SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
COMPETÈNCIA SOCIAL I
CIUTADANA
preparació a proves d’accés a
grau mitjà
UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I
DIVISIÓ TERRITORIAL
curs 2023-24
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
índex
CATALUNYA 3
EL RELLEU DE CATALUNYA 4
ELS PIRINEUS 4
SISTEMA MEDITERRANI 5
DEPRESSIÓ CENTRAL 6
SERRALADA TRANSVERSAL Y PLANES LITORALS 6
QUADRE RESUM DE LES UNITATS DE RELLEU MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA 7
MAPA DE LES PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA 8
LA XARXA HIDROGRÀFICA DE CATALUNYA 9
VOCABULARI 9
ELS PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA 9
MAPA DELS RIUS DE CATALUNYA 11
LA COSTA CATALANA 12
RELLEU DE COSTA 12
DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA 13
ELS MUNICIPIS 13
LES COMARQUES 13
COMARQUES DE MUNTANYA I LES SEVES CAPITALS 14
COMARQUES D’INTERIOR I LES SEVES CAPITALS 14
COMARQUES DE COSTA I LES SEVES CAPITALS 14
MAPA DE LES COMARQUES DE CATALUNYA 15
ACTIVITATS 16
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
3
CATALUNYA
Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes que formen Espanya i es troba a la part del nord-est
de la Península Ibèrica. És una de les comunitats amb més història i importància a nivell econòmic i
cultural, ja que compta amb el seu propi idioma, el català.
Mireu el vídeo que trobareu penjat a classroom i completeu la següent informació sobre
Catalunya: https://www.youtube.com/watch?v=uBqmxIvRytI&ab_channel=teachgmz
Límits de Catalunya:
nord:___________________________________________________
sud:____________________________________________________
est:____________________________________________________
oest: ___________________________________________________
Catalunya es divideix en ___________ províncies:
 .
 .
 .
 .
i en __________________ comarques.
A Catalunya distingim tres tipus de paisatges:
 paisatges de
___________________________________________________________________________
___
 paisatges de
___________________________________________________________________________
___
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
4
 paisatges de
___________________________________________________________________________
__
Completar la informació de les properes pàgines utilitzant el material de consulta que trobaràs a
Classroom.
EL RELLEU DE CATALUNYA
El relleu de Catalunya és força variat però predominen les muntanyes, tot i que també trobarem algunes
planes. Donant una ullada general a aquest relleu els geògrafs l'han estructurat en tres grans unitats que
de nord a sud són les següents:
 Els_________________________________________________________________________
_________________
 La_________________________________________________________________________
_________________
 El__________________________________________________________________________
_______________
ELS PIRINEUS
Son un gran conjunt de serralades que fan de frontera amb França.S'estenen des de l'Oceà Atlàntic fins
al Mar Mediterrani. La seva extensió és de més de 400 km. Es divideix en dues subunitats:
____________________________________________
____
Trobem les muntanyes més altes alternades amb
petites valls estretes.
Cims abruptes coberts de neu gairebé tot l'any.
MUNTANYES MÉS ELEVADES
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
5
 .
 .
 .

______________________________________________
Té un relleu menys accidentat. Les muntanyes no són tan altes i les valls són més amples i no tan
profundes.
SERRES IMPORTANTS MUNTANYA MÉS ALTA
   .
 

SISTEMA MEDITERRANI
El Sistema Mediterrani és format per dues alineacions muntanyoses
paral·leles:
A. .
B. .
separades per la ________________________________.
__________________________________________________________________________
És la més extensa i la que hi ha més lluny de la
costa. S'estén des del Prepirineu fins al sud de
Catalunya.
SERRALADES IMPORTANTS:
 .
 .
 .
 .
 .

