Com es valoren les responsabilitats actuals, quines són les principals dificultats per assumir responsabilitats i les solucions, les línies de treball i un tast de les respostes obertes

1. Responsabilitats actuals
0%
20%
40%
60%
80%
100%
% en el SÍ
% en el SÍ
Refrendades!

2. Dificultats per assumir responsabilitats
0% 10%20%30%40%50%60%
La gent està molt
compromesa en accions
socials que valora més.
La dedicació als fills i a la
família demana molt de
temps.
La gent s’espanta perquè
creu que li cauran moltes
reunions, gestions...
La gent valora més el grup i
no veu la necessitat de
l’organització de l'ACO.
% sobre 163 enquestes
% sobre 163 enquestes

3. Solucions
46% 48% 50% 52% 54%
Caldria fer una reflexió
interna a tota l’ ACO sobre
la distribució del temps
(laboral, domèstic,…
Caldria sensibilitzar més
sobre la importància de la
responsabilitat en l’ ACO
per tal d’equilibrar-la…
Caldria flexibilitzar i
simplificar la organització
del moviment.
% sobre 163 enquestes
% sobre 163 enquestes

4. Línies de treball
· sentiment de pertinença
· organització
· reflexió sobre el temps

5. Algunes respostes obertes
Si no som capaços de dedicar tres
minuts a una enquesta... Dedicarem
hores a una responsabilitat? Ho dubto.
Cal valorar més l'ACO com a ESCOLA de reflexió, d'acció, de
responsabilitat, de democràcia, de saber escoltar, de
respecte i de moltes coses més. El moviment com casa
nostra on estimem i ens deixem estimar. La responsabilitat a
l'ACO, és un espai on durant un temps ens formen per a la
vida militant que Déu i la societat ens demana.

6. Em sembla que entre la gent més gran de
l'ACO hi havia més participació - en general -
en organitzacions socials i polítiques i que,
per tant, fos més habitual entomar una
responsabilitat com la presidència.
En tot cas, la concepció home/dona que vol
mantenir la idea de president/presidenta
xoca frontalment amb el model de família
del que formo part: home-home i fill. Bé,
també àvia inclosa en la unitat familiar.
Hauríem d'aprofitar les noves tecnologies per
gestionar les reunions millor. El temps de què
disposem és un bé escàs. Les reunions presencials
haurien de ser poques i intenses i afavorir el temps de
relació i lúdic amb els militants de la zona respectiva i
dels equips.

7. Des de la meva experiència en la JOC, trobo que la
responsabilitat no és més que la conseqüència de
SENTIR-SE o NO SENTIR-SE part del moviment, sentir-
se o no sentir-se comunitat. Si realment ens sentíssim
comunitat, no caldria demanar a la gent que sortissin
responsables, perquè els responsables sortirien sols.
L'organització és necessària, de fet
Jesús els va organitzar abans de ser
enviats. Seguim les seves passes, no?
El sentit de moviment es viu quan el militant d'un equip d'ACO,
participa de tot el que el Moviment l'ofereix. Anar més enllà de
l'equip de RV. Això permet obrir horitzons i descobrir que hi ha
altres aspectes que enriqueixen (experiències d'altres militants,
formació, Estudis d'Evangeli, viure la fe en comunitat, etc.) Si es viu
això, és més fàcil participar i comprometre't en fer una
responsabilitat dins l'ACO.

8. Crec que ens omplim en excés de documents,
treballs, manifestos, estudis, escrits.... Hauríem
de potenciar una mica més l'alegria i goig de ser
fills de Déu. Donar més espai a les relacions
humanes entre nosaltres ( ens coneixem poc).
Caldria adaptar-nos a la realitat del moment que vivim en relació al temps real
que disposem per a dedicar a l'organització i al funcionament del Moviment. El
més important és sentir-nos moviment en camí i plens de joia com a
col·laboradors en la construcció del Regne allà on ens movem: feina, voluntariat,
família, etc. I units, a part de l'ACO, amb tots els altres treballadors del món, i
amb tota l'església. No és bo sentir-nos aclaparats per les feines o les reunions.
Caldria endollar l'ACO a la realitat. Ara mateix des del moviment
no es fan propostes a la societat que sumin anhels, es defugen
debats com el de la independència, i es va a remolc del que digui
la conferència episcopal de torn i del que passa al carrer. Caldria
també pensar en reforçar les zones des d'elles mateixes, no des de
"Rivadeneyra", amb accions concretes i possibles i amb un
augment substantiu d'espiritualitat.

9. M'agrada sentir que formo part del moviment però alhora veig
que no disposo de temps per agafar responsabilitats. Sé que això
és egoista, ja que si tothom fes el mateix no tindríem moviment ni
ens sentiríem part de cap col·lectiu. Però alhora estic implicada en
altres llocs i no tinc més temps per agafar altres responsabilitats.
Crec que la tasca que s'està fent és excel·lent.