Recull locucions i frases fetes.

2. 1
INDEX
INDEX...............................................................................................................................1
AIGUA ..............................................................................................................................2
ANIMALS.........................................................................................................................4
ANY ..................................................................................................................................9
BARBA .............................................................................................................................9
BOCA..............................................................................................................................10
BRAÇ ..............................................................................................................................12
CAMA .............................................................................................................................12
CAP .................................................................................................................................13
CARA..............................................................................................................................17
COLL...............................................................................................................................19
COLORS .........................................................................................................................20
COR.................................................................................................................................22
CUL .................................................................................................................................23
CURIOSES......................................................................................................................24
DENT ..............................................................................................................................25
DEU.................................................................................................................................26
DIT ..................................................................................................................................28
ESQUENA ......................................................................................................................29
LLENGUA ......................................................................................................................30
MÀ...................................................................................................................................31
NAS .................................................................................................................................35
NÚMEROS......................................................................................................................36
ORELLA .........................................................................................................................38
PA....................................................................................................................................39
PÈL..................................................................................................................................41
PELL................................................................................................................................42
PEU..................................................................................................................................43
PIT ...................................................................................................................................45
SANG ..............................................................................................................................45
ULL .................................................................................................................................46
UNGLA ...........................................................................................................................48
VIDA ...............................................................................................................................49

3. 2
AIGUA
1. aigua amunt: en direcció contrària al corrent de l’aigua
2. aigua avall : en la mateixa direcció de l’aigua.
3. aigua baixant: més avall en un pendent.
4. aigua morta: aigua empantanada.
5. aigua viva: aigua corrent.
6. espetec d’aigua: xàfec.
7. fil d’aigua: raig molt prim.
8. passat per aigua: inactual
9. ram d’aigua: xàfec.
1. acabar en aigua de figues: no arrivar a realitzar-se.
2. aigualir la festa : torbar desagradablement quelcom.
3. anar aigua avall: decaure
4. anar-se’n aigua avall: perdre’s.
5. anar-se’n a l’aigua: enfonsar-se, fracassar.
6. assemblar-se com dues gotes d’aigua: ésser idèntics.
7. ballar l’aigua als ulls: enlluernar mitjançant reflexos.
8. canviar l’aigua de les olives: orinar
9. caure aigua per l’amor de Déu: ploure molt.
10. ésser clar com l’aigua: ésser evident.
11. ésser del ram de l’aigua: ésser homosexual.
12. ésser el més calent a l’aigüera: restar sense fer.
13. ésser home a l’aigua: estar en una situació desesperada.
14. estar com el peix a l’aigua: estar còmode.
15. fer aigües: sucumbir.
16. fer venir aigua a la boca: despertar l’apetit.
17. garbellar l’aigua: fer feina en va.
18. mudar l’aigua al canari: orinar.
19. no trobar aigua a mar: ésser poc eixerit.
20. passar per aigua: rentar lleugerament.
21. pixar aigua beneïda: ésser molt devot.
22. portar/tirar aigua al mar: fer esforços en va.

4. 3
23. portar aigua al seu molí: encarrilar els afer propis.
24. prendre les aigües: fer cures d’aigües medicinals.
25. tirar una galleda d’aigua freda: desanimar.
26. tornar les aigües a mare: normalitzar.
27. tornar-se aigua poll: no arribar a realitzar-se.
28. treure el cap de l’aigua: superar les dificultats.
29. treure pols de sota l’aigua: obtenir impossibles.

5. 4
ANIMALS
1. al cant del gall: a la primera claror del dia.
2. al gall cantant: a la primera claror del dia.
3. al temps que les bèsties parlaven: en temps remot.
4. a peu de gat: silenciosament.
5. a peu i a cavall: valent-se de tots els mitjans.
6. aranya de forat: poc sociable.
7. bona nit, cargol!: dit quan quelcom s’ha acabat o perdut.
8. cap d’aviram: qualsevol au de corral.
9. cap d’estornell: persona d’idees poc consistents.
10. cara de merda d’oca: que indica poca salut:
11. com arengades/sardines al barril: estrets.
12. com formigues: en gran nombre.
13. com una anguila: escorredís.
14. com una aranya/guilla/guineu/xinxa: brut, pudent.
15. com una cotorra: xerraire
16. Com una cua de conill: curt.
17. com una cua de llebre/mostela/sargantana: llest.
18. com una mona: pelat
19. com un ànec/peix: mullat.
20. com un òliba/un mussol: solitari.
21. com una papallona: inconstant.
22. com una sardina: cremat.
23. com un ase: sense intel·ligència.
24. com un ase mort: feixuc.
25. com una serp: de manera sinuosa.
26. com un bacallà: sec.
27. com un cuc: arrupit.
28. com un esquirol: belluguet.
29. com un estornell: molt espavilat.
30. com un gat vell: esquerp.
31. com un gos: dòcil.
32. com un gos amb un os: content.

6. 5
33. com un gos sense collar: independent, lliure.
34. com un gripau: lleig.
35. com un indiot/paó: estufat.
36. com un llangardaix: estirat, estès, ajagut.
37. com un lleó: amb feresa.
38. com un marrà: tossut.
39. com un ós: pelut.
40. com un pollet: arraulit.
41. com un porc/una truja: gras, grassa.
42. com un ruc: carregat.
43. com un ull de peix: transparent, clar.
44. conill de guix: persona que és menys del que aparenta.
45. cuca de forat: tímid.
46. cul de gallina: arrugat d’un sargit o pedaç.
47. de color d’ala de mosca: de color indefinit.
48. de color de gos com fuig: de color indefinit
49. el temps de les vaques grasses: temps d’abundància.
50. el temps de les vaques magres: temps de pobresa.
51. en conill: nu.
52. entre les banyes d’un toro: en una situació compromesa.
53. entre les potes del cavall: a mercè dels atacs.
54. fosc com una gola de llop: molt fosc.
55. gallina mullada: covard.
56. gat amagat: intenció oculta.
57. gata maula/moixa: hipòcrita.
58. gat dels frares: bromista.
59. gat de mar: aprenent de mariner.
60. gat de vint ungles: lladre.
61. gat escaldat: escarmentat.
62. gat vell: experimentat.
63. i un be (negre)!: expressió de negació o desmentiment.
64. joc bèstia: afer incongruent.
65. llàgrimes de cocodril: fals penediment.
66. llengua d’escorpí/d’escurçó:detractor.

7. 6
67. lleuger com una daina: àgil, lleuger.
68. llop de mar: mariner.
69. mala bèstia/cuca: persona de mals sentiments.
70. més curt que una cua de conill: curtíssim.
71. més delicat que ungla d’ase: poc delicat.
72. més ric que un grill: molt ric.
73. més viu que l’arna: molt espavilat.
74. mosca!: expressió per indicar certa temença.
75. mosca morta: de posat inofensiu.
76. negre com el corb: molt negre.
77. nit del lloro: nit de disbauxa.
78. ocell de gàbia: persona que surt poc de casa
79. ocell de nit: persona que surt molt de nit.
80. ocell de pas: sense residència habitual.
81. ocell de rapinya: lladre.
82. orgue de gats: enrenou i confusió.
83. peix al cove: expressió per indicar la consecució de persona important.
84. peix gros: persona important.
85. pell de gallina: esborronament.
86. quan les gallines trauran dents: mai.
87. quan les gallines pixin: mai.
88. sense dir ni ase ni bèstia: sense dir res.
89. una rata sàvia: pedant.
90. un colló de mico: exp. Que indica negació o incredulitat.
1. afluixar la mosca: pagar.
2. agafar el bou per les banyes: arr4iscar-se fins a l’extrem.
3. agafar el gat: beure alcohol en excés.
4. agafar la mona: beure alcohol en excés.
5. agafar peix: aconseguir el guany o resultat esperat.
6. agradar el bacallà: ésser addicte al sexe amb dones.
7. alçar la llebre: cr4idar l’atenció sobre un afer.
8. anar al llit com les gallines: anar a dormir molt d’hora.
9. anar amb seny de bèstia vella: prevenir-se.