CIM MÉS ELEVAT
______________________________________________________________
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
6
Formen un conjunt de serres i de planes que
ocupen tot el litoral de Catalunya
SERRALADES IMPORTANTS:
 .
 .
 .
 .
CIMS MÉS IMPORTANTS
 .
 .
 .
________________________________________
______
És una extensió de terreny pla, estret i allargat
situada entre les dues serralades
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
7
DEPRESSIÓ CENTRAL
És la zona àmplia de forma triangular situada entre el
Prepirineu i la Serralada Prelitoral. És un terreny on es
combinen planes amb valls entre turons. Formen part
d’aquesta depressió:
 la plana de
V____________________________________
 el plan d’
U_____________________________________
 el pla de
L_____________________________________
 el pla de B
__________________________________
 la C ____________________________________________
També trobem dos altiplans:
l’altiplà de la S_____________________________________________
l’altiplà del M_____________________________________________
SERRALADA TRANSVERSAL Y PLANES
LITORALS
A més d’aquestes tres unitats de relleu, hi ha dues unitats menors:
 la Serralada Transversal: enllaça el Pirineu amb la
Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empordà de la
Depressió Central. La muntanya més alta és el :
Puigsacalm (1.525 m).
 Les planes litorals: són els territoris més planers a prop
de la costa. Normalment, les planes litorals continuen
mar endins constituint el que es coneix com a
plataforma continental. A Catalunya les més
importants són: el delta de l'Ebre i el pla de l'Empordà.
Per acabar podeu mirar el següent vídeo que resumeix el que heu treballat i us pot ajudar a completar la
informació.
https://www.youtube.com/watch?v=wJEGYyVTgk4&ab_channel=teachgmz
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
8
QUADRE RESUM DE LES UNITATS DE RELLEU
MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA
PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA
PIRINEU
PIRINEU AXIAL
cims més elevats
Pica d’Estats 3.143 m
Puigmal 2.913 m
Puigpedrós 2912 m
Canigó 2785 m
PREPIRINEU
serres més importants cim més alt
Serra de Boumort
Port del Comte
Rasos de Peguera
Serra del Cadí
El Montsec
Pedraforca 2497m
DEPRESSIÓ
CENTRAL
situada entre el
Prepirineu i la
Serralada Prelitoral.
Altituds més
importants entre
800 i 1000 m
planes importants altiplans
Plana de Vic
Pla d’Urgell
Pla de Lleida
Pla del Bages
Conca d’Òdena
Conca de Barberà
altiplà de la Segarra
altiplà del Moianès
SISTEMA
MEDITERRANI
SERRALADA
PRELITORAL
serres més importants cim més alt
Les Guilleries
El Montseny
Sant Llorenç del Munt i
l’Obac
Montserrat
Muntanyes de Prades
El Montsant
El Turó de l’Home 1700m
SERRALADA
LITORAL
serres més importants cims important
Les gavarres
Montnegre i el Corredor
Collserola
El Garraf
El Montnegre 759 m
El Montsià 762 m
Collserola 512 m
DEPRESSIÓ
PRELITORAL Situada entre les dues serralades
SUBUNITATS DE RELLEU
SERRALADA
TRANSVERSAL
Enllaça el Prepirineu amb la Serralada
Prelitoral. Separa el Pla de l’Empordà de la
depressió central
cim més alt
Puigsacalm 15.525m
Les planes litorals Territoris planers a prop de la costa
planes litorals més importants
el Pla de l’Empordà
el Delta de l’Ebre
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
9
MAPA DE LES PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE
CATALUNYA
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
10
LA XARXA HIDROGRÀFICA DE
CATALUNYA
VOCABULARI
