Comprensiý lectora

Entendre bé el que es llig és un requeri-
ment bàsic en l’aprenentatge de qualse-
vol matèria. Per això oferim tot seguit
quinze textos per a treballar la compren-
sió lectora.
Els textos seleccionats tenen una carac-
terística comuna: són textos expositius
en els quals s’informa d’alguna cosa,
generalment un fet curiós que pot cridar
l’atenció de l’alumnat.
Hem deixat de banda a propòsit altres ti-
pus de text, com ara narratius, poètics,
descriptius o dramàtics, per tal d’atendre
exclusivament les carències que puguen
presentar molts estudiants en la com-
prensió de textos no literaris.
Comprensió
lectora

Nombre y apellidos: ...................................................................................................................................
Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Comprensión lectora 1
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
Comprensió lectora 1
CL
Llig aquest text. Primer, ràpidament per a entendre’n el sentit general;
després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo,
les preguntes de la pàgina d’activitats.
El gos
Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge molt
diversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals prove-
nen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria.
Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la va-
lentia i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons cri-
teris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defen-
sa, de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, les
següents races:
– Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçària d’uns 40 cm i
una llargària aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens i
lleugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-
tes de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de ca-
ça, però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia.
– Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària entre 55
i 60 cm. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El
pelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques
és especialment llarg i de color generalment viu. És molt apte
per a conduir grans ramats.
– Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic
pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al mu-
sell. La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castany
clar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és uti-
litzat com animal de tir per als trineus.
– Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esvel-
tes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Les
varietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa,
la italiana i l’eivissenca.
– Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçària i d’uns 80
kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espés, ondulat i
tacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca de
viatgers extraviats a la neu.
Extret d’Enciclopèdia de l’Avui i d’Encarta.
©GRUPOANAYA,S.A.,Llengua5é.EducacióPrimària.Materialfotocopiableautoritzat.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL1
Complete l’enunciat següent.
Els gossos són mamífers que provenen de ..............................................................................
....................................................................................................................................................
1
Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents.4
Quina raça té una varietat eivissenca?
....................................................................................................................................................
6
Quines qualitats es valoren en el gos?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Fa uns 70 cm d’alçària i d’uns 80 kg de pes. Utilitzats
en la recerca de viatgers extraviats a la neu.
Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat.
Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl.
Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són
utilitzats com a animals de tir per als trineus.
Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Cocker
Gos esquimal
Santbernat
Pensa un poc més
Com has llegit, el gos ajuda les persones en diverses situacions. Com has de tindre cura
d’una mascota?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Les balenes
La característica distintiva principal d’aquests animals marins
són les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes de
queratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a
la inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets.
Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària i tenen la cua
disposada en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió a
la superfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis na-
sals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul-
mons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua.
La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment pa-
rixen un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nu-
tritiva. La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan grans
migracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlides
on s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Medi-
terrània.
Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balena
blava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca,
també anomenada beluga, la balena franca, la balena franca
atlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal),
i la balena grisa.
La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaia
i fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va es-
tablir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó
i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb les
espècies que consideren que no estan en perill d’extinció.
Amb la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turis-
me d’avistament de cetacis especialment en llocs de concen-
tració d’aquests animals, com ara la Patagònia.
Extret de ca.wikipedia.org.

Què son les “barbes” de les balenes?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
1
Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL2
Quin altre nom rep la beluga?
Balena blava Balena grisa
Balena blanca Balena franca
5
En quin any es va establir la suspensió de la caça comercial de la balena?
....................................................................................................................................................
7
Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Què diferencia les balenes franques?
....................................................................................................................................................
6
Com respiren les balenes?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Pensa un poc més
Per quin motiu penses que començà la caça de la balena?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Explica com són les migracions.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Els arbres
Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada.
Creixen a partir d’una llavor.
Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aigua
i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest ali-
ment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i a
les fulles.
Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot ser
llisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes,
aranyes, etc.
La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fulles
són de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, de
llança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les bran-
ques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, com-
postes. La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de da-
vall, el revers.
Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fu-
lla caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne.
Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallar-
lo mirant la soca i comptant-ne els anells.
Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el bosc
pren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i un
bosc d’alzines serà un alzinar…
Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per menjar. Po-
dem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma o
les cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les ave-
llanes.

Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents.1
Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa o
rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves
d’insectes, aranyes, etc.
Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser
simples, si ixen d’una en una, i compostes, que
ixen en grup.
Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part de
l’aliment que necessita l’arbre per a viure.
Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL3
Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnosa i cinc de fruita seca i classifica’ls.3
Quan es diu que un arbre és de fulla caduca?
....................................................................................................................................................
4
Arrels
Tronc
Capçada
X
T
Ç
P
D
P
C
A
F
A
M
E
T
L
A
V
Ç
R
G
R
F
A
S
E
P
O
M
A
B
T
T
L
B
N
O
U
X
A
A
L
T
J
X
B
Z
N
N
A
R
A
I
M
J
Ç
Y
N
B
E
L
L
O
T
A
A
Pensa un poc més
Comenta uns altres beneficis que proporcionen els arbres.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Els cucs de seda
La denominació de cuc de seda només s’aplica a la fase de
larva o eruga de la papallona de la seda. Aquesta eruga s’ali-
menta exclusivament de fulles de morera. Arribat el moment
de la metamorfosi, segrega un fil de seda amb el qual forma
un capoll. Per a fer-lo, produïx al voltant d’un quilòmetre de fil.
Dins d’aquest capoll es transforma primer en crisàlide i des-
prés en papallona.
La papallona femella poques hores després d’eixir del capoll
pon centenars d’ous, els quals canvien de color segons pas-
sa el temps fins que n’ixen unes noves larves.
Com veus, doncs, les fases en la vida d’aquests insectes són:
ou, larva, crisàlide i papallona.
Segons la tradició xinesa, al voltant de l’any 2650 aC, l’em-
peradriu Si Ling-Xi va donar a conéixer al seu poble com criar
cucs de seda i quin procés s’havia de seguir per a aprofitar-ne
els fils dels capolls i teixir teles meravelloses.
Cap a l’any 550 de l’era cristiana, dos monjos dugueren a
Constantinoble, amagats als seus bastons de pelegrí, ous de
cucs de seda arreplegats a l’Índia. Amb els coneixements que
havien adquirit sobre la cria d’aquest insecte es va donar el
pas inicial cap a la indústria de la sericicultura a Europa.
Aquesta indústria té dues parts principals: la cria del cuc i de
la papallona de la seda i el conreu de la morera, destinada a
la producció de fulles per a l’alimentació de l’insecte.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL4
Ordena aquestes fases en la vida de la papallona de la seda.
larva o eruga crisàlide ou papallona
1
Quants ous pon una papallona femella? ...................................................................................2
Segons la tradició xinesa, què va succeir al voltant de l’any 2650 aC?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Com arribaren a Constantinoble els primers cucs de seda? ....................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Per què penses que la indústria de la sericicultura s’encarrega de conrear moreres?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Calcula fa quant de temps que l’emperadriu Si Ling-Xi va explicar com fabricar seda.
....................................................................................................................................................
6
Pensa un poc més
• De segur que has vist teixits de seda. Recorda com són i descriu-ne les característiques:
lluïsor, tacte, suavitat, etc.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Les portes de la ciutat de València
La porta de Quart i la porta de Serrans, entre d’altres, formaven part
de la muralla medieval que envoltava la ciutat vella de València, per
tal de defensar-la. La muralla fou enderrocada durant la segona mei-
tat del segle XIX amb l’objectiu de facilitar-ne el creixement. Així les to-
rres que hi havia a cada banda de les portes quedaren exemptes i
passaren a dir-se popularment torres de Quart i torres de Serrans, tal
com les coneixem en l’actualitat.
La porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en l’eixida del
camí que va cap a Quart de Poblet. Aquesta porta era l’accés a la
ciutat dels qui provenien de l’oest i de Castella.
El nom de porta de Serrans pot provindre del fet que estiga en el ca-
mí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria
dels repobladors d’aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I pro-
venien de Terol, que d’alguna manera també eren “serrans” per als
de la plana valenciana.
Les muralles i les portes de què parlem serviren per a defensar la
ciutat en diversos episodis bèl·lics. De fet, sobre els murs de les to-
rres de Quart encara es poden observar les empremtes dels impac-
tes provocats per les canonades en guerres i revolucions diverses.
Però a més, la porta de Serrans, s’utilitzava també per a cerimònies
i entrades oficials d’ambaixadors i de reis, i se la considerava (i en-
cara se la considera) com l’entrada principal de la ciutat. No debades
era l’entrada nord, el camí reial de Barcelona i de Saragossa, per on
els reis de la Corona catalano-aragonesa entraven a la ciutat de Va-
lència.
Si visiteu les torres de Serrans, gaudireu de les vistes magnífiques
de la ciutat vella i de l’antic llit del Túria, convertit en l’actualitat en
un jardí animat i preciós.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL5
Anota el nom de les dues de les portes de la ciutat de València de què parla el text.
....................................................................................................................................................
1
Per què van passar a denominar-se torres de Quart i torres de Serrans?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
D’on provenien els ciutadans que entraven per les portes de Quart?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Senyala les afirmacions vertaderes sobre les torres de Serrans.
– Es construïren el segle XIX.
– Deuen el nom, possiblement, al camí que porta a la comarca dels Serrans.
– Serviren per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics.
– Són l’accés des de Castella a la ciutat.
– S’utilitzaven per a entrades oficials d’ambaixadors i de reis.
4
En quina de les torres es poden veure impactes de canonades?
....................................................................................................................................................
5
Què es veu des de les torres de Serrans?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
6
Pensa un poc més
Per què el fet d’enderrocar la muralla que envoltava València va facilitar el creixement de
la ciutat?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Nova Tabarca
És l’illa més gran de la Comunitat Valenciana i també és coneguda
amb els noms de Tabarca, illa Plana o illa de Santa Pola. Així i tot, els
habitants de Tabarca, d’Elx i de Santa Pola també la coneixen amb
el nom de l’Illa, sense cap altre apel·latiu.
Es troba a uns cinc quilòmetres davant de la costa de Santa Pola i a
uns quinze quilòmetres de la ciutat d’Alacant, a la qual pertany. En
destaca l’església i el conjunt emmurallat a la zona oest de l’illa, que
és la part habitada. Les cases són plantes baixes i les úniques edi-
ficacions d’altura són l’esmentada església i el far. Un istme, on se
situa el port, unix aquesta part amb la resta de l’illa.
Nova Tabarca es tracta en realitat d’un arxipèlag xicotet. L’lla princi-
pal té una forma allargada (1800 m de longitud i una amplària màxi-
ma de 400 m) que s’estreta a l’oest. El relleu és pla, amb un desni-
vell màxim de 15 m sobre el nivell del mar. Completen l’arxipèlag els
illots de la Pedrera, la Galera i la Nau.
La línia de la costa és retallada, formada per penya-segats d’escas-
sos metres d’altura, amb platges de cudols a la seua base. L’única
platja d’arena es troba a la zona de l’istme.
Abans del 1700 era coneguda com l’illa de Sant Pau o illa Plana.
La denominació actual és conseqüència de l’assentament el 1770
de seixanta-nou famílies d’origen italià procedents de la menuda illa
de Tabarca, distant uns tres-cents metres de la costa nord-africana
de Tunísia. El rei d’aleshores Carles III, va fer construir muralles, ba-
teries, baluards, magatzems i cases. Des d’aquell moment, l’illa
passà a denominar-se Nova Tabarca.
El 9 de gener de 1995 va ser declarada reserva marina una extensió
de 1.400 hectàrees que envolten l’illa de Tabarca.
Extret i adaptat de <http://ca.wikipedia.org>

