SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
FÍSICA 2n BAT
Ones i fenòmens ondulatoris
1. Moviment harmònic simpe (M.H.S.)
Moviment oscil·latori: al voltant
d’una posició d’equilibri per la que
s’hi passa alternant en un sentit i
l’altre.
Un moviment és oscil·latori i
periòdic: si les oscil·lacions es
repeteixen en el mateix interval de
temps.
Movimento harmònic simple: cas
particular d’un moviment oscil·latori
periòdic. És el més senzill, de
manera que qualsevol altre es pot
descomposar com la suma d’ells.
Cinemàtica del M.H.S.
 0x(t ) A sen t   
Elongació (x): posició variable, distància a la posició
d’equilibri (m).
Amplitud (A): màxima elongació (m).
Freqüència angular o pulsació(ω): velocitat de l’oscilació
(rad/s).
2
2
T

  
Fase (ωt + φ0): estat de l’oscilació (rad).
Fase inicial (φ0): estat inicial de
l’oscilació (rad).
Velocitat i acceleració del M.H.S.
 0
dx
v(t ) A cos t
dt
       2
0
dv
a(t ) A sen t
dt
      
2
a(t ) x(t )  
Condició de M.H.S.:
maxv A 
2
maxa A 
Dinàmica del M.H.S.
2
2
a x
F m x
F m a


   
  
  


La força resultant ha de ser proporcional al desplaçament
respecte la posició d’equilibri i oposar-se al desplaçament.
La força d’aquestes característiques força elàstica.
2
e
Ley de Hooke
F m x
k
F k x m


  

  



Energia del M.H.S.
FNC MW 0 E 0     2 2 2 2
c 0
1 1
E mv mA cos t
2 2
    
 
2 2
c,max M 2 2 2 2 2
p 0
M c p
1
E mA E 1 1
E mA mA cos t2
2 2E E E

   

  
  
  
 2 2 2
p 0
1
E mA sen t
2
   
Energia de M.H.S. produit per una molla
   
k
2 2 2 2 2m
c 0 c 0
1 1
E mA cos t E kA cos t
2 2

    

    
 2 2
p 0
1
E kA sen t
2
  
2
M
1
E kA
2

2. Moviment ondulatori
Ona: és una pertorbació, per exemple una vibració,
que es propaga a través de l’espai.
L’ona, transmet energia sense el transport de matèria.
Les ones són essencials pel transport d’informació.
• El so: es produeix per la vibració de les partícules del medi, per
exemple l’aire. Aquesta vibració es transmet i es propaga a les partícules
veïnes.
• La llum: és la variació un camp elèctric i d’un camp magnètic que es
propaguen. Aquesta propagació no necessita suport material.
• Ones marines: el moviment de les partícules es transmet d’unes a
altres, gràcies a la tensió superficial, i es manifesta en les ondulacions
en el mar.
• Una sacsada a l’extrem d’una corda. Es propaga el pols.
Tipus d’ones:
Naturalesa
Mecàniques
Electromagnètiques
Propagació
Longitudinals
Transversals
Dimensions
Unidimensionals
Bidimensionals
Tridimensionals
Magnituds d’una ona
Dependents del focus Símbol Unitat S.I.
Amplitud A m
Freqüència angular ω rad/s
Fase φ rad
Fase inicial φ0
rad
Període T s
Freqüència υ Hz
Dependents del medi Símbol Unitat S.I.
Velocitata de propagació v m/s
Longitud d’ona λ m
Nombre d’onea k rad/m
Equació d’una ona harmònica
La pertorbació s’estudia com un MHS. Qualsevol ona
es pot estudiar com la suma de diferents ones
harmòniques.
 0y( x,t ) A sen t kx    Elongació:
ωt – kx: avança en sentit positiu de l’eix x
ωt +k x: avança en sentit negatiu de l’eix
Relació entre les magnituds d’una ona
harmònica
v
T