La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius i els seus
afluents, rieres i llacs).
Quan parlem de vessant, fem referència al mar o oceà on les xarxes hidrogràfiques aboquen les seves
aigües.
El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. Pot ser regular (no varia en diferents èpoques de l’any)
o irregular (varia molt).
La conca del riu és el conjunt de terres que envolten el riu i recullen i canalitzen les aigües de la pluja o
la neu per conduir-la cap al riu o els seus afluents.
EL llit és l'espai per on passa el riu.
El curs del riu és cadascun dels tres trams pels quals passa un riu, des que neix fins que desemboca, i
en els quals fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.
ELS PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA
El rius de Catalunya s’agrupen en xarxes hidrogràfiques segons el lloc de naixement i la seva
desembocadura.
 Xarxa Pirineu Ebre
Està formada pel riu Ebre, el més cabalós de Catalunya i la península, i el seu afluent el riu Segre amb
els seus afluents Noguera-Pallaresa i Noguera-Ribagorçana.
Aquests rius tenen conques grans i cabals força alts i regulars, amb màxims a la primavera per la
pluviositat i per la fosa de la neu.
En aquests rius s'hi han construït embassaments
 Xarxa Pirineu Mediterrània
A aquesta xarxa corresponen tots els rius que neixen als Pirineus i desemboquen al mar Mediterrani.
Són força cabalosos a la primavera i a la tardor (les estacions més plujoses).
Els rius més importants d'aquesta xarxa de nord a Sud són:
 La Muga
 El Fluvià
 El Ter
 El Llobregat (amb els seus afluents Cardener i Anoia)
 Xarxa Mediterrània
Els rius de la xarxa mediterrània són rius curts, perquè neixen a les serralades costaneres, de poc
cabal i molt irregular perquè s'alimenten de les fonts i de la pluja, i quan fa temps que no plou poden
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
11
arribar a eixugar-se. Aquests rius en dies de pluges sobtades i abundants recullen molta aigua en poc
temps i poden provocar riuades catastròfiques.
Aquests rius de nord a sud són:
 La Tordera
 El Besòs
 El Foix
 El Gaià
 El Francolí
 La Sénia
 Vessant atlàntica pertany el riu Garona que neix al Pirineu i desemboca a l’oceà Atlàntic.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
12
MAPA DELS RIUS DE CATALUNYA
LA COSTA CATALANA
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
13
La costa o litoral és la zona on la terra està en contacte amb el mar. El litoral català està banyat pel mar
Mediterrani i té més de 550 km de longitud des de Portbou, al nord, fins al riu de la Sénia, al sud.
A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes:
 Les costes altes.
Estan ubicades a la zona nord de Catalunya. Es caracteritza per tenir costes rocoses amb molts penya-
segats que formen petites cales de sorra gruixuda i pedres. Les seves aigües són molt profundes des de
molt a prop de la zona de costa. La costa Brava, a la província de Girona, en seria un exemple.
 Les costes baixes.
Es localitza a la zona sud de Catalunya. Són zones planes amb platges de molta extensió de terreny i de
sorra fina. Les seves aigües són poc profundes. La costa Daurada , a la província de Tarragona, en seria
un exemple.
RELLEU DE
COSTA
Pel que fa al relleu costaner de
Catalunya, cal destacar:
 El golf de Roses
 El golf de Sant Jordi.
 El cap de Creus
 El cap de Salou.
 El delta de l'Ebre
 El delta del Llobregat
 El delta de la Tordera.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
14