8. 7
10. aquesta albarda, per un altre ase: expressió de refús.
11. arrapar-se com una llagasta: enganxar-se.
12. buscar les puces: importunar.
13. caminar a pas de tortuga: caminar lentament.
14. carregar las cabres: donar les culpes.
15. caure a les urpes del llop: trobar-se en situació perillosa.
16. caure del burro/ruc: desenganyar-se.
17. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.
18. córrer la rata: tenir gana.
19. deixar algú per als gossos: desprestigiar-lo.
20. demà hi haurà pops a plaça: es diu quan algú es grata el cul.
21. dir el nom del porc: insultar.
22. donar garses per perdius: ensarronar.
23. donar gat per llebre: ensarronar.
24. donar menja els cucs: ésser enterrat.
25. donar mico: donar una resposta desagradable.
26. donar peix al gat: afavorir murmuracions o malvolences.
27. donar peixet: tàcvtica de simular afavorir l’adversari.
28. dormir com un peix: dormir profundament.
29. dormir la mona: dormir després d’una borratxera.
30. enganxar-se com una llagasta: ésser empalagós.
31. ésser el capità aranya: qui fa actuar però no participa.
32. ésser el gos d’algú: obeir-lo cegament.
33. ésser mes puta que les gallines: ésser molt astut.
34. ésser una aranya: saber treure guanya de tot.
35. ésser una arna/ un bon peix: ésser astut.
36. ésser una olla de cargols/grills: ésser u n enrenou.
37. ésser una paparra: ésser enganxós, pesat.
38. ésser un cap de pardals: ésser d’idees poc consistents.
39. ésser un cavall desbocat: ésser desmesurat en els hàbits.
40. ésser un poll resucitat: ésser un nou ric.
41. estar el cel de les oques: badar.
42. estar com el gat i el gos: estar en enemistat permanent.
43. estar com el peix a l’aigua: estar còmode.

9. 8
44. estar com un peix al rostoll: estar incòmode.
45. esvalotar el galliner: posar desordre.
46. fer l’ànec: morir.
47. fer-se la part del lleó: acaparar.
48. fer volar coloms: il·lusionar-se.
49. haver-hi moltes maneres de matar puces: molts mitjans.
50. haver mamat llet de cabra: ésser molt entremaliat.
51. matar el cuc: prendre un refrigeri.
52. matar el vedell gras: celebrar amb grans despeses.
53. matar l’aranya: entretenir-se.
54. menjar el pa de l’ase: viure a costa d’altri.
55. mudar l’aigua al canari: orinar.
56. no cantar gall i gallina: ésser oblidat.
57. no ésser ni carn ni peix: ésser indefinble.
58. no fer mal a una mosca: ésser inofensiu.
59. no menjar-se les rates (quelcom): ésser ben utilitzat.
60. no valer un pet de conill: ésser menyspreable.
61. perdre bous i esquelles: perdre-ho tot.
62. pintat la cigonya: ensarronar.
63. pujar/valer més el farciment que el gall: fer molta despesa en coses poc
importants.
64. què sap el gat de fer cullees? dit a algú inepte.
65. quina mosca t’ha picat?: dit estranyant-se de quelcom.
66. saber on jeu la llebre: ésser llest.
67. saltar la llebre:descobrir un secret.
68. somniar perdius: fantasiar.
69. tallar el bacallà: manar.
70. tenir/dur la mosca: estar empipat.
71. tractar com un gos: maltractar.
72. treure el gat del sac: sortir de dubtes.
73. treure’s/ventar-se les mosques: saber espavilar-se.
74. valer més la salsa que el peix: fer molta despesa en coses poc importants.
75. veure l’orella al llop: trobar-se en perill.
76. voler la mare i els pardalets: voler-ho tot.

10. 9
ANY
1. any de traspàs: bixest.
2. anys i panys: molt de temps.
3. del’any vuit: molt antic.
4. l’any de la Mariacastanya: temps remot, antany.
5. l’any de la neu/ de les tàperes: temps imprecís.
6. l’any de la picor/l’any quinze/xeix: mai: temps remot.
7. l’any d’en Quirze: mai.
8. l’any tiurany: temps remot.
1. portar bé els anys: no aparentar l’edat que es té.
2. tenir els anus de Matusalem: ésser molt vell.
3. tenir (x) anys i les dents: sobrepassar l’edat que es té.
BARBA
1. a les barbes: davant d’algú.
2. barba a barba: l’un davant de l’altre.
3. per barba: per persona.
1. fer la barba: afaitar-se.
2. fer a algú la barba en eixut: emparar-se del que algú pretén.
3. fer/tocar la barbeta a algú: afalagar.
4. fer-se la barba d’or: enriquir-se.
5. fer sortir barba: impacientar.

11. 10
BOCA
1. a boca de fosc/nit: en començar a fer-se de nit.
2. a boca de canó: molt a prop.
3. amb el menja a la boca: tot seguit acabant de menjar.
4. amb la boca oberta: sorprès.
5. boca del cor: estómac.
6. de boca: sense convicció, fingidament, per compliment.
7. de bocadents, de bocaterrosa: de cara a terra.
8. fluix de boca: indiscret.
9. moll de boca: indiscret.
10. vent de boca: paraules vanes.
1. badar la boca al vent: no tenir res per menjar.
2. cloure la boca: callar.
3. córrer de boca en boca: divulgar-se.
4. cosir-se la boca: imposar-se silenci.
5. deixar amb la paraula a la boca: no deixar acabar de parlar.
6. deixar amb un pam de boca: sorprendre.
7. dir a boca: dir parlant, no per escrit.
8. dir amb tota la boca: parlar obertament, publicar.
9. donar gust a la boca: dir tot el que es vol.
10. escalfar-se de boca: dir despropòsits.
11. ésser una boca de trons: ésser molt cridaner.
12. ésser una boca d’infern: ésser blasfemador.
13. ésser una boca d’or: ésser eloqüent.
14. fer boca: desvetllar l’apetit.
15. fer de la boca cul: no complir la paraula donada.
16. fer-se la boca aigua: delir-se.
17. fer venir aigua a la boca: delir-se.
18. florir-se al pa a la boca (d’algú):ésser molt callat.
19. haver d’omplir moltes boques: haver de mantenir molta gent.
20. no badar boca: no parlar.
21. no saber treure’s les paraules de la boca: parlar amb dific.

12. 11
22. no tenir boca per: no gosar dir.
23. no tenir prou boca: no bastar a dir.
24. obrir la boca: parlar.
25. obrir la boca a algú: fer-lo parlar.
26. posar la mel a la boca: fer desitjar alguna cosa.
27. posar-se algú a la boca: anomenar-lo.
28. respirar per boca d’altri: parlar per compte d’un altre.
29. tancar/tapar la boca a algú: impedir de parlar.
30. tenir el menja a la boca: sentir com si s’acabés de menjar.
31. tenir sempre a la boca: parlar sovint de quelcom.
32. tornar a la boca. Retreure.
33. tractar a boca què vols: donar a algú tot allò que dedsitja.
34. treure de la boca: dir quelcom abans que un altre.
35. treure el fetge/la freixura per la boca: cansar-se molt.
36. treure’s el pa de la boca: privar-se del necessari.
37. venir a boca: dir.
38.

13. 12
BRAÇ
1. a pes de braços: amb els braços com a únic mitjà.
2. a torn de braç: sense ajuda mecànica.
3. braç a braç: ben avinguts.
4. braç de ferro: constant.
5. gent de poc braç: plebeus.
6. home de braç: forçut.
7. mort de braços: molt cansat
1. allargar els braços: abraçar.
2. anar de bracet, fer bracet: agafar-se pel braç.
3. donar el braç a tòrcer: deixar-se convèncer.
4. ésser el braç dret d’algú: secundar-lo.
5. estar amb els braços plegats: no fer res.
6. estirar més el braç que la màniga: excedir-se.
7. llançar-se als braços d’algú: abraçar-s’hi impulsivament.
8. rebre amb els braços oberts: rebre volenterosament.
9. tallar els braços: impedir d’obrar.
10. tenir el braç llarg: tenir poder molt ampli.
CAMA
1. cama a cama: empatats dos jugadors
2. cama ací cama allà: eixarrancat.
3. segament de cames: sensació de paràlisis per causa emocional.
4. una cama damunt de l’altre: inactiu.
1. anar-se’n amb la cua entre les cames: anar-se’n avergonyit.
2. carregar.se les cames a coll: anar caminant.
3. córrer amb les cames al cul: córrer molt.
4. haver a cames: atrapar corrent.
5. tocar la cama del mal: dir o fer quelcom que afecta molt.

