1. Any VII. Núm. 330-Barcelona, dijous, 13 de juny de 1935
Demá a la nit, presentació de
MH
1 »I 5.111771.11 !JE PIDi !71.11 11.111!7111/1.1ni IIIII '101 Pi 1111 EIK.
la HISTORIA DEL SOLDAT,
de Strawinsky
(Vegi's la página 8)
Preu: 30 centims - Rambla del Centre, 19 Tel. 23118 Subscripció: 3650 pessetes trimestre
- -
INTERVIU AMB UN CONTRABANDISTA
Els Díjous MIRADOR INDISCRET
Els abissinis s'armen Blancs Francia Careo, veí de Barcelona Senzillament, Landsberg es diu, de nom
de de fonts, Paul Ludwig, i l'havien pres per
el Japó paga els xecs. Ja ha veieu :
Ludwig, el fabricant de biografies, que d'al
R. O'Donnell és, oficialment, director de Francis Careo, el novellista francés que
-
mes,
tra banda 'es diu Emil...
vendes de la Victor Talking Machine Cor l'afer més senzill i natural del món... que, aquel' han fet famós les seves narracions deis bar
El xicot Cal clir que L'Instant i La Noche patiren
poration, una casa americana que fabrica —I el negoci resulta un negoci? projectava tan aplomat corn ris baixos, ha passat uns dies a Barcelona.
inatí, el sol es la mateixa confusió, i no asseguraríem que
grambfons i maquinaria per a despatxos. —En absolut. L'exércit abissini consta plena canícula I, en passar un 33, s'hi No vingué precisament, aquesta vegada,
en hagin estat els únics.
Almenys així consta en els prospectes. Perb actualment, amb les reserves que es traben enfilá sense pensar-s'hi gaire. Davant per per a documentar-se per a cap nou llibre, si
1 aixé que Emil Ludwig no és hélas!
armes, d'uns 300.000 homes. Tres anys
—
la veritat és que l'esmentada casa no és en
davant, una mare i una filia el resseguien bé és possible que esorigui molt aviat una desconegut porsonalment a Barcelona.
enrera només tenien uns fusells escandalosa segona part de Printemps d'Espagne.
—
més que la fatxada d'un gran holding nord de cap a peus, perb eh, absort pel tráfec de
americá amb 250 milions de capital que co meta antiquats, unes metralladores Krupp, Vingué, més que per altra cosa, per a co
les Rambles, no s'aclonava ni de l'esguard
mercia amb objectes molt diferents i entre , uns canons de muntanya Hotchkiss i deu encisador de la noia ni de la mirada escru mençar a pendre posicions, car cap allá el Els mistaría de Barcelona
els accionistes del qual es compten Rocke avions que el comandant de les forces aé tadora dé la dama que, desespevant de fer mes de setembre pensa domiciliar-se a la
feller i Sir Basil Zaharoff. ries abissínies d'aleshores, Grazmatch Hu notar llur preséncia, deixá caure el mo nostra ciutat. Dimecres de la setmana passada, després
R. O'Donnell és natural de Texas, per bé bert Fauntlery, ha¦Tia fet comprar als Es neder. —París está 'cada dia més trist confes —
d'un sopar cl'amics, uns quants deckhren.
L'estrépit de la bossa ,de cuiro comt. les 'sá —, i a mi cm cal alegria i moviment. anar a la Taverna« dels. Tenors, espectacle
claus i el diner de butxaca a dintre, no Aixó, només es troba, avui, a Barcelona. inédit.per a alguns Arribats allí, veient
solantent eixoriví el passatger cobejat, sinó Seré un barceloní mes... impossible encabir-s'hi, de tanta gent que hi.
que l'empenyé a collir, l'objecte i restituir Després, afegí : havia, se n'anaren a un lloc proper i simi
lo _aAlia, gseuvea épropietaria.Moltes grácies! —Esteu al rovell de
dos rovells !
l'ou... D'un ou de '
•
lar, el Marabú, del carrer de Sant Rafael,
installat en competéncia en .vista de l'éxit
—No hi ha per qué donar-les. de l'estábliment del carrer de Robador.
