1. “EL GAT AMB BOTES”.
L’HERÈNCIA.
Narrador: Els tres germans, Joan I, Joan II i Joan III, treballaven davant el molí.
Entra el Notari.
Notari: Açò és el molí d’En Joan, per favor?
Joan I: És ací!
Notari: En Joan pare, és mort?
Joan II: És mort.
Notari: De veritat?
Joan III: De veritat!
Notari: Doncs ara que ja ho fet les quatre setmanes de dol hem obert el
testament davant el jutge i ara us el llegiré (El desplega i començà a llegir)
“ Jo, en Joan Joan pare, deixe als meus tres fills Joan Joan el gran
(reverència del fill), Joan Joan el mitjà (reverència) i Joan Joan el petit
(reverència), tots els meus bens, i els repartesc com segueix:
.- Al meu fill Joan Joan el gran...
Qui és Joan Joan el gran?
Joan I: Un servidor.
Notari: Bé doncs.... Al meu fill Joan Joan el gran, com a gran, li deixe el molí”
El molí és per a tú.
Joan I: Moltes gràcies. Vaig a moldre el meu blat. Adeu (Ix pel fons)
Notari: “Al meu fill Joan Joan el segon...”
Qui és Joan Joan el segon?
Joan II: Un servidor.
Notari: Bé doncs... “Al meu fill Joan Joan el segon, com a segon, li deixe el
ruc”.
El ruc és per a tú.

2. Joan II: Gràcies senyor! Em puge dalt del meu ruc i me´n vaig.
Adeu! (Ix per l’esquerra)
Notari: “Al meu fill Joan Joan el petit...” Ets tú?
Joan III: Sembla que sí... No en queda cap més...
Notari: “...com a petit, i per no deixar-lo sense res, li deixe el gat.”
Joan III: (Molt enfadat) El gat?...El gat! El gat!
Notari: Adeu xicon.
Joan III: (Molt enfadat) Guardeu-vos el gat! Què voleu que faça jo amb un gat?
Ai, desgraciat de mi! Desgraciat de mi!
Notari: Xicon, és una herència com una altra qualsevol. A un home li van tocar
en herència 5 pèssetes, i no les va llançar, no. Les va posar en un bon negoci i
avuí és milionari. No és bo despreciar cap do de Déu. Ell et dóna un gat, no?
Segurament és pel seu bé. Adeu. (Se’n va).
Joan III: Ja tinc un gat!. El meu germà gran té el molí, el mitjà el ruc i jo... jo
tinc el gat! Jo tinc el gat! (Tot açò molt furiós).
Ja veurem que hem faig jo d’un gat.
Ni el seu menjar s`ha de trobar.
Gat: (entra caminant a quatre potes) Meau...Meau...
Joan III: Mira-te’l! Em deu haver sentit i no es deixarà agafar!
Gat: Meau...Meau...Mon amo...mon amo...
Joan III: I ara! Parla! Parla i tot!
Gat: Mon amo, que em voleu matar, i sofregir amb tomaca i romaní?
Pobret de mi! Com si fos un miserable conill...Meau...meau...
Joan III: A veure! A veure! Em fas llàstima, plores com si fores un criatura. No
creia que m’entegueres.

3. Gat: Si t’entenc. Sóc molt intel.ligent jo.
Joan III: Intel.ligent?
Gat: I viu! Comparar-me amb un conill, l’animal més ruc del món. Mon amo
això no està bé.
Joan III:
Home! Jo no ho sabia! És la primera vegada que parles.
Gat:
Els pobres gats en sentim moltes de fresques! I tot pels gossos. Tot per culpa
dels gossos.
Joan III: No plores, no et vendré ni et menjaré. Però tinc la intenció de viatjar
molt, i tu no em podràs seguir.
Gat: Porteu-me al coll, mon amo.
Joan III: Ui, peses massa!
Gat: Doncs compreu-me unes botes.
Joan III: Botes?
Gat: És clar. Em canse de caminar a quatre potes. Si camine sols amb les de
darrera se’m gastes. Embolicaddes amb cuir no es gasten. Així pareixeré una
persona. Què us sembla?
També un jupetí i un barret, aniríen bé.