14. 13
CAP
1. al cap i a la fi: finalment.
2. al cap i a l’últim: finalment.
3. amb el cap alt capalt: altiu, amb la cua dreta.
4. amb el cap sota l’ala: acovardit.
5. cap cot: taciturn, moix.
6. cap d’ala, cap de brot: persona eminent.
7. cap de meló/ ruc: persona de poca llestesa mental.
8. cap d’escarola: de cabells molt arrissats.
9. cap d’estornell: persona d’idees poc consistents.
10. capipota: nom general dels menuts del bou, vedella, etc..
11. cap pelat: calb.
12. cap per amunt: dret.
13. cap per avall: capgirat.
14. cap per Cap: en igualtat de circumstàncies.
15. cap sense barret: desassenyat.
16. cap viu/ull viu: alerta.
17. carregament de cap: encaparrament, amoïnament.
18. cop de cap: resolució brusca.
19. de cap: directament.
20. de cap a cap: en tota l’extensió.
21. de cap a peus: tot el cos.
22. de cap i de nou: de del principi.
23. d’un cap a l’altra: tot, enterament.
24. entre cap i coll: difícil de suportar.
25. pel cap alt: no excedint del nombre indicat.
26. pel cap baix: no menys del nombre indicat.
27. per cap: per persona.
28. rodament de cap: vertigen.
29. sense cap ni peus: sense sentit.
30. tants caps tants barrets: cadascú amb opinió distinta.
31. un cap de núvol: darrer vestigi d’una nuvolada.

15. 14
1. abaixar, acotar el cap: resignar-se.
2. alçar el cap: tenir força i coratge.
3. anar calent de cap: estar embriac.
4. anar-se’n amb les mans al cap: anar-se’n fracassat.
5. ballar pel cap: recordar vagament.
6. donar cap a (una cosa): acabar-la.
7. dur-ne més al cap que als peus: estar borratxo.
8. escalfar el cap: incitar.
9. escalfar-se el cap: fatigar-se mentalment.
10. ésser al cap del carrer: concloure una discussió.
11. ésser dur de cap: ésser poc intel·ligent.
12. ésser un cap buit: ésser poc assenyat.
13. ésser un cap calent: ésser exaltat.
14. ésser un cap de carbassa: tenir poca llestesa mental.
15. ésser un cap de fer petar brases: ésser exaltat.
16. ésser un cap de pardals: tenir idees poc consistents.
17. ésser un cap de suro: ésser poc intel·ligent
18. ésser un cap de trons: ésser un eixelebrat.
19. ésser un cap gros: ésser un saberut.
20. ésser un cap verd: ésser un eixelebrat.
21. ésser un mal cap: ésser desassenyat.
22. fer cloquejar el cap (a algú): atordir-lo.
23. fer dos caps: pegar.
24. fer el cap viu: vigilar.
25. fer un capmàs: englobar en un sol preu, pes etc.
26. fer un cap nou: pegar.
27. fer un cop de cap: prendre una resolució important.
28. ficar el cap al cove/a l’olla: entestar-se, obstinar-se.
29. haver-se’n d’estrènyer el cap: resignar-se.
30. inflar el cap: incitar amb intencions tendencioses.
31. lligar caps: fer entenedora una cosa.
32. no cabre el cap: no poder entendre.
33. no saber per quin cap posar-s’hi: estar indecís.
34. no saber quin cap li va al davant: ésser molt ignorant.

16. 15
35. no tenir cap ni centener: no conduir a res.
36. omplir el cap de cascavells: engrescar.
37. perdre el cap: perdre la raó
38. picar de cap: obrar precipitadament.
39. picar-se el cap: desesperar-se.
40. portar de cap: haver-se fet un propòsit.
41. posar un cap com tres quartans: atabalar a força de parlar.
42. prendre de cap d’esquila: ser objecte de comentaris dolents.
43. pujar els fums al cap: tenir molta vanitat.
44. pujar la sang al cap: irritar-se fortament.
45. rompre’s el cap: esforçar-se mentalment.
46. sortir cap per mans: venir just, no sobrar.
47. sortir fum del cap a algú: estar atabalat.
48. tallar caps: resoldre de manera expeditiva.
49. tapar el cap (a algú): perdre-li la confiança.
50. tenir el cap a llossar: no tenir prou enteniment.
51. tenir el cap als peus: no pensar assenyadament.
52. tenir el cap a tres quarts de quinze: ésser molt distret
53. tenir el cap buit: no tenir seny.
54. tenir el cap com un timbal: estar atabalat.
55. tenir el cap dur: tenir dificultats a aprendre les coses.
56. tenir el cap espès: no tenir claretat mental.
57. tenir el cap ple de fum: tenir idees poc consistents.
58. tenir el cap ple de grills: tenir idees poc consistents.
59. tenir el cap ple de pardals: ésser molt fantasiós.
60. tenir pardalets al cap: il·lusionar-se fàcilment.
61. tenir pel cap dels dits: ésser pràctic, expert, hàbil.
62. tirar pel cap (quelcom a algú): posar per barret, fer riota.
63. tirar-se de cap a les parets: desesperar-se.
64. tirar-se els plats pel cap: renyir.
65. tirar-s’hi de cap: emprendre quelcom de manera decidida.
66. trencar-se el cap: preocupar-se.
67. treure cap (a): tenir relació amb.
68. treure cap a carrer: tenir relació amb.

17. 16
69. treure del cap: dissuadir.
70. treure el cap: assistir un moment en algun lloc.
71. treure el cap de l’aigua: superar les dificultats.
72. treure el cap del fil: esbrinar l’origen.
73. treure’s del cap: oblidar.
74. treure’s del seu cap: inventar.
75. trobar barra de cap: interposar-se gran dificultat.
76. venir cap per mans: venir just.

18. 17
CARA
1. a cara o creu: sortejant.
2. a la car: directament.
3. amb bona cara: afablement.
4. cara a cara, cara per cara: l’un davant de l’altre.
5. cara de bon any: d’aspecte feliç i sa.
6. cara de circumstàncies: d’acord amb els esdeveniments.
7. cara de cul: cara ample i rodona.
8. cara de Judes: hipòcrita.
9. cara de jutge, cara de tres déus: cara que mostra severitat.
10. cara de mal atzar, mal conhort: cara que mostra contrarietat.
11. cara de merda d’oca: cara que indica poca salut.
12. cara de pasqua: cara que mostra alegria.
13. cara de pocs amics: cara d’aspecte antipàtic.
14. cara de pomes agres: cara d’aspecte descontent.
15. cara llarga: cara que mostra contrarietat.
16. de cara: favorable.
17. per (la bona) cara de: en atenció d’algú o d’alguna cosa.
18. sense cara ni ulls: sense sentit.
19. sense cara per senyar-se: molt prim.
1. anar-se’n cul batut i cara alegre: fracassar.
2. caure la cara (de vergonya): avergonyir-se.
3. desfer la cara ( a algú): bufetejar-lo.
4. donar la cara: comprometre’s
5. dur escrit a la cara: no poder dissimular.
6. escopir a la cara: menysprear.
7. estampar els cinc dits a la cara: bufetejar.
8. fer cara a tots els vents: canviar segons les circumstàncies.
9. fer carasses: fer ganyotes.
10. fer la cara: rentar, polir.
11. fer-s’ho a cara o creu: jugar-s’ho a l’atzar.
12. fer sortir els colors a la cara: fer avergonyir.

19. 18
13. fer una cara nova: pegar.
14. girar la cara (a algú): pegar-li.
15. llevar-se la careta: cessar de fingir.
16. mirar de cara: considerar atentament.
17. negar la cara: no voler saludar.
18. no saber on es té la cara: ésser molt ignorant.
19. no tenir cara para senyar-se: ésser molt prim.
20. omplir la cara de dits: bufetejar.
21. pagar amb la cara: deixar la veure una mala disposició.
22. passar la mà per la cara: afalagar.
23. plantar cara: enfrontar-se, oposar resistència..
24. quedar cul batut i cara alegre: avenir-se a ésser burlat.
25. rentar la cara: afalagar.
26. rentar la ara amb un drap brut: deixar content i enganyat.
27. rompre’s la cara: esforçar-se en gran manera.
28. saber fer totes les cares: fingir.
29. tenir ara de : atrevir-se a fer quelcom poc correcta.
30. tenir cara de bon any: mostrar-se satisfet.
31. tenir cara de maig: mostrar-se juvenil i fresc.
32. tenir cara de mans: tenir-la bona per a ser bufetejada.
33. tenir cara de merda d’oca: estar esgrogueït.
34. tenir cara de Pasqües: mostrar-se satisfet.
35. tenir cara d’ovella i urpes de llop: fingir ésser bo.
36. tenir ulls a la cara: veure-hi clar.
37. tirar en cara/per la cara: reprotxar.
38. trencar la cara a algú: pegar-li.
39. treure la cara: responsabilitzar-se.
40. treure la cara per algú: respondre dels fets d’algú.
41. treure la careta (a): descobrir el fingiment.
42. venir de cara (quelcom): presentar-se favorablement.
43. veure’s les cares: enfrontar-se en una qüestió personal.