DIVISIÓ TERRITORIAL DE
CATALUNYA
La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen
l’organització territorial. Segons la Constitució, Catalunya es divideix en
quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el
territori espanyol i que estan constituïdes per l’agrupació de molts municipis.
Segons l’Estatut d’Autonomia del 2006, Catalunya organitza el seu territori
en municipis i vegueries. La vegueria és la unitat territorial que organitza els
serveis de la Generalitat de Catalunya i coordina els municipis. Assumeix les
funcions de les províncies. Aquesta divisió, però, encara no està
desenvolupada totalment.
ELS MUNICIPIS
El municipi és la unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l’organització territorial de
Catalunya. El territori català està format per 946 municipis. El govern d’un municipi és responsabilitat
de l’Ajuntament.
LES COMARQUES
Actualment Catalunya divideix el seu territori en comarques. Les comarques són territoris formats per
diversos municipis, que tenen característiques semblants pel que fa al paisatge, a les tradicions i a les
activitats econòmiques dels seus habitants.
La divisió comarcal és una organització territorial específica de Catalunya amb una tradició històrica
remarcable encara que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936. La Guerra Civil i la
dictadura van impedir aquesta divisió territorial fins l’any 1987 que es va recuperaR.
El municipi més gran i amb més població d’una comarca és la capital de comarca. Segons el paisatge,
les comarques poden ser de muntanya, de plana i litorals. Actualment, Catalunya té 43 comarques.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
15
COMARQUES DE MUNTANYA I
LES SEVES CAPITALS
Comarca Capital
Val D’Aran Vielha
Pallars Sobirà Sort
Pallars Jussà Tremp
Alta Ribagorça Pont de Suert
Alt Urgell La Seu d’Urgell
Cerdanya Puigcerdà
Solsonès Solsona
Bergadà Berga
Ripollès Ripoll
Garrotxa Olot
COMARQUES D’INTERIOR I LES
SEVES CAPITALS
Comarca Capital
Pla de l’Estany Banyoles
Osona Vic
Lluçanès Prats de Lluçanès
Bages Manresa
Moianès Moià
Anoia Igualada
Segarra Cervera
Noguera Balaguer
Urgell Tàrrega
Pla d’Urgell Mollerussa
Segrià Lleida
Garrigues Les Borges Blanques
Priorat Falset
Ribera d’Ebre Móra d’Ebre
Terra Alta Gandesa
Vallès Oriental Granollers
Vallès Occidental Sabadell
Alt Penedès Vilafranca del Penedès
Conca de Barberà Montblanc
Alt Camp Valls
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
16
COMARQUES DE COSTA I LES
SEVES CAPITALS
MAPA DE LES COMARQUES
DE CATALUNYA
Comarca Capital
Montsià Amposta
Baix Ebre Tortosa
Baix Camp Reus
Tarragonès Tarragona
Baix Penedès El Vendrell
Garraf Vilanova i la Geltrú
Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat
Barcelonès Barcelona
Maresme Mataró
Selva Santa Coloma de Farners
Gironès Girona
Baix Empordà La Bisbal de l’Empordà
Alt Empordà Figueres
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
17
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM
UD 1: CATALUNYA: MEDI
FÍSIC I DIVISIÓ
TERRITORIAL
18
ACTIVITATS
1. Completa la taula següent:
UNITAT DE RELLEU COMARCA
Pica d?Estats
Serra del Cadí
Pedraforca
Serra del Montsant
El Turó de l’Home
El Montnegre
2. A quina comarca neix la Garona? I el Fluvià?
3. Quin riu neix al Ripollès?
4. Digues dos rius que passin per les comarques de plana.
5. Per quines comarques passa el riu Ter? En quina comarca desemboca al mar?
6. Per quina comarca passa La Muga?
7. On neix el riu Francolí i per quines comarques passa?

