SlideShare a Scribd company logo
1 of 32
Història de les comunicacions
Escriptura tauletes:
fusta, pedra fang
Impremta
Papir (vegetal)
pergamí (pells)
Telègraf Telèfon
Ràdio Cine TV/color Internet Telèfon/TV multimèdia
III a.C 1492 1838 1876
1894
1890
II a.C
1936/52 1983 2020
Procés de comunicació
Emissor
Missatge
Codi
Canal de conunicació Receptor
Missatge
Codi
Soroll i interferències
Tecnologia III: Comunicacions
Pertorbacions en la comunicació: el soroll
El soroll és qualsevol pertorbació del canal de comunicació que pot
ocasionar una pèrdua d’informacióal receptor.
Tecnologia III: Comunicacions
UNITAT 2:
El primer tipus de comunicació a distància va ser el so,
que es transmet per l’aire.
Posteriorment, el mitjà per cable o aire:
Canals transmissió informació:
• Cable elèctric: telèfon, telègraf,...
• Ones electromagnètiques: es transmeten per l’aire partint d’una antena
emissora d’ones, que una receptora transforma en senyal.
P.Ex: la radio, la TV, mòbils, walkie-talkies,...
• Cable òptic: TV per cable i xarxes telefòniques
.
Comunicació amb Cables i connectors
Parell trenat
Trenat per reduir interferències. Per
sistemes de telefonia i xarxes locals.
Utilitza els connectors RJ-45
Cable coaxial
Amb recobriment superior als trenats.
Per TV
Utilitza els connectors BNC
Fibra óptica Inclou un transmissor de fibra òptica que
transforma el senyal electrònic (electrons) en
senyal òptic (fotons). I d’un fotodiode detector
del senyal òptic
Per Internet
Utilitza els connectors 568SC
Els nostres dispositius es transmeten per l'aire mitjançant radiació en forma d’ones
electromagnètiques creades naturalment amb els electrons i artificialment amb màquines,
radar...
Comunicació amb ones electromagnètiques
Les ones transporten l'energia com dues forces invisibles, una elèctrica i una magnètica
colpejant els electrons al seu pas.
La part elèctrica s'ondula de dalt a baix i la magnètica d'esquerra a dreta.
Per classificar-les cal tenir en compte:
• La seva freqüència: depén de la rapidesa amb què pugen i baixen aquestes
ondulacions.
• La seva velocitat (la de la llum) que vibren els àtoms colpejats.
Ones electromagnètiques
Tipus d’Ones electromagnètiques
Ones de ràdio: És propagen en totes direccions. Travessen parets.
Longuitud superior a 30cm.
• Per WiFi o Bluetooth
Microones: Van en línia recta, cal que emissor i receptor estiguin
visibles (no travessen parets) Distància màxima 80km
• Els forns micoones tenen molta energia i una freqüència molt
elevada,
• produeix calor als aliments en poc temps.
• En radiodifusió i radars, en retransmissions de localització llunyana.
• TV per cable i l’accés a Internet per cable coaxial utilitzen algunes
de les freqüències més baixes de microones.
Infraroig: Amb longitud d’ona entre 1mm i 750nanòmetres.
Per comandaments a distància
Conjunt d’ones electromagnètiques ordenades per freqüència i
longitud d’ona.
El router té un oscil·lador, que envia ones
electromagnètiques de diferent freqüència i
amplitud segons el missatge que es vulgui
transmetre
La wifi està dins d’un rang de freqüències mitjà
compartides per Bluetooth, Airdrop i telèfons.
Per evitar interferències incrementen l’ample de banda.
Les antenes contenen un munt d'electrons que
senten la vibració i la transformen en el missatge
que arriba a la pantalla
Wi-Fi
Adreces IP del model IPv4
10011010 de binari a decimal…o de decimal a binari
Té un protocol de 32 bits (passarà en el futur a 128 amb IPv6) que identifica la xarxa i el
dispositiu per on circula informació.
Consta de 2 parts (que van de 0 a 255) cada grup: Xarxa i equip o ordinador