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL6
Quins noms es donen o s’han donat a aquesta illa?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
1
On està situada l’illa de Tabarca?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
A més de Tabarca quines altres illot pertanyen a aquest arxipèlag?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Quina grandària té Nova Tabarca?
....................................................................................................................................................
4
Quin relleu té? Com és la costa?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Què hi va passar el 1770?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
6
Què hi va passar el 1995?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
7
Pensa un poc més
Esmenta altres illes o accidents geogràfics costaners, com ara caps, golfs o zones humides,
de la Comunitat Valenciana.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
El Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València és l’encarregat de resoldre els
conflictes per l’aigua de reg entre els llauradors de les comunitats
de regants de les sèquies que en formen part (Quart, Benàger i Fai-
tanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El con-
junt d’aquestes séquies reguen els camps dels voltants de la ciutat
de València, sobre la qual té jurisdicció aquest tribunal.
El tribunal està format per un representant de cada una de les co-
munitats de regants que en formen part, anomenats síndics, i un
d’ells és elegit president per un temps indeterminat. Cada dijous de
l’any (excepte els festius), a les 12 en punt del migdia i mentre so-
nen les campanes del Micalet, el tribunal es constituïx formalment
a la porta dels Apòstols de la catedral de València. És llavors quan
l’algutzir crida els denunciats de cada una de les sèquies, amb la
tradicional frase: “Denunciats de la sèquia de…!”. El judici es des-
envolupa de forma ràpida, oral i íntegrament en valencià.
Història
L’origen del Tribunal de les Aigües és desconegut, malgrat que el
més probable és que siga una evolució, basada en tradicions anda-
lusines anteriors. Se suposa que ja hi havia una institució semblant
arran del que diuen els furs de Jaume I del 1239, en els quals or-
dena que les séquies es regisquen “segons el que antigament fou
establit i acostumat en temps de sarraïns”. Però no tenim cap do-
cument que parle expressament d’aquest tribunal fins al segle XVIII.
El Tribunal de les Aigües de València, hui dia, corre perill de des-
aparició del tribunal prové de la desaparició perquè l’horta de Va-
lència, a causa de l’expansió de la ciutat i de les poblacions limí-
trofes, està desapareixent també.
Extret i adaptat de <http://ca.wikipedia.org>

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL7
Quina és la funció del Tribunal de les Aigües? Marca la resposta correcta.
Resol els robatoris a l’horta de València.
Resol els conflictes per l’aigua de reg.
Resol els accidents de tràfic.
Resol els conflictes entre els llauradors de l’horta de València.
1
Quines sèquies són jurisdicció del Tribunal de la Aigües?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Quin dia de la setmana es reunixen els membres del Tribunal de les Aigües? A quina
hora?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Indica si cada afirmació és vertadera (V) o falsa (F).
Funciona des del 1950.
El judici es desenvolupa de forma ràpida i oral.
Es reunixen una vegada al mes.
Es parla tot en valencià.
4
Quin rei parla de com s’han de regir les séquies?
....................................................................................................................................................
5
En quin segle apareix el primer document escrit sobre el Tribunal de les Aigües?
....................................................................................................................................................
6
Pensa un poc més
Reflexiona sobre el motiu pel qual pot desaparéixer el Tribunal de les Aigües i exposa’n
la teua opinió
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Invents
El telèfon
El va patentar Alexander Graham Bell el segle XIX (1876).
• Funcionament:
El telèfon consta de les següents parts: auricular, membrana, elec-
troimant, micròfon, grans de carbó, cables, condensador, dial, inter-
ruptor i timbre.
Quan es parla davant de la membrana, s’origina una vibració que
modifica el camp magnètic i induïx en el cable un corrent variable.
Un cable elèctric enllaça aquest aparell amb un altre igual en què el
corrent elèctric origina fenòmens inversos als descrits i reproduïx la
veu humana.
• Quina va ser la necessitat que impulsà el seu invent?
La necessitat de comunicació ràpida entre dues persones a gran
distància.
Internet
L’inventà Vinton Cerf el segle XX (1973).
• Funcionament:
Internet és un conjunt de xarxes locals connectades entre si a tra-
vés d’un ordinador especial conegut com passarel·la (en anglés,
gateway). Les connexions entre passarel·les s’efectuen a través de
diversos mitjans com ara la línia telefònica, el cable de fibra òptica
o un enllaç per ràdio. Així, la xarxa d’origen etiqueta la informació
que ha d’enviar a una màquina remota amb l’adreça computeritza-
da d’aquella màquina; d’aquesta manera la informació arriba a la
xarxa de destinació.
• Quines són les possibilitats de comunicació que oferix Internet?
Comunicar-se amb gent que està lluny al preu d’una telefonada lo-
cal, parlar per videoconferència, conéixer gent en un fòrum o xat, ob-
tindre informació sobre milers de temes, etc.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL8
Qui va patentar el telèfon? En quin any? ..................................................................................1
Qui va inventar Internet? En quin any? ....................................................................................2
Encercla els elements que formen part del telèfon.3
Relaciona cada invent amb les seues característiques.4
Com diu el text que es poden comunicar entre si els ordinadors passarel·la? Senyala les
opcions correctes.
per mitjà d’una corda per mitjà d’un cable de fibra òptica
per mitjà de la xarxa elèctrica per mitjà d’un enllaç de ràdio
per mitjà de la línia telefònia per mitjà d’un senyals lluminosos
5
Pensa un poc més
• Compara i comenta els avantatges del telèfon fix i del mòbil.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
vidre
ferro
auricular
micròfon
electroimant
membrana
condensador
grans de carbó
cables
clarió
endoll
dial
disc
timbre
interruptor
clàxon
Telèfon
Internet
És un conjunt de xarxes locals connectades entre si a través
d’un ordenador especial conegut com passarel·la.
Quan es parla davant de la membrana, s’origina una vibració
que modifica el camp magnètic.
S’hi pot parlar per videoconferència, conéixer gent en un
fòrum o xat, obtindre informació sobre milers de temes, etc.
Naix per la necessitat de comunicar-se ràpidament entre dues
persones a gran distància.