More Related Content

Similar to UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx

El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i Diego
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i DiegoPau V., Anderson, Laia B., Cira i Diego
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i Diegomedibdp
 
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleixToni Guirao
 
L’Aigua A Catalunya
L’Aigua A CatalunyaL’Aigua A Catalunya
L’Aigua A Catalunyapericas
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'arankendra85
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Jordi1492
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noemaria7rs
 
Recull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapaRecull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapaCarlos Giraldez
 
El Relleu Despanya
El Relleu DespanyaEl Relleu Despanya
El Relleu Despanyamflore22
 
Pautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaPautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaVicent Puig i Gascó
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.Marcel Duran
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 
Planes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5aPlanes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5amaria7rs
 
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAUnitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAseldarock
 
Presentació intermitja PDU Riera de Caldes
Presentació intermitja PDU Riera de CaldesPresentació intermitja PDU Riera de Caldes
Presentació intermitja PDU Riera de Caldesfoxysfolk
 
Activitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujolActivitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujolPauPujolCastiblanque
 

Similar to UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx (20)

El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i Diego
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i DiegoPau V., Anderson, Laia B., Cira i Diego
Pau V., Anderson, Laia B., Cira i Diego
 
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
3 xarxes hidrogràfiques espanyoles william i aleix
 
L’Aigua A Catalunya
L’Aigua A CatalunyaL’Aigua A Catalunya
L’Aigua A Catalunya
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
Projecte val d'aran
Projecte val d'aranProjecte val d'aran
Projecte val d'aran
 
El relleu
El relleuEl relleu
El relleu
 
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
Ud 0. L'escenari físic de les activitats humanes.
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Mireia judit noe
Mireia judit noeMireia judit noe
Mireia judit noe
 
Muntanyes
MuntanyesMuntanyes
Muntanyes
 
Recull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapaRecull bib i temàtic 2a etapa
Recull bib i temàtic 2a etapa
 
El Relleu Despanya
El Relleu DespanyaEl Relleu Despanya
El Relleu Despanya
 
Pautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrogramaPautes per a comentar un hidrograma
Pautes per a comentar un hidrograma
 
El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.El relleu de la Península Ibèrica.
El relleu de la Península Ibèrica.
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
Planes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5aPlanes de catalunya 5a
Planes de catalunya 5a
 
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAUnitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Unitat 1 RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
 
Presentació intermitja PDU Riera de Caldes
Presentació intermitja PDU Riera de CaldesPresentació intermitja PDU Riera de Caldes
Presentació intermitja PDU Riera de Caldes
 
Activitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujolActivitats economiques catalunya_pau_pujol
Activitats economiques catalunya_pau_pujol
 