Per exemple, l’adreça 192.168.0.185
(que en binari seria= 11000000.10101000.00000000.10111001)
=185.
Si enviéssim un datagrama a l’adreca: 255. 255.255.255 ho estariem enviant a tots els dispositius
d’Internet.
A: Per empreses molt grans
B: Per empreses grans
C: Xarxes populars
D, E: Per investigar i d’altres
8 bits 24 bits Per exemple 74.13.24.67 (xarxa: 74.0.0.0) (host: 0.13.24.67°
16 bits 16 bits Per exemple 156.11. 24.67
24 bits 8 bits Per exemple 195.180.160.142
(enviar a tots els
equips a l’hora)
Adreces IP: Tipus de xarxes
Hi ha diferents tipus de xarxes depenent de…
Tipus d’arquitectura de xarxes
Forma bus: totes connectades pendents de si hi
ha activitat o no en el cable. Quan una estació emet
un paquet, la resta la recullen, miren si són el
destinatari, i si ho són, se la queden. En cas contrari,
no li fan cas i l’eliminen.
Estrella. Hi ha un node central que gestiona
l’enviament de dades, al qual s’hi connecten la resta
d’estacions. Molt poc emprat.
Anell. Es connecten les estacions en bucle.
Arbre. Es una barreja de bus i estrella. Diversos
nodes es connecten entre ells, i
a la vegada tenen connectats equips finals. És la més
emprada
Malla. Cada equip està connectat directament amb
altres, és la topologia d’Internet, on es connecten
equips intermedis (routers) i no equips finals.
WPAN (Xarxa personal): bluetooth, Zigbi, NFC i RFID (pagament mòbil)..10m
WLAN (Xarxa àrea local): WiFi...100m
WMAN (Xarxa metropolitana): WiMax, MMDS...50km
Xarxa de telefonia mòbil: GSM...
Xarxes sense fils
PLC o PLT
És un mitjà de comunicació que aprofita la instal·lació elèctrica per
enviar dades, mitjançant un senyal modulat d'alta freqüència aplicat
sobre el senyal elèctric que separa la informació digital que volem enviar.
Fibra òptica
La informació viatja en pols de llum. En línia recta, te la
propietat de refracciói reflexió.
Depenent del material pot canviar la seva direccio o pot
rebotar.
Aquestes propietats s’aprofiten per guiar els pols de llum.
Enllaços de descàrrega de la ruta seguida per un missatge i del cablejat marí.
http://visualtraceroute.net/
https://www.submarinecablemap.com/#/
https://www.submarinecablemap.com/#/submarine-cable/marea
Protocol TCP
És un protocol de nivell de transport que s’utilitza a Internet quan les aplicacions necessiten
una transmissió fiable i lliure d’errors.
Envia un segment a la xarxa i fins que el seu emissor no rep un altre segment confirmant que
ha arribat al destí no el dóna per enviat correctament. Si no arriba després d’un període de
temps , torna a retransmetre.
Funcionament:
1. Els dos host sincronitzen números de seqüència i control de informació
2. S’envien els segments de información
3. Handshake (encaixada de mans) es verifica que tot ha anat bé entre els dos.
Mostra d’un segment
D’informació TCP
Història de les generacions de xarxes“G”
1G Aquells primers telèfons mòbils que només permetien parlar.
2G: Va introduir els SMS.
3G: Connexió a Internet
4G: Banda ampla (reproducció de vídeos en streaming o realitat augmentada).
5G: Navegació a 10 Gb/s. La fibra òptica x 10. Internet de les coses
Ports
Són canals virtuals d’entrada i sortida d’informació, tenen com entrada física la connexió
de xarxa.
• HTTP (www): utilitza el port 80
• FTP: el 21
• Telnet (connexions remotes amb ordinadors): el 21
• SMPT (per correu electrònic sortint): el 25
• POP3 (per correu entrant): 110
Un dispositiu connectat a la xarxa
s’identifica amb la seva IP, caldrà també
incloure els serveis que volem utilitzar
afegint el port. Aquest “pack” IP+Port
s’anomena sòcol o socket.
Exemple tenim una IP: 180.24.32.15, el