20. 19
COLL
1. a coll: sobre la regió veïna del coll [=a collibè].
2. a collibè: seient cama ací cama allà sobre el coll d’algú.
3. ansa/nansa del coll: clavícula.
4. cop de coll: glopada, empassada.
5. de coll: de termini (dies).
6. entre cap i coll: difícil de supotar.
1. carregar-se les cames a coll: anar caminant.
2. estar amb l’aigua al coll: estar en una situació desesperada.
3. estar fins a la nou del coll: estar tip, cansat.
4. estar fins al coll: estar tip, cansat.
5. ficar coll avall: fer empassar.
6. ja n’hi ha prou, d’aquest coll: exp. per acabar insistències.
7. jugar-s’hi el coll: assegurar plenament.
8. mentir pel coll: mentir descaradament.
9. no passar del coll: sentir aversió.
10. no sentir-lo ni el coll de la camisa: parlar molt baix.
11. portar a coll: aguantar el pes d’una feina o responsabilitat.
12. portar sempre l’alforja al coll: prevenir-se.
13. posar-hi el coll: esforçar-se en una tasca.
14. posar el dogal al coll: fer acceptar la voluntat d’altri.
15. rompre’s el coll: morir d’accident.
16. tenir a mig coll: creure segura l’obtenció de quelcom.
17. tenir coll avall: creure segura l’obtenció de quelcom.
18. tenir el coll moll: ésser molt compassiu.
19. tòrcer el coll: morir.
20. trencar-se el coll/la nou del coll: morir d’accident.

21. 20
COLORS
1. a cavall de l’euga blanca: en dificultats econòmiques.
2. a les negres de nit: molt avançada la nit.
3. al roig (viu): calent fins a esdevenir roig.
4. blanc com la llet/neu: molt blanc.
5. de color: acolorit.
6. de color d’ala de mosca: de color indefinit.
7. de color de gos com fuig: de color indefinit.
8. de verdes i de madures: de característiques variadas.
9. en blanc: sense escriure, imprimir o marcar.
10. en blanc i negre: escrit.
11. groc com el safrà: molt groc.
12. groc com la cera: pàl·lid.
13. negra nit: sense gens de claror.
14. negre com el carbó/corb/quitrà/sutge: negre.
1. anar blau: no tenir ni un cèntim.
2. ballar amb la negra: tenir mala sort.
3. cagar encara verd: ésser massa jove.
4. caure el groc del bec: adquirir experiència.
5. clavar una blava. Mentir.
6. dir-ne de tots colors: parlar sense mirament.
7. dirne una de cada color: dir coses que no lliguen.
8. donar carta blanca a algú. Autoritzar.
9. ésser de pinyol vermell: ésser de mala mena.
10. ésser un cap verd: ésser eixelebrat.
11. fer-la blava: fer quelcom inconvenient.
12. fer un vestit de blavet: apallissar.
13. haver-hi un punt negre: existir una circumstància poc clara.
14. marxar en un cavall blanc: marxar sense pagar els deutes.
15. mudar de color: alterar-se el color de la cara.
16. no conèixer-ne el color: desconèixer.
17. no deixar res per verd: aprofitar-se de tot.

22. 21
18. passar-la negra: passar molts contratemps.
19. pujar els colors a la cara: ruboritzar-se.
20. quedar en blanc: no entendre res.
21. quedar verd: sorprendre’s molt.
22. que si son verdes, que si son madures: qui discuteix molt.
23. tant donar-se’n (quelcom) blanc com negre: ésser indiferent.
24. tenir bons colors: aparentar bona salut.
25. tenir el bec groc: mancar d’experiència.
26. tornar-se de tots colors: enrojolar-se.
27. trencar el color: empal·lidir.
28. veure l ulls verds: passar una situació desesperada.
29. veure-ho de color de rosa: jutjar amb optimisme.
30. veure-ho negre: presentar-se difícil alguna cosa.
31. veure-se’n de tots colors: passar tribulacions.
32. veure’s verd: trobar-se en dificultats.

23. 22
COR
1. a contracor: vencent un sentiment de repugnància.
2. amb el cor a la boca: sincerament.
3. amb el cor a la mà: confiadament.
4. boca del cor: estómac.
5. boca per amunt: ajagut de cara enlaire.
6. cobriment de cor: defallença.
7. cor de pedra: insensible.
8. de bon cor: volenterosament.
9. de cor a pensa: impulsivament.
10. de mal cor: de sentiments cruels.
11. per cor de: amb la intenció de, per tal de.
12. sense cor: de mals sentiments.
1. bastar cor: tenir valor.
2. caure les ales del cor: descoratjar-se.
3. descarregar el cor: confiar-se.
4. donar cor: encoratjar.
5. donar-se mal cor: anguniejar-se.
6. enganyar al cor: creure’s capaç de quelcom i no ésser-ne.
7. ésser dur de cor: ésser despietat.
8. estar amb l’ai al cor: expectar.
9. fer el cor fort: procurar de tenir valor.
10. fer un salt el cor: sobresaltar-se.
11. guanyar el cor de: atraure la benvolença.
12. no tenir cor de: no gosar.
13. obrir el cor: dir tot el que es pensa o se sent.
14. prendre el cor: fer.se un propòsit.
15. tenir cor de: tenir coratge per a fer quelcom.
16. tenir el cor com una llentilla: tenir po.
17. tenir el cor net: ésser innocent.
18. tenir mal de cor: notar sensació de buidor a l’estómac.
19. tenir un clau al cor: tenir un sentiment dolorós.

24. 23
20. tocar el cor a algú: commoure.
21. tractar a cor que vols: donar a algú tot allò que desitja.
22. trencar el cor: fer llàstima.
23. venir a contracor (quelcom): costar de fer.
24. veure’s amb cor de: tenir coratge, gosar.
CUL
1. al cul del sac: a la fi.
2. amb les cames al cul: corrents.
3. cul de gallina: arrugat d’un sargit o pedaç.
4. cul de got: imitació de pedres precioses, bijuteria.
5. cul de mal seient: belluguet.
6. cul obert: qui no tanca les portes al passar.
7. de cul arreres: retrocedint.
8. de cul per terra: en orris, malament.
1. al cul del sac trobar les engrunes: trobar les conseqüències.
2. anar de cul: atrafegar-se.
3. anar de cul per terra: decaure, quedar escurat.
4. anar-se’n cul batut i cara alegre: fracassar.
5. arrosdegarmel cul (per algún lloc): anar-hi sovint.
6. besar el cul (a algú: ser-li serf interessadament.
7. caure de cul: sorprendre’s en gran manera.
8. confondre el cul amb les témpores: no tenir idees clares.
9. córrer amb les cames al cul: córrer molt.
10. donar els tres cops de cul: declarar-se insolvent.
11. donar pel cul: fer algun mal a algú.
12. engegar a prendre pel cul: aviar a algú que es molest.
13. ésser el cul d’en Jaumet: ésser molt bellugadís.
14. ésser un cul de (cafè, església) : ésser assidu.
15. ésser un llepa culs: ésser serf per pròpia voluntat.
16. fer de la boca cul: no complir la paraula donada.
17. haver de fer cagar molts culs: haver de mantenir molta gent.

25. 24
18. llepar el cul: adular.
19. mullar-se el cul: arriscar-se.
20. néixer amb la flor al cul: ésser sortós en tot.
21. no haver vist culs en finestra: admirar-se de coses naturals.
22. no se li pot ficar un pinyó al cul: persona molt orgullosa.
23. no tenir cul per a seure: no parar un moment assegut.
24. perdre la clau del cul: tenir diarrea.
25. posar el cul com un tomàquet: apallissar.
26. posar-se de cul a la paret: mantenir-se contrari.
27. quedar cul batut i cara alegre: avenir-se a ésser burlat.
28. que una puta et bufi el cul! : aviar a algú de mala manera.
29. saber fer de tot, fora culs d’olla: aparentar saber molt.
30. tenir el cul llogat: treballar per altri.
31. tenir el cul pelat de fer quelcom: tenir-hi molta pràctica.
32. tocar el cul: apallissar.
CURIOSES
1. cafetera russa: andròmina poc útil.
2. de vilatenim: avar.
3. el darrer cagalló de la tira: poc important.
4. fum de formatjada: poc important.
1. ésser una escolà d’amén: no tenir criteri propi.
2. fer diego: tornar de cacera sense res.
3. fer forrolla: significar-se, donar-se importància.
4. portar els collons entre parèntesis: tenir cames arquejades.
5. tenir l’os bertran: mandrejar.
6. tenir molt de vent a la flauta: parlar molt.

