5. LA REPRUDUCCIÓ SEXUAL
EN LES FANERÒGAMES
COM ES UNA FLOR
En general, les plantes fanerògames, es reprodueixen sexualment.
PÈTAL
SÈPAL PISTL
ESTAM
6. Els pètals son de colors vius i embolcallen la flor
per atreure els insectes.
7. El sèpal es la part mes externa de la flor i la protegeix quan
comença a formar-se.
8. El pistil es l'òrgan reproductor femení.
A l’interior hi porta uns quans rudiments de llavor. Cada rudiment
te un òvul .
9. L’estam es l'òrgan reproductor masculí. Cada un d’ells té un filament que
porta una bosseta amb grans de pol·len. Cada gra de pol·len porta dos
espermatozoides .
11. Perquè neixin noves plantes cal que els
espermatozoides es trobin amb els òvuls.
Perquè passi això, els grans de pol·len, que
contenen els espermatozoides,han de viatjar des de
l’estam d’una flor fins al pistil d’una altre flor de la
mateix espècie on hi allotjats els òvuls.
POL·LINITZACIÓ
12. El pol·len pot ser transportat d’una flor un altra:
Pel vent Pels insectes
13. Les flors que pol·linitza el vent solen tenir uns
colors apagats o no tenen calze ni corol·la. En són
exemples les flors dels cereals i dels pins.
14. Les flors que pol·linitzen els insectes tenen la corol·la de
colors vius i solen despendre olors intenses per tal
d’atreure’ls.
15. Si la flor és de la mateixa espécie, aleshores el gra de
pol·len produeix el tub pol·línic, que arriba fins a un dels
rudiments de la llavor del pistil.
16. Com a resultat de la fecundació, a cada òvul s’hi forma un
zigot, que comença a multiplicar-se i a créixer fins que es
converteix en un embrió.
El rudiment de la llavor que conté l’embrió tambe creix i
es converteix en una llavor.
17.
18. Les llavors es formen al pistil, creixen i es
converteixen en fruit.
Tipus de fruits: carnosos (pistil gros i sucós com el
préssec).
Secs (parets primes que s'assequen com el pèsol, fins
i tot dura com l'avellana ).
Els fruits poden tenir moltes llavors com els
tomàquets i les mongetes.
19. LA DISPERSIÓ DE LES LLAVORS
Per convertir-se en una nova planta, cal que les llavors
s’escampin, i millor lluny de la mare.
Trasllat: a través del vent o els animals.
Llavors i fruits dispersats pel vent tenen membranes
o pèls per flotar.
Els fruits que serveixen d’aliment pels animals, tenen
llavors que no es digereixen i són expulsats amb els
excrements.
També poden ser traslladats en el pèl dels animals o
la roba de les persones.
20. LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR
Si la llavor troba temperatura i humitat adient,
l’embrió comença a créixer (inici d’arrels, tija i fulles).
L’arrel trenca les cobertes de la llavor i s’arrela i la
tija té les primeres fulles.
La nova planta, quan ja és capaç de fer la fotosíntesis,
no necessita les reserves de la llavor i fa vida
independent.
Aquest procés s’anomena germinació.
22. PER BULBS
La reproducció asexual es quan d’un sol
individu pot formar-se’n un altre.
Hi ha tres tipus de reproducció asexual :
PER TUBERCLES PER RIZOMES
23. Els bulbs són la part inferior d’una tija envoltada de fulles molt
gruixudes i molt juntes.
Exemple: la ceba o las tulipa.
24. Són l’extrem d’una tija subterrània que emmagatzema l’aliment i
s'engruixeix.
Exemple: la patata .
25. Són tiges que creixen horitzontalment sota terra i des
d’on hi creixen branques verticals amb una certa
separació.
Exemples: la gespa i les canyes .
26. LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
SENSE FLORS
Les plantes sense flors, tenen dos tipus de reproducció que es va
alternant .
SEXUAL ASEXUAL
27. Semblant a la dels vegetals anb flors, amb òrgans masculins i òrgans
femenins .
Generalment es reprodueix per espores .
28. ESPORES
Les espores són unes cèl·lules molt resistents que fabriquen uns
òrgans anomenats esporangis .
ESPORANGIS
Quan l’esporangi sobre, les espores s’escampen i quan troben les
condicions, formen una nova planta .