socket , si utilitzem HTTP (port=80) serà:
180.24.32.15:80
MORSE
Tecnologia III: Comunicacions
UNITAT 3:
Els transductors són dispositius que transformen
variacions d'una magnitudfísica (com la pressió de
les ones sonores) en una d’altra magnitud física (com per
exemple un senyal elèctric i el so).
En el cas de la comunicació telefònica necessitem un
transductor que transformi les ones sonoresdel que
envia el missatge en impulsos elèctrics variables; el
més freqüent és el micròfon.
En el cas del telèfon, la ràdio i TV,
necessitem un transductor al receptor, que
transformi el senyal elèctric rebut pel cable o
transformat per l’antena, en ones sonores; el més
freqüent és l’altaveu.
ELS TRANSDUCTORS
Tecnologia III: Comunicacions
ELS TRANSDUCTORS: La captació del so. EL MICRÒFON
Un micròfon és un transductor acústic elèctric És un dispositiu que
transforma les ones sonores en senyals elèctrics d’alta freqüència.
Consta bàsicament d’una bobinaenganxada a un
diafragmaque oscil·la en rebre la pressió de les ones
sonores. Aquestes oscil·lacionsinduïen un corrent
elèctric a la bobina enrotllada entornd'un imant
permanent. Aquest corrent induït era un senyal
elèctric oscil·latori amb la mateixa freqüència que
l'ona acústica original.
EL MICRÒFON
Una ona sonora molt potent provoca una gran oscil·lació a la membrana i un
moviment relativament gran de la bobina entorn a l’imant induint un corrent
elèctric d’una polaritat determinada.
En tornar la membrana a la seva posició, el recorregut i corrent induït és de
sentit invers.
Una ona sonora
menys potent
provocarà una
oscil·lació més
petita i un corrent
elèctric de menys
intensitat.
ELS ALTAVEUS
Un altaveu és un transductor elèctric à acústic, un dispositiu que
transforma els senyals elèctrics que li arriben en ones sonores.
Format per:
un imant permanent
un electroimant
una membrana de cartró flexible en forma de con i l’ estructura per aguantar-lo.
En rebre un senyal extern en forma de corrent elèctric variable, l’electroimant
varia la seva intensitat i força, apropant-se i allunyant-se del imant permanent.
Aquest moviment molt ràpid fa vibrar la membrana, que produeix so en moure les
partícules d’aire del seu voltant
ELS TRANSDUCTORS: La captació de la imatge: el vidicó i les CCD
Els sistemes de captació d’imatges són transductors lumínics à elèctrics,
un dispositiu que transforma la llum de l’entorn en senyals elèctrics.
Els sistemes analògics captació d’imatges estan formats per un tub de
captaciód'imatges o vidicó, el qual divideix la imatge en 625 líniesi les
explora de dalt a baix a una velocitat de 25 vegades per segon.
El vidicócapta la imatge del exterior amb una lent i l’enfoca cap a una placa anomenada
anticàtode. A l’altre costat del anticàtode un canó d’electrons (càtode) envia electrons a
la placa, deixant un rastre elèctricquan troba un punt de llum. Aquest rastre és
explorat i convertit en un senyal elèctric. Quan la imatge que es vol capturar és en color
el que tenim son tres vidicons amb filtres de colors, de forma que només capten un dels
colors bàsics.
ELS TRANSDUCTORS : Reproducció imatge: pantalles CRT/TFT/LCD
TRANSDUCTORS
LUMINIC  ELÈCTRIC ELÈCTRIC  LUMINIC
OBJECTE – LLUM LLUM - VISTA
CÀMERA PANTALLA
CABLE ELECTRIC
Tecnologia III: Comunicacions
ELS TRANSDUCTORS
La captació del so: el micròfon
La captació de la imatge: el vidicó i les CCD
La reproducció del so: els altaveus
La reproducció de la imatge: pantalles
ELS MICROCONTROLADORS
És un petit ordinador que controla equips electrònics, que inclou una CPU i una memòria
ARDUINO
UT4 Comunicació