Velocitat de propagació: Nombre d’ona:
2
k



2
T

  1
T
  2 
v 
 y 0 y,max
dy
v A cos t kx v A
dt
          
Velocitat de vibració i acceleració de vibració d’un punt
de l’ona:
 y 2 2
y 0 y,max
dv
a A sen t kx a A
dt
           
3. Propagació d’ones
Principi de Huygens:
“Al propagar-se una ona per un
medi, cada punt del medi es
comporta como un focus
puntual de noves ones,
idèntiques a la que es propaga.
El front d’ona és la línia
envolvent (superposició) de tots
els fronts d’ona secundaris”.
Front d’ona: Línia o superfície formada per
tots els punts del medi que tenen la mateixa
fase (el mateix valor de la pertorbació) en un
determinat instant.
Fenòmens ondulatoris
En arribar a la superfície que separa dos medis es poden
produir diverosos fenòmens.
Les partícules del medi de
separació absorbeixen part
de l’energía que transporta
l’ona. Es pot donar el cas
que absorbeixi tota l’energia
desapareixent
1. Absorció
2. Refracció
•Els punts de la frontera transmeteixen la vibració i donen
lloc a l’ona refractada que es propaga pel nou medi.
• La freqüència de l’ona és la mateixa, però v, k y λ
varien per propagar-se per un nou medi.
• L’amplitud és menor ja que l’energia s’ha de repartir
entre els tres processos que poden succeir.
• La direcció en la que es propaga la nova ona refractada
també és diferent.
1 1
2 2
sen v
cte
sen v


 
Llei de Snell:
3. Reflexió
• Els punts que delimiten dos medis també generen una
ona que es torna a propagar pel medi inicial (ona
reflectida).
• L’ona reflectida té les mateixes característiques que
l’ona incident, tret de l’amplitud i la direcció.
• La direcció de l’ona
reflectida forma el
mateix angle amb la
normal que l’ona
incident.
4. Superposició d’ones; interferències
Dues o més ones procedents de focus diferents es
propaguen per una mateixa regió de l’espai. Els punts
intermitjos es veuen afectats per les pertubacions
d’ambdues ones, sumant-se els seus efectes (principi
de superposició).
Els efectes són
apreciables quan les
ones que es superposen
tenen amplituds
semblants i, sobre tot, si
tenen la mateixa longitud
d’ona.
Interferència constructiva Interferència destructiva
2n x n      
1 2A A A 
   2n 1 x 2n 1
2

        
1 2A A A 
5. Difracción
• Canvi de la direcció de propagació de l’ona en trobar-
se amb un obstacle (cos sòlid o orifici).
• S’aprecia quan les dimensions de l’obstacle o l’orifici
són similars a la longitud d’ona λ que es propaga.
• L’obstacle es pot
considerar com un focus
puntual (principi de
Huygens).
6. Ones estacionàries
Superposició de dues ones armòniques totalment
idèntiques però de sentit contrari.
 
 
   
1
2
y A sen t kx
y 2A cos kx sen t
y A sen t kx



   
 
   
No és un moviment ondulatori ja que no existeix
propagació d’energia ja que la velocitat de propagació
total és nul·la.
Les partícules descriuen M.H.S.
        maxy A x sen t A x 2A cos kx A 2A       
Punts característics d’una ona estacionària
   
 
A x 0 cos kx 0
x 2n 1 x
4 2
 
   
     
   A x 2A cos kx 1
x n x
2 2
 
     
    
Nodes: Antinodes o ventres:
Armònics d’una ona estacionària
Si els extrems de la corda són fixos, no tots els valors per a
λ són vàlids per aconseguir una ona estacionària, sinó que ha
de complir una condició que faci a L (longitud de la cuerda)
un node. La freqüència de vibració está quantitzada.
nodos
2L
x n L n
2 2 n
 
      
Les diferents freqüències es
denominen armònics.
v
n
2L
  
nº nodos n 1 
nº vientres n

More Related Content

What's hot

2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.rosaquima
 
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTICrosaquima
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESOAPUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESOVicky Giménez Ismael
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesmontsejaen
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terrabertachico
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
 
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.rosaquima
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 

What's hot (20)

ONES
ONESONES
ONES
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
2n Batxillerat: Moviment ondulatori: ones.
 