26. 25
DENT
1. a cremadent: apressadament.
2. amb les dents: valent-se de tots els mitjans.
3. amb les dents esmolades: agressivament.
4. de dens enfora: fingidament.
5. prim de dent: poc menjador.
6. valent de dents: que fingeix valentia.
1. clavar les dents: mossegar.
2. deixar-hi les dents: arruïnar-se.
3. ensenyar les dents: enfrontar-se.
4. esmolar les dents: preparar-se per atacar.
5. ésser de bona dent: ésser molt menjador.
6. fer denteta: fer gruar.
7. fer-se les dents llargues: desitjar.
8. no passar de les dents: tenir aversió.
9. parlar entre dents: articular confusament les paraules.
10. perdre dents i queixals: empobrir-se.
11. petar de dents: tremolar fortament.
12. prendre a dents: posar tot l’esforç.
13. prendre el cel amb les dents: irritar-se fortament.
14. tenir (x) i les dents: sobrepassar l’edat que es té.
15. tenir les dents llargues: tenir ganes de menjar quelcom.
16. tenir totes les dents: tenir experiència.
17. voler agafar el cel amb les dents: ambicionar l’impossible.
18. voler agafar la lluna amb les dents: ambicionar l’impossible.

27. 26
DEU
1. amb l’ajuda de Déu: esperant que quelcom pugui acomplir-se.
2. amén de Déu: expressió perquè s’acompleixi quelcom.
3. cara de tres Déus: que mostra severitat.
4. com Déu mana: correctament.
5. de cal Déu: molt gran.
6. Déu hi faci més que nosaltres: impossibilitat de resoldre.
7. Déu i ajut/ajuda: molt d’esforç.
8. Déu me’n guard! : expressió per rebutjar de fer quelcom.
9. Déu n’hi do! : suficientment.
10. Déu us empari: fórmula d’excusa per no donar almoina.
11. Déu us ho pagui: expressió per donar les gràcies.
12. Déu volent: si no hi ha contratemps.
13. Déu vos guard: fórmula de salutació.
14. en nom de Déu: expressió de súplica.
15. gràcies a Déu: expressió per ha passat allò que s’esperava.
16. lloat sia Déu: expressió per donar les gràcies.
17. més pobre que un Déu te’n do: extremadament pobre.
18. per amor de Déu: per caritat.
19. per Déu: expressió de súplica.
20. sense encomanar-se a Déu ni al diable: sense reflexionar.
21. tal com Déu l’ha fet: nu.
22. un bé de Déu: en abundor.
23. valga’ns Déu: expressió de temença o sorpresa.
24. voler de Déu: miracle.
1. caure aigua per la mort de Déu: ploure molt.
2. Déu ajut quan: molt tard.
3. Déu em perdoni: excusa per haver dit una inconveniència.
4. Déu ho faci: expressió de desig perquè quelcom s’acompleixi.
5. Déu ho vulgui: expressió de desig perquè quelcom s’acompleixi.
6. Déu l’hagi perdonat: fórmula aplicada en anomenar difuntsw.
7. Déu nos en guard d’un ja esta fet: dit per plànyer-se d’una acció irreversible.

28. 27
8. Déu sap.........: es diu quan no hi ha certesa sobre quelcom.
9. Déu t’acompanyi i l’àngel bo: dita per desitjar sort.
10. Déu t’escolti: expressió del desig del que diu un altre.
11. donar l’ànima a Déu: morir.
12. posar-se bé amb Déu: confessar-se.
13. venir Déu a veure algú: ésser afortunat.
14. vés en nom de Déu: dit per engegar amicalment algú.

29. 28
DIT
1. curt de llengua però llarg de dits: poc parlador i aprofitat.
2. per llepar-se’n els dits: deliciós.
1. bufar-se els dits: tenir molt de fred.
2. caure dels dits: desplaure.
3. ésser llarg de dits: ésser lladre.
4. estampar els cinc dits a la cara: bufetejar.
5. fer córrer els dits: lladreguejar.
6. llepar-se’n els dits: trobar bo.
7. mamar-se els dits: posar-se el dit a la boca i xuclar.
8. marcar els cinc dits a la cara: bufetejar.
9. mossegar-se els dits: penedir-se.
10. no moure un dit: no fer res per aconseguir quelcom.
11. no saber quants dits té a la mà: ésser molt ignorant.
12. no veure-se’n als dits: vendre, desprendre’s ràpidament de.
13. omplir la cara de dits: bufetejar.
14. picar els dits: reprendre.
15. picar-se els dits: sortir perjudicat en una empresa.
16. posar el dit al forat/a la plaga: encertar.
17. posar el dit a l’ull a algú: tenir-li mania.
18. posar els cinc dits a la cara: bufetejar.
19. prendre els dits: agafar ràpidament.
20. tenir a la punta dels dits: estar a punt d’obtenir.
21. tenir dits: ésser hàbil en manipulacions delicadas.
22. tenir dos dits de front: tenir seny.
23. tenir la vista als dits: tenir el vici de tocar-ho tot.
24. tenir pel cap dels dits: ésser pràctic. expert, hàbil.
25. venir d’un dit: faltar poc.

30. 29
ESQUENA
1. esquena per esquena: adossats.
1. amidar l’esquena: apallissar.
2. arribar a la esquena: apallissar.
3. caure d’esquena: sorprendre’s en gran manera.
4. doblegar l’esquena: treballar.
5. fer esqueneta: doblegar-la per enfilar a algú´
6. passar la mà per l’esquena: afalagar.
7. penjar-se a la esquena d’algú: valer-se del seu esforç.
8. portar-ne molts penjats a l’esquena: haver de mantenir-los.
9. quedar-se amb la camisa a l’esquena: arruïnar-se
10. tenir la panxa a l’esquena: estar molt prim.
11. tocar l’esquena: pegar.
12. tombar-se d’esquena: posar-se en contra de.

31. 30
LLENGUA
1. amb un pam de llengua fora: molt cansat.
2. brou de llengua: enraonies.
3. curt de llengua però llarg de dits: poc parlador i aprofitat.
4. curt de llengua però llarg d’ungles: calla la mala intenció.
5. llengua d’escoroí: detractor.
6. mala llengua: detractor.
1. afluixar la llengua: parlar indegudament.
2. anar a llengües de la gent: ésser objecte de comentaris.
3. deslligar la llengua (a algú) : fer parlar.
4. donar la llengua al gat: donar-se per vençut.
5. donar llengua de : informar.
6. ésser fluix de llengua: ésser indiscret.
7. ésser llarg de llengua: ésser xerraire.
8. ficar-se la llengua a la butxaca/al cul: callar.
9. frenar la llengua: evitar parlar massa.
10. haver menjar llengua: no callar mai.
11. haver perdut la llengua: no dir res.
12. mossegar-se la llengua: fer un esforç per n o parlar.
13. no tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.
14. parlar amb llengua de plata: solucionar amb diners.
15. retenir la llengua: evitar parlar massa.
16. tenir a la punta de la llengua: oblidar momentàniament.
17. tenir la llengua llarga: parlar indiscretament.
18. tenir llengua: contestar descaradament.
19. tenir llengua de destral/escorpí/escurçó: calumnia.
20. tenir mala llengua: calumniar.
21. tenir trencat el tel de la llengua: parlar estridentment.

32. 31
MÀ
1. a mà alçada: sense ajut de regla ni compàs.
2. a mà armada: duent armes.
3. a mansalva, a mans salves: sense risc.
4. a mans besades: volenterosament, de gust.
5. a mans juntes: pregant.
6. a mans plenes: abundosament.
7. amb els trumfos a la mà: tenint seguretat de guanyar.
8. amb les mans darrera: molt pobre.
9. amb les mans netes: havent obrat correctament.
10. amb una mà al davant i una altra al darrere: molt pobre.
11. barret en mà: amb cortesia.
12. cop de mà: ajut.
13. curt de mans: poc treballador.
14. curt de vista i llarg de mans: fe el distret i és atrevit.
15. de baixa mà: bast, ordinari, groller.
16. de llarga mà: de fa molt de temps.
17. de mà de mestre: molt ben fet.,
18. de primera mà: previ a tota altre cosa.
19. de pròpia mà: personalment.
20. de segona mà: no nou.
21. de sotamà: dissimuladament.
22. mà a mà: dues persones soles.
23. mà de metge: remei.
24. mà dura: severitat, fermesa.
25. mà mestre: domini d’una matèria.
26. mà sobre mà: inactiu.
27. per mà de: mitjançant.
28. pla com (el palmell de ) la mà: pla, ras.