UD1_CATALUNYA_ MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL.docx

  • 1. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA preparació a proves d’accés a grau mitjà UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL curs 2023-24
  • 2. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL índex CATALUNYA 3 EL RELLEU DE CATALUNYA 4 ELS PIRINEUS 4 SISTEMA MEDITERRANI 5 DEPRESSIÓ CENTRAL 6 SERRALADA TRANSVERSAL Y PLANES LITORALS 6 QUADRE RESUM DE LES UNITATS DE RELLEU MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA 7 MAPA DE LES PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA 8 LA XARXA HIDROGRÀFICA DE CATALUNYA 9 VOCABULARI 9 ELS PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA 9 MAPA DELS RIUS DE CATALUNYA 11 LA COSTA CATALANA 12 RELLEU DE COSTA 12 DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA 13 ELS MUNICIPIS 13 LES COMARQUES 13 COMARQUES DE MUNTANYA I LES SEVES CAPITALS 14 COMARQUES D’INTERIOR I LES SEVES CAPITALS 14 COMARQUES DE COSTA I LES SEVES CAPITALS 14 MAPA DE LES COMARQUES DE CATALUNYA 15 ACTIVITATS 16
  • 3. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 3 CATALUNYA Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes que formen Espanya i es troba a la part del nord-est de la Península Ibèrica. És una de les comunitats amb més història i importància a nivell econòmic i cultural, ja que compta amb el seu propi idioma, el català. Mireu el vídeo que trobareu penjat a classroom i completeu la següent informació sobre Catalunya: https://www.youtube.com/watch?v=uBqmxIvRytI&ab_channel=teachgmz Límits de Catalunya: nord:___________________________________________________ sud:____________________________________________________ est:____________________________________________________ oest: ___________________________________________________ Catalunya es divideix en ___________ províncies:  .  .  .  . i en __________________ comarques. A Catalunya distingim tres tipus de paisatges:  paisatges de ___________________________________________________________________________ ___  paisatges de ___________________________________________________________________________ ___
  • 4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 4  paisatges de ___________________________________________________________________________ __ Completar la informació de les properes pàgines utilitzant el material de consulta que trobaràs a Classroom. EL RELLEU DE CATALUNYA El relleu de Catalunya és força variat però predominen les muntanyes, tot i que també trobarem algunes planes. Donant una ullada general a aquest relleu els geògrafs l'han estructurat en tres grans unitats que de nord a sud són les següents:  Els_________________________________________________________________________ _________________  La_________________________________________________________________________ _________________  El__________________________________________________________________________ _______________ ELS PIRINEUS Son un gran conjunt de serralades que fan de frontera amb França.S'estenen des de l'Oceà Atlàntic fins al Mar Mediterrani. La seva extensió és de més de 400 km. Es divideix en dues subunitats: ____________________________________________ ____ Trobem les muntanyes més altes alternades amb petites valls estretes. Cims abruptes coberts de neu gairebé tot l'any. MUNTANYES MÉS ELEVADES
  • 5. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 5  .  .  .  ______________________________________________ Té un relleu menys accidentat. Les muntanyes no són tan altes i les valls són més amples i no tan profundes. SERRES IMPORTANTS MUNTANYA MÉS ALTA    .    SISTEMA MEDITERRANI El Sistema Mediterrani és format per dues alineacions muntanyoses paral·leles: A. . B. . separades per la ________________________________. __________________________________________________________________________ És la més extensa i la que hi ha més lluny de la costa. S'estén des del Prepirineu fins al sud de Catalunya. SERRALADES IMPORTANTS:  .  .  .  .  .  CIM MÉS ELEVAT ______________________________________________________________
  • 6. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 6 Formen un conjunt de serres i de planes que ocupen tot el litoral de Catalunya SERRALADES IMPORTANTS:  .  .  .  . CIMS MÉS IMPORTANTS  .  .  . ________________________________________ ______ És una extensió de terreny pla, estret i allargat situada entre les dues serralades
