1. DICCIONARI VISUAL D’ART (A) TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2010-2011 P. Picasso. El Guernica ( 1937 ) . Oli sobre tela. Centre d’Art Reina Sofia. Madrid .

2. ARQUITECTURA Frank Gehry . Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.

3. ESCULTURA Auguste Rodin . El Pensador ( 1 880-1900) . Bronze. Museu Rodin. París. Impressionisme.

4. PINTURA Henri Matise . La dansa ( 19 09) . Oli sobre llenç. Museu de l’Hermitage. San Petersburg. MOMA. New York. Fauvisme.

5. ESCULTURA LLISTAT DE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat PAU 2010-11 (Illes Balears) Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

6. ÍNDEX GENERAL A 1.- Absidiola. 2.- Absis (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B). 3.- Acròpoli o acròpolis (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 4.- Acroteri. 5.- Àgora. 6.- Aiguada (sinònim: Guaix; pintura a l’aiguada). 7.- Alquible ( o Quibla), (setembre 2010/A). 8.- Ametlla mística (sinònim: Ametla mística; 82.- Màndorla). 9.- Amfipròstil. 10.- Amfiteatre. 11.- Aquarel·la (sinònim: Pintura a l’aquarel·la). 12.- Aqüeducte. 13.- Arc. Tipus d’arcs: apuntat o ogival, atrompetat, botarell o arcbotant - juny 2010/A - , carpanell, cec, conopial, creuer o diagonal, descàrrega, de ferradura, de mig punt – juny 2010/B i setembre 2010/B - , de triomf, escarser, faixó o perpany, former, formeret, lobulat, mixtilini, peraltat, rebaixat, tercelet, toral, de petxina, tudor, túmid, gola, cortina i de llinda, primitiu, rampant, catenari, diafragma, etc. 14.- Arquitrau. 15.- Arquivolta (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 16.- Arrabà. 17.- Atri (juny 2010/A), (setembre 2010/B).

7. ÍNDEX GENERAL B 18.- Baldaquí. 19.- Baptisteri (juny 2010/B). 20.- Basament (sinònim: 40.- Crepidoma). Base o Basa (setembre 2010/A). 21.- Basílica (juny 1010/B), (setembre 2010/A). 22.- Bodegó (sinònim: 94.- Natura morta). 23.- Bust (setembre 2010/A).

8. ÍNDEX GENERAL C 24.- Cànon (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 25.- Capitell. 26.- Cariàtide. 27.- Catedral. 28.- Cel·la (sinònim: 92.- Naos) (juny 2010/A). 29.- Cera perduda (sinònim: Fosa a la cera perduda). 30.- Cimbori (juny 2010/B) , (setembre 2010/B). 31.- Circ (juny 2010/B). 32.- Clau (Clau d’arc; clau de volta) (juny 2010/A). 33.- Claustre. 34.- Collage. 35.- Columna. Tipus de columnes (jònica, dòrica, coríntia, palmiforme, papiriforme, hathòrica, lotiforme, salomònica, campaniforme, toscana, commemorativa, etc.). 36.- Contraposat (sinònim: Contraposto). 37.- Cor. 38.- Cora (sinònim: Koré) i Curos (sinònim: Kouros). 39.- Cornisa. 40.- Crepidoma (sinònim: Crepis; Basament; Estereòbat). 41.- Creuer. 42.- Crugia. 43.- Cúpula (sobre petxines, sobre trompes, etc.).

9. ÍNDEX GENERAL D 44.- Deambulatori (sinònim: 67.- Girola). 45.- Decumanus. 46.- Díptic (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 47.- Dovella (setembre 2010/A). E 48.- Èntasi (juny 2010/A), (setembre 2010/A). 49.- Entaulament (juny 2010/B) . 50.- Escena. 51.- Escorç. 52.- Esfumat. 53.- Estilòbat. 54.- Estípit. 55.- Estoa. 56.- Extradós.

