1. Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann
INTRODUCCIÓ
En aquest treball anem a parlar sobre Schliemann el
qual va ser la primera persona en realitzar una
excavació a Turquia, per a trobar restes de l'antiga
Troia.
BIOGRAFIA
Va nàixer a Neubukow, Alemanya al 1822 i va morir a
Nàpols 1890.
Schliemann va ser un multimilionari alemany, que tenia
el somni des de la seua infantesa de descobrir Troia i
ho va fer realitat. Aquest home d'origen humil s'havia
fet sols, es va quedar sense mare als nou anys, va
créixer entre llauradors i així i tot es va convertir en un home acabalat va obtenir la
seva fortuna després d'una sèrie de tràgics i insòlits successos, els quals els
considerava part del seu destí. Amb molts diners en les butxaques Schliemann va
concentrar el seu temps lliure a educar-se i en menys d'un any va dominar idiomes
com l'holandés, anglés, francés, italià, portugués i l’espanyol. Als 25 anys, després
d'aprendre el rus, va ser nomenat representant d'una companyia a Sant Petersburg,
la qual cosa va multiplicar la seva riquesa.
A Sant Petersburg va contraure matrimoni amb una aristòcrata russa, però aquesta
dona el menyspreava profundament, va ser en aquest país també on aprengué grec.
Quan va saber que als Estats Units s'aprovaria una llei de divorci, va veure una
solució al seu casament. Per això es va radicar a Indianapolis, on va començar un
negoci de midó i es va fer ciutadà al cap d'un any. Després d’aconseguir el divorci,
per a superar les seves penes maritals, viatja a Grècia, on coneixerà a la seva
segona esposa Sophia Engastromenos, la qual es casarà amb ell per conveniència
però que després serà per amor i el recolzarà en el descobriment de Troia
COM ES VA INTERESSAR PEL DESCOBRIMENT DE TROIA?
El seu pare, qui era rector, li narrava de xicotet les històries de la Ilíada. Des de molt
menut visualitzava en la seva ment les batalles en les quals es debatien Aquil·les,
Héctor, Agamenon, Ajax i els déus grecs. Als set anys Heinrich va rebre del seu
pare com a regal una història universal il·lustrada, amb la qual va aprofundir els
coneixements de l'antiga Grècia. Durant la seva adultesa va ser tant el seu amor pel
món hel·lè que era capaç de recitar de memòria tot el poema d'Homer.
2. COM VA DESCOBRIR TROIA?
Heinrich Schliemann va dedicar 20 anys de la seva vida al descobriment de la mítica
Troia, considerada en aquell moment una ciutat inventada per Homer,hi comptava
amb 44 anys quan va començar les excavacions i es va dedicar completament fins a
la seva mort. Per a això només disposava de la seva fortuna, l'obra d'Homer i la
seva esposa grega Sophia Engastromenos.
Al 1868 viatja a Ítaca,on l'Odissea d'Homer assenyala la pàtria i la destinació
d'Ulisses, allí esperava trobar el palau de l'heroi grec. Les seves conclusions van ser
rebutjades pels arqueòlegs professionals de l'època, però el seu pròxim projecte era
encara més ambiciós: trobar la perduda Troia.
En 1870 va emprendre les excavacions en el pujol de Hissarlik i després de 3 anys
de dur treball va descobrir 8.000 objectes d'or que ell es va afanyar a dir “El tresor
de Príam”, el llegendari rei de Troia. El tresor contenia un escut de bronze, una
ampolla d'or llaurat, copes i gots de plata i sis braçalets d'or, entre moltes altres
peces.En aquell moment la comunitat científica el va creure i va ser acusat d'haver
comprat els objectes en mercats ambulants turcs i grecs.
Schliemann va haver de treure el tresor il·legalment de Turquia cap a Grècia cosa
que el va portar a un judici amb els turcs. A canvi de 10.000 Francs d'or al Museu
de Constantinoble, podia conservar el seu tresor i així ho va fer encara que va cedir
algunes peces al museu.
En 1879 va donar el tresor al museu d'Arts i Oficis de Berlín i després va passar al
nou Museu Etnològic. Durant la presa de Berlín per l'exèrcit soviètic el tresor va
desaparèixer i es creia que les peces havien estat foses o que s'havien perdut però
en 1993 es va confirmar que el tresor es trobava en el Museu Pushkin de Moscou,
lloc al qual es va portar en 1945 com a botí de guerra. Les joies s'exhibeixen en una
sala d'aquest Museu, encara que els alemanys continuen reclamant als russos el
tresor.
ERRORS PERDONATS SOBRE EL TRESOR
Desgraciadament, Schliemann es va equivocar. El tresor no era de Príam, sinó que
correspon a una desconeguda cultura altament desenvolupada, aproximadament
1250 anys més antiga que Troia.La màscara d'or que va descobrir a Micenas no
pertany a l'heroi micènic Agamemnon. No obstant això, la història va perdonar les
seves equivocacions i és fins hui en dia una de les figures més destacades de
l'arqueologia.
CONCLUSIÓ
La conclusió a la qual hem aplegat ha sigut que has de seguir allò que et proposes a
pesar de les dificultats que et trobes pel camí.