  • 7. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 7 DEPRESSIÓ CENTRAL És la zona àmplia de forma triangular situada entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. És un terreny on es combinen planes amb valls entre turons. Formen part d’aquesta depressió:  la plana de V____________________________________  el plan d’ U_____________________________________  el pla de L_____________________________________  el pla de B __________________________________  la C ____________________________________________ També trobem dos altiplans: l’altiplà de la S_____________________________________________ l’altiplà del M_____________________________________________ SERRALADA TRANSVERSAL Y PLANES LITORALS A més d’aquestes tres unitats de relleu, hi ha dues unitats menors:  la Serralada Transversal: enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empordà de la Depressió Central. La muntanya més alta és el : Puigsacalm (1.525 m).  Les planes litorals: són els territoris més planers a prop de la costa. Normalment, les planes litorals continuen mar endins constituint el que es coneix com a plataforma continental. A Catalunya les més importants són: el delta de l'Ebre i el pla de l'Empordà. Per acabar podeu mirar el següent vídeo que resumeix el que heu treballat i us pot ajudar a completar la informació. https://www.youtube.com/watch?v=wJEGYyVTgk4&ab_channel=teachgmz
  • 8. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 8 QUADRE RESUM DE LES UNITATS DE RELLEU MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA PIRINEU PIRINEU AXIAL cims més elevats Pica d’Estats 3.143 m Puigmal 2.913 m Puigpedrós 2912 m Canigó 2785 m PREPIRINEU serres més importants cim més alt Serra de Boumort Port del Comte Rasos de Peguera Serra del Cadí El Montsec Pedraforca 2497m DEPRESSIÓ CENTRAL situada entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Altituds més importants entre 800 i 1000 m planes importants altiplans Plana de Vic Pla d’Urgell Pla de Lleida Pla del Bages Conca d’Òdena Conca de Barberà altiplà de la Segarra altiplà del Moianès SISTEMA MEDITERRANI SERRALADA PRELITORAL serres més importants cim més alt Les Guilleries El Montseny Sant Llorenç del Munt i l’Obac Montserrat Muntanyes de Prades El Montsant El Turó de l’Home 1700m SERRALADA LITORAL serres més importants cims important Les gavarres Montnegre i el Corredor Collserola El Garraf El Montnegre 759 m El Montsià 762 m Collserola 512 m DEPRESSIÓ PRELITORAL Situada entre les dues serralades SUBUNITATS DE RELLEU SERRALADA TRANSVERSAL Enllaça el Prepirineu amb la Serralada Prelitoral. Separa el Pla de l’Empordà de la depressió central cim més alt Puigsacalm 15.525m Les planes litorals Territoris planers a prop de la costa planes litorals més importants el Pla de l’Empordà el Delta de l’Ebre
  • 9. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 9 MAPA DE LES PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA
  • 10. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 10 LA XARXA HIDROGRÀFICA DE CATALUNYA VOCABULARI La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius i els seus afluents, rieres i llacs). Quan parlem de vessant, fem referència al mar o oceà on les xarxes hidrogràfiques aboquen les seves aigües. El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. Pot ser regular (no varia en diferents èpoques de l’any) o irregular (varia molt). La conca del riu és el conjunt de terres que envolten el riu i recullen i canalitzen les aigües de la pluja o la neu per conduir-la cap al riu o els seus afluents. EL llit és l'espai per on passa el riu. El curs del riu és cadascun dels tres trams pels quals passa un riu, des que neix fins que desemboca, i en els quals fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació. ELS PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA El rius de Catalunya s’agrupen en xarxes hidrogràfiques segons el lloc de naixement i la seva desembocadura.  Xarxa Pirineu Ebre Està formada pel riu Ebre, el més cabalós de Catalunya i la península, i el seu afluent el riu Segre amb els seus afluents Noguera-Pallaresa i Noguera-Ribagorçana. Aquests rius tenen conques grans i cabals força alts i regulars, amb màxims a la primavera per la pluviositat i per la fosa de la neu. En aquests rius s'hi han construït embassaments  Xarxa Pirineu Mediterrània A aquesta xarxa corresponen tots els rius que neixen als Pirineus i desemboquen al mar Mediterrani. Són força cabalosos a la primavera i a la tardor (les estacions més plujoses). Els rius més importants d'aquesta xarxa de nord a Sud són:  La Muga  El Fluvià  El Ter  El Llobregat (amb els seus afluents Cardener i Anoia)  Xarxa Mediterrània Els rius de la xarxa mediterrània són rius curts, perquè neixen a les serralades costaneres, de poc cabal i molt irregular perquè s'alimenten de les fonts i de la pluja, i quan fa temps que no plou poden
  • 11. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 11 arribar a eixugar-se. Aquests rius en dies de pluges sobtades i abundants recullen molta aigua en poc temps i poden provocar riuades catastròfiques. Aquests rius de nord a sud són:  La Tordera  El Besòs  El Foix  El Gaià  El Francolí  La Sénia  Vessant atlàntica pertany el riu Garona que neix al Pirineu i desemboca a l’oceà Atlàntic.
