Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

PLA D’INCLUSIÓ SOCIAL DE SANT CUGAT
2014-2015

2
Elaboració:
Equip de MiT
Blanca Moreno
Maria Mas Borràs
Col·laboració:
Equip Motor Serveis Socials, Ajuntament de Sant Cugat

3
Índex
PRESENTACIÓ ALCALDESSA 5
1. INTRODUCCIÓ 6
2. ELS PLANS LOCALS D’INCLUSIÓ 9
3. MARC POLÍTICOLEGAL 12
4. MARC CONCEPTUAL 18
5. EL PLA D’INCLUSIÓ DE SANT CUGAT 22
5.1 OBJECTIUS 22
5.2 METODOLOGIA 23
5.3 CONTEXTUALITZACIÓ 26
5.4. TREBALL PER EIXOS 33
EIX. 1 COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES 33
EIX 2. SALUT 43
EIX 3. HABITATGE 52
EIX 4. EDUCACIÓ 60
EIX 5. OCUPACIÓ 66
EIX 6. ECONÒMIC 74
EIX 7. RELACIONAL 82
EIX 8. POBRESA INFANTIL 91

4
6. SÍNTESI DELS 8 EIXOS ESTRATÈGICS 99
7. PLA DE TREBALL PER EIXOS 105
8. INDICADORS 123
BIBLIOGRAFIA 131
ANNEXOS 133
ANNEX 1. RELACIÓ DOCUMENTACIÓ ANALITZADA 133
ANNEX 2. COMPOSICIÓ TAULA INCLUSIÓ 135
ANNEX 3. AGRAIMENT A PROFESSIONALS, ENTITATS I CIUTADANIA 136

5
Presentació Alcaldessa
El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat 2014-2015 és fruit del compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat amb les
polítiques d’inclusió social. Si bé les polítiques socials ja compten amb una dilatada trajectòria a la ciutat, cal ser
conscients que la situació de crisi ha obligat les administracions a fer esforços més grans per combatre les
situacions d’exclusió social i de pobresa que es poden donar a les nostres ciutats i que cada vegada més corren
el perill d’esdevenir cròniques.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat es va dotar, ja al 2011, amb una estratègia Econòmica, Social i
Ambiental per fer front als reptes econòmics i socials d’un entorn canviant, marcat per la crisi. La voluntat ha
estat treballar, de manera concertada, per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i protegir els col·lectius
més vulnerables.
Emmarcat, doncs, en aquesta triple estratègia, el Pla d’Inclusió Social planteja mesures des de 8 àmbits diferents (necessitats bàsiques,
salut, habitatge, educació, ocupació, economia, relacional i pobresa infantil) amb l’objectiu que totes les persones que conviuen a Sant
Cugat tinguin les oportunitats i els recursos necessaris per viure dignament. Aquest pla analitza i actua vers aquests múltiples factors que
són, de fet, impediments per al ple desenvolupament de les capacitats de la ciutadania. Potenciant aquestes capacitats, doncs, és com
podrem garantir la plena participació de la ciutadania en la societat i, en definitiva, vetllar per una plena inclusió social.
Finalment, només resta transmetre un sincer agraïment a totes aquelles persones que han fet possible l’elaboració d’aquest Pla d’Inclusió
Social per a Sant Cugat, molt especialment a les persones membres de la Taula d’Inclusió Social, al personal de l’àrea de Polítiques
Socials, a les entitats del tercer sector així com a totes les persones que a títol individual o com a representats d’entitats han col·laborat
en la realització del present document.
Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès

6
1. Introducció
El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és un dels projectes
emmarcats dins l’Estratègia social, econòmica i
mediambiental per a Sant Cugat del Vallès de l’actual
mandat 2011-2015. Conjuntament amb altres accions, se situa
com una mesura prioritària dins els projectes estratègics de la
visió social de la ciutat.
De la mateixa manera, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat es
conjuga perfectament amb el Pla d’Alineació i Competitivitat
Estratègica 2012-2015 (PACTE), concretament, dins l’àmbit
de les Persones, a l’objectiu estratègic de Cohesió i justícia social.
Aquest objectiu estratègic, al seu torn, s’operativitza en 6
objectius de gestió que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar
el present Pla:
1. Promoure la inclusió social de les persones amb
discapacitat
2. Refermar el suport municipal a les institucions i les
iniciatives favorables a la millor acollida, integració i
desenvolupament de les persones nouvingudes
3. Prioritzar l'atenció social bàsica
4. Descentralitzar el serveis socials
5. Suport als centres culturals polivalents com a espai de
referència de barris
6. Donar suport al 3r sector com a prestadors de serveis
socials
Alhora, el PACTE també fixa objectius en l’àmbit de les Entitats,
associacions i agents socials i culturals que van plenament en
consonància amb el Pla d’Inclusió Social. Més concretament, dins
l’objectiu estratègic de Suport al tercer sector i