_vosté dirá! I Perdoni la impertinIncia :
Canvi de Ileteria Al cap cl'una estona d'ésser-hi, alguns
•
fer aquest trajecte9 se n'aliaren a casa, entre ells él.riostre.corn
veritat que acostuma
A x! 'q
;llees ;si!
i
.
Gran aficionat expert, millar dit á les —
'
pany J. Cortés i Vidal, peró d'altres tor
la ni a naren a la Taverna deis Tenors, a veure .si
a nena
arts plástiques i als llibres, Francis Careo,
ens és gens desconegut. Bon punt ara podrien cabér-hi..
•
mi, no Iluny de «matar» les hores, com alguns su
ha pujat, sense dir-nos-ho l'una a l'aloa, Installats ja, pogueren sentir com• -una
posaran, al districte cinqué, les va ocupar
liem pensat: vetaqui una cara que no és la admirant el nostre Museu de Montjuic i la
mena de speaker anunciava :
primera vegctda que la veus. collecció bibliográfica del senyor Gustau —En obsequi al crític teatral.de MIRADOR,
—Si que són fisonomistes! Gili.
senyor Cortés, el baríton Pau Gorge: i la
—1-lo som, frcincament., Ara que, amb 'l'otes, no, peró ; siguem francs. tiple (sentim no havér retindut el n.om) can
segans qui, ni gosar. insinuar-ho. I, mi taran, etc.,
•
El barri xinés se n'hi endugué algunes.. etc.
ri, ens jugarlem qualsevol cosa que vosté Com de costum, s'hi trobava com peix a
Els de la colla quedaren sorpresas. En
va als banys. Cortés ja deVia dormir, i no sabrá res 'd'a
l'aigua.
—Quina pitonissar, Tarnbé ho ha ende Tant, que a les set del matí, després d'ha quest homenatge fins haver llega aquestes
vinat. radies.
recorregut el bar del Manquet, el Café
--Ens ho hem inginat de seguida i ens
ver
ut
Catalá, la casa de Juanito Eldorado i el
heni dit aquest jabe ens fará favor, per Manicomio, del carrer Espalter, pregunta, •
En Rocha, aiguader
que lotes dues soles,..sap, no podem pendre encara :
caseta de familia i, :en canvi, si vosté ens —1 si anéssim a una altra crémerie? Era un clia que feia una calor extraordi--
volgués acompanyar... nária. Tothom tenia una set que es moria.
—Encantat, senyora. —Cuando hay sed
ben amable; per() «Sant Bru, tant Sempre avançais! cligué Rocha
—
lo. ---
mejor es mandar a la criada a la fuente y
per u». hacerle traer un jarro bien grande de agua
—I ara, d'abc,b no se'n parla. Ahir va fer vuit dies, Franga va viure, a
frasca_
Abans d'arribar a la Barceloneta, Sylvia la- tarda, uns moments de gran inquietud
Sidney i Fredric March havien ja servit de política. Y si no hay agua fresca? —
demaná
algú.
Ganó antiaeri de l'exércit abissini suport a les expressions llausangeres del Laval havia rebut l'encárrec de formar go
—Entonces,
jove i de la noia i en ácostar-se a la bar vern.
se ponen diez céntimos de
hielo dentro del agua...
podríeu Units. D'aleshores engá les coses han raca, el tuteig semblava vell d'un any. Reeixiria? Renunciada?
que pel color de la seva pell el pen tats —Pero el agua helada con hielo es mala
dre per argentí o brasiler ; evidentment la canviat molt. Avui dia, un soldat .abissini —Si no hi té inconvenient, de primer pas A les vuit del vespre va renunciar. para beber.