33. 32
1. alçar la mà: amenaçar com qui va a pegar.
2. alçar les mans al cel: implorar.
3. allargar la mà: donar la mà per saludar.
4. anar/passar de mà en mà: passar d’una persona a l’altra.
5. anar-se’n amb les mans al cap: anar-se’n fracassat.
6. anar-se’n amb les mans buides: anar-se’n fracassat.
7. anar-se’n la mà: excedir-se.
8. arribar a les mans: batre’s a cops.
9. carregar la mà: excedir-se.
10. caure de les mans: desplaure.
11. deixar de mà: desentendre’s.
12. deixar en bones mans: deixar en persona capacitada.
13. demanar la mà: sol·licitar en matrimoni.
14. descarregar la mà: pegar.
15. donar el peu i prendre la mà: treure avantatge.
16. donar un cop de mà: ajudar en algun treball.
17. durar al palmell de la mà: poder disposar de algú dominar-lo.
18. escapar-se de les mans: perdre una oportunitat.
19. ésser llarg de mans: que abasta fer molta feina.
20. estar amb les mans a les butxaques: estar inactiu.
21. estar amb les mans plegades: estar inactiu.
22. estar mà sobre mà: estar inactiu.
23. estar una mà damunt l’altra: estar inactiu.
24. fer a mans: lliurar directament, personalment.
25. fer ballmanetes: jugar a picar de mans.
26. fer manetes: besar la mà.
27. fer mans i mànigues: posar tots els possibles.
28. fer tocar amb la mà: donar proves evidents.
29. fotre mà (a algú) : tocar-lo amb desig carnal.
30. fregar-se les mans: mostrar-se satisfet.
31. guanyar per mà: anticipar-se a l’acció d’un altre.
32. guanyar la mà a la faixa: reservar-se, no dir-ho tot.
33. lligar (de peus) i mans: impedir d’obrar.
34. necessitar mà de metge: urgir una solució.

34. 33
35. no tenir prou mans: no bastar a fer.
36. obrir la mà: ésser generós.
37. passar la mà per la cara: afalagar.
38. passar la mà per la paret: no tenir diners.
39. passar la mà per l’esquena: afalagar.
40. poder donar-se la mà: avenir-se.
41. posar en mans de: encarregar.
42. posar mà en: intervenir.
43. posar les mans al foc: assegurar plenament.
44. posar mà a: posar-se a fer quelcom.
45. posar mans a l’obra: emprendre una tasca.
46. posar-se les mans al pit: obrar o dir segons la consciència.
47. rentar-se’n les mans: desentendre’s de quelcom.
48. saber-ne de cada mà: ésser molt hàbil.
49. saber os es té la mà dreta: tenir recte criteri.
50. senyar-se amb la mà dreta: tenir bon encert.
51. sortir-ne amb les mans al cap: treure un mal resultat de.
52. sortir amb les mans netes: no obtenir cap benefici il·legal.
53. sortir cap per mans: venir just, no sobrar.
54. tenir a la mà: ésser fàcil d’executar o d’obtenir.
55. tenir apamat: conèixer les peculiaritats (persona, situació).
56. tenir bones mans: tenir habilitat manual.
57. tenir entre mans: ocupar-se de quelcom.
58. tenir la mà blanca: ésser indulgent.
59. tenir la mà foradada: excedir-se en les despeses.
60. tenir la mà trencada (en quelcom): ésser molt hàbil i expert.
61. tenir les mans brutes: tenir culpa.
62. tenir les mans falagueres: tenir les mans promptes a pegar.
63. tenir les mans lliures: no tenir traves.
64. tenir les mans netes: ésser innocent.
65. tenir mà esquerra. saber fer les coses amb diplomàcia.
66. tenir manetes: ésser traçut.
67. tenir mans de fada/plata: tenir mans hàbils.
68. tenir on posar mà: tenir recursos suficients.

35. 34
69. tenir per la mà: tenir pràctica en quelcom.
70. tirar la pedra i amagar la mà: actuar d’amagat.
71. tornar-se’n amb les mans buides: no obtenir el que es pretén.
72. treure’s d’entre mans: desfer-se de quelcom.
73. trobar amb les mans a la pasta: sorprendre a algú fent quelcom.
74. untar les mans: subornar.
75. untar-se les mans: obtenir beneficis il·legals.
76. venir a les mans: barallar-se.
77. venir cap per mans: venir just.
78. venir a remà: ésser desavinent.
79. venir dretamà: ésser avinent.
80. voler agafar el cel amb les mans: ambicionar l’impossible.

36. 35
NAS
1. arran de nas: gairebé podent-ho tocar.
2. als nassos (de algú): davant d’algú.
3. davant dels nassos: gairebé podent-ho tocar.
4. nas a nas: l’un davant del altre.
5. pels nassos: barroerament.
6. sota el nas: molt a prop.
1. arrufar el nas: mostrar-se disconforme.
2. deixar amb un pam de nas: decebre.
3. fer de nas: mirar que fan els altres sense participar-hi.
4. ficar el nas: tafanejar.
5. mullar (a algú) el nas de saliva: avantatjar-lo.
6. no mocar-se amb mitja màniga: voler-ho tot en gran.
7. no veure-hi més enllà del nas: no ésser perspicaç.
8. riure per sota el nas: alegrar-se sense demostrar-ho.
9. sentir de nas: flairar, preveure.
10. tancar la porta pels nassos: despatxar de mala manera.
11. tenir nas: ésser perspicaç.
12. trencar-se el nas: donar-se un gran cop a la cara.
13. trencar nas a: tenir relació amb.
14. treure el nas: assistir un moment en algun lloc.
15. treure el nas per un forat: mirar sense deixar-se veure.

37. 36
NÚMEROS
1. amb els cinc sentits: posant-hi la màxima cura.
2. amb quatre queixalades: menjant ràpidament.
3. amb segona intenció: amb un propòsit amagat.
4. amb segones (de canvi): amb una intenció dissimulada.
5. a milers: molts, abundosament.
6. a quatre ulls: dos a soles.
7. a tres quarts de quinze: sense punualitat.
8. cada dos per tres: molt sovint.
9. cada vuit dies: setmanalment.
10. com dos i dos són quatre: indiscutiblement.
11. de cent els noranta-nou: la gran majoria.
12. de deu, nou: la gran majoria.
13. de dos en dos: fent parella.
14. de fa quatre dies: recent.
15. de l’any vuit: molt antic.
16. de vint-i-un botó: molt mudat.
17. entre quatre parets: tancat.
18. entre vuits i nous: per un o altre motiu.
19. en un tres i no res: instantàniament.
20. fonda de sisos: fonda d’ínfima categoria.
21. gat de vint ungles: lladre.
22. l’any quinze: mai
23. la quinta punyeta: lloc llunyà.
24. la setmana del tres dijous: mai.
25. més de quatre: bastants (persones o coses).
26. milhomes: fatxenda.
27. ni als mil: mai.
28. per un tres i no res: per cosa de poca importància.
29. set senalles, catorze anses: exacte.
30. tres per tu i dues per mi: favoritismes mutus.
31. tretze són tretze. Es diu de qui és molt tossut.
32. vuits i nous: coses sense importància.

38. 37
1. anar a tres quarts de quinze: no funcionar degudament.
2. arribar a les tres pedretes: trobar-se en situació extrema.
3. assemblar-se com dues gotes d’aigua: ésser idèntics.
4. a una altra porta en donen dos: dit per fer fora a algú.
5. cantar les quaranta: reprotxar.
6. caure de vint ungles: anar de cara a terra.
7. caure-hi de quatre potes: deixar-se convèncer o enganyar.
8. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.
9. cridar els quatre vents: esbombar.
10. dir quatre fàstics a algú: fer greus retrets.
11. dir quatre mots: dir el que es pensa.
12. donar cent voltes a algú: superar-lo.
13. d’un pet fer cent esquerdes: exagerar.
14. ésser cant Seixanta: on tot és desordre.
15. ésser de la primera volada: no tenir experiència.
16. ésser un zero a la esquerra: ésser inútil, sense valor.
17. estampar els cinc dits a la cara: bufetegar.
18. fer-se’n set pedres: pagar car.
19. ficar-s’hi de quatre potes: espifiar-la.
20. haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes: tenir experiència.
21. no fer cap any de tretze mesos: ésser voluble.
22. no tenir més que els set pams de terra: ésser pobre.
23. passar les quatre creus: complir els quaranta anys.
24. posar els cinc dits a la cara: bufetejar.
25. posar en quarantena: dubtat fins que es demostra la certesa.
26. prendre el número: fer algú objecte de burla.
27. saber més que el llibre de les set sivelles: saber molt.
28. saber més que set bisbes: saber molt.
29. sentir-se el setè cel: gaudir.
30. tenir el cap a tres quarts de quinze: estar distret.
31. tenir quatre/algunes paraules: discutir.
32. tenir sempre un sis o un as: queixar-se sempre.
33. xerrar per setze: parlar massa.