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Les Columbretes
Les illes Columbretes són un arxipèlag que constituïx una reserva
natural i marina. Està situat a 30 milles (56 km) del cap d’Orpesa
davant de la costa de Castelló i format per una sèrie d’illots d’ori-
gen volcànic reunits en quatre grups que tenen els noms d’illa
Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.
Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l’i-
lla Grossa. El seu clima és més sec que el peninsular, uns 300 li-
tres de pluja a l’any i més càlid. Presenta nombrosos cràters i xi-
meneies volcàniques.
L’arxipèlag deu aquesta denominació a la gran quantitat de colo-
bres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobla-
dors a final del segle XIX.
La vegetació també va ser en gran part destruïda pels pobladors
per a fer llenya i eliminar els escurçons. A més, s’hi van introduir
animals domèstics com conills, cabres i porcs que també van eli-
minar gran part de la vegetació. A l’illa Grossa hi ha restes de mar-
galló, llentiscle i arítjol, espècies que abans cobrien tota l’illa. A les
zones més pròximes al mar hi ha fenoll marí, pastanaga marina i
alfals arbori entre d’altres.
Pel que fa a la fauna, dominen el paisatge les aus marines com la
gavina corsa i el falcó de la reina. Aquests últims només nidifiquen
en aquest lloc, donat que són molt sensibles a la presència hu-
mana.
Hi ha deu insectes endèmics i també una sargantana (la Podarcis
atrata) que només es troba en les Columbretes. Dins del mar es
troba el corall roig i l’alga Laminaria redriguezi, molt poc freqüent
al Mediterrani.
Extret de <ca.wikipedia.org>

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL9
On està situat l’arxipèlag de les Columbretes? Quina superfície té?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
1
Troba en la sopa de lletres el nom de les illes que formen l’arxipèlag.2
Per què s’anomenen Columbretes?
....................................................................................................................................................
3
Quina vegetació tenen aquestes illes?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Per què són importants aquestes illes per al falcó de la reina?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Pensa un poc més
• Per què penses que aquestes illes han estat declarades parc natural i reserva marina i
natural?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
X
F
E
R
C
E
R
F
F
O
M
E
A
L
Ç
E
Ç
R
F
R
R
Q
S
R
P
A
E
A
A
T
T
R
B
D
G
U
L
P
A
E
D
A
R
S
L
V
L
R
R
D
G
R
O
S
S
A
B
A
L
P
T
B
A
H

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Enric Soler i Godes
Naix a Castelló de la Plana el 1903. Als 14 anys ja col·labora com a
redactor en el diari local La Provincia Nueva i també, amb articles en
valencià, en El Mercantil Valenciano i en Las Provincias, entre d’al-
tres. Als 18 anys finalitza a Tarragona els estudis de Magisteri.
On treballà:
El 1923 guanya oposicions a mestre i és destinat a Lugo, després
treballa a Ortells (els Ports) i el 1930 pren possessió de la seua pla-
ça a Sant Joan de Moró (la Plana Alta).
Després de la Guerra Civil (1936-1939) és nomenat mestre de l’es-
cola unitària núm. 39 de Montolivet, a la ciutat de València; d’allà és
traslladat al centre Sagrada Família, de la mateixa ciutat; més tard, a
Palma de Gandia; i el desembre de 1946, a Benifaió, on es jubila el
1968.
Fets destacats de la seua biografia:
Signa les històriques Normes de Castelló en 1932, que senten les
bases de l’ortografia del valencià actual, el que utilitzem en els nos-
tres escrits.
Aquell mateix any assistix en companyia de Carles Salvador a l’Esco-
la d’Estiu de Barcelona. Allà entra en contacte amb altres mestres
que ja treballaven per la renovació en la educació, la qual cosa l’in-
fluïx molt decisivament. Aplica tècniques pedagògiques que en aque-
lla època es consideraren innovadores, com ara l’ús de l’impremta a
l’escola, cosa que l’ajuda a resoldre molts dels problemes que plan-
tejava l’ensenyament de la llengua.
Els seus alumnes descobrixen els valors i el potencial educador de la
impremta i s’hi impliquen a la redacció de la revista Sembra, una pu-
blicació escolar important dins de l’obra pedagògica de Soler i Go-
des. Sembra s’enviava a unes altres escoles innovadores, la qual co-
sa possibilitava l’intercanvi d’experiències.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL10
On i quan naix Enric Soler i Godes?
....................................................................................................................................................
1
On estudia Magisteri? En quines poblacions treballa de mestre?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Llig i marca vertader (V) o fals (F).
Col·labora amb el setmanari El Temps.
Forma part de la redacció del diari local La Provincia Nueva.
No escriu en valencià.
Escriu articles en El Mercantil Valenciano.
Es relaciona amb altres mestres renovadors.
3
En quin any es van signar les Normes de Castelló? .......... Per què són importants aquestes
normes? ........................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Soler i Godes crea una revista. Quin nom li posa .....................................................................
Qui participa en la redacció de la revista? ................................................................................
Amb qui es comuniquen mitjançant la revista? ........................................................................
....................................................................................................................................................
5
Pensa un poc més
• Quins intercanvis d’experiències amb altres escoles podria fer en l’actualitat Enric Soler
i Godes?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
El riu Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de
Terol (on rep el nom de Guadalaviar) i desemboca al sud de la ciutat
de València. Al seu pas pel Racó d’Ademús, rep el nom castellà de
“río Blanco”.
És un riu mediterrani típic, amb variacions importants de cabal al
llarg de l’any. Pren l’aigua majorment de torrents i rambles de desgel
a la zona del naixement i de les fortes tempestes produïdes a la con-
ca.
Hi podem distingir dos trams significatius. El primer, del naixement
fins a Xulilla, és muntanyenc i és on rep quasi tot el cabal. És també
la zona que menys profit se’n trau, perquè encara és estret i en al-
guns punts inaccessible. El segon tram, de Pedralba a la costa, dis-
corre per una plana on el riu s’aprofita per a regar els cítrics i els
horts de les comarques de Camp de Túria i l’Horta de València.
Com hem dit, el seu cabal és escàs i irregular (14 metres cúbics per
segon a Vilamarxant), tot i això provoca grans inundacions. El 1957
va ploure molt, va augmentar el seu cabal fins a 3.700 m3/seg, es
va desbordar i va inundar la ciutat de València. Causà moltes des-
trosses i pèrdues humanes a la ciutat. Per a evitar noves catàstrofes
es va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capa-
citat a 5.000 m3/seg, i, a més a més, riu amunt, als Serrans, es
construí l’embassament de Benaixeve.
El vell llit del Túria, pel qual ja no passa l’aigua, recorre d’oest a est
la ciutat de València i és hui en dia un jardí conegut com a popular i
molt visitat per la població. En aquest llit es troben el parc de Cap-
çalera, el Palau de la Música i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Extret de <ca.wikipedia.org>

