2. ELS RIUS
• En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre . També tenen forts
estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també
provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius
desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.
• L’EBRE [És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar
Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua
durant tot l’any gràcies a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que
recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
• RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI [Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu,
que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la
Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.
• L’APROFITAMENT DELS RIUS [Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir
l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, per
regar els camps mitjançant canals i per abastar poblacions i indústries. Alguns dels pantans
catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el
de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.
3. LES MUNTANYES
Pirineus
•Pirineu Central: té les muntanyes més altes. Els cims tenen formes abruptes i estan coberts de neu
bona part de l’any: la Pica d’Estats (3143 m); el Puigmal (2913 m); el Puig Pedrós (2912 m).
•Prepirineu: un conjunt de serralades i muntanyes amb altituds més baixes que les del Pirineu
Central, però hi ha molts cims de més de 2000 m (Pedraforca 2497 m).
LES SERRALADES LITORALS
•Serralada Prelitoral: conjunt de massissos més o menys aïllats separats per les valls dels rius que
hi passen. El cim més alt és el Turó de l’Home (1712 m) al Montseny.
•Serralada Litoral: amb menys altitud que la Serralada Prelitoral, entre els 300 i els 660 m. La cota
màxima és al Montnegre (757 m).
LA VIDA A LA MUNTANYA A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i
el terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura. La població es concentra més a la zona del
Prepirineu. Els pobles solen situar-se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia
(vaques de llet), el turisme i l’explotació del bosc. A les Serralades Litorals la població viu a les valls
que envolten aquestes muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi
desenvolupa l’agricultura i la indústria.
4. LA VIDA A LA MUNTANYA
A les muntanyes més altes dels Pirineus hi viu poca gent, hi fa molt fred i el
terreny no és gaire apropiat per a l’agricultura.
La població es concentra més a la zona del Prepirineu. Els pobles solen situar-
se al fons de les valls. Les feines més habituals són: la ramaderia (vaques de
llet), el turisme i l’explotació del bosc.
A les Serralades Litorals la població viu a les valls que envolten aquestes
muntanyes. Com que són valls àmplies els nuclis de població són grans i s’hi
desenvolupa l’agricultura i la indústria.
