SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
La restauració de la Capella
Sixtina
Des del s.XVI fins el s.XX
Index
La volta de la Capella Sixtina i escoles de restauració
1. Anàlisis i descripció
2. Primeres intervencions de la volta
Problemes estructurals
Problemes pictòrics:
Matteo da Lecce i Van der Breck
Girolamo da Fano o Domenico Carnevali
Laghi 1623 – 1625
Carlo Maratta
Problemes de conservació
3. Gianluigi Colalucci (1980)
Analisis i descripció:
Fitxa tècnica
Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 – Roma, 1564)
Cronologia: 1508 – 1512
Tècnica. Pintura al fresc
Mides: 13 x 36 m
Estil Renaixentista
Tema: Bíblic
Encarrec per Juli II
Localització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà
Problemes de conservació
Condicions NO òptimes:
- Esquerdes; ocasionades per
antics ciments reutil·litzats d’un
oratori que causen:
- Infiltracions per l’aigua de la
pluja reaccionant amb la calç
del fresc:
- Carbonatació
- Salinitat
- Males condicions hambientals i
d’iluminació per les làmpades
d’oli i les espelmes que
ennegreixen les pintures.
Primeres intervencions
Problemes estructurals i intervenció
- 1518, Pau III crea la figura del mandator, el qual
tenia la única feina de netejar els fescs.
- 1522, esfondrament de l’arquitrau de la capella per
la multiplicació d’esquerdes .
Problemes pictòrics s.XVII
- Matteo da Lecce i Van der Breck
Realitzen proves per comprovar l’estat general i observen pèrdues de color. Arriben a
substituir alguns frescos de la part inferior a altres intervencions.
- Girolamo da Fano i Domenico Carnevali
Repints a la zona de Moises i al s. XVII es netegen les pintures treient la pols.
Carlo Maratta: prefèrencia conservadora
S’empren diferents mètodes de neteja, utilització d’esponges i vi grec. Revivament del color
a partir de coles animals que amb el temps fan la brutícia més evident.
 Comparació amb Luca Beltrami
Resultat: Els reiterats retocs, aplicacions de coles animals i netejes cada cop més agressives
mostren al segle XIX una brutícia que segueix en augment i paral·lelament mostra una
pèrdua important de relleu i volum.
Última restauració
Gianluigi Colalucci (Roma,
1929)
- Biografia
Aquest va ingressar als tallers
Vaticans el 1960 – 1979 i n’és el
màxim representant, abans
però es va formar a l’Instituto
Centrale di Restauro de Roma,
on va ser l’alumne de C. Brandi
.
Intervenció i Restauració
- Creació de bastida: segueix els
esquemes de M.Àngel, inclús utilitzen
els mateixos forats on ell va colocar les
bigues per aguantar la bastida.
- Equip multidisciplinari
Restauració:
-Fase inicial:
Documentació i investigació per
reconèixer els aspectes de la capella.
Cargues de brutícia: taques de les sals i
silicats, recoberts de cola i pinzellades
fosques  aixecament del color.
Precisar el nivell de neteja
- Neteja
Falta d’informació, provoca una neteja
excesiva
Index
Judici Final
1. Anàlisi i descripció
2. Problemàtiques de l’obra
3. Interevencions
4. Polèmica posterior
5. Conclusions finals
Fitxa tècnica
Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 –
Roma, 1564)
Cronologia: 1537 – 1541
Tècnica. Pintura al fresc
Mides: 13,70 x 12,20 m
Estil Renaixentista
Tema: Bíblic
Encarrec per Juli II
Localització: Capella Sixtina, Ciutat del
Vaticà
Santa Catarina
El rem del Caront ; 1566 D.C.
Intervencions inicials:
Concili de Trento: Problemes religiosos.
Daniele da Volterra (1565)
Girolamo da Fano i Domenico Carnevali
La talula de Venusti
Problemàtiques:
Intervenció de l’Academia de San Lucas finals s. XVII; neteja a partir de l’aplicació d’un
producte corrosiu que fa malvé l’obra i que ancara ara se’n veuen empremtes.
Reiterats intents de neteges anteriors a l’igual que la volta de la Capella.
Intervencions posteriors:
1935 – 1936: Seiz i Biagetti – Neteja i consolidació
1990 – 1994: Equip de restauració dirigida per Fabrizio Marcineli:
Gialuigi Colalucci, Mauricio Rossi, Piergiorgio Bonetti i Bruno Baratti
– Restitució completa de l’obra a partir d’una neteja molt cuidadosa que no afectà a l’obra
de M.Àngel, retornant la vivacitat dels colors.
Conservació dels frescos de la Capella Sixtina
Sistema de control per reduir el danys del flux de públic, s’estudia el microclima a la U. De
Padua, la seva finalitat serà crear el elements que controlin la humitat i l’aire de la sala,
evitant que l’atmosfera s’ompli de pols i de contaminació. Creació d’un ambient sa que
preservi les pintures i eviti futures restauracions .
El Judici Final abans, durant i després de
la restauració:
Comparació amb les teories de la restauració del s. XIX
- Teoría de la Restauració Científica; Gustavo Giovanoni ( 1873 – 1947)
- Prioritat; mínima intervenvió
- Eliminació d’afegits posteriors
- Teoría de la Restauració Crítica; Cèsare Brandi ( 1906 – 1988)
- Retorn de l'eficiència
- Alteració de l’aspecte original
- Falsificació històrica i artística
- Temps: adaptat al gust actual
- Restauració preventiva
- J. Morris Moor, Francisco de Goya, Paul Gauguin
- Teoría de la restauració Romàntica ; John Ruskin ( 1819 – 1900)
Conclusions
La Escola Crítica de Cezare Brandi és la pauta que
segueixen l’equip de restauradors i Ginluigi Colalucci en
la restauració de la Capella Sixtina.
Brandi defineix la restauració com el moment del
descobriment de l’obra que és restaurada. Aquest
descobriment continu és el que interessa al grup de
restauradors.
“Sacrificar la instància històrica davant de l’estètica”
‘’ La Restauració ha de ser la excepció i la Conservació
la norma’’

