planificacionblog
PlanificacionblogPlanificacionblog
Planificacionblog
 
Mejillón
MejillónMejillón
Mejillón
 
Convocatoria ph d southampton 2013
Convocatoria ph d southampton  2013Convocatoria ph d southampton  2013
Convocatoria ph d southampton 2013
 
Propaganda, nuevo
Propaganda, nuevoPropaganda, nuevo
Propaganda, nuevo
 
Revista virtual r
Revista virtual rRevista virtual r
Revista virtual r
 
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart Cities
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart CitiesCiudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart Cities
Ciudadanía y ciudades inteligentes.Modelos de negocios de las Smart Cities
 
Pc2 empilate
Pc2 empilatePc2 empilate
Pc2 empilate
 
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1
Financiamiento para-la-transición-a-la-economía-verde1
 
Introducción del virus Zika en las Américas: la experiencia de Chile (Alonso ...
Introducción del virus Zika en las Américas: la experiencia de Chile (Alonso ...Introducción del virus Zika en las Américas: la experiencia de Chile (Alonso ...
Introducción del virus Zika en las Américas: la experiencia de Chile (Alonso ...
 
Qué motiva a los usuarios a compartir
Qué motiva a los usuarios a compartir Qué motiva a los usuarios a compartir
Qué motiva a los usuarios a compartir
 
EL AGUA
EL AGUAEL AGUA
EL AGUA
 
Listado dactiloscopia ACTUALIZADO
Listado dactiloscopia ACTUALIZADOListado dactiloscopia ACTUALIZADO
Listado dactiloscopia ACTUALIZADO
 
NO AL PRI
NO AL PRINO AL PRI
NO AL PRI
 
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente) a ERASMUS+
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente)  a ERASMUS+Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente)  a ERASMUS+
Del PAP (Programa de Aprendizaje Permanente) a ERASMUS+
 
Carnaval en Tiscamanita
Carnaval en TiscamanitaCarnaval en Tiscamanita
Carnaval en Tiscamanita
 

Similar to Mañana

Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-104. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1jcorbala
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016graciajt
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixJulia Valera
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaICGCat
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaxgoterris
 
Pràctica 5 geo sector primari
Pràctica 5 geo   sector primariPràctica 5 geo   sector primari
Pràctica 5 geo sector primarijordimanero
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)Libertango
 
T11 la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)
T11  la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)T11  la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)
T11 la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)xabiapi
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanyagraciajt
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicAntonio Egea
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXTransformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXGemma Ajenjo Rodriguez
 

Similar to Mañana (20)

Geo 5
Geo 5Geo 5
Geo 5
 
4 Sector Primari
4 Sector Primari4 Sector Primari
4 Sector Primari
 
Catalunya
CatalunyaCatalunya
Catalunya
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Programa de dones 2013 2015 DAAM
Programa de dones 2013 2015 DAAMPrograma de dones 2013 2015 DAAM
Programa de dones 2013 2015 DAAM
 
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-104. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
 
T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016T 6 espais agraris 2016
T 6 espais agraris 2016
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanya
 
Els sectors econòmics temes 2,3,4
Els sectors econòmics temes 2,3,4Els sectors econòmics temes 2,3,4
Els sectors econòmics temes 2,3,4
 
Pràctica 5 geo sector primari
Pràctica 5 geo   sector primariPràctica 5 geo   sector primari
Pràctica 5 geo sector primari
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)
 
T11 la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)
T11  la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)T11  la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)
T11 la dictadura franquista el desarrollismo (1959 1975)
 
T 8 sector prim. europa i espanya
T  8 sector prim. europa i espanyaT  8 sector prim. europa i espanya
T 8 sector prim. europa i espanya
 
El franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economicEl franquisme: creixement economic
El franquisme: creixement economic
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XXTransformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
 
Revolució Industrial 2016
Revolució Industrial 2016Revolució Industrial 2016
Revolució Industrial 2016
 

More from belen1993plaza

Comentario de charles baudelaire bien bien (2)
Comentario de charles baudelaire bien bien (2)Comentario de charles baudelaire bien bien (2)
Comentario de charles baudelaire bien bien (2)belen1993plaza
 
Crisis de la iglesia y sus consecuencias
Crisis de la iglesia y sus consecuenciasCrisis de la iglesia y sus consecuencias
Crisis de la iglesia y sus consecuenciasbelen1993plaza
 
Escepticismo indtroducción
Escepticismo indtroducciónEscepticismo indtroducción
Escepticismo indtroducciónbelen1993plaza
 
éTica y política en la filosofía de platón
éTica y política en la filosofía de platónéTica y política en la filosofía de platón
éTica y política en la filosofía de platónbelen1993plaza
 

More from belen1993plaza (9)

Comentario de charles baudelaire bien bien (2)
Comentario de charles baudelaire bien bien (2)Comentario de charles baudelaire bien bien (2)
Comentario de charles baudelaire bien bien (2)
 