More Related Content

What's hot

U4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacioU4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicaciopatgaliana
 
Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicaciótdyn
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacionsandreadoral
 
La radio y su historia
La radio y su historiaLa radio y su historia
La radio y su historiaflori3772
 

What's hot (6)

U4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacioU4.sistemes de comunicacio
U4.sistemes de comunicacio
 
Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicació
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
La radio y su historia
La radio y su historiaLa radio y su historia
La radio y su historia
 
Comunicacions
ComunicacionsComunicacions
Comunicacions
 

Similar to UT4 Comunicació

Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicaciómanel1998
 
Tecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesTecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesraquelh22
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiquesxvindel
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiquesxvindel
 
D:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix ErtaD:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix Ertaabella17
 
U5 Comunicacions
U5 ComunicacionsU5 Comunicacions
U5 ComunicacionsLlurba
 
U5 Comunicacions
U5 ComunicacionsU5 Comunicacions
U5 ComunicacionsTECNOLOGIES
 
Tema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacioTema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicaciomiremp13
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Gironamarcbosch90
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacionclara94
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacionclara94
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesCarlos Cardelo
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes localsalex32123
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesEnrique
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSalvi Borrat
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSalvi Borrat
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSalvi Borrat
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSalvi Borrat
 

Similar to UT4 Comunicació (20)

Telecomunicació
TelecomunicacióTelecomunicació
Telecomunicació
 
Tecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicacionesTecno telecomunicaciones
Tecno telecomunicaciones
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
D:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix ErtaD:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
D:\Documents\Traballtecno Aleix Erta
 
U5 Comunicacions
U5 ComunicacionsU5 Comunicacions
U5 Comunicacions
 
U5 Comunicacions
U5 ComunicacionsU5 Comunicacions
U5 Comunicacions
 
Telecomunicacions
TelecomunicacionsTelecomunicacions
Telecomunicacions
 
Tema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacioTema 1 sistemes comunicacio
Tema 1 sistemes comunicacio
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
 
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La OmunicacionG:\Treball De Tecno  Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
G:\Treball De Tecno Clara\Ana Y Clara La Omunicacion
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiques
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxes
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxes
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxes
 
Sborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxesSborrat382 presentacioxarxes
Sborrat382 presentacioxarxes
 
Tecnologies de la comunicació
Tecnologies de la comunicacióTecnologies de la comunicació
Tecnologies de la comunicació
 

More from scholl Garbí

Eso2 ut3-programacio
Eso2 ut3-programacioEso2 ut3-programacio
Eso2 ut3-programacioscholl Garbí
 
eso2 ut3-programacio
eso2 ut3-programacioeso2 ut3-programacio
eso2 ut3-programacioscholl Garbí
 
10 fraus relacionats amb la seguretat
10 fraus relacionats amb la seguretat10 fraus relacionats amb la seguretat
10 fraus relacionats amb la seguretatscholl Garbí
 
Què és la tecnologia
Què és la tecnologiaQuè és la tecnologia
Què és la tecnologiascholl Garbí
 
UT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióUT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióscholl Garbí
 
UT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióUT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióscholl Garbí
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesscholl Garbí
 
UT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesUT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesscholl Garbí
 
Seguretat TIC per menors
Seguretat TIC per menorsSeguretat TIC per menors
Seguretat TIC per menorsscholl Garbí
 
Seguretat a la Xarxa
Seguretat a la XarxaSeguretat a la Xarxa
Seguretat a la Xarxascholl Garbí
 
Web 2.0 i el núvol
Web 2.0 i el núvol Web 2.0 i el núvol
Web 2.0 i el núvol scholl Garbí
 
L'aventura de l'unicorn
L'aventura de l'unicornL'aventura de l'unicorn
L'aventura de l'unicornscholl Garbí
 
Jornades matemàtiques
Jornades matemàtiquesJornades matemàtiques
Jornades matemàtiquesscholl Garbí
 
Presentació de càrrecs
Presentació de càrrecsPresentació de càrrecs
Presentació de càrrecsscholl Garbí
 

More from scholl Garbí (20)

Eso2 ut3-programacio
Eso2 ut3-programacioEso2 ut3-programacio
Eso2 ut3-programacio
 
eso2 ut3-programacio
eso2 ut3-programacioeso2 ut3-programacio
eso2 ut3-programacio
 
Wix_manual
Wix_manualWix_manual
Wix_manual
 
10 fraus relacionats amb la seguretat
10 fraus relacionats amb la seguretat10 fraus relacionats amb la seguretat
10 fraus relacionats amb la seguretat
 
Què és la tecnologia
Què és la tecnologiaQuè és la tecnologia
Què és la tecnologia
 
Ut1
Ut1Ut1
Ut1
 
UT6 Arduino
UT6 ArduinoUT6 Arduino
UT6 Arduino
 
UT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióUT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construcció
 
UT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construccióUT5 Disseny i construcció
UT5 Disseny i construcció
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismes
 
UT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiquesUT4 Transformacions tecnolgiques
UT4 Transformacions tecnolgiques
 
