Revista invertebrats 5B

1. GUILLEM FERRER GASET (1-2)
ARTUR ARGELAGUER LÓPEZ (3-4)
NÚRIA TORRES RIBAS (4-5)
ELENA LÓPEZ-NETO AREZPA (5-6)
CURS 2014-2015
1r ESO B
Porifers i celenterats (1)
Els cucs (2)
Els mol·luscs (3)
Els aracids (4)
Els equinoodems (5)

2. Els porífers són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òr-
gans ni aparells.
Les esponges són un tipus de porífers i tenen el cos en forma de sac , aquest està
perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canals.
ACTIVITATS
A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el
nom del porífer?
L'esponja és que te forma de un sac i te diversos porus.
Els celenterats són animals invertebrats marins, formats per ten-
tacles i un organisme central. Són capaços de tenir el sentit de l'oï-
da i el tacte .
Mengen plàncton, porífers i petits peixos.
A l’interior
tenen una ca-
vitat atrial, o
cavitat gene-
ral, que comu-
nica amb l’ex-
terior per ori-
fici anomenat
òscul.
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS
Porífer Celenterat

3. 2. ELS CUCS
Com a nom genèric és un terme sense validesa taxonòmica. Generalment la paraula «cuc» inclou
els animals següents, per ordre de preferència:
Els platihelmints: són cucs plans, com les tènies. Tenen un capçal
distintiu i un gran sentit per l’olfacte.
Els nematodes: inclou algunes espècies de cucs intestinals. S’ali-
menten dels excrements encara no exterioritzats d’altres animals.
Els anèl·lids: com els cucs de terra, que pertanyen a la classe
dels oligoquets. S’alimenten de petits microorganismes que viuen
sota terra i de petits excrements com ara de talps, guineus...
Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30
Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Que tots tenen una reproducció i una alimentació diferent per la cua els fa diferenciar
Busca en els conceptes clau el significat de plahelmit i el significat de anèlid.
Els plahelmits són invertebrats que corresponen a l’apartat dels cucs. Formen part d’uns cucs
plans i són heteròtrofs. En canvi els anèl·lids també corresponen als cucs i són cucs que viuen en
terres humides i son heteròtrofs
La pell humida dels cucs pot tenir relació amb la seva respiració?
Si. Ja que poden estar mes estona al sol i agafar oxigen
A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom del porífer?
L'esponja és que te forma de un sac i te diversos porus.
En què es diferencien un pòlip i una medusa?
En que un pòlip te un tub per menjar i la medusa menja per tot el seu cos.

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Tenen simetria bilateral.
Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la
massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans
sensorials i la boca.
La massa visceral conté gairebé tots els altres òr-
gans de l’animal.
El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar,
o excavar, segons el tipus de mol·lusc.
Tenen el cos cobert per una fina membrana anome-
nada mantell, que en la majoria dels grups de
mol·luscs produeix cap a l’ exterior una conquilla amb
funció protectora.
La conquilla pot estar formada per una o dues peces,
anomenades valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
En moltes espècies quan surten dels ous ja son
adults, però no totes ho fan d’ aquesta manera i ex-
perimentan un procés que es diu Metamorfosi.
Els moluscs es clasifiquen en Gasteropodes, Bivales
i Cefalopedes.
En moltes espècies quan surten dels ous ja son adults, però no totes ho
fan d’ aquesta manera i experimentan un proces que es diu Metamorfosi.
Els moluscs es clasifiquen en Gasteropodes, Bivales i Cefalopedes.
Tenen simetría bilateral.
Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu.
Al hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairabe
tots els altres òrgans de l’animal.
Grups de mol·luscs
6. Els fan servir per nadar, excavar o reptar o
segons el tipus de mol·lusc.
7. Son el cap, la capa visceral i el peu
8.
Gasteròpode: El caragol terrestre, el llimac i la
pagellida són gasteròpodes. Poden ser terrestres,
com el caragol, o aquàtics, com la pagellida.
Bivalve: El musclo, la cloïssa, l'escopinya i la nava-
lla són bivalves, nom que prové de les dues
valves que formen la conquilla.
Cefalòpode: El pop, el nàutil, la sípia i
el calamar són cefalòpodes. Tots
els cefalòpodes són marins. Tenen el cap ben
desenvolupat, amb ulls grossos.
9.
Ostres: Pertanyen al grup dels bivalves, perquè la
conquilla està formada per dues valves articula-
des.
Els cefalòpodes són ma-
rins. Tenen el cap
desenvolupat, amb ulls
grossos. Tenen tenta-
cles, que envolten la bo-
ca.
La majoria no té conqui-
lla. Altres tenen una pe-
tita conquilla interna.
Respiren a través de
brànquies. Són carnívors
i, mitjançant els tenta-
cles, que estan proveïts
de ventoses, subjecten
les preses.
Els Bivalves: El musclo, la
cloïssa, l’ escopinya i la
navalla són bivalves, nom
que prové de les dues val-
ves que formen la conqui-
lla. Les valves estan arti-
culades i es tanquen per l’
acció d’ uns músculs molt
potents.
Els Bivalves: El musclo, la
cloïssa, l’ escopinya i la
navalla són bivalves, nom
que prové de les dues val-
ves que formen la conqui-
lla. Les valves estan arti-
culades i es tanquen per l’
acció d’ uns músculs molt
potents.