Historia blog
Historia blogHistoria blog
Historia blog
 
Crisis de la iglesia y sus consecuencias
Crisis de la iglesia y sus consecuenciasCrisis de la iglesia y sus consecuencias
Crisis de la iglesia y sus consecuencias
 
Cap a la crisi
Cap a la crisiCap a la crisi
Cap a la crisi
 
3 era
3 era3 era
3 era
 
2 contexto histórico
2 contexto histórico2 contexto histórico
2 contexto histórico
 
Escepticismo indtroducción
Escepticismo indtroducciónEscepticismo indtroducción
Escepticismo indtroducción
 
éTica y política en la filosofía de platón
éTica y política en la filosofía de platónéTica y política en la filosofía de platón
éTica y política en la filosofía de platón
 
Filo
FiloFilo
Filo
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (11)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Mañana

  • 1. Andrea Alcantarilla, Albert Morillas, Kike Martínez y Belén Plaza
  • 2. 1) Introducció 2) Tendències actuals del sistema agrari espanyol Paraules clau 3) Els problemes als espais rurals Paraules clau 4) Solucions als problemes de les zones rurals Paraules clau 5) Preguntes PAU 6) Vídeo relacionat 7) Bibliografia
  • 3. Aquest treball mostra la situació agrària d’Espanya a l’actualitat, a més a més del seu procés evolutiu. Les zones rurals constitueixen les zones desafavorides espanyoles, degut a diversos factors que nomenarem en aquest treball. Per altra banda podem observar una evolució del sector agrari espanyol caracteritzat per la concentració i modernització de les explotacions agràries, l’augment de l’eficàcia del regadiu o l’augment de la capacitat exportadora.
  • 4. Tendències actuals del sistema agrari espanyol Reducció i concentració d'explotacions rurals Reducció de les explotacions ramaderes Modernització de les explotacions agràries Inversions en maquinària, fertilitzants i plaguicides Augment del regadiu i major eficiència en els sistemes de reg El pla nacional augmentà el nombre d'hectàrees transformades en regables Els cultius transgènics España és el principal productor europeu de transgèniquesLa capacitat exportadora Utilització de biocarburants Utilització de biodièsel i bietanol La dependència de la PAC La reforma de la PAC va establir les ajudes ‘’desacoblades’’
  • 5. Superfície Agrícola Utilitzada El conjunt de la superfície de terra llaurada i terres per a pastures permanents. Les terres llaurades comprenen els cultius herbacis i de llenya, els guarets i els horts familiars. Superfície espanyola utilitzada (SAU)
  • 6. Bioetanol Alcohol derivat de la fermentació de cereals i que pot utilitzar-se com a carburant. Cicle del bioetanol
  • 7. Cultiu transgènic Planta a la qual se li ha alterat un gen perquè adquirisca una nova propietat: generalment, la resistència a una plaga.
  • 8. Les zones rurals constitueixen les zones desafavorides Factors que han causat aquesta situació Factors demogràfics Despoblament Envelliment de la població Dificultat per treballar en altres activitats Factors econòmics Falta de relleu generacional de les explotacions agràries. Problemes d’infraestructura i equipament Empitjorament de la qualitat de vida dels seus habitants Problemes mediambientals Activitats ramaderes Emet molts gasos d’efecte hivernacle Ramaderia intensiva 76%del territori espanyol 80% de la SAU 38% de la població
  • 9. FAO Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació. Purines Els excrements sòlids i líquids dels animals , que tradicionalment s’utilitzaven com a adobs, però la ramaderia intensiva produeix molt més dels que la pròpia granja pot processar. Planta de tractament de Purines
  • 10. Solucions als problemes de les zones rurals El deteriorament medi ambiental Produit per les activitats agrícoles amb un ús d’adobs nitrogenats Provoca l’acumulació de sals minerals en el sòl Programes de desenvolupament rural Mesures que s’articulen al voltant de quatre eixos: L’augment de la competitivitat La qualitat de vida El programa LEADER La millora del medi ambient Prevenció de la intensificació i racionalització dels regadius El regadiu augmenta els rendiments i diversifica els cultius La presència de la indústria agroalimentaria En el medi rural dinamitza l’economia i orienta les produccions
  • 11. Programa LEADER És el nom amb el qual es coneixen les successives iniciatives comunitàries de desenvolupament rural de la Unió Europea
  • 12.
  • 13. A partir de les dades del document 1, elaboreu un gràfic lineal on es mostre l’evolució temporal de l’estructura sectorial de l’ocupació a Espanya des del 1950 fins al 2001, i descriviu el comportament dels sectors econòmics representats. POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA (%) Any Primari Secundari Terciari 1950 47,6 26,5 25,9 1960 39,7 33 27,3 1970 29,1 37,3 33,6 1981 15,7 35,8 48,5 1991 10,2 33 56,8 2001 6,2 31,2 62,6