AMGEN experiència
AMGEN experiènciaAMGEN experiència
AMGEN experiència
 
Seguretat TIC per menors
Seguretat TIC per menorsSeguretat TIC per menors
Seguretat TIC per menors
 
Seguretat a la Xarxa
Seguretat a la XarxaSeguretat a la Xarxa
Seguretat a la Xarxa
 
aplicacions
aplicacionsaplicacions
aplicacions
 
Apps telefonia
Apps telefoniaApps telefonia
Apps telefonia
 
Web 2.0 i el núvol
Web 2.0 i el núvol Web 2.0 i el núvol
Web 2.0 i el núvol
 
L'aventura de l'unicorn
L'aventura de l'unicornL'aventura de l'unicorn
L'aventura de l'unicorn
 
Jornades matemàtiques
Jornades matemàtiquesJornades matemàtiques
Jornades matemàtiques
 
Presentació de càrrecs
Presentació de càrrecsPresentació de càrrecs
Presentació de càrrecs
 

Recently uploaded

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (9)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

UT4 Comunicació

  • 1.
  • 2. Història de les comunicacions Escriptura tauletes: fusta, pedra fang Impremta Papir (vegetal) pergamí (pells) Telègraf Telèfon Ràdio Cine TV/color Internet Telèfon/TV multimèdia III a.C 1492 1838 1876 1894 1890 II a.C 1936/52 1983 2020
  • 3. Procés de comunicació Emissor Missatge Codi Canal de conunicació Receptor Missatge Codi Soroll i interferències
  • 4. Tecnologia III: Comunicacions Pertorbacions en la comunicació: el soroll El soroll és qualsevol pertorbació del canal de comunicació que pot ocasionar una pèrdua d’informacióal receptor.
  • 5. Tecnologia III: Comunicacions UNITAT 2: El primer tipus de comunicació a distància va ser el so, que es transmet per l’aire. Posteriorment, el mitjà per cable o aire: Canals transmissió informació: • Cable elèctric: telèfon, telègraf,... • Ones electromagnètiques: es transmeten per l’aire partint d’una antena emissora d’ones, que una receptora transforma en senyal. P.Ex: la radio, la TV, mòbils, walkie-talkies,... • Cable òptic: TV per cable i xarxes telefòniques .
  • 6. Comunicació amb Cables i connectors Parell trenat Trenat per reduir interferències. Per sistemes de telefonia i xarxes locals. Utilitza els connectors RJ-45 Cable coaxial Amb recobriment superior als trenats. Per TV Utilitza els connectors BNC Fibra óptica Inclou un transmissor de fibra òptica que transforma el senyal electrònic (electrons) en senyal òptic (fotons). I d’un fotodiode detector del senyal òptic Per Internet Utilitza els connectors 568SC
  • 7. Els nostres dispositius es transmeten per l'aire mitjançant radiació en forma d’ones electromagnètiques creades naturalment amb els electrons i artificialment amb màquines, radar... Comunicació amb ones electromagnètiques
  • 8. Les ones transporten l'energia com dues forces invisibles, una elèctrica i una magnètica colpejant els electrons al seu pas. La part elèctrica s'ondula de dalt a baix i la magnètica d'esquerra a dreta. Per classificar-les cal tenir en compte: • La seva freqüència: depén de la rapidesa amb què pugen i baixen aquestes ondulacions. • La seva velocitat (la de la llum) que vibren els àtoms colpejats. Ones electromagnètiques
  • 9. Tipus d’Ones electromagnètiques Ones de ràdio: És propagen en totes direccions. Travessen parets. Longuitud superior a 30cm. • Per WiFi o Bluetooth Microones: Van en línia recta, cal que emissor i receptor estiguin visibles (no travessen parets) Distància màxima 80km • Els forns micoones tenen molta energia i una freqüència molt elevada, • produeix calor als aliments en poc temps. • En radiodifusió i radars, en retransmissions de localització llunyana. • TV per cable i l’accés a Internet per cable coaxial utilitzen algunes de les freqüències més baixes de microones. Infraroig: Amb longitud d’ona entre 1mm i 750nanòmetres. Per comandaments a distància
  • 10. Conjunt d’ones electromagnètiques ordenades per freqüència i longitud d’ona.