More Related Content

Similar to La Restauració de la Capella Sixtina

Les restauracions de la moreneta de montserrat
Les restauracions de la moreneta de montserratLes restauracions de la moreneta de montserrat
Les restauracions de la moreneta de montserratLauraGausaRom
 
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXCarles Olmedo Quirós
 
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga SchmidEl teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid38121050E
 
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Carles Olmedo Quirós
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitecturaamelisgalmes
 
PMC Aïda
PMC AïdaPMC Aïda
PMC Aïdaaidarau
 
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i MireiaPalau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireiaguest518b6deb
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago RusiñolAlbert Bargues i Grau
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL Albert Bargues i Grau
 
César martinell
César martinellCésar martinell
César martinelladripanxi
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. Assumpció Granero
 
Modernisme. Grup socials 4t ESO
Modernisme. Grup socials 4t ESOModernisme. Grup socials 4t ESO
Modernisme. Grup socials 4t ESOnasanla
 

Similar to La Restauració de la Capella Sixtina (20)

Les restauracions de la moreneta de montserrat
Les restauracions de la moreneta de montserratLes restauracions de la moreneta de montserrat
Les restauracions de la moreneta de montserrat
 
29terragni Novocomun
29terragni Novocomun29terragni Novocomun
29terragni Novocomun
 
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIXL’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX
 
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga SchmidEl teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid
El teatre romà de Sagunt - Cristina Ribó i Olga Schmid
 
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
Art barroc (segle XVII i part del segle XVIII)
 
Vidrieras
VidrierasVidrieras
Vidrieras
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
Palau musica
Palau musicaPalau musica
Palau musica
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
PMC Aïda
PMC AïdaPMC Aïda
PMC Aïda
 
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i MireiaPalau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
 
Renaixemen tarquitectura
Renaixemen tarquitecturaRenaixemen tarquitectura
Renaixemen tarquitectura
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
 
Conferència mirades lapidació
Conferència mirades lapidacióConferència mirades lapidació
Conferència mirades lapidació
 
César martinell
César martinellCésar martinell
César martinell
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
Modernisme. Grup socials 4t ESO
Modernisme. Grup socials 4t ESOModernisme. Grup socials 4t ESO
Modernisme. Grup socials 4t ESO
 
Museu Guggenheim Bilbao
Museu Guggenheim BilbaoMuseu Guggenheim Bilbao
Museu Guggenheim Bilbao
 
Arquitectura segle xix
Arquitectura segle xixArquitectura segle xix
Arquitectura segle xix
 

