Llista de mamífers amb la seva descripció que podem trobar a la Serra de Rubió (Rubió, Anoia, Catalunya).
Lista de mamiferos con su descripción que podemos encontrar en la Serra de Rubió (Rubió, Anoia, Cataluña)
List of mammals with their description can be found in the Serra de Rubio (Rubió, Anoia, Catalonia).
2. El porc senglar és l’animal més abundant de la
Serra de Rubió. Des de sempre n’hi ha hagut en
abundància, ja que aquesta espècie no té cap
depredador a la serra. Es caracteritza per tenir
les orelles i els ulls petits, el musell llarg, les
extremitats curtes, el cos curt i robust, el cap
gran i allargat i el pelatge dur i abundant.
El porc senglar s’amaga a les valls més
despoblades de la Serra, a les fresques zones de
la riera de Maçana, coberta d’una vegetació
espessa que els agrada molt. A les nits d’estiu
solen banyar-se i deixar nombroses marques de
fang. A la nit, que es quan surten més (rarament
se’n veuen de dia).
De vegades poden causar algun dany, ja que per
marcar territori els mascles graten a terra i
deixen nombrosos forats, de vegades en camps.
Actualment el porc senglar es pot caçar a la Serra
de Rubió, si bé, com a tot arreu, amb el permís
de caça.
3. El conill és un dels animals més abundants
de la Serra de Rubió. Poden viure tan en les
obagues com en els cantons solells. És
abundant, però té com a principal
depredador el porc senglar.
Els conills surten preferentment a la nit,
però quan ha acabat de ploure res els
impedeix de sortir a menjar herba fresca,
sobretot a primeres hores del dia, quan és
habitual veure’n.
Gairebé no hi ha accidents de trànsit amb
conills a la serra; a la mínima que senten
un soroll o veuen un cotxe de lluny
s’aparten, a diferència de les llebres.
Va causar alguns problemes en el passat,
quan els anys després de l’incendi forestal
del 1986 es va menjar pins petits re-
plantats per recuperar els boscos cremats.
4. La llebre és una espècie abundant a la
Serra de Rubió. La varietat de llebre que
hi ha a la Serra és la llebre europea (com a
tot Catalunya, amb l’excepció de les
comarques de l’extrem sud).
Li agraden els indrets boscosos on el sol
hi toca directament la major part del dia.
Com el conill, el seu principal depredador
és el porc senglar. A diferència del conill,
quan una llebre es troba un cotxe de cara,
en comptes de desviar-se al bosc,
continua camí endavant, fins que al final
es cansa i es desvia.
Té unes orelles llargues, que a simple vista
és la característica que més la diferència
del conill, que les té més curtes.
5. La guineu és un animal que
podem trobar a tot Europa en
abundància. A la Serra de Rubió
és normal veure’n, si bé no tant
com el conill o el senglar.
Solen sortir de nit, quan cacen.
De dia no és tan normal veure’n,
si bé no és impossible.
És molt ràpida, només veure o
sentir alguna cosa, en un tres i
no res ja l’has perdut de vista.
6. El cabirol és l’únic cèrvid que podem
trobar a la Serra de Rubió. A principis
del segle XX s’extingí i al final dels
anys 60 quedà reclòs a algunes valls
pirinenques. Després, amb les
reintroduccions dutes a terme per la
Generalitat el cabirol ha tornat a la
Serra de Rubió amb una població
estable.
El cabirol es pot veure tan de dia com
de nit; només es tracta de fer silenci.
A la primavera-estiu, el seu pelatge és
marronós, tornant-se grisenc a la
tardor-hivern.
7. L’esquirol el trobem a la Serra
de Rubió des de sempre i en
abundància. Els boscos de la
serra són un indret ideal per
aquesta espècie.
La prova a part de veure’ls de
que hi són, són les pinyes que
han rosegat, quedant així
completament pelades.
Surten de dia, i és molt
normal veure’n enfilant-se
als arbres.
8. El teixó és un animal
que sempre ha estat a
la Serra de Rubió, tot i
que no és gaire
abundant. Veure’n
algun no és gaire
habitual, però hi són.
Són fàcilment
identificables per les
bandes fosques del
cap.