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Presenten simetria bilateral
Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet,
format per peces articulades i compost d'una substància
anomenada quitina. L'exosquelet, a més de protegir-los
dels depredadors, evita la dessecació del cos, caracterís-
tica que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats
terrestres.
Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o pe-
ces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups
a uns altres.
La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap,
el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusio-
nats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les antenes,
els ulls i les peces bucals.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada Hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.
La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Són
ovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que experimen-
ta la metamorfosi.
Els artròpodes es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
Un saltamartí, una papallona i una mosca són insectes. És el grup d'artròpodes més nombrós. Els
insectes han desenvolupat adaptacions molt diverses i han ocupat tots els ambients.
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones
seques i càlides.
Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gairebé tots són marins, però també
n'hi ha d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant An-
toni.
Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són artròpodes terrestres que vi-
uen en llocs foscos i humits.
El cranc de riu americà, és un
cranc d'introducció recent que
s'ha estès de manera molt ràpida
pels Països Catalans.
10.
Artròpode: Els artròpodes
són invertebrats dotats d'un exosquelet un cos
segmentat, i extremitats articulades anomena-
des apèndixs.
11.
Protegir-lo dels depredadors.
Evitar la dessecació.
Proporcionar el sosteniment necessari per a l’a-
parell muscular.
12.
Per poder créixer, els artròpodes s’han d’allibe-
rar de la coberta externa i formar-ne una de
nova. Aquest procés s’anomena muda.
Els artropodes constitueixen el grup més nombrós d'animals. Actualment es coneixen més d'un milió
d'espècies diferents d'artròpodes.
Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d'aigua dolça. Presenten una gran varietat d'adaptaci-
ons a diferents maneres de viure.

6. Com són els insectes ?
ELS INSECTES
Els insectes pertanyen al grup d'artròpodes més nombrós.
Tenen el cos dividit en tres parts. Al cap hi solen tenir un
parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un pa-
rell d'antenes. L'estructura de la boca és molt variable.
Al tòrax hi presenta tres parells de potes i generalment
un o dos parells d'ales i l'abdomen està segmentat i no té
apèndixs.
La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramifi-
cats anomenats tràquees.
Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles
són molt diferents de les femelles. Tenen fecundació in-
terna i són ovípars. De l'ou neix una larva que experi-
menta la metamorfosi, en la qual poden passar per una úni-
ca fase larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa,
com en el cas de les papallones.
Aparells bucals dels insectes
Boca maste-
gadora. Per
exemple: la
formiga.
Boca xuclado-
ra. Per exem-
ple: la papa-
llona.
Boca maste-
gadora i llepa-
dora. Per
exemple: l’a-
bella.
De cada ou que ha post la femella, neix una larva anomena-
da eruga. L'eruga, després d'un període de creixement i
maduració, passa per una fase de nimfa, en la qual s'em-
bolcalla dins d'un capoll, que rep el nom de crisàlide. Lla-
vors experimenta un seguit de canvis fins que es conver-
teix en una papallona.
13-Per que creus que els insetes tambe s’ano-
menen hexàpodes?
Perque es laseva subfamilia, que es carectaritzen
per la presencia del torax
14-Com respiren els insectes?
Respiren pe uns tubs anomenats branques
37-quins animals següents també es concideren
insectes socials ?
C) Xines polis i puces
29-Les fotogarfiies seguents son d’un anèl·lid i
d’una eruga
A) quin es cadescun?
La A es una eruga i la B es un anel·lid
B)En que s’assemblen i en que es diferencies?
Tots dos son invertebrats i tenen el cos cilindric i
es diferencien que l’eruga te potes i l’anel·lid no
en té
Boca picadora
i xucladora .
Per exemple:
el mosquit.
Metamorfosi de la papallona monarca.
Larva, l’eruga. Crisàlide Papallona

