2. Index
La volta de la Capella Sixtina i escoles de restauració
1. Anàlisis i descripció
2. Primeres intervencions de la volta
Problemes estructurals
Problemes pictòrics:
Matteo da Lecce i Van der Breck
Girolamo da Fano o Domenico Carnevali
Laghi 1623 – 1625
Carlo Maratta
Problemes de conservació
3. Gianluigi Colalucci (1980)
3. Analisis i descripció:
Fitxa tècnica
Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 – Roma, 1564)
Cronologia: 1508 – 1512
Tècnica. Pintura al fresc
Mides: 13 x 36 m
Estil Renaixentista
Tema: Bíblic
Encarrec per Juli II
Localització: Capella Sixtina, Ciutat del Vaticà
4.
5. Problemes de conservació
Condicions NO òptimes:
- Esquerdes; ocasionades per
antics ciments reutil·litzats d’un
oratori que causen:
- Infiltracions per l’aigua de la
pluja reaccionant amb la calç
del fresc:
- Carbonatació
- Salinitat
- Males condicions hambientals i
d’iluminació per les làmpades
d’oli i les espelmes que
ennegreixen les pintures.
6. Primeres intervencions
Problemes estructurals i intervenció
- 1518, Pau III crea la figura del mandator, el qual
tenia la única feina de netejar els fescs.
- 1522, esfondrament de l’arquitrau de la capella per
la multiplicació d’esquerdes .
7. Problemes pictòrics s.XVII
- Matteo da Lecce i Van der Breck
Realitzen proves per comprovar l’estat general i observen pèrdues de color. Arriben a
substituir alguns frescos de la part inferior a altres intervencions.
- Girolamo da Fano i Domenico Carnevali
Repints a la zona de Moises i al s. XVII es netegen les pintures treient la pols.
Carlo Maratta: prefèrencia conservadora
S’empren diferents mètodes de neteja, utilització d’esponges i vi grec. Revivament del color
a partir de coles animals que amb el temps fan la brutícia més evident.
Comparació amb Luca Beltrami
Resultat: Els reiterats retocs, aplicacions de coles animals i netejes cada cop més agressives
mostren al segle XIX una brutícia que segueix en augment i paral·lelament mostra una
pèrdua important de relleu i volum.
8. Última restauració
Gianluigi Colalucci (Roma,
1929)
- Biografia
Aquest va ingressar als tallers
Vaticans el 1960 – 1979 i n’és el
màxim representant, abans
però es va formar a l’Instituto
Centrale di Restauro de Roma,
on va ser l’alumne de C. Brandi
.
9. Intervenció i Restauració
- Creació de bastida: segueix els
esquemes de M.Àngel, inclús utilitzen
els mateixos forats on ell va colocar les
bigues per aguantar la bastida.
- Equip multidisciplinari
Restauració:
-Fase inicial:
Documentació i investigació per
reconèixer els aspectes de la capella.
Cargues de brutícia: taques de les sals i
silicats, recoberts de cola i pinzellades
fosques aixecament del color.
Precisar el nivell de neteja
- Neteja
Falta d’informació, provoca una neteja
excesiva
10.
11.
12.
13. Index
Judici Final
1. Anàlisi i descripció
2. Problemàtiques de l’obra
3. Interevencions
4. Polèmica posterior
5. Conclusions finals
14. Fitxa tècnica
Autor: Miquel Àngel(Carpese, 1475 –
Roma, 1564)
Cronologia: 1537 – 1541
Tècnica. Pintura al fresc
Mides: 13,70 x 12,20 m
Estil Renaixentista
Tema: Bíblic
Encarrec per Juli II
Localització: Capella Sixtina, Ciutat del
Vaticà
15. Santa Catarina
El rem del Caront ; 1566 D.C.
Intervencions inicials:
Concili de Trento: Problemes religiosos.
Daniele da Volterra (1565)
Girolamo da Fano i Domenico Carnevali
17. Problemàtiques:
Intervenció de l’Academia de San Lucas finals s. XVII; neteja a partir de l’aplicació d’un
producte corrosiu que fa malvé l’obra i que ancara ara se’n veuen empremtes.
Reiterats intents de neteges anteriors a l’igual que la volta de la Capella.
Intervencions posteriors:
1935 – 1936: Seiz i Biagetti – Neteja i consolidació
1990 – 1994: Equip de restauració dirigida per Fabrizio Marcineli:
Gialuigi Colalucci, Mauricio Rossi, Piergiorgio Bonetti i Bruno Baratti
– Restitució completa de l’obra a partir d’una neteja molt cuidadosa que no afectà a l’obra
de M.Àngel, retornant la vivacitat dels colors.
Conservació dels frescos de la Capella Sixtina
Sistema de control per reduir el danys del flux de públic, s’estudia el microclima a la U. De
Padua, la seva finalitat serà crear el elements que controlin la humitat i l’aire de la sala,
evitant que l’atmosfera s’ompli de pols i de contaminació. Creació d’un ambient sa que
preservi les pintures i eviti futures restauracions .
19. Comparació amb les teories de la restauració del s. XIX
- Teoría de la Restauració Científica; Gustavo Giovanoni ( 1873 – 1947)
- Prioritat; mínima intervenvió
- Eliminació d’afegits posteriors
- Teoría de la Restauració Crítica; Cèsare Brandi ( 1906 – 1988)
- Retorn de l'eficiència
- Alteració de l’aspecte original
- Falsificació històrica i artística
- Temps: adaptat al gust actual
- Restauració preventiva
- J. Morris Moor, Francisco de Goya, Paul Gauguin
- Teoría de la restauració Romàntica ; John Ruskin ( 1819 – 1900)
20. Conclusions
La Escola Crítica de Cezare Brandi és la pauta que
segueixen l’equip de restauradors i Ginluigi Colalucci en
la restauració de la Capella Sixtina.
Brandi defineix la restauració com el moment del
descobriment de l’obra que és restaurada. Aquest
descobriment continu és el que interessa al grup de
restauradors.
“Sacrificar la instància històrica davant de l’estètica”
‘’ La Restauració ha de ser la excepció i la Conservació
la norma’’