amb un fusell Snyders faria tan mal pa nosaltres dues—suggerí la mare amb A Barcelona, pe" L'Instant, per conduc
seya sang és la barreja de la d'unes guan —?Quién ha hablado de beberse el agua?
sarem
per com una senyora de la societat de Pa rubor. te de l'Agencia Cosmos, ha sabia ja a les
"
l'anglés, l'es un punt de
tes races. Parla igualment bé
izsAllí el finançador de .cing,,,p.sigul tres, hores.,abans que la_renún féu Ilavors Rocha ---. Es que usted no
—
panyol,.. el: francés, l'italiá,. el polonés._ •Pa rís amb un vestit de nit de l'any passat. I —
dejada ternfittar-f 't Dentro del jarro
els abis-siniá pagüen. Es ciar güe-ábáril pá proattfá. te
.
^
lemany. Posseeix cinc passaports, esteáos
.
cla es
se pone una botella de vino y a los cinco mi
cinc noms diferents i acreditats per les gaven més, penó és que ara hi ha molta La dama enllestí/ perb, tan de pressa, Sempre tan avangats, nosaltres! nutos está riquísimo;
que la noia romangué encara !larga estona
a
autoritats americanes. Cap d'aquests cinc competencia. Krupp i Vickers retallen els
passaports no és falso préus. Addis Abeba és un formiguer d'a donant-se els darrers retocs amb la portella Gesta que gestarás
gents de les grans fabriques d'armaments. entreoberta. La. roba interior que hi havia El tabac falsificat
R. O'Donnell no celebra mal conferén
des en els hotels on s'estatja : ha d'ésser Per aixó cal conformar-se.. als penjadors era sittcerament pobra i no despatx Hi acut
corresponia arnb el zéfir i la mussolina ex El teléfon del truca. un
En Santiago Vinardell ha estat aquests
circumspecte. Per aixó tant se me'n dóna —Els japonesos encara deuen rebentar
terns. La Sidney artificial tenia una
dependent : dies a Barcelona. Vinardell és, ara, director
de saber on viu ; en tinc prou, si sé que és rnés 1els preus., mar
—Digui. del Patronat Espanyol de Turisme a París,
a París, amb poder trucar un número de —No. Les despeses de transport són mas cada tristesa.
--Tal casa? Aquí, l'Institut Escala. D'ara
teléfon de Provence i rebre per resposta sa grans. El negoci no resulta, i per aixó Aleshores, el xicot de casa bona recordá amb aquest motiu, assisteix sovint a ban
el fascicle que, toques hores abans, havia endavant, els albarans i factures s'han d'es quets i festes.
la indicació de deomanar, en cert hotel del Mitsui ho ha deixat córrer. Les comandes
tendre a nom d'Instituto Escuela. Fou en el transcurs d'una d'aquestes que
bulevard Haussmann, «Mr. Even R. Can servides pel Japó són ínfimes. Els que se rebut : aller en été? Palace Hótel Da
—Instituto Escuela, tal com sana? una autoritat parisenca Ii dona
ning, de Baltimore». guen l'herba són els alemanys. Els agents vos, ouvert toute l'année. Clirnat fortifiant a ,fumar un
—Sí, senyor ; tal com sana. cigar havá.
La indicació que vaig rebre era encertada, alemanys Steffens i Bassewitz, a cada ofer de haute montagne. Tennis-courts sur le
ja que al cap de poca estona cm podia tro ta enraonada, contesten amb una altra a terrain de l'hótel, grand pare. Garage. — —
--Qué li sernbla?
preus més rebentats. De primer tenien grans Lido sur le lac de pavos. Golf. Tour No Entre En Vinardell i l'autoritat hi havia
bar, després d'haver-lo Saludat bretiment, d'un pana
— —
ve
assegut al seu davant. Es recorda vivament éxits, perqué l'apotecari del Negus, Walter nois internationaux de Tennis. Excursions confianga.
de la nostra darrera entrevista a Motel Zahn, és alemany, i ja podeu pensar que d'automobiles. Péche. Chasse. — Tir —
Repetides vegades hem queixat de la
ens
—Dones, que aquest tabac l'ha comprat
Rose, de Wiesbaden, on aleshores, per mera els ajudáva tant com podia. Peró avui ja aux pigeons. L'aprés-midi Thé-dansant.