10. ÍNDEX GENERAL F 57.- Façana (sinònim: Frontis). 58.- Finestra coronella. 59.- Fletxa (d’arc). 60.- Fòrum. 61.- Fresc (setembre 2010/A). 62.- Fris. 63.- Frontó (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B). 64.- Fust (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B). G 65.- Gablet (juny 2010/B), (setembre 2010/A). 66.- Gàrgola (juny 2010/A) . 67.- Girola (sinònim: 44.- Deambulatori). 68.- Grotesc. H 69.- Hàram.

11. ÍNDEX GENERAL I 70.- Icona (juny 2010/A) . 71.- Iconoclàstia. 72.- Iconografia. 73.- Imposta (línia), (setembre 2010/A). 74.- Intradós. J K 38.- Koré (sinònim: Cora) i Kouros (sinònim: Curos). L 75.- Llanterna o llanternó. 76.- Llenç. 77.- Llinda (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 78.- Llotja. 79.- Llum (d’arc). 80.- Lluneta.

12. ÍNDEX GENERAL M 81.- Mainell (sinònim: 137.- Trencallums) (juny 2010/B) . 82.- Màndorla (sinònim: Ametla, o 8.- Ametlla mística). 83.- Maqsura (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 84.- Mausoleu (sinònim: Panteó) (juny 2010/A) . 85.- Mesquita. 86.- Mètopa. 87.- Mihrab. 88.- Minaret. 89.- Mínbar. 90.- Mosaic. 91.- Mur cortina. N 92.- Naos (sinònim: 28.- Cel·la) (juny 2010/A), (setembre 2010/A). 93.- Nàrtex (setembre 2010/A). 94.- Natura morta (sinònim: 22.- Bodegó). 95.- Nau (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 96.- Nervadura.

13. ÍNDEX GENERAL O 97.- Ogiva. 98.- Oli (pintura). 99.- Opistòdom. 100.- Ordre (arquitectònic). 101.- Orquestra.

14. ÍNDEX GENERAL P 102.- Palestra. 103.- Pastel (sinònim: Pintura al pastel). 104.- Peristil. 105.- Perspectiva (aèria, cubista, lineal, teològica o jeràrquica, etc.). 106.- Petxina (juny 2010/A) . 107.- Pilar (juny 2010/B), (setembre 2010/B). Tipus de pilars (compost, fasciculat, cruciforme, etc.). 108.- Pilastra. 109.- Pilotis. 110.- Pinacle. 111.- Planta. Tipus de plantes (basilical, circular, centralitzada, de creu grega, de creu llatina, de saló, rectangular, etc.). 112.- Plementeria. 113.- Podi. 114.- Policromia. 115.- Políptic. 116.- Pòrtic. 117.- Presbiteri (juny 2010/B), (setembre 2010/A). 118.- Pronaos.

15. ÍNDEX GENERAL Q R 119.- Ready-made. 120.- Relleu (baix, mig, alt). 121.- Retaule. 122.- Rosassa (sinònim: Rosetó). S 123.- Salmer. 124.- Sarcòfag (juny 2010/B) .

16. ÍNDEX GENERAL T 125.- Talla. 126.- Tambor. 127.- Teatre. 128.- Termes (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 129.- Tessel·la. 130.- Tetramorf (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 131.- Timpà. 132.- Tolos (sinònim: Tholos). 133.- Tondo. 134.- Traceria. 135.- Transsepte (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 136.- Tremp (pintura al tremp) (juny 2010/A). 137.- Trencallums (sinònim: 81.- Mainell) (juny 2010/B). 138.- Tribuna. 139.- Trifori (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 140.- Tríglif (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 141.- Tríptic. 142.- Trompa. 143.- Trompe-l’oeil.