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL11
Anota els noms que rep el riu Túria des del naixement fins a la desembocadura.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
1
Quines comarques aprofiten l’aigua del Túria per a regar?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Què va ocórrer l’any 1957 a la ciutat de València? Quines obres es van construir per a
evitar que es repetira?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Què podem trobar a l’antic llit del riu Túria?
La catedral de València El Palau de la Música
L’aeroport L’estació del Nord
El parc de Capçalera La Ciutat de les Arts i de les Ciències
6
Com és el cabal del riu Túria? D’on arreplega l’aigua?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
3
Quins trams hi podem diferenciar?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Pensa un poc més
• Et sembla bé l’aprofitament actual del vell llit del Túria? Quines altres instal·lacions
penses que s’hi podrien posar?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Museu Valencià del Joguet
Cap al 1905, la família Payà, llanders i naturals d’Ibi, va començar a
fabricar joguets de llanda de manera artesanal. En poc de temps van
aconseguir crear una de les empreses de joguets més importants de
tot l’estat espanyol, comptant, ja als anys trenta, amb més de 500
treballadors.
Durant els primers anys de funcionament, els germans Payà van anar
adquirint gran nombre de joguets espanyols i estrangers. Els volien
per a conéixer les tendències del mercat i per a investigar millores
en la qualitat dels seus productes. Durant els seus viatges a
l’estranger, Raimon Payà comprava dues unitats dels millors joguets
que veia. Una la desmuntaven per a investigar quins mecanismes i
peces contenia; l’altra la conservaven com a mostra. Passat el
temps, l’empresa es va trobar que posseïa una valuosíssima
col·lecció, especialment de joguets de llanda.
Després de la conversió de l’empresa en cooperativa (el 1984), la
nova empresa Payà va cedir aquell fons —com a aportació inicial— a
l’ajuntament d’Ibi, a fi de crear el Museu Valencià del Joguet d’Ibi,
que es va ubicar a la Casa Gran el 1990. És a la planta alta de la
Casa Gran on s’exhibix pròpiament el Museu, un màgic projecte
d’interiorisme que reunix una variada mostra de 444 joguets.
Al Museu es poden veure projeccions cinematogràfiques i diversos
prototips de joguets fets amb fusta. N’hi ha joguets que descriuen
moviments rotatoris, d’altres que representen el món rural i natural, i
també vaixells i avions. Podem visitar la sala dels trens, la sala de la
velocitat i contemplar personatges que representen el món urbà amb
els seus objectes, imatges, autobusos, tramvies, bombers,
caricatures i acudits. També s’hi reproduïx l’entorn domèstic: els
mobles de la casa, objectes de parament, accessoris, vidrioles, etc.
Finalment es poden contemplar diferents instruments musicals de
joguet: tambors, sonalls, trompetes…

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL12
Marca cada afirmació amb vertader (V) o fals (F).
Una família de llanders començà a construir joguets.
La fàbrica es trobava a Dénia.
Als anys trenta arribà a tindre 500 treballadors.
Sempre adquirien tres unitats de cada model de joguet.
Els fundadors compraven joguets espanyols i estrangers.
Només construïen joguets de fusta.
1
Per què compraven dues unitats dels joguets que més els agradaven?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Relaciona els elements de les columnes.
1905 Es crea el Museu Valencià del Joguet d’Ibi.
1984 Comencen a fabricar xicotets joguets de llanda de manera artesanal.
1990 L’empresa Payà cedix els joguets a l’ajuntament d’Ibi.
3
En quin edifici d’Ibi es troba situat el Museu Valencià del Joguet? Quantes mostres reunix?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Quins tipus de joguets es mostren al museu?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Pensa un poc més
• Coneixes la marca de joguets Payà? Quines altres marques de joguets o de jocs
coneixes? Quins joguets fan?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
Fets i costums
La nostra societat està cada vegada més diversificada. Convivim
amb persones d’altres països i d’altres races i per això és
fonamental l’educació en la diversitat: conéixer diferents cultures,
costums i tradicions. El fet de tindre altres costums, no ens fa
éssers estranys sinó que tenim més coses a compartir i per
aprendre els uns dels altres.
Alguns costums diferents als de la cultura occidental:
• Als països àrabs o a Orient no es dóna la mà a qui es dirigix a no-
saltres, hem d’esperar que ens la done aquesta persona.
• A Turquia no és de bona educació mantindre els braços creuats o
les mans a les butxaques quan es parla amb una altra persona.
• Els musulmans saluden normalment agafant la mà de l’altra per-
sona i mantenint-la agafada una bona estona.
• Als països islàmics, a Taiwan i al Japó no s’ha d’apuntar ningú amb
la sola de la sabata: aquesta part de la vestimenta és la més baixa
i, per tant, la més bruta. Per això tampoc no s’ha de seure amb les
cames creuades, atés que el peu de la cama que està a la part de
damunt sempre apuntarà alguna persona.
• A les estacions o als parcs públics d’Àsia, la gent menja asseguda
o tombada a terra, per això no s’ha de quedar u dret davant seu,
perquè els peus quedaran davant dels plats.
• A Àsia és una grosseria assenyalar una persona amb el dit, s’ha de
fer amb tota la mà.
• En un lloc sagrat, tant musulmà com hindú o budista, s’han de lle-
var les sabates i el barret en entrar com a senyal de respecte i és
convenient no ensenyar les cuixes; als temples hindús s’ha d’evitar
qualsevol objecte de cuir.
• Al Marroc cal evitar tant com es puga dir el número cinc (en àrab,
“khamsa”): es considera que porta mala sort.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL13
Què és l’educació en la diversitat?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
1
Què hem d’evitar a Turquia quan parlem amb una altra persona?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
2
Relaciona.3
Què cal tindre en compte a Taiwan i el Japó?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Què hem de fer quan entrem en un lloc sagrat, siga musulmà, hindú o budista?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Pensa un poc més
• Quin costum de la cultura occidental penses que deu estranyar en altres llocs?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Àsia
El Marroc
Països àrabs
o a Orient
Hem d’esperar que ens done la mà la persona que es dirigix a
nosaltres.
És una grosseria assenyalar una persona amb el dit, s’ha de fer
amb tota la mà.
Cal evitar tant com es puga dir el número cinc (en àrab,
“khamsa”): es considera que porta mala sort.