  • 11. El router té un oscil·lador, que envia ones electromagnètiques de diferent freqüència i amplitud segons el missatge que es vulgui transmetre La wifi està dins d’un rang de freqüències mitjà compartides per Bluetooth, Airdrop i telèfons. Per evitar interferències incrementen l’ample de banda. Les antenes contenen un munt d'electrons que senten la vibració i la transformen en el missatge que arriba a la pantalla Wi-Fi
  • 12. Adreces IP del model IPv4 10011010 de binari a decimal…o de decimal a binari Té un protocol de 32 bits (passarà en el futur a 128 amb IPv6) que identifica la xarxa i el dispositiu per on circula informació. Consta de 2 parts (que van de 0 a 255) cada grup: Xarxa i equip o ordinador Per exemple, l’adreça 192.168.0.185 (que en binari seria= 11000000.10101000.00000000.10111001) =185. Si enviéssim un datagrama a l’adreca: 255. 255.255.255 ho estariem enviant a tots els dispositius d’Internet.
  • 13. A: Per empreses molt grans B: Per empreses grans C: Xarxes populars D, E: Per investigar i d’altres 8 bits 24 bits Per exemple 74.13.24.67 (xarxa: 74.0.0.0) (host: 0.13.24.67° 16 bits 16 bits Per exemple 156.11. 24.67 24 bits 8 bits Per exemple 195.180.160.142 (enviar a tots els equips a l’hora) Adreces IP: Tipus de xarxes Hi ha diferents tipus de xarxes depenent de…
  • 14. Tipus d’arquitectura de xarxes Forma bus: totes connectades pendents de si hi ha activitat o no en el cable. Quan una estació emet un paquet, la resta la recullen, miren si són el destinatari, i si ho són, se la queden. En cas contrari, no li fan cas i l’eliminen. Estrella. Hi ha un node central que gestiona l’enviament de dades, al qual s’hi connecten la resta d’estacions. Molt poc emprat. Anell. Es connecten les estacions en bucle. Arbre. Es una barreja de bus i estrella. Diversos nodes es connecten entre ells, i a la vegada tenen connectats equips finals. És la més emprada Malla. Cada equip està connectat directament amb altres, és la topologia d’Internet, on es connecten equips intermedis (routers) i no equips finals.
  • 15. WPAN (Xarxa personal): bluetooth, Zigbi, NFC i RFID (pagament mòbil)..10m WLAN (Xarxa àrea local): WiFi...100m WMAN (Xarxa metropolitana): WiMax, MMDS...50km Xarxa de telefonia mòbil: GSM... Xarxes sense fils PLC o PLT És un mitjà de comunicació que aprofita la instal·lació elèctrica per enviar dades, mitjançant un senyal modulat d'alta freqüència aplicat sobre el senyal elèctric que separa la informació digital que volem enviar.
  • 16. Fibra òptica La informació viatja en pols de llum. En línia recta, te la propietat de refracciói reflexió. Depenent del material pot canviar la seva direccio o pot rebotar. Aquestes propietats s’aprofiten per guiar els pols de llum.
  • 17. Enllaços de descàrrega de la ruta seguida per un missatge i del cablejat marí. http://visualtraceroute.net/ https://www.submarinecablemap.com/#/ https://www.submarinecablemap.com/#/submarine-cable/marea
  • 18. Protocol TCP És un protocol de nivell de transport que s’utilitza a Internet quan les aplicacions necessiten una transmissió fiable i lliure d’errors. Envia un segment a la xarxa i fins que el seu emissor no rep un altre segment confirmant que ha arribat al destí no el dóna per enviat correctament. Si no arriba després d’un període de temps , torna a retransmetre. Funcionament: 1. Els dos host sincronitzen números de seqüència i control de informació 2. S’envien els segments de información 3. Handshake (encaixada de mans) es verifica que tot ha anat bé entre els dos. Mostra d’un segment D’informació TCP
  • 19. Història de les generacions de xarxes“G” 1G Aquells primers telèfons mòbils que només permetien parlar. 2G: Va introduir els SMS. 3G: Connexió a Internet 4G: Banda ampla (reproducció de vídeos en streaming o realitat augmentada). 5G: Navegació a 10 Gb/s. La fibra òptica x 10. Internet de les coses