  • 12. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 12 MAPA DELS RIUS DE CATALUNYA LA COSTA CATALANA
  • 13. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 13 La costa o litoral és la zona on la terra està en contacte amb el mar. El litoral català està banyat pel mar Mediterrani i té més de 550 km de longitud des de Portbou, al nord, fins al riu de la Sénia, al sud. A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes:  Les costes altes. Estan ubicades a la zona nord de Catalunya. Es caracteritza per tenir costes rocoses amb molts penya- segats que formen petites cales de sorra gruixuda i pedres. Les seves aigües són molt profundes des de molt a prop de la zona de costa. La costa Brava, a la província de Girona, en seria un exemple.  Les costes baixes. Es localitza a la zona sud de Catalunya. Són zones planes amb platges de molta extensió de terreny i de sorra fina. Les seves aigües són poc profundes. La costa Daurada , a la província de Tarragona, en seria un exemple. RELLEU DE COSTA Pel que fa al relleu costaner de Catalunya, cal destacar:  El golf de Roses  El golf de Sant Jordi.  El cap de Creus  El cap de Salou.  El delta de l'Ebre  El delta del Llobregat  El delta de la Tordera.
  • 14. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 14 DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen l’organització territorial. Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l’agrupació de molts municipis. Segons l’Estatut d’Autonomia del 2006, Catalunya organitza el seu territori en municipis i vegueries. La vegueria és la unitat territorial que organitza els serveis de la Generalitat de Catalunya i coordina els municipis. Assumeix les funcions de les províncies. Aquesta divisió, però, encara no està desenvolupada totalment. ELS MUNICIPIS El municipi és la unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l’organització territorial de Catalunya. El territori català està format per 946 municipis. El govern d’un municipi és responsabilitat de l’Ajuntament. LES COMARQUES Actualment Catalunya divideix el seu territori en comarques. Les comarques són territoris formats per diversos municipis, que tenen característiques semblants pel que fa al paisatge, a les tradicions i a les activitats econòmiques dels seus habitants. La divisió comarcal és una organització territorial específica de Catalunya amb una tradició històrica remarcable encara que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936. La Guerra Civil i la dictadura van impedir aquesta divisió territorial fins l’any 1987 que es va recuperaR. El municipi més gran i amb més població d’una comarca és la capital de comarca. Segons el paisatge, les comarques poden ser de muntanya, de plana i litorals. Actualment, Catalunya té 43 comarques.
  • 15. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 15 COMARQUES DE MUNTANYA I LES SEVES CAPITALS Comarca Capital Val D’Aran Vielha Pallars Sobirà Sort Pallars Jussà Tremp Alta Ribagorça Pont de Suert Alt Urgell La Seu d’Urgell Cerdanya Puigcerdà Solsonès Solsona Bergadà Berga Ripollès Ripoll Garrotxa Olot COMARQUES D’INTERIOR I LES SEVES CAPITALS Comarca Capital Pla de l’Estany Banyoles Osona Vic Lluçanès Prats de Lluçanès Bages Manresa Moianès Moià Anoia Igualada Segarra Cervera Noguera Balaguer Urgell Tàrrega Pla d’Urgell Mollerussa Segrià Lleida Garrigues Les Borges Blanques Priorat Falset Ribera d’Ebre Móra d’Ebre Terra Alta Gandesa Vallès Oriental Granollers Vallès Occidental Sabadell Alt Penedès Vilafranca del Penedès Conca de Barberà Montblanc Alt Camp Valls
  • 16. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 16 COMARQUES DE COSTA I LES SEVES CAPITALS MAPA DE LES COMARQUES DE CATALUNYA Comarca Capital Montsià Amposta Baix Ebre Tortosa Baix Camp Reus Tarragonès Tarragona Baix Penedès El Vendrell Garraf Vilanova i la Geltrú Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat Barcelonès Barcelona Maresme Mataró Selva Santa Coloma de Farners Gironès Girona Baix Empordà La Bisbal de l’Empordà Alt Empordà Figueres
  • 17. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 17
  • 18. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA GM UD 1: CATALUNYA: MEDI FÍSIC I DIVISIÓ TERRITORIAL 18 ACTIVITATS 1. Completa la taula següent: UNITAT DE RELLEU COMARCA Pica d?Estats Serra del Cadí Pedraforca Serra del Montsant El Turó de l’Home El Montnegre 2. A quina comarca neix la Garona? I el Fluvià? 3. Quin riu neix al Ripollès? 4. Digues dos rius que passin per les comarques de plana. 5. Per quines comarques passa el riu Ter? En quina comarca desemboca al mar? 6. Per quina comarca passa La Muga? 7. On neix el riu Francolí i per quines comarques passa?