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
L’Alcalatén
Aquesta comarca està situada a l’interior de la província de
Castelló, ocupa una superfície de 649 km2
i té una població de
16.638 habitants. Només hi trobarem nou pobles: l’Alcora (capital
de la comarca), Llucena, Atzeneta del Maestrat, les Useres,
Figueroles, Costur, Vistabella del Maestrat, Benafigos i Xodos.
Què s’hi pot visitar?
En primer lloc es pot pujar el cim del Penyagolosa. Des d’aquesta
muntanya, amb 1.813 metres d’alçada, s’observa un territori aspre
i muntanyós, on destaca la vall del riu Llucena, l’eix geogràfic de la
comarca. També veurem amplis camps de secà on es conreen
cereals, garroferes, oliveres i alguns arbres fruiters.
Es pot visitar el santuari de sant Joan de Penyagolosa, voltat de
boscos i situat al vessant nord de la muntanya, a uns deu
quilòmetres de Vistabella del Maestrat. En aquest poble visitarem
l’església de l’Assumpció, la casona Polo, les muralles i els portals
de sant Roc i del Forn.
Després, podem anar als pobles de Xodos i Benafigos, passar per
Atzeneta del Maestrat i arribar finalment a l’Alcora.
L’Alcora, capital de l’Alcalatén, és un poble amb una pròspera
economia derivada del negoci de la ceràmica artística. En aquesta
població trobarem restes de les antigues muralles, visitarem
l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i el museu de
Ceràmica.
El camí acaba a la població de Llucena. Es tracta de la vila amb la
història més rica de la zona. Hi podem visitar la plaça Major,
porticada amb arcs gòtics. També ens podem acostar a la Torre de
Foios, una torre militar ibera que encara es conserva en bon estat.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL14
• Quina extensió i quants habitants té la comarca de l’Alcalatén?
....................................................................................................................................................
• És, doncs, una comarca molt poblada? ................ Raona la resposta .....................................
....................................................................................................................................................
1
Subratlla el nom dels pobles que formen aquesta comarca.
Ares del Maestre l’Alcora Vilafranca Llucena
Atzeneta del Maestrat les Useres Figueroles Morella
Vistabella del Maestrat Costur Albocàsser Cantavella
Benafigos Benasal Xodos Borriol
2
Quin és l’eix geogràfic de l’Alcaltén?
....................................................................................................................................................
3
Esmenta algunes de les espècies agrícoles de la comarca.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Relaciona.5
Quines restes iberes esmenta el text?
....................................................................................................................................................
6
Pensa un poc més
• Anota el nom de sis pobles de la teua comarca (Alerta, si ets de l’Alcalatén, escriu deu
noms de pobles de la Comunitat Valenciana).
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
Llucena portal de sant Roc
Vistabella del Maestrat museu de Ceràmica
l’Alcora plaça Major porticada

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................
LENGUA
Nom i cognoms: .........................................................................................................................
Curs:............................................................... Data: ..............................................................
LLENGUA
CL
La barraca valenciana
L’origen de la barraca valenciana és molt incert. No existixen do-
cuments arqueològics ni textos escrits sobre aquest tipus de
construcció anteriors al segle XIV.
A l’Horta de València no es disposava de pedra ni d’arbres per a
construir habitatges, així que els habitants van fer ús del material
a l’abast: canyes, fang i joncs. I amb aquests materials alçaren
les primeres barraques.
Les barraques són unes cases menudes de planta quadrangular,
amb una coberta amb dos pendents que formen un angle agut. La
porta d’entrada és situada cap a l’est, direcció d’on bufa el vent
predominant en aquesta comarca i que és fresc a l’estiu. Els murs
laterals, d’una alçària aproximada de dos metres i mig, no tenien
cap classe d’obertura a l’exterior, excepte la porta. Aquesta cir-
cumstància proporcionava a l’interior un condicionament tèrmic
que mantenia l’ambient fresc a l’estiu i agradable a l’hivern.
Els murs es feien de canyís i fang i la coberta amb feixos de jonc;
aquests feixos estaven entreteixits de baix cap a dalt, per tal que
la pluja no entrara a l’interior. Al centre de la xicoteta estança es
col·locava la llar, on es recollia la família al voltant del caliu, a les
hores de les menjades.
El pis de dalt s’anomena andana. Primerament s’hi conservaven
les collites, però en acabant, amb l’arribada de la indústria de la
seda, va adquirir enorme importància. Les andanes es van omplir
de canyissos per a criar-hi cucs de seda. Així, a la producció agrà-
ria es va afegir la cria de cucs de seda, cosa que va representar
un canvi econòmic fonamental. A partir d’aquest moment les fa-
mílies agricultores van eixir de la misèria en què havien viscut fins
aleshores.

Nom i cognoms:........................................................................................................................ CL15
Des de quan existixen documents arqueològics i literaris relacionats amb les barraques?
....................................................................................................................................................
1
Amb quins materials estan fetes?
....................................................................................................................................................
2
Assenyala les característiques que corresponen a una barraca.
La coberta amb dos pendents forma Els feixos de jonc de la coberta estan
un angle agut. entreteixits de baix cap a dalt.
Té moltes finestres als murs. La porta d’entrada està situada cap a l’est.
És una casa menuda de planta Els murs estan fets amb rajoles i
quadrangular. ciment.
3
Què és l’andana? Quin ús se’n feia d’ella en un primer moment?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
4
Quins animals es criaven a les andanes? Per què?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
5
Per què els cucs de seda van canviar la vida de les famílies agricultores valencianes?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
6
Pensa un poc més
• Actualment queden poques barraques en bones condicions i s’intenta la seua
restauració i conservació. Et sembla bé aquesta actuació? Per què?
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