  • 20. Ports Són canals virtuals d’entrada i sortida d’informació, tenen com entrada física la connexió de xarxa. • HTTP (www): utilitza el port 80 • FTP: el 21 • Telnet (connexions remotes amb ordinadors): el 21 • SMPT (per correu electrònic sortint): el 25 • POP3 (per correu entrant): 110 Un dispositiu connectat a la xarxa s’identifica amb la seva IP, caldrà també incloure els serveis que volem utilitzar afegint el port. Aquest “pack” IP+Port s’anomena sòcol o socket. Exemple tenim una IP: 180.24.32.15, el socket , si utilitzem HTTP (port=80) serà: 180.24.32.15:80
  • 21.
  • 22. MORSE
  • 23. Tecnologia III: Comunicacions UNITAT 3: Els transductors són dispositius que transformen variacions d'una magnitudfísica (com la pressió de les ones sonores) en una d’altra magnitud física (com per exemple un senyal elèctric i el so). En el cas de la comunicació telefònica necessitem un transductor que transformi les ones sonoresdel que envia el missatge en impulsos elèctrics variables; el més freqüent és el micròfon. En el cas del telèfon, la ràdio i TV, necessitem un transductor al receptor, que transformi el senyal elèctric rebut pel cable o transformat per l’antena, en ones sonores; el més freqüent és l’altaveu. ELS TRANSDUCTORS
  • 24. Tecnologia III: Comunicacions ELS TRANSDUCTORS: La captació del so. EL MICRÒFON Un micròfon és un transductor acústic elèctric És un dispositiu que transforma les ones sonores en senyals elèctrics d’alta freqüència. Consta bàsicament d’una bobinaenganxada a un diafragmaque oscil·la en rebre la pressió de les ones sonores. Aquestes oscil·lacionsinduïen un corrent elèctric a la bobina enrotllada entornd'un imant permanent. Aquest corrent induït era un senyal elèctric oscil·latori amb la mateixa freqüència que l'ona acústica original.
  • 25. EL MICRÒFON Una ona sonora molt potent provoca una gran oscil·lació a la membrana i un moviment relativament gran de la bobina entorn a l’imant induint un corrent elèctric d’una polaritat determinada. En tornar la membrana a la seva posició, el recorregut i corrent induït és de sentit invers. Una ona sonora menys potent provocarà una oscil·lació més petita i un corrent elèctric de menys intensitat.
  • 26. ELS ALTAVEUS Un altaveu és un transductor elèctric à acústic, un dispositiu que transforma els senyals elèctrics que li arriben en ones sonores. Format per: un imant permanent un electroimant una membrana de cartró flexible en forma de con i l’ estructura per aguantar-lo. En rebre un senyal extern en forma de corrent elèctric variable, l’electroimant varia la seva intensitat i força, apropant-se i allunyant-se del imant permanent. Aquest moviment molt ràpid fa vibrar la membrana, que produeix so en moure les partícules d’aire del seu voltant
  • 27. ELS TRANSDUCTORS: La captació de la imatge: el vidicó i les CCD Els sistemes de captació d’imatges són transductors lumínics à elèctrics, un dispositiu que transforma la llum de l’entorn en senyals elèctrics. Els sistemes analògics captació d’imatges estan formats per un tub de captaciód'imatges o vidicó, el qual divideix la imatge en 625 líniesi les explora de dalt a baix a una velocitat de 25 vegades per segon. El vidicócapta la imatge del exterior amb una lent i l’enfoca cap a una placa anomenada anticàtode. A l’altre costat del anticàtode un canó d’electrons (càtode) envia electrons a la placa, deixant un rastre elèctricquan troba un punt de llum. Aquest rastre és explorat i convertit en un senyal elèctric. Quan la imatge que es vol capturar és en color el que tenim son tres vidicons amb filtres de colors, de forma que només capten un dels colors bàsics.
  • 28. ELS TRANSDUCTORS : Reproducció imatge: pantalles CRT/TFT/LCD TRANSDUCTORS LUMINIC  ELÈCTRIC ELÈCTRIC  LUMINIC OBJECTE – LLUM LLUM - VISTA CÀMERA PANTALLA CABLE ELECTRIC
  • 29. Tecnologia III: Comunicacions ELS TRANSDUCTORS La captació del so: el micròfon La captació de la imatge: el vidicó i les CCD La reproducció del so: els altaveus La reproducció de la imatge: pantalles
  • 30. ELS MICROCONTROLADORS És un petit ordinador que controla equips electrònics, que inclou una CPU i una memòria