17. ÍNDEX GENERAL U V 144.- Vanitas. 145.- Vitrall (juny 2010/B), (setembre 2010/A i B). 146.- Volta (d’aresta, de canó - juny 2010/A -, de creueria, de mocàrabs, galionada, etc., volta de racó de forn (sinònim: Volta de quadrant d’esfera o de quart d’esfera - juny 2010/B i setembre 2020/A- ). 147.- Voluta (juny 2010/A), (setembre 2010/A). X Y Z

18. ÍNDEX A

19. ÍNDEX A A 1.- Absidiola. 2.- Absis (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B). 3.- Acròpoli o acròpolis (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 4.- Acroteri. 5.- Àgora. 6.- Aiguada (sinònim: Guaix; pintura a l’aiguada). 7.- Alquible ( o Quibla), (setembre 2010/A). 8.- Ametlla mística (sinònim: Ametla mística; 82.- Màndorla). 9.- Amfipròstil. 10.- Amfiteatre. 11.- Aquarel·la (sinònim: Pintura a l’aquarel·la). 12.- Aqüeducte. 13.- Arc . Tipus d’arcs : apuntat o ogival , atrompetat , botarell o arcbotant - juny 2010/A - , carpanell , cec , conopial , creuer o diagonal , descàrrega , de ferradura , de mig punt – juny 2010/B i setembre 2010/B - , de triomf , escarser , faixó o perpany , former , formeret , lobulat , mixtilini , peraltat , rebaixat , tercelet , toral , de petxina , tudor , túmid , gola, cortina i de llinda , primitiu , rampant , catenari , diafragma , etc., etc., etc. I la resta d’arcs de la fotocòpia donada . 14.- Arquitrau. 15.- Arquivolta (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 16.- Arrabà. 17.- Atri (juny 2010/A), (setembre 2010/B).

20. 1.- ABSIDIOLA (A) Sinònim: Capella absidal o radial. Capella absidal o lateral (absis petit o secundari), sempre al costat de l’absis central. Castellà: Ábside secundario; absidiola; absidiolo. Església de San Martín de Frómista, a Palència, amb un absis i dues absidioles circulars. Anar a índex…

21. 2.- ABSIS (A) Part de l’església situada a la capçalera, al fons de la nau central, de planta semicircular o poligonal, coberta generalment amb una volta de forn (o de quadrant d’esfera), a l’interior de la qual hi sol haver el presbiteri. Castellà: Ábsida; ábside. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/A i B : Part de l’església de planta semicircular coberta amb volta de quart d’esfera i que se situa a la capçalera. Església romànica de Santa Maria de Taüll (1123). Vall de Boí. Lleida. Anar a índex…

22. A la capçalera: 1 absis central i 2 absidioles laterals Església romànica de Sant Climent de Taüll (1123). Vall de Boí. Lleida. 1.- ABSIDIOLA (A) 2.- ABSIS (A) ABSIDIOLES: Capelles secundàries disposades radialment en torn a l’absis

23. Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós. Castellà: Acrópolis. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Part de l’antiga ciutat grega situada en un turó o zona elevada amb funció monumental i militar. Anar a índex…

24. 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A) Acròpoli d’Atenes (s . V aC ). Grècia .

25. Reconstrucció de l’ Acròpoli d’Atenes (s. V aC ). Grècia . 3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)

26. 4.- ACROTERI (A) Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs, etruscos i romans. Castellà: Acroterio. Anar a índex…

27. 5.- ÀGORA (A) Plaça principal d’una polis, que era el centre de la vida política, social i comercial, on es reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert). Castellà: Ágora. Àgora d’Atenes. Grècia. Anar a índex…

28. 3.- ÀGORA D’ATENES (A)

29. 3.- ÀGORA D’ATENES (A)

31. Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla. Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret 7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A) Anar a índex…

32. Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret 7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A) Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.

33. 7.- ALQUIBLE o QUIBLA DE LA MESQUITA (A) SELECTIVITAT setembre 2010/A : Mur de la mesquita orientat a la Meca .

34. 8.- AMETLLA MÍSTICA (AEP) Sinònim: Ametla mística o 82.- Màndorla. Marc ornamental o sanefa de forma ametllada o el·líptica que encercla una figura sagrada (Crist o la Verge) a la qual es vol donar una importància especial; originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica. A l’art paleocristià, bizantí i romànic. Castellà: Almendra mística; mandorla. Anar a índex…

35. 8. AMETLLA MÍSTICA (AEP) Pintura romànica sobre taula. Frontal ( antependium ) de La Seu d’Urgell o del Apòstols. Lleida. Pr imera meitat del segle XII. MNAC de Barcelona. La doble màndorla simbolitza la unió Cel i Terra. Realitzat sobre fusta, per cobrir la part davantera de l’altar de l’església de la diòcesi de la Seu d’Urgell, aquesta obra fou adquirida el 1905, i és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del MNAC.

36. Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes. 9.- AMFIPRÒSTIL (A) Dit del temple de l’antiguitat grecollatina amb pòrtic de columnes a les dues façanes més estretes. Castellà: Anfipróstilo –a. Anar a índex…

37. 9.- AMFIPRÒSTIL: NIKÉ ÀPTERA (A)

38. 9.- AMFIPRÒSTIL: NIKÉ ÀPTERA (A) ATENES

39. Amfiteatre d’Itàlica. Sevilla. 10.- AMFITEATRE (A) Edifici de l’antiga Roma, de planta el·líptica, que s’alçava formant les grades, al voltant d’un espai central pla, denominat l’arena, on tenien lloc diversos espectacles públics cruents, per exemple, lluites entre gladiadors , caça d’animals salvatges i, fins i tot, batalles navals simulades (naumàquies). Les grades de la càvea s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Castellà: Anfiteatro. Anar a índex…

40. Amfiteatre de Tarragona (s. I dC). 10.- AMFITEATRE (A)

41. Amfiteatre de Mérida. Badajoz. 10.- AMFITEATRE (A)

42. 10.- AMFITEATRE (A) Flavi o Colosseu (72-80 dC). Roma.

43. 10.- AMFITEATRE (A) Flavi o Colosseu (72-80 dC). Roma.

44. 10.- AMFITEATRE (A) Flavi o Colosseu (72-80 dC). Roma.

46. 12.- AQÜEDUCTE (A) Obra arquitectònica, en forma de pont, formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Construcció que serveix per conduir l’aigua cap a un indret o una ciutat per una canal ( specus ) salvant un desnivell del terreny i mantenint una inclinació adequada. Castellà: Acueducto. Aqüeducte romà de Tarragona, dit Pont de les Ferreres , (s. I aC). Aqüeducte romà de Segovia (18 aC). Anar a índex…

47. 12.- AQÜEDUCTE (A) Aqüeducte romà de Segovia (18 aC).

48. 12.- AQÜEDUCTE (A) Aqüeducte de “Los milagros” en Mèrida. Badajoz.

49. ÍNDEX A A 1.- Absidiola. 2.- Absis (juny 2010/A), (setembre 2010/A i B). 3.- Acròpoli o acròpolis (juny 2010/A), (setembre 2010/B). 4.- Acroteri. 5.- Àgora. 6.- Aiguada (sinònim: Guaix; pintura a l’aiguada). 7.- Alquible ( o Quibla), (setembre 2010/A). 8.- Ametlla mística (sinònim: Ametla mística; 82.- Màndorla). 9.- Amfipròstil. 10.- Amfiteatre. 11.- Aquarel·la (sinònim: Pintura a l’aquarel·la). 12.- Aqüeducte. 13.- Arc. Tipus d’arcs: apuntat o ogival, atrompetat, botarell o arcbotant - juny 2010/A - , carpanell, cec, conopial, creuer o diagonal, descàrrega, de ferradura, de mig punt – juny 2010/B i setembre 2010/B - , de triomf, escarser, faixó o perpany, former, formeret, lobulat, mixtilini, peraltat, rebaixat, tercelet, toral, de petxina, tudor, túmid, gola, cortina i de llinda, primitiu, rampant, catenari, diafragma, etc. 14.- Arquitrau. 15.- Arquivolta (juny 2010/B), (setembre 2010/B). 16.- Arrabà. 17.- Atri (juny 2010/A), (setembre 2010/B).