COMPRENSIÓ LECTORA 1
1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesti-
cades a la prehistòria.
2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la in-
tel·ligència.
3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossos
d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de
caça i de companyia.
4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçària i d’uns 80 kg
de pes, de cos corpulent, utilitzats en la recerca
de viatgers extraviats a la neu.
Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugerament
ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-
tes de pèl.
Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsia
i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir
per als trineus.
5. Té una alçària entre 55 i 60 cm, el musell llarg i
punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge és
molt dens i aspre; el del coll, les potes i les an-
ques és especialment llarg i de color general-
ment viu.
6. El llebrer.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Són formacions còrnies a les genives, fetes de
queratina, que pengen de la mandíbula superior
i s’allotgen a la inferior.
2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal.
Això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a la
superfície, on respiren.
3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al
cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul-
mons acompanyat sovint de mucositats i de va-
por d’aigua.
4. Fan grans migracions des de les mars fredes on
s’alimenten a les càlides on s’aparellen i es re-
produïxen.
5. Balena blanca.
6. Que no tenen aleta dorsal.
7. El 1985.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullen
l’aigua i part de l’aliment que necessita l’ar-
bre per a viure.
Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser lli-
sa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure lar-
ves d’insectes, aranyes, etc.
Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestes
poden ser simples, si ixen d’una en una, i com-
postes, que ixen en grup.
2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’ab-
sorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba a
les branques i a les fulles.
3.
Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm,
plàtan.
Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, be-
llota.
4. Quan perd totes les fulles a la tardor.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Ou, larva o eruga, crisàlide i papallona.
2. Pon centenars d’ous.
3. L’emperadriu Si-Ling-Xi va donar a conéixer al
seu poble com criar cucs de seda i quin procés
s’havia de seguir per a aprofitar-ne els fils dels ca-
polls i teixir teles meravelloses.
Amagats als seus bastons de pelegrí.
4. Cap a l’any 550 de l’era cristiana, dos monjos que
venien de l’Índia els portaren.
5. Perquè ha de produir aliment per als cucs de seda.
6. Fa uns 4600 anys
Pensa un poc més
• Resposta oberta. Valorarem el coneixement que tin-
ga l’alumnat dels teixits de seda i com els descriu.
Solucions
X
T
Ç
P
D
P
C
A
F
A
M
E
T
L
A
V
Ç
R
G
R
F
A
S
E
P
O
M
A
B
T
T
L
B
N
O
U
X
A
A
L
T
J
X
B
Z
N
N
A
R
A
I
M
J
Ç
Y
N
B
E
L
L
O
T
A
A

1. La porta de Quart i la porta de Serrans.
2. Perquè durant la segona meitat del segle XIX es
va enderrocar la muralla i les torres van quedar
exemptes.
3. De Quart de Poblet i en general de l’oest i de
Castella.
4. – Deuen el nom, possiblement, al camí que por-
ta a la comarca dels Serrans.
– Serviren per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics.
– S’utilitzaven per a entrades oficials d’ambaixa-
dors i de reis.
5. En les torres de Quart.
6. La ciutat vella de València i l’antic llit del Túria,
convertit en un jardí animat i preciós.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Nova Tabarca, Tabarca, illa Plana, illa de Santa
Pola, l’Illa i illa de Sant Pau.
2. Es troba a uns cinc quilòmetres davant de la cos-
ta de Santa Pola i a uns quinze d’Alacant.
3. Els illots de la Pedrera, la Galera i la Nau.
4. 1.800 m de longitud per una amplària màxima
de 400 m.
5. El relleu és pla, amb un desnivell màxim de 15
m sobre el nivell del mar. La línia de la costa és
retallada, formada per penya-segats d’escassos
metres d’altura, amb platges de cudols a la seua
base. L’única platja d’arena es troba a la zona
de l’istme.
6. El rei Carles III va fer construir muralles, bate-
ries, baluards, magatzems i cases per a acollir
seixanta-nou famílies d’origen italià que hi va
enviar a recolonitzar.
7. Va ser declarada reserva marina una extensió
de 1.400 hectàrees que envolten l’illa.
Pensa un poc més
Resposta oberta. Valorarem el coneixement de
l’alumnat dels accidents geogràfics costaners va-
lencians.
1. Resol els conflictes per l’aigua de reg.
2. Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata,
Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
3. Cada dijous excepte els festius. Es constituïx a
les 12 en punt del migdia.
4. Funciona des del 1950: F
El judici es desenvolupa de forma ràpida i oral: V
Es reunixen una vegada al mes: F
Es parla tot en valencià: V
5. El rei Jaume I.
6. En el segle XVIII.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. El va patentar Alexander Graham Bell el segle
XIX (1876).
2. La inventà Vinton Cerf el segle XX (1973).
3. Auricular, membrana, electroimant, micròfon,
grans de carbó, cables, condensador, dial, inter-
ruptor, timbre.
4. Telèfon:
– Quan es parla davant de la membrana, s’origina
una vibració que modifica el camp magnètic.
– Naix per la necessitat de comunicar-se ràpida-
ment entre dues persones a gran distància.
Internet:
– És un conjunt de xarxes locals connectades
entre si a través d’un ordenador especial co-
negut com passarel·la.
– S’hi pot parlar per videoconferència, conéi-
xer gent en un fòrum o xat, obtindre informa-
ció sobre milers de temes, etc.
5. Per mitjà d’un cable de fibra òptica, per mitjà
d’un enllaç de ràdio, per mitjà de la línia telefò-
nia.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Està situat a 30 milles (56 km) del cap d’Orpesa
davant de la costa de Castelló.
Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14
de les quals a l’illa Grossa.
Solucions