—
manca de control de moltes de les emisSions
de contraban.
Orchestre d'artistes. —En efecte.
.«casualitat»' estiuejava Sir Henry Deter els hem desbancat. Els abissinis no baden Concert le soir. de Radio Barcelona.
— —
ding, Té al davant, sobre la taula, un di tant que no s'aclonessin que els alemanys Couple de danse. Soirées amusantes. Com a botó de mostra, oferim avui una —1 l'han enredat. Aquest tabac no ha es
buix que em d'ida Vatenció i provo de par els valen encolomar a preus alts un genere Diners de Gala...» Torna a guaitar la ba «perla» recollida darrerament amb motiu tat mai havá. Entre altres proves, hi ha
que no tenia sortida. Aquí podeu veure nyista i decidí d'evadir-se, perb ella li SOTI1- aquesta : l'anella del cigar diu «Cabanas,
d'una retransmissió des de Floréncia.
--m'ensenyá uns dibuixos—un producte deis 7igUé i, eixint a fora, U ordena: --7-Senyors--4éu el speaker—, acabem d'es Habana». Han volgut imitar la marca «Ca
-«S. C. B. Cal. 17'85145»? Un model
de graméfon ínolt .bonic !—dic. tallers Bethlehem Steel : un canó-metralla —Apa, cuita, que farem un partit de wa coltar Gastan i Pblux. banas», peró com que a les impremtes fran
ceses no hi ha n, han hagut de posar
R. O'Donnell somriu : dora sobre pivot giratori, muntat sobre ter-polo! Volia.dir : Castor i Pblux. en el
—L'enhorabona! Teniu raó : Schneider tractor eruga, tanca automática i servei de L'aparició de la parella a la platja fou seu loe una n.
4Creusot amb tarica automática, calibre 17'85 municions també automátic, calibre 5'65/35, subratllada amb elogis i el se'n sentí tot —La seva observació és molt interessant
vint-i-dos trets per minut, refredament per satisfet, perb els ulls suplicants de la noia Ni de dos pams i perspicag, i la tindré en compte.
per 45, pe correspon a una llargada de
.canó de 8'o3 metres. El millor canó-metra aigua... el canó ideal per a la guerra de li desvetllaren novament l'esquerperia. Per Al cap d'uns quants dies, es tornen a tro
lladora amb servei de municions semiauto muntanya. I aixb : la nova granada de 15 aixb, quan la mare, dalt el tramvia de tor D'aquesta ja fa més dies, i va succeir a bar.
:rnátic que existeix ! No té comparació amb centímetres. I aix43 : les noves bombes de nada, insinua que no sabien on anar aquella l'altra emissora, Rádio Associació. —Ara sí, rnonsieur Vinardel que he com
el tronat banó de rp,,ntanya Hotchkiss amb gas Pittsburg Federal que els abissinis pa tarda, el xicot de casa bona, sense émfasi ni En saber que Landsberg era a Barcelona prat tabac havá auténtic !
-qué fins ara estan armats els abissinis. Ja guen quasi a pes d'or. Amb aix6 els altres petulancia, li allargá deu pessetes, a la ve i parlava al Conferéncia Club, es varen afa I triomfant, obsequia Vinardell amb un
.n'he encarregat vint-i-cinc. Una comanda sí que no poden competir. gada que deia: nyar a dur-lo davant el micrófon. L'home cigar en l'anella del qual es llegia :
d'assaig, simplernent. —Tinc un compromís ineludible... Vagin •es devia quedar una mica sorprés que la filo «Cabanas. Habana.»