La Restauració de la Capella Sixtina

  • 1. La restauració de la Capella Sixtina Des del s.XVI fins el s.XX
  • 2. Index La volta de la Capella Sixtina i escoles de restauració 1. Anàlisis i descripció 2. Primeres intervencions de la volta Problemes estructurals Problemes pictòrics: Matteo da Lecce i Van der Breck Girolamo da Fano o Domenico Carnevali Laghi 1623 – 1625 Carlo Maratta Problemes de conservació 3. Gianluigi Colalucci (1980)
  • 3. Analisis i descripció: Fitxa tècnica Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 – Roma, 1564) Cronologia: 1508 – 1512 Tècnica. Pintura al fresc Mides: 13 x 36 m Estil Renaixentista Tema: Bíblic Encarrec per Juli II Localització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà
  • 4.
  • 5. Problemes de conservació Condicions NO òptimes: - Esquerdes; ocasionades per antics ciments reutil·litzats d’un oratori que causen: - Infiltracions per l’aigua de la pluja reaccionant amb la calç del fresc: - Carbonatació - Salinitat - Males condicions hambientals i d’iluminació per les làmpades d’oli i les espelmes que ennegreixen les pintures.
  • 6. Primeres intervencions Problemes estructurals i intervenció - 1518, Pau III crea la figura del mandator, el qual tenia la única feina de netejar els fescs. - 1522, esfondrament de l’arquitrau de la capella per la multiplicació d’esquerdes .
  • 7. Problemes pictòrics s.XVII - Matteo da Lecce i Van der Breck Realitzen proves per comprovar l’estat general i observen pèrdues de color. Arriben a substituir alguns frescos de la part inferior a altres intervencions. - Girolamo da Fano i Domenico Carnevali Repints a la zona de Moises i al s. XVII es netegen les pintures treient la pols. Carlo Maratta: prefèrencia conservadora S’empren diferents mètodes de neteja, utilització d’esponges i vi grec. Revivament del color a partir de coles animals que amb el temps fan la brutícia més evident.  Comparació amb Luca Beltrami Resultat: Els reiterats retocs, aplicacions de coles animals i netejes cada cop més agressives mostren al segle XIX una brutícia que segueix en augment i paral·lelament mostra una pèrdua important de relleu i volum.
  • 8. Última restauració Gianluigi Colalucci (Roma, 1929) - Biografia Aquest va ingressar als tallers Vaticans el 1960 – 1979 i n’és el màxim representant, abans però es va formar a l’Instituto Centrale di Restauro de Roma, on va ser l’alumne de C. Brandi .
  • 9. Intervenció i Restauració - Creació de bastida: segueix els esquemes de M.Àngel, inclús utilitzen els mateixos forats on ell va colocar les bigues per aguantar la bastida. - Equip multidisciplinari Restauració: -Fase inicial: Documentació i investigació per reconèixer els aspectes de la capella. Cargues de brutícia: taques de les sals i silicats, recoberts de cola i pinzellades fosques  aixecament del color. Precisar el nivell de neteja - Neteja Falta d’informació, provoca una neteja excesiva
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Index Judici Final 1. Anàlisi i descripció 2. Problemàtiques de l’obra 3. Interevencions 4. Polèmica posterior 5. Conclusions finals
  • 14. Fitxa tècnica Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 – Roma, 1564) Cronologia: 1537 – 1541 Tècnica. Pintura al fresc Mides: 13,70 x 12,20 m Estil Renaixentista Tema: Bíblic Encarrec per Juli II Localització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà
  • 15. Santa Catarina El rem del Caront ; 1566 D.C. Intervencions inicials: Concili de Trento: Problemes religiosos. Daniele da Volterra (1565) Girolamo da Fano i Domenico Carnevali
  • 16. La talula de Venusti
  • 17. Problemàtiques: Intervenció de l’Academia de San Lucas finals s. XVII; neteja a partir de l’aplicació d’un producte corrosiu que fa malvé l’obra i que ancara ara se’n veuen empremtes. Reiterats intents de neteges anteriors a l’igual que la volta de la Capella. Intervencions posteriors: 1935 – 1936: Seiz i Biagetti – Neteja i consolidació 1990 – 1994: Equip de restauració dirigida per Fabrizio Marcineli: Gialuigi Colalucci, Mauricio Rossi, Piergiorgio Bonetti i Bruno Baratti – Restitució completa de l’obra a partir d’una neteja molt cuidadosa que no afectà a l’obra de M.Àngel, retornant la vivacitat dels colors. Conservació dels frescos de la Capella Sixtina Sistema de control per reduir el danys del flux de públic, s’estudia el microclima a la U. De Padua, la seva finalitat serà crear el elements que controlin la humitat i l’aire de la sala, evitant que l’atmosfera s’ompli de pols i de contaminació. Creació d’un ambient sa que preservi les pintures i eviti futures restauracions .
  • 18. El Judici Final abans, durant i després de la restauració:
  • 19. Comparació amb les teories de la restauració del s. XIX - Teoría de la Restauració Científica; Gustavo Giovanoni ( 1873 – 1947) - Prioritat; mínima intervenvió - Eliminació d’afegits posteriors - Teoría de la Restauració Crítica; Cèsare Brandi ( 1906 – 1988) - Retorn de l'eficiència - Alteració de l’aspecte original - Falsificació històrica i artística - Temps: adaptat al gust actual - Restauració preventiva - J. Morris Moor, Francisco de Goya, Paul Gauguin - Teoría de la restauració Romàntica ; John Ruskin ( 1819 – 1900)
  • 20. Conclusions La Escola Crítica de Cezare Brandi és la pauta que segueixen l’equip de restauradors i Ginluigi Colalucci en la restauració de la Capella Sixtina. Brandi defineix la restauració com el moment del descobriment de l’obra que és restaurada. Aquest descobriment continu és el que interessa al grup de restauradors. “Sacrificar la instància històrica davant de l’estètica” ‘’ La Restauració ha de ser la excepció i la Conservació la norma’’