50. SOSTRE O COBERTA : tipus de cobriment de l’edifici. Les cobertes poden ser planes o arquitravades (entaulament) i cobertes corbades o de volta (voltes, cúpules, cimboris...). SISTEMA VOLTAT : Tècnica de construcció arquitectònica basada en la utilització d’arcs i voltes. Hi predomina la línia corba. Element sustentador: L’ARC . 13.- ARC (A) Anar a índex…

52. 13.- ARC I VOLTA DE CANÓ (A) PARTS DE L’ARC A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC: 0) DIRECTRIU : Línia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intradós i l'extradós. ROSCA : Espai delimitat per l’extradós i l’intradós. 1) CLAU : Peça superior d’una volta o d’un arc de mig punt. Dovella del centre que tanca l’arc, i les dues dovelles adjacents són les CONTRACLAUS . 2) DOVELLA : Cada una de les peces en forma de tascó que formen un arc i es caracteritzen per la seva disposició radial. 3) EXTRADÓS O TRASDÓS : Part externa d’un arc.

53. ACRÒPOLIS (A) Part d’una polis fortificada i situada en una zona elevada, que servia com a defensa i com a centre religiós. 4) IMPOSTA I LÍNIA D’IMPOSTA : Peça o filera de peces on arrenca l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, de funció decorativa, en forma de cornisa. Superfície on s’inicia la curvatura d’un arc. 5) INTRADÓS : Part interna d’un arc. 6) CARCANYOL : Espai comprès a sobre de l'arc i els elements propers. 7) CENTRE : Punt a partir del qual es traça l’arc. LLUM : Amplada d’arc. 8) CONTRAFORT : Mur de suport de l’arc. 9) SALMERS : Les dues dovelles dels extrems que inicien l’arc a cada costat i que reben el pes de l’arc, són els coixins o dovelles d’arrencada. 13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC:

54. 10) RONYONS : Les dovelles properes als salmers. 11) MUNTANT (Jamba) : Part inferior de l’arc, baix de la imposta (adossada al mur). 13.- ARC (A). PARTS DE L’ARC A.- ELEMENTS CONSTRUCTIUS D’UN ARC: B.- DIMENSIONS DE L’ARC: 1) FLETXA : Direcció o alçada de l’arc , que es mesura des de la línia d'arrencada fins a la clau. 2) LLUM, VAN : En arquitectura, amplada d’un arc. 3) FONDÀRIA : Profunditat de l'arc. 4) CANTELL : Gruix de les dovelles.

55. 13.- ARC TIPUS ARC 13.1) i 97) OGIVAL 13.10) 13.9) 13.18)

56. 13.- ARC (A) SUPORTS: TIPOLOGIA D’ARCS

57. TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA

59. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes laterals i presenta forma corba. Anar a índex…

61. 13.1.- ARC APUNTAT (A) Porta del Sarmental (1240). Burgos. Talla, pedra, d’artista desconegut (d’origen francès, probablement). Més antiga portalada esculpida del gòtic castellà (braç sud transsepte catedral). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartres i Amiens. http://bp2.blogger.com/KJ06WTiSDq0 Apuntat o ogival

62. Basílica de Santa Maria del Mar. Barcelona (barri marítim). Prototip de construccions gòtiques catalanes, que defineixen aquest període. 13.1.- ARC APUNTAT (A)

64. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A) Porta dels Apòstols. Catedral de València.

65. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A) Portada romànica església de la Magdalena. Zamora. Pòrtic de Santiago, església del Salvador. Cifuentes. Guadalajara. Portada església Santiago el Mayor (vers 1200). Puente la Reina. Navarra.

66. Arc frontal de mig punt i atrompetat. Seu de Palma. Mallorca. Balears. Arc frontal i ogival. Església de Castelló d’Empúries (s. XV). Girona. 13.2.- ARC ATROMPETAT (A)

69. Catedral d’Amiens. França. A l’exterior empra ARCBOTANTS , per la qual cosa adquereix major elevació i es poden obrir grans ventanals, fins i tot, en el trifori. Destaca, en el creuer la rosassa denominada “El fenestral de fuego”.

70. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus laterals, sobre les quals volen parelles d’arcbotants , assentats sobre els potents contraforts . Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS (BOTERELLS, A)

71. Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. Mallorca. Balears. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS (BOTERELLS, A)

72. Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS (BOTERELLS, A) SELECTIVITAT juny 2010/A : Arc característic de l’arquitectura gòtica que descarrega el pes des de les voltes en els contraforts.

73. Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS (BOTERELLS, A)

74. Sistema de contrarestar el pes de la Seu de Palma. Mallorca. Balears. Arcbotant amb arc de quadrant fistonat. 13.3.- ARCBOTANTS I CONTRAFORTS (BOTERELLS, A)

76. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes laterals i presenta forma corba. 13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.

78. Arcs cecs ogivals aguts (en castellà: alancetado, si és molt agut). Església de Beverley. Anglaterra. Construïda entre 1220 i 1425. 13.5.- ARC CEC (A)

79. Arcs cecs (arcuacions llombardes). Col·legiata de Sant Pere de Ponts (s. XII). Lleida. Arcs cecs als murs de l’Església de San Lorenzo de Sahagún de Campos (s. XIII, estil mudèixar). Lleó. 13.5.- ARC CEC (A)

80. Loggia d’arcs cecs horitzontals, amb funció ornamental, que s’entrecreuen. Giralda de Sevilla (s. XII). 13.5.- ARC CEC (A)

82. Arc conopial a la torre i filera d'arcs conopials a la galeria del pis superior. 13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A) Llotja de València. Detall de la façana del Consolat (plaça del Mercat). Conopial

83. Llotja de Perpinyà. 13.6.- ARC CONOPIAL o FLAMÍGER (A)

84. Llotja de Palma. Coronament superior format per fris de mènsules, finestrals conopials calats i remat final de merlets. 13.6.- ARC CONOPIAL (A)

86. Volta de la nau central sobre arcs faixons i arcs diagonals de l’església del Monestir cistercenc de Santes Creus. Aiguamúrcia. Tarragona. Arcs diagonals (monestir cistercenc). Abadia de Fontfreda. Narbona. França. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)

87. Arcs de creuer a la girola. Catedral de Barcelona. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)

88. Arcs diagonals a les naus central i laterals. Santa Maria del Mar. Barcelona. 13.7.- ARC CREUER o ARC DIAGONAL (A)

94. 13.10.- ARC DE MIG PUNT (A) Aqüeducte romà. Pont de les Ferreres (s.I aC). Tarragona.

95. 13.10.- ARC DE MIG PUNT (A) Pont du Gard. France.

99. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes laterals i presenta forma corba. 13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.

100. Arcs escarsers façana posterior de la Casa de la Vila, municipi Palau-solità i Plegamans (Barcelona), obra d‘Antoni Falguera. 13.12.- ARC ESCARSER O ARC ESCASSÀ (A) Arcs escarsers a la galeria del pis superior de la Casa Carreras (Barcelona), obra de Josep Puig i Cadafalch.

102. 13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER o PERPANY (A) Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

103. Arcs faixons a la nau central de Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

104. Arcs faixons a la nau central de l’ Església de Sant Pere de Rodes. Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY

106. 13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la. Sant Serní de Tolouse. Nau central. Former

107. 13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).

108. 13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).

114. Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965). Mesquita de Còrdova. Ventall d’arcs polilobulats. Actualment és nomenada així, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes. 13.16.- ARC LOBULAT (A)

115. MAQSURA Arcs apuntats de ferradura (orientals), i arcs lobulats (mesopotàmics), s’usen com a solució no tan sols amb funció decorativa sinó també constructiva o arquitectònica. Arcs lobulats que es solen entrecreuar. 13.16.- ARC LOBULAT (A)

117. Finestra de la Casa Comas d'Argemir (Barcelona), obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1904). 13.17.- ARC MIXTILINI (A) Casa Lleó Morera (Barcelona), obra de Lluís Domènech i Montaner (1905).

118. Arc mixtilini de perfil conopial. Monestir de Santa Isabel la Real. Granada. 13.17.- ARC MIXTILINI (A) Escala d'accés al Consolat de Mar. Llotja de València.

120. Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128) 13.18.- ARC PERALTAT (A)

122. Pont de Rialto, que creua el Gran Canal de Venècia. És el més antic dels tres ponts que creuen el Gran Canal i, problablement, el més famós de la ciutat. La seva peculiaritat és que romp amb la tradició arquitectònica de construir ponts de tipus romà amb l’estructura d’arc de mig punt i presenta una nova tipologia d’arc rebaixat. 13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A) Pont sobre el riu Órbigo. Fuente La Vizana. Alija del Infantado. Lleó.

123. 13.- ARC (A). MÉS TIPUS D’ARC ARC: Element estructural i de suport que descarrega les empemptes laterals i presenta forma corba. 13.4.- ARC CARPANELL. 13.12.- ESCARSER o ESCASSÀ. 13.19.- REBAIXAT.

124. Pont vell sobre el riu Génave. Jaen. Arc rebaixat Portada principal de l’Església de San Idelfonso. Sevilla. 13.19.- ARC REBAIXAT, ESCARSER, ESCASSÀ (A) Porta baixa de la muralla de Daroca. Saragossa.

126. EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES 13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim: ARC TERCIARI; NERVI D’ARESTA.

128. 13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim: ARC TERCIARI; NERVI D’ARESTA.

129. 13.20.- ARC TERCELET O TERCIARI Arcs tercelets a l'església de Santa Maria d’Alacant .

131. Vista de la meitat oriental. Església de Santa Irene. Constantinoble. 13.21.- ARC TORAL (A) Interior. Església de Santa Sofia. Constantinoble.

134. Al Shalamar (O Shalimar) garden. Lahore. Pakistan. 13.22.- ARC TUDOR FISTONAT (A)

135. Taj Mahal (1631-1654). Ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh. Índia. 13.22.- ARCS TUDOR (A)

137. 13.23.- ARC TÚMID (A) Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

138. 13.23.- ARC TÚMID (A) Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

139. 13.23.- ARC TÚMID (A) Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

140. 13.23.- ARC TÚMID (A) Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria De ferradura apuntat o túmid

141. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC (A) Gola o escocès. Cortina. Allindat o llindat. Rampant o coix. Primitiu del tipus esgraonat. Catenari.

147. Saló del Tron. Palau Almudaina. Palma. Mallorca. Balears. 13.24.- ALTRES TIPUS D’ARC: DIAFRAGMA

150. 49.- ENTAULAMENT (sinònim: Epistilis). SELECTIVITAT juny 2010/B : En l’arquitectura clàssica designa el conjunt format per l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa. ENTAULAMENT ARQUITRAU FRIS CORNISA FRONTÓ 14.- ARQUITRAU (A)

151. Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A) EPISTILI . Conjunt del coronament d'un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa. EPISTILI . Arquitrau de pedra.

153. Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A)

154. Partenó (447-442 aC). Atenes. 14.- ARQUITRAU (A)

155. 14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

156. 14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

157. 14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

158. 14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

159. 14.- ARQUITRAU (A) Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

161. 15.- ARQUIVOLTA SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B : Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marc atrompetat, se situen per sobre de l’obertura d’una porta o finestra al romànic i al gòtic. Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.

163. Església de Santo Domingo (finals s. XII). Sòria. 15.- ARQUIVOLTA (A)

165. Art mossàrab 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) CARCANYOL (A, Enjuta) Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.

166. Mesquita de Còrdova (785-987) (II) Amb Muhammad II es construeix la porta de sant Esteve (788, s.VIII), a la Mesquita de Còrdova : arc de ferradura emmarcat per un arrabà ( alfiz). 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) CARCANYOL (A, Enjuta) Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.

167. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) FAÇANA DEL MIHRAB

170. Reconstrucció de la Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma. 17.- ATRI (A) SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Pati tancat, de caràcter interior, present a les basíliques paleocristianes. Anar a índex…

173. D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen dins; així s'arriba a l‘ abstracció . A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297. Jackson Pollock. Número U (1950). Oli i purpurines sobre tela. Museu d'Art Modern. Nova York. VOCABULARI SELECTIVITAT (A) 2010-2011