39. 38
ORELLA
1. a cau d’orella: ran de l’orella.
2. escalfada d’orelles: forta reprimenda.
3. fregada d’orelles: forta reprimenda.
1. afalagat l’oïda: dir coses que resultin agradoses.
2. anar calent d’orelles: estar embriac:
3. anar orella baix: apocar-se, acovardir-se.
4. bufar a l’orella. Suggerir.
5. donar orella: escoltar.
6. dormir amb l’orella dreta: vigilar.
7. dreçar les orelles: escoltar.
8. ensenyar l’orella: no saber dissimular.
9. entrar per una orella i sortir per l’altre: desatendre.
10. ésser dur d’orella: ésser (una mica) sord.
11. ésser tot orelles: escoltar amb interès.
12. estirar les orelles: renyar.
13. fer orelles (de pam): escolar amb atenció.
14. fer orelles de cònsol: desatendre.
15. fer orelles de marxant: desatendre.
16. fer un pam d’orelles: escoltar àvidament.
17. obrir les orelles a: escoltar amb atenció.
18. obrir l’orella a: disposar-se a acollir algú o quelcom.
19. parar orella a: escoltar amb interès.
20. penjar-se a les orelles d’algú: fer-li oir una queixa.
21. prestar orella a: escoltar favorablement.
22. tancar l’orella a: no voler fer cas.
23. tapar-se les orelles: no voler fer cas.
24. tenir les orelles a cal ferrer: no atendre.
25. tenir (les parets) orelles: haver-hi perill d’ésser escoltat.
26. treure’s la son de les orelles: espavilar-se.
27. venir a orelles: sentir a dir.
28. veure l’orella al llop: trobar-se en perill.
29. veure’s les orelles: sentir-se fort.
30. xiular les orelles: tenir indicis vagues.

40. 39
PA
1. com pa i mel: de manera escaient.
2. de pa beneit: bonatxàs.
3. de pa d’àngel: molt bona persona.
4. de pa de pessic: molt bona persona.
5. de pa de figa: de poca importància.
6. de pa i raves: de poca importància.
7. de pa sucat amb oli: de poca importància o valor.
8. el nostre pa de cada dia: allò que és habitual.
9. més llarg que un dia sense pa: inacabable.
10. pa de noces: primer temps de matrimoni.
11. pa de vida: dit de l’Eucaristia.
12. per suca-hi pa: deliciós.
13. per un tros de pa: per un guany.
1. anar al darrere amb un pa calent: donar per perdut.
2. anar-se’n (quelcom) com pa beneit: vendre’s fàcilment.
3. de quin pa fa rosegons: dit a qui menysprea quelcom valuós.
4. donar pa i peres: pegar.
5. ésser bo com el pa: ésser molt bo.
6. ésser el nostre pa de cada dia: esdevenir-se sovint.
7. ésser més llarg que un dia sense pa: durar molt.
8. ésser pa i nous: resultar fàcil.
9. fer els arbres pans de crostons: haver-hi abundància.
10. fer sopes cadascú del seu pa: atenir-se a las onseqüències.
11. fer un pa com unes hòsties: esguerrar.
12. florir-se el pa a la boca (d’algú): ésser molt callat.
13. guanyar-se el pa: treballar per a viure.
14. haver-n’hi per a pa i per a sal: abundar.
15. malaguanyat pa que menja: exp. Per descriure algú gandul.
16. menja el pa de l’ase: viure a costa d’altri.
17. menja pa de cony: viure del comerç carnal de una dona.
18. negar el pa i la sal (a algú): no voler tenir-hi tractes.
19. no fer mal sinó al pa que menja: ésser inofensiu.

41. 40
20. no menjar pa (quelcom): no ocasionar cap despesa.
21. no tenir ni molla ni crostó: no tenir sentit.
22. no tenir un pa a la post: no tenir res.
23. partir-se el pa i la sal: avenir-se.
24. perdre el pa i el paneret: no ocupar-se en res de profit.
25. portar un pa sota l’aixella: ésser proveït d’allò necessari,
26. posar més pa que formatge: donar massa importància.
27. prendre el pa a algú: fer-li perdre el mitja de subsistència.
28. saber el pa que s’hi dona: conèixer bé una situació.
29. tenir el pa assegurat: tenir resolta la qüestió econòmica.
30. tenir pa a l’ull: no veure allò que es patent.
31. tenir prou pa tallat: tenir prou feina per fer.
32. tocar el crostó: pegar, maltractar.
33. treure’s el pa de la boca: privar-se del necessari.

42. 41
PÈL
1. a contrapèl: vencent un sentiment contrari.
2. a repèl: contra la voluntat.
3. al pèl: de manera convenient.
4. a pèl i a repèl: completament.
5. de pèl a pèl: nu.
6. d’un pèl: gairebé.
7. en pèl: nu.
1. lluir el pel: tenir bon aspecte.
2. mudar de pèl: canviar de condició.
3. no tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.
4. no tenir un pèl de ...: no ésser gens....
5. passar a pèl i a repèl: enganyar.
6. posar els pels de punta: exasperar.
7. prendre el pèl: fer algú objecte de burla.
8. trobar pèls: fer objeccions.
9. trobar pèls als ous: fer objeccions inmotivadas.
10. venir al pèl: escaure.
11. venir a repèl: costar de fer.
12. venir d’un dit: faltar poc.

43. 42
PELL
1. amb la pell i l’os: molt prim.
2. de la pell d’en Carnestoltes: bromista.
3. de la pell del diable/ Barrabàs: entremaliat.
4. de pell dura: resistent.
5. dins la pell d’algú: en el seu cas.
6. fi de pell: susceptible.
7. mala pell: persona malvada.
8. pell de gallina: calfred, esgarrifança.
1. canviar de pell: transformar-se.
2. deixar-hi la pell: perdre-ho tot o morir en una empresa.
3. donar-se per la pell: sentir-se fracassat.
4. dur molta pell morta: estar de broma.
5. ésser dur de pell: ésser insensible.
6. ésser la pell, del llop: ésser inevitable, no tenir remei.
7. estar a la pell d’algú: posar-se en circumstàncies d’altri.
8. fer tiretes de la pell d’algú: criticar-lo.
9. girar la pell: transformar-se.
10. jugar-s’hi la pell: posar-se en perill extrem.
11. llevar la pell (a algú): criticar.
12. mudar la pell: transformar-se.
13. no cabre a la pell: sentir-se molt satisfet.
14. no tocar la camisa a la pell: tenir po.
15. pagar amb la pell: morir a causa d’una acció deliberada.
16. posar la pell de gallina: estremir, esborronar.
17. posar la pell en remull: preparar per a un esdeveniment.
18. salvar la pell: escapar d’un perill de mort.
19. tenir la pell dura: no emmalaltir fàcilment.
20. tenir la pell gruixuda: no avergonyir-se, ésser cínic.

44. 43
PEU
1. a peu: caminant.
2. a peu coix: posant solament un peu a terra.
3. a peu de gat; silenciosament.
4. a peu descalç: sense calçat.
5. a peu dret: mantenint-se sobre ambdós peus.
6. a peu eixut/sec: sense mullar-se els peus.
7. a peu ferm: de manera decidida.
8. a peu fiter: sense moure’s.
9. a peu forçat: amb condicions fixades per endavant.
10. a peu i a cavall: valent-se de tots els mitjans.
11. a peu pla: sense cap desnivell.
12. a peus junts: sense dubtar.
13. a rampeu de: arran de.
14. al peu de: a la base de.
15. al peu de la lletra: atenint-se exactament allò expressat .
16. al peu mateix: ran de la base.
17. amb bon peu: de manera encertada.
18. amb els peus: contràriament a la raó o norma.
19. amb peus de plom: de manera cautelosa.
20. amb un peu (o una cama) enlaire: disposant a viatjar.
21. amb un peu a dins i un a fora: inestable.
22. de peu de banc: sense fonament.
23. en peu de guerra: disposat a la guerra.
24. estàtua amb peus d’argila: personalitat fàcil de vulnerar.
25. més vell que l’anar a peu: antiquíssim.
26. mort de peus: molt cansat.
27. sense cap ni peus: sense sentit.
1. allargar més els peus que els llençols: excedir-se.
2. anar amb els peus plans: prevenir-se.
3. anar amb peus de plom: prevenir-se.
4. anar amb una sabata i una espardenya: vestir descuradament.