X
F
E
R
C
E
R
F
F
O
M
E
A
L
Ç
E
Ç
R
F
R
R
Q
S
R
P
A
E
A
A
T
T
R
B
D
G
U
L
P
A
E
D
A
R
S
L
V
L
R
R
D
G
R
O
S
S
A
B
A
L
P
T
B
A
H
2.
3. Perquè hi havia gran quantitat de colobres que hi
vivien i que van ser eliminades totalment pels po-
bladors a finals del segle XIX.
4. A l’illa Grossa hi ha restes de margalló, llentiscle i
arítjol, espècies que abans cobrien tota l’illa.
A les zones més pròximes al mar hi ha fenoll ma-
rí, pastanaga marina i alfals arbori entre d’altres.
5. Perquè sols nidifiquen en aquest lloc, donat
que són molt sensibles a la presència humana.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Guadalaviar, Túria i río Blanco.
2. El Camp de Túria i l’Horta de València.
3. El cabal és escàs i irregular. Pren l’aigua major-
ment de torrents i rambles de desgel a la zona
del naixement i de les fortes tempestes produï-
des a la conca.
4. Hi podem distingir dos trams significatius. El
primer, del naixement fins a Xulilla, és munta-
nyenc i és on rep quasi tot el cabal. És també la
zona que menys profit se’n trau, perquè encara
és estret i en alguns punts inaccessible. El segon
tram, de Pedralba a la costa, discorre per una
plana on el riu s’aprofita per a regar els cítrics i
els horts de les comarques de Camp de Túria i
l’Horta de València.
5. El Túria es va desbordar, causà moltes destros-
ses i pèrdues humanes. Per a evitar noves catàs-
trofes es va desviar el seu curs pel sud de la ciu-
tat ampliant la seua capacitat a 5.000 m3
/seg. i a
més a més, riu amunt, als Serrans, es construí
l’embassament de Benaixeve.
6. El Palau de la Música, el parc de Capçalera i la
Ciutat de les Arts i de les Ciències
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. V ¡ Una família de llanders començà a cons-
truir joguets.
F ¡ La fàbrica es trobava a Dénia.
V ¡ Als anys trenta arribà a tindre 500 treballa-
dors.
F ¡ Sempre adquirien tres unitats de cada mo-
del de joguet.
V ¡ Els fundadors compraven joguets espa-
nyols i estrangers.
F ¡ Només construïen joguets de fusta.
2. Resposta model.
Perquè una la desmuntaven per a investigar
quins mecanismes i peces contenia i l’altra la
conservaven com a mostra.
1. Naix a Castelló de la Plana el 1903.
2. Estudia magisteri a Tarragona.
Lugo, Ortells, Sant Joan de Moró, València, Pal-
ma de Gandia, Benifaió.
3. Col·labora amb el setmanari El Temps. ¡ F
Forma part de la redacció del diari local La Pro-
vincia Nueva. ¡ V
No escriu en valencià. ¡ F
Escriu articles en El Mercantil Valenciano. ¡ V
Es relaciona amb altres mestres renovadors. ¡ V
4. El 1932.
Perquè senten les bases de l’ortografia del valen-
cià actual, el que utilitzem en els nostres escrits.
5. Sembra.
L’alumnat.
Amb altres escoles innovadores, la qual cosa
possibilitava l’intercanvi d’experiències.
Pensa un poc més
Resposta oberta.

1. • Té una superfície de 649 km2
i una població
de 16.638 habitants.
• Resposta model. No és una comarca poblada
perquè té molt poca població per a tota la su-
perfície que ocupa.
2. L’Alcora, Llucena, Atzeneta del Maestrat, les
Useres, Figueroles, Costur, Vistabella del Maes-
trat, Benafigos i Xodos.
3. La vall del riu Llucena.
4. Cereals, garroferes, oliveres i alguns arbres frui-
ters.
5. Llucena = plaça Major porticada
Vistabella del Maestrat = portal de sant Roc
l’Alcora = museu de Ceràmica
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Des del segle XIV.
2. Amb canyes, fang i joncs.
3. – La coberta amb dos pendents forma un angle
agut.
– És una casa menuda de planta quadrangular.
– Els feixos de jonc de la coberta estan entretei-
xits de baix cap a dalt.
– La porta d’entrada està situada cap a l’est.
4. L’andana és el pis de dalt de la barraca. Prime-
rament s’hi conservaven les collites
5. Cucs de seda. Per què es va desenvolupar la in-
dústria de la seda.
6. Perquè van eixir de la misèria en què havien vis-
cut fins aleshores.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
1. Conéixer diferents cultures, costums, tradicions
perquè el fet de tindre altres costums, no ens fa
éssers estranys sinó que tenim més coses a com-
partir i per aprendre els uns dels altres.
2. Mantindre els braços creuats o les mans a les
butxaques.
3. Països àrabs o a Orient ¡ Hem d’esperar que
ens done la mà la persona que es dirigix a nosal-
tres.
Àsia ¡ És una grosseria assenyalar una persona
amb el dit, s’ha de fer amb tota la mà.
Marroc ¡ Cal evitar tant com es puga dir el nú-
mero cinc (en àrab, “khamsa”): es considera
que porta mala sort.
4. No s’ha d’apuntar ningú amb la sola de la saba-
ta: aquesta part de la vestimenta és la més baixa
i, per tant, la més bruta. Per això tampoc no s’-
ha de seure amb les cames creuades, atés que el
peu de la cama que està a la part de damunt
sempre apuntarà alguna persona.
5. S’han de llevar les sabates i el barret en entrar
com a senyal de respecte i és convenient no en-
senyar les cuixes; als temples hindús s’ha d’evi-
tar qualsevol objecte de cuir.
Pensa un poc més
Resposta oberta.
3. 1905 ¡ Es crea el Museu Valencià del Joguet
d’Ibi.
1984 ¡ Comencen a fabricar xicotets joguets de
llanda de manera artesanal.
1990 ¡ L’empresa Payà cedix els joguets a l’a-
juntament d’Ibi.
4. Es troba en la planta alta de la Casa Gran. Reu-
nix una variada mostra de 444 joguets.
5. N’hi ha joguets que descriuen moviments rota-
toris, d’altres que representen el món rural i na-
tural, i també vaixells i avions. Podem visitar la
sala dels trens, la sala de la velocitat i contem-
plar personatges que representen el món urbà
amb els seus objectes, imatges, autobusos, tram-
vies, bombers, caricatures i acudits. També s’hi
reproduïx l’entorn domèstic: els mobles de la
casa, objectes de parament, accessoris, vidrioles,
etc. Finalment es poden contemplar diferents
instruments musicals de joguet: tambors, so-
nalls, trompetes…
Pensa un poc més
Resposta oberta.
Solucions

Comprensiý lectora

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Comprensiý lectora

Similar to Comprensiý lectora (20)

More from Santiago Campos zurano

More from Santiago Campos zurano (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Comprensiý lectora