—Ja m'ho havien dit que estáveu molt ERNEST KIESEWETTER al cinema. sofia interessés tant com per parlar-ne per
ficat en negocis amb Abissínia. (Segueix a la página 8) S. radio.
Colónía' ?
—Sí i no. Oficialment, no hi tinc res a
-veure. El tráfic amb Abissínia és una ca
El primer escriptor alemany con temporani,
dena amb moltes anelles. No trobareu al
Banc d'Abissínia cap compte corrent a nom Thomas Mann, Premi Nobel 1929, és un
,d'O'Donnell, ni a nom de Canning o de inconformista del Tercer Reich. No s'ha
Carrel. En canvi, n'hi ha un a comrnemorat el seu seixanté aniversari, a
nom de Giuseppe Talata. No us diu res Alemanya, peró alguns diaris n'han parlat,
tot lamentant la seva actitud.
aquest nom?
—Ja ho cree ! Em recordo ben bé de la Bé ; a Alemanya, els nazis són a casa
gran venda que va concloure a Djidda. Si seva, i, ens agradi o ens indigni el que
Talata no hagués existit, l'Iman Yahia se facin, no els podem reclamar res. Peró, es
mort i el Yemen una província del Hed podria saber si també creuen que a Barce
jaz... Peró, ara hi caic. Si no vaig errat, lona són a casa seva?
Talata és un nom italiá? 1-lo diem perqué el senyor cónsol d'Ale
—Precisament per aixé. : així no troba manya, que dia per altre es fica en qües
-tants destorbs. De totes maneres, ja sabeu tions de les quals no ha de fer res, va sol-li
.que en els nostres negocis no compten ni citar --
i obtenir ! que no fas retransmesa
—
.sentiments ni nacionalismes... per radio la sessió, purament literaria, que
—D'acord. Per?) és que aixt) d'Abissínia dissabte passat tingué lloc, en homenatge a
és efectivament un negoci? Corda la vcu Thornas Mann, a l'Ateneu Barcelonés.
,que aquella gent no van precisament abun I encara hi llagué més : dos homes, da
dants de diner efectiu. vant la porta del carrer, aconsellaven d'en
—Vin,„da, home ! Per a canons i metralla tornar-se'n a tothom que feia cara d'ale
-dores n'hi ha sempre. Aquest rumor és en many i anava a entrar a l'Ateneu.
darrerit. Ja veureu : no sé si sabeu que el Ja és extraordinari que aquest senyor es
Banc d'Abissínia estava fundat amb capi cregui al Kamerun o a les Carolines vint —
tals egipcis. Dones bé : a bares d'ara tots anys enrera peró encara n'és més que
(els capitalistes egipcis ja estan substituits. Ii fomentin aquesta
Els accionistes principals del Banc d'Abis
sínia són ara el nét del Negus, príncep Lidj
Araya Abat, i el gran industrial abissini Previsió
Sumioka de Tóquio, darrera del qual hi ha
cels bancs japonesos que finangaren la com El llibre deViceng Bernades, Estampes
pra de concessions japoneses a Abissínia. de l'«Uruguay», acaba amb una relació de
Aquesta gent saben que en una Abissínia tots els que estigueren detinguts en «presons
Italiana no podrien fer cap gran paper, i nc, flotants».
es mostren gasius. Si Abissínia compra ar Sabem també que, la nit del 6 al 7 d'oc
tubre, algú confecciona una llista de les per
111111111 sones que es trobaven al Palau de la Gene
ralitat.
Per manca d'una precaució d'aquesta me
..É4 la pagina 3: na, a Prats de Molió hi degue haver milers
A propasié d'unes gestiona. Eta rega. de presumptes combatents, a jutjar pels que
L'ANGEL DE LA GUARDA allegaren la condició de tals da cara a la
diem d'Urgen, per Miguel Capdevila. consecució d'un empleu.