Fisica moderna
Fisica modernaFisica moderna
Fisica moderna
 
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
2n BATXILLERAT: CAMP MAGNÈTIC
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESOPRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
PRÀCTIQUES DE FÍSICA DE 2n ESO
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Camp gravitatori
Camp gravitatoriCamp gravitatori
Camp gravitatori
 
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESOAPUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
APUNTS FORCES, PRESSIÓ I MOVIMENT - FÍSICA 2n ESO
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 
Cinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESOCinemàtica 4t ESO
Cinemàtica 4t ESO
 
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
2n BATXILLERAT: LA LLUM. ÒPTICA GEOMÈTRICA.
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
Ones
OnesOnes
Ones
 

Similar to Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]

Fis 1 bat_u8_presentacions
Fis 1 bat_u8_presentacionsFis 1 bat_u8_presentacions
Fis 1 bat_u8_presentacionsmosansar
 
F2 b u6 moviment ondulatori
F2 b u6 moviment ondulatoriF2 b u6 moviment ondulatori
F2 b u6 moviment ondulatoripaniscus
 
Qui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacionsQui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacionsmosansar
 
Tema 10 interaccions fonamentals
Tema 10 interaccions fonamentalsTema 10 interaccions fonamentals
Tema 10 interaccions fonamentalsXavier Roura
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica37390250R
 
Presentació llum
Presentació llumPresentació llum
Presentació llummarpf2001
 
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtat
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtatPresentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtat
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtatperepalou
 
Camp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnèticaCamp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnèticajvsirerol
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materiammas1211
 
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17Dolores Torremocha
 
Moviment vibratori i ones
Moviment vibratori i onesMoviment vibratori i ones
Moviment vibratori i onescarlesmb
 
UNITAT 1
UNITAT 1UNITAT 1
UNITAT 1batxi
 
F2practica3 equacionsmaxwell
F2practica3 equacionsmaxwellF2practica3 equacionsmaxwell
F2practica3 equacionsmaxwellJosep Broch
 

Similar to Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2] (20)

Fis 1 bat_u8_presentacions
Fis 1 bat_u8_presentacionsFis 1 bat_u8_presentacions
Fis 1 bat_u8_presentacions
 
F2 b u6 moviment ondulatori
F2 b u6 moviment ondulatoriF2 b u6 moviment ondulatori
F2 b u6 moviment ondulatori
 
Qui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacionsQui 1 bat_u7_presentacions
Qui 1 bat_u7_presentacions
 
La física quàntica
La física quànticaLa física quàntica
La física quàntica
 
Tema 10 interaccions fonamentals
Tema 10 interaccions fonamentalsTema 10 interaccions fonamentals
Tema 10 interaccions fonamentals
 
Uudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmicaUudd 1. estructura atòmica
Uudd 1. estructura atòmica
 
Camp gravitatori pp2000
Camp gravitatori pp2000Camp gravitatori pp2000
Camp gravitatori pp2000
 
Presentació llum
Presentació llumPresentació llum
Presentació llum
 
Solucions 1-8 El Camp Magnètic
Solucions 1-8 El Camp MagnèticSolucions 1-8 El Camp Magnètic
Solucions 1-8 El Camp Magnètic
 
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtat
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtatPresentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtat
Presentació 2005, any de la física (1) aprofundint en la simultaneïtat
 
Magnetisme tecnologia
Magnetisme tecnologiaMagnetisme tecnologia
Magnetisme tecnologia
 
Camp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnèticaCamp magnètic. Inducció magnètica
Camp magnètic. Inducció magnètica
 
El moviment ondulatori
El moviment ondulatoriEl moviment ondulatori
El moviment ondulatori
 
Estructuraatòmica
EstructuraatòmicaEstructuraatòmica
Estructuraatòmica
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materia
 