45. 44
5. arrossegar-se els peus: humiliar-se.
6. ballar amb un peu: saltar de content.
7. besar els peus: venerar.
8. calçar el mateix peu: ésser del mateix tarannà.
9. caure l’ànima als peus: tenir una gran decepció.
10. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.
11. defensar a peu i a cavall: utilitzar tots els mitjans.
12. demanar permís a un peu per moure l’altre: ésser lent.
13. dir peus de porc (a algú): insultar-lo.
14. donar el peu i prendre la mà: treure avantatja.
15. dur-ne més al cap que als peus: estar borratxo.
16. estar al peu del canó: perseverar en una tasca.
17. estar amb un peu a l’estrep: estar disposat a marxar.
18. estar amb un peu enlaire: neguitejar-se.
19. fer (quelcom) amb els peus: fer-ho malament.
20. ficar els peus a la galleda: espifiar-la.
21. no saber on posar el peus: sentir gran satisfacció.
22. parar els peus: oposar-se a l’actitud o actuació d’algú.
23. pensar amb els peus: prendre una resolució equivocada.
24. posar el peu a rotlle: constrènyer, fer creure.
25. posar els peus plans: obrar amb cautela.
26. posar-se, saltar de peus a terra: llevar-se.
27. pujar-hi de peus: assegurar plenament.
28. quedar amb un peu enlaire: sorprendre’s molt.
29. saber de quin peu es dol: conèixer bé algú.
30. saber cadascú on posa els peus: tenir recte criteri.
31. segar l’herba sota els peus: interferir en benefici propi.
32. sortir amb els peus endavant: ésser dur a enterrar.
33. tenir el peu al coll (a algú): reduir a la impotència.
34. tenir el peu a la fossa: estar en perill imminent de mort.
35. tenir (estar amb) u peu a l’estrep: estar a punt de marxar.
36. tenir un peu dins: intervenir en quelcom
37. tocar de peus a terra: veure la realitat de les coses.
38. treure els peus de solc: sortir de la raó.

46. 45
39. trobar sabata de son peu: rebre la rèplica adequada.
40. voler la cuina a peu pla: no voler dificultats.
PIT
1. caixa del pit : tòrax.
2. agafar pit: agafar coratge.
3. eixamplar-se el pit: sentir-se alleujat.
SANG
1. a sang calenta: solta a l’efecte d’una impressió.
2. a sang i a foc: matant i destruint.
3. de sangs calentes: impetuós.
4. sang blava: llinatge noble.
5. sang freda: serenitat.
6. un duel a primera sang: duel que cessa a la primera ferida.
1. bullir la sang: irritar-se.
2. córrer la sang pels carrers: haver-hi molts morts.
3. deixar sense una gota de sang a les venes: aterrir.
4. encendre’s la sang: irritar-se.
5. fer-se mala sang: preocupar-se.
6. glaçar la sang a les venes: horroritzar-se.
7. no tenir sang a les venes: ésser excessivament plàcid.
8. portar quelcom a la sang: tenir un tret o aptitud innat.
9. pujar la sang al cap: irritar-se fortament.
10. suar sang: patir enormement.
11. tenir les sangs calentes: ésser fàcilment exaltat.
12. vessar llàgrimes de sang: tenir remordiment.

47. 46
ULL
1. a cop d’ull: segons la primera impressió.
2. a (bell) ull: sense comptar, pesar o mesurar.
3. a ull nu: sense auxili de cap lent.
4. a ulls clucs: sense necessitat
5. a ulls veients: de manera visible.
6. als ulls de: segons com algú veu o considera les coses.
7. amb els ulls fora del cap: exaltat, horroritzat.
8. amb els ulls negats: plorós.
9. amb les llàgrimes als ulls: plorós.
10. amb uns ulls com unes taronges: admirat.
11. caient d’ulls: manera habitual d’abaixar els ulls.
12. cop d’ull: mirada ràpida.
13. de cua d’ull: amb malfiança.
14. de reüll: amb malfiança.
15. en un batre d’ulls: instantàniament.
16. en un girar d’ulls: instantàniament.
17. en un tancar i obrir d’ulls: instantàniament.
18. l’ull del cul de les quaranta arrugues: el forat del cul.
19. sense cara ni ulls: sense sentit.
20. un ull de la cara: preu exorbitant.
21. un ull de vellut: morat a conseqüència d’un cop.
1. ballar l’aigua als ulls: enlluernar per mitjà de reflexos.
2. beure’s amb els ulls: mirar àvidament.
3. caure a l’ull: agradar.
4. caure la bena dels ulls: desenganyar-se.
5. clavar els ulls: mirar fixament.
6. cloure els ulls: morir.
7. cloure l’ull: endormiscar-se.
8. cremar-se els ulls: aplicar-se molt amb una feina.
9. deixar-hi els ulls: no cansar-se de mirar quelcom.
10. donar una ullada: vigilar.

48. 47
11. donar un cop d’ull: vigilar.
12. dormir amb els ulls oberts: vigilar.
13. entrar pels ulls: agradar visualment.
14. entrar per l’ull dret: ésser agradable.
15. ésser de l’ull del vent: ésser intel·ligent.
16. ésser la nina dels ulls: ésser la persona estimada.
17. ésser tot ulls: mirar amb gran atenció.
18. ésser un ull de poll: ésser insuportable.
19. estar fins els ulls: estar tip, cansat de suportar.
20. fer canalera els ulls: plorar molt.
21. fer els ulls grossos: tolerar.
22. fer/picar l’ullet: fer senyal a algú cloent un ull.
23. fer l’ull viu: espavilar-se.
24. fer un acluca l’ull: dormir una estona.
25. fer un pam d’ulls: vigilar molt.
26. fer uns ulls com unes taronges: obrir-los exageradament.
27. fer un ull de vellut: apallissar.
28. girar els ulls en blanc: deixar veure el blanc dels ulls.
29. mirar de bon ull: acollir amb simpatia.
30. mirar de cua d’ull: mirar dissimuladament.
31. no perdre d’ull: vigilar, estar alerta.
32. no tenir ull per: no poder suportar veure.
33. no tenir una creu per tapar-se un ulls: no tenir res.
34. no treure l’ull: espiar.
35. no veure-hi de cap ull: sentir gran satisfacció.
36. obrir el ulls: vigilar.
37. obrir els ulls a algú: fer-li veure la realitat.
38. obrir els ulls a la llum: néixer.
39. passar per ull: esquitllar-se, passar desapercebut.
40. plorar amb un ull: no doldre’s gaire de quelcom.
41. qui pogués plorar amb els seus ulls: es plany indegudament.
42. tancar els ulls (a): no voler saber o veure quelcom.
43. tancar els ulls (a algú): assistir-lo en el moment de morir.
44. tancar els ulls a la llum: morir.

49. 48
45. tenir bon ull: encertar.
46. tenir cop d’ull: encertar.
47. tenir el ulls al clatell: no saber veure el que es patent.
48. tenir mal ull: no encertar.
49. tenir pa a l’ull: no veure allò que és patent.
50. tenir pega als ulls: no veure-hi clar.
51. tenir ulls a la cara: veure-hi clar.
52. tenir una bena als ulls: no veure el que és patent.
53. tenir una lleganya a l’ull: no veure clar un afer.
54. tenir un ull de pol al cervell: no tenir prou seny.
55. tirar-se terra als ulls: perjudicar-se un mateix.
56. treure la bena del ulls: desenganyar.
57. treure’s els ull: criticar-se.
58. veure de bon ull: aprovar, simpatitzar.
59. veure de mal ull: desaprovar.
60. veure els ulls verds: passar una situació desesperada.
UNGLA
1. més delicat que ungla d’ase: molt poc delicat.
1. aferrar-se d’ungla : agafar-se fort.
2. caure de vint ungles: anar de cara a terra.
3. clavar l’ungla: perjudicar econòmicament.
4. costar el bec i les ungles: costar molt car.
5. deixar-hi les ungles: perdre-hi.
6. ensenyar les ungles: mostrar agressivitat.
7. ésser carn i ungla: avenir-se.
8. fer córrer l’ungla: lladreguejar.
9. treure les ungles: mostrar-se agressiu.

50. VIDA
1. a la tardor de la vida: a les darreries de la joventut.
2. la bossa o la vida: situació sense alternativa.
3. l’altra vida: després de la mort.
4. l’ocàs de la vida: la vellesa.
5. pa de vida: Eucaristia.
6. tren de vida: manera de viure.
7. vida i miracles: tots els fets de la vida d’algú.
1. deure la vida: salvar-se de la mort per algú o quelcom.
2. donar senyals de vida: donar aparença de vida.
3. donar-se una vidassa: viure regaladament.
4. ésser de vida: ésser menjador.
5. fer la vida a algú: mantenir-lo.
6. fer la vida impossible: turmentar.
7. fer vida de....: viure com...
8. passar a millor vida: morir.
9. tenir la vida a l’encant: estar en perill continu.
10. tornar de mort a vida: reprendre força i coratge.