  • 14. Resposta pregunta 1: Gràfic lineal 0 10 20 30 40 50 60 70 1950 1960 1970 1981 1991 2001 percentatjedepoblació Anys POBLACIÓ OCUPADA PER SECTORS ECONÒMICS A ESPANYA Primari Secundari Terciari
  • 15. Resposta pregunta 1: descripció del comportaments dels sectors L'evolució de la població activa ocupada per sectors econòmics queda reflectida en aquesta gràfica lineal, en la qual es representa d'una banda, la quantitat de població ocupada en cada sector i per un altra, l'evolució que ha tingut entre els anys 1950 fins a 2001. Podem observar una progressiva disminució de la població ocupada en el sector primari, des de l’any 1950, que té el seu màxim en un 47%, fins al 2001 amb el seu mínim, un 6,2%.
  • 16. Resposta pregunta 1: descripció del comportaments dels sectors El sector terciari en canvi evoluciona de forma oposada, és a dir, augmenta la seua població activa passant d'un 25,9% en 1950, a un 62,6% en 2001. Aquest és el motor de la nostra economia. L'evolució de la població ocupada en el sector secundari ha mostrat un progressiu augment des de 1950, amb un 26,5%, fins a un 31,2% en 2001.
  • 17. Expliqueu la relació que existeix entre l’evolució del sector primari segons el gràfic elaborat en la pregunta anterior, i l’evolució de la mecanització agrícola tal com es mostra en el document 2. 50 102 200 260 379 524 633 740 805 899 0 12 42 72 148 221 271 280 279 284 0 0 18 31 39 41 45 51 49 51 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 Tractores Motocultores CosechadorasMile s
  • 18. Hi ha una relació important entre el sector primari i la mecanització de la producció agrícola. Podem observar un descens de l’espai cultivat i, al mateix temps un augment de la concentració d’aquest en xicotetes zones. Això és degut a la millora de la eficiència de les eines, de les ferramentes de cultiu i els sistemes de reg, la qual cosa ha provocat una millora de l’eficiència d’aquests. Per tant, malgrat la reducció de l’espai cultivat la producció s’ha mantingut al mateix nivell.
  • 19. Quins altres factors poden contribuir a explicar l'evolució de l'ocupació agrària?
  • 20. Els factors que poden contribuir a explicar l’evolució de la ocupació agrària són: Els cultius transgènics: Espanya és el principal productor europeu de transgènics que són defensats per la seua capacitat d’augmentar les produccions i rendiments, i atacats per atemptar contra la biodiversitat. El desenvolupament dels biocarburants ha estat notable en els últims anys, amb una capacitat de producció total de 1.4 milions de tones.
  • 21. La dependència de la PAC: La magnitud de les ajudes rebudes pel sector condiciona les decisions d’agricultors i ramaders. La reforma de la PAC del 2003 va establir les ajudes “desacoblades”, es a dir, els pagaments directes desvinculats de la producció. La capacitat exportadora: La balança comercial agrària, que comprèn productes agrícoles, ramaders i forestals, generalment havia registrat saldos positius.
  • 22. Elabora un breu informe sobre l'actual problemàtica de les àrees rurals i les seues possibilitats de desenvolupament.
  • 23. En Espanya les zones rurals constitueixen la major part de les anomenades zones desafavorides: el 76% del territori, el 80% de la SAU i el 38% de la població. El despoblament és el resultat d’un llarg procés d’abandó del camp per a traslladar-se a la ciutat, que va assolir la categoria d’èxode rural en les dècades centrals del segle XX. Aquesta situació ha provocat un envelliment de la població i un descens de les taxes de natalitat en les zones d’origen. També hi ha diversos factors econòmics, que formen part de la problemàtica de les àrees rurals, on destaca la falta de relleu generacional en la propietat de les explotacions agràries, causat per l’escassetat de joves i el baix nivell de rendes.
  • 24. Moltes zones rurals pateixen problemes d’ infraestructura i d’equipament (deficiència de comunicacions, d’accessibilitat...), que empitjoren la qualitat de vida dels seus habitants. També en els espais rurals es plantegen problemes mediambientals, com: l’erosió dels sòls, la desertificació (causada per algunes pràctiques agràries i l’ús de potent maquinària), els derivats de les activitats agrícoles (aquestos derivats contaminen els sòls i les aigües, com per exemple els aqüífers), i activitats ramaderes (emeten gasos d’efecte hivernacle i practiquen una ramaderia intensiva que consumeix molts recursos i necessita una gestió de residus com les purines).
  • 25. Per a impulsar el desenvolupament rural s’ha elaborat un programa de la PAC. Els objectius d’aquest programa són la cohesió econòmica i social, la competitivitat i el desenvolupament sostenible.
  • 27. El nostre grup ha trobat la informació per a fer aquest treball en:  Llibre de text de Geografia de batxillerat.  Google per a trobar les imatges i el vídeo.