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17
Fis 2 bat_u1_presentacions-2016-17
 
Fq4 u5radiacio
Fq4 u5radiacioFq4 u5radiacio
Fq4 u5radiacio
 
Moviment vibratori i ones
Moviment vibratori i onesMoviment vibratori i ones
Moviment vibratori i ones
 
UNITAT 1
UNITAT 1UNITAT 1
UNITAT 1
 
F2practica3 equacionsmaxwell
F2practica3 equacionsmaxwellF2practica3 equacionsmaxwell
F2practica3 equacionsmaxwell
 

Tema5vibracionesyondas 120503101922-phpapp01[2]

  • 1. FÍSICA 2n BAT Ones i fenòmens ondulatoris
  • 2. 1. Moviment harmònic simpe (M.H.S.) Moviment oscil·latori: al voltant d’una posició d’equilibri per la que s’hi passa alternant en un sentit i l’altre. Un moviment és oscil·latori i periòdic: si les oscil·lacions es repeteixen en el mateix interval de temps. Movimento harmònic simple: cas particular d’un moviment oscil·latori periòdic. És el més senzill, de manera que qualsevol altre es pot descomposar com la suma d’ells.
  • 3. Cinemàtica del M.H.S.  0x(t ) A sen t    Elongació (x): posició variable, distància a la posició d’equilibri (m). Amplitud (A): màxima elongació (m). Freqüència angular o pulsació(ω): velocitat de l’oscilació (rad/s). 2 2 T     Fase (ωt + φ0): estat de l’oscilació (rad). Fase inicial (φ0): estat inicial de l’oscilació (rad).
  • 4. Velocitat i acceleració del M.H.S.  0 dx v(t ) A cos t dt        2 0 dv a(t ) A sen t dt        2 a(t ) x(t )   Condició de M.H.S.: maxv A  2 maxa A 
  • 5. Dinàmica del M.H.S. 2 2 a x F m x F m a               La força resultant ha de ser proporcional al desplaçament respecte la posició d’equilibri i oposar-se al desplaçament. La força d’aquestes característiques força elàstica. 2 e Ley de Hooke F m x k F k x m            
  • 6. Energia del M.H.S. FNC MW 0 E 0     2 2 2 2 c 0 1 1 E mv mA cos t 2 2        2 2 c,max M 2 2 2 2 2 p 0 M c p 1 E mA E 1 1 E mA mA cos t2 2 2E E E                 2 2 2 p 0 1 E mA sen t 2    
  • 7. Energia de M.H.S. produit per una molla     k 2 2 2 2 2m c 0 c 0 1 1 E mA cos t E kA cos t 2 2              2 2 p 0 1 E kA sen t 2    2 M 1 E kA 2 
  • 8. 2. Moviment ondulatori Ona: és una pertorbació, per exemple una vibració, que es propaga a través de l’espai. L’ona, transmet energia sense el transport de matèria. Les ones són essencials pel transport d’informació. • El so: es produeix per la vibració de les partícules del medi, per exemple l’aire. Aquesta vibració es transmet i es propaga a les partícules veïnes. • La llum: és la variació un camp elèctric i d’un camp magnètic que es propaguen. Aquesta propagació no necessita suport material. • Ones marines: el moviment de les partícules es transmet d’unes a altres, gràcies a la tensió superficial, i es manifesta en les ondulacions en el mar. • Una sacsada a l’extrem d’una corda. Es propaga el pols.
  • 10. Magnituds d’una ona Dependents del focus Símbol Unitat S.I. Amplitud A m Freqüència angular ω rad/s Fase φ rad Fase inicial φ0 rad Període T s Freqüència υ Hz Dependents del medi Símbol Unitat S.I. Velocitata de propagació v m/s Longitud d’ona λ m Nombre d’onea k rad/m
  • 11. Equació d’una ona harmònica La pertorbació s’estudia com un MHS. Qualsevol ona es pot estudiar com la suma de diferents ones harmòniques.  0y( x,t ) A sen t kx    Elongació: ωt – kx: avança en sentit positiu de l’eix x ωt +k x: avança en sentit negatiu de l’eix