7. ELS ARÀCNIDS
Una aranya, un escorpí són aràcnids. Gairebé tots són terres-
tres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions.
El cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelí-
cers, dos pedipalps i quatre parells de potes.
Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carní-
vors i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses per
capturar les preses.
Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són
vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten
metamorfosi.
ELS CRUSTACIS
15-Què son els quelícers dels aràcnids
quina utilitat tenen?
Al cefalotòrax tenen dos quelícers, que els
serveixen per menjar
19. Quina es la principal diferencia ue hi
ha entre un centpeus i un milpeus?
Que el cent peus te menys potes que el mil-
peus
ELS MIRIÀPODES
Els centpeus, com
l'escolopendra, i els milpeus
són miriàpodes. Són artròpo-
des terrestres.
Tenen el cos allargat i format
pel cap i el tronc, amb un
nombre variable de segments
iguals. A cada segment poden
tenir un parell de potes o dos
parells de potes. Al cap tenen
un parell d'antenes, ulls sim-
ples i una boca amb mandíbu-
les mastegadores.
Respiren per mitjà de trà-
quees. Alguns són carnívors i
d'altres són herbívors
Tenen sexes separats. Són
ovípars i no presenten meta-
morfosi.
Un llamàntol, una gamba pertanyen al grup dels crustacis. Gai-
rebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça de i
alguns que són terrestres.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que
les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tò-
rax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'abdomen
està segmentat.
Respiren per mitjà de brànquies o a través de la superfí-
cie del cos.
Tenen una alimentació molt variada.
La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presen-
ten metamorfosi amb més o menys fases larvàries per arribar
a l'estat adult.
Milpeus
Cranc
Aranya

8. Com és el cos dels equinoderms
7.ELS EQUINODERMS
El cos dels equinoderms tenen les principals característiques
Tenen una simetria radial,tot i que en les larves es bilateral.
Tenen el cos de forma arodonida com les garotes: cilíndrica,
com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.
Presenten un esquelet intern format per petites plaques situa-
des sota el pell i que podem estar lliures, articuladees o, fins i
tot, soldades entre si.
No tenen un cap diferenciat, i la boca sol esta situada a la par
inferior del cos.
Com són les funcions dels
Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu
d’aquest grup d’animals, l’aparell ambulacral. Consisteix en un
sistema de tubs intens, plens d’aigua, que formen el anomenats
peus ambulacrals.
Respiren a treves de la pell, i per fer-ho utilitzen l’aparell am-
bulacral. N’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.
Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits
crustacis i de petits mol·luscs .
Normalment presentes sexes separats, tot i que hi ha algunes
especies hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous
neixen unes laves nedadores que, després de la metamorfosi
es converteixen en adults.
Alguns, com les estrelles de mar, tenen una gran capacitat re-
generadora que els permet tornar a formar els braços per-
duts, i fins i tot arribar a originar tot l’animal a partir d’un
braç que inclogui part del disc central.
Grups d’equinoderms
Sónuna classe
d'equino-
derms amb el
cos aplanat.
Tenen cinc o
mes braços.
Ex 19
Busca en els conceptes clau el significat del terme equino-
derm.
Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-
ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als multi-
ples peus ambulacrals que tenen. Per exemple, les estrelles i
els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriço, i dérma:pell.
Ex 20
Que es un aparell ambulacral ? Quina funció fa?
Aparell que fa que els equinoderms es poguin desplacar.
Són una clas-
se d'ani-
mals equinode
rms coneguts
de forma ge-
nèrica com
a eriçons de
mar, garotes,
garoines, pap
arinells o bog
Són una classe
d’equinoderms
S'alimenten
principalment
de joves
mol·luscs i
d'anèl·lids, i
de restes or-
gàniques
Són uns ani-
mals equino-
derms, amb
cos allargat i
carnós, sense
simetria pen-
tagonal com
en els altres
equinoderms.
són una classe
de filum. Pos-
seeixen un
esquelet cal-
cari amb els
elements or-
ganitzats se-
guint
una simetria
pentaradial

9. A fons
Els insectes constitueixen el grup mes nombos. Es coneixen prop d’un milió d’espècies diferents d’in-
sectes. La varietat de mides i de formes que presenten és deguda, principalment, les adaptacions als
diversos ambients on viuen. Aquesta varietat fa que els insectes es classifiquin en diversos grups:
Himenòpters:Tenen dos parells
d’ales membranoses, tot i que
alguns no en tenen. L’aparell bu-
cal esta adeptat per llepar,
mossegar i xuclar líquids . Viuen
en societat organitzades.
Dípters:Tenen un parel d’ales
membranoses. Les posteriors es-
tan reduïdes a òrgans que mante-
nen l’equilibri quan vo-
len,anomenats balancins. L’aparell
bocal és xuclador.
Coleòpters:Tenen dos pare-
lls de d’ales. Les anteriors
son groixudes, dures i opa-
ques, i les posteriors, mem-
branoses.
Dermàpters: Tenen les ales
anteriors molt curtes i les
posteriors molt grosses
membranoses, plegades sota
les primeres en estat de re-
Ortòpters: Tenen dos parells
d’ales, les anteriors endurides
i les posteriors plegades sota
les primeres.
Heteròpters: Tenen dos
parells d’ales. Les anteriors
tenen una part engruixida i
les posteriors son engruixi-
des.
Lepidòpters: Tenen dos parells
d’ales membranoses amb es-
cates. L’aparell bucal és xu-
clador i esta enrotllat en es-
tat de repòs
Odonats: Tenen dos parells
d’ales, grosses i membranoses.
L’aparell bucal es mastegador.
Sifonàpters: No tenen
ales. Les potes estan adapta-
des per fer salts. La boca es
xucladora i esta adaptada
per perforar la pell.