  • 12. Relació entre les magnituds d’una ona harmònica v T   Velocitat de propagació: Nombre d’ona: 2 k    2 T    1 T   2  v   y 0 y,max dy v A cos t kx v A dt            Velocitat de vibració i acceleració de vibració d’un punt de l’ona:  y 2 2 y 0 y,max dv a A sen t kx a A dt            
  • 13. 3. Propagació d’ones Principi de Huygens: “Al propagar-se una ona per un medi, cada punt del medi es comporta como un focus puntual de noves ones, idèntiques a la que es propaga. El front d’ona és la línia envolvent (superposició) de tots els fronts d’ona secundaris”. Front d’ona: Línia o superfície formada per tots els punts del medi que tenen la mateixa fase (el mateix valor de la pertorbació) en un determinat instant.
  • 14. Fenòmens ondulatoris En arribar a la superfície que separa dos medis es poden produir diverosos fenòmens. Les partícules del medi de separació absorbeixen part de l’energía que transporta l’ona. Es pot donar el cas que absorbeixi tota l’energia desapareixent 1. Absorció
  • 15. 2. Refracció •Els punts de la frontera transmeteixen la vibració i donen lloc a l’ona refractada que es propaga pel nou medi. • La freqüència de l’ona és la mateixa, però v, k y λ varien per propagar-se per un nou medi. • L’amplitud és menor ja que l’energia s’ha de repartir entre els tres processos que poden succeir. • La direcció en la que es propaga la nova ona refractada també és diferent. 1 1 2 2 sen v cte sen v     Llei de Snell:
  • 16. 3. Reflexió • Els punts que delimiten dos medis també generen una ona que es torna a propagar pel medi inicial (ona reflectida). • L’ona reflectida té les mateixes característiques que l’ona incident, tret de l’amplitud i la direcció. • La direcció de l’ona reflectida forma el mateix angle amb la normal que l’ona incident.
  • 17. 4. Superposició d’ones; interferències Dues o més ones procedents de focus diferents es propaguen per una mateixa regió de l’espai. Els punts intermitjos es veuen afectats per les pertubacions d’ambdues ones, sumant-se els seus efectes (principi de superposició). Els efectes són apreciables quan les ones que es superposen tenen amplituds semblants i, sobre tot, si tenen la mateixa longitud d’ona.
  • 18. Interferència constructiva Interferència destructiva 2n x n       1 2A A A     2n 1 x 2n 1 2           1 2A A A 
  • 19. 5. Difracción • Canvi de la direcció de propagació de l’ona en trobar- se amb un obstacle (cos sòlid o orifici). • S’aprecia quan les dimensions de l’obstacle o l’orifici són similars a la longitud d’ona λ que es propaga. • L’obstacle es pot considerar com un focus puntual (principi de Huygens).
  • 20. 6. Ones estacionàries Superposició de dues ones armòniques totalment idèntiques però de sentit contrari.         1 2 y A sen t kx y 2A cos kx sen t y A sen t kx              No és un moviment ondulatori ja que no existeix propagació d’energia ja que la velocitat de propagació total és nul·la. Les partícules descriuen M.H.S.         maxy A x sen t A x 2A cos kx A 2A       
  • 21. Punts característics d’una ona estacionària       A x 0 cos kx 0 x 2n 1 x 4 2                A x 2A cos kx 1 x n x 2 2              Nodes: Antinodes o ventres:
  • 22. Armònics d’una ona estacionària Si els extrems de la corda són fixos, no tots els valors per a λ són vàlids per aconseguir una ona estacionària, sinó que ha de complir una condició que faci a L (longitud de la cuerda) un node. La freqüència de vibració está quantitzada. nodos 2L x n L n 2 2 n          Les diferents freqüències es denominen armònics. v n 2L    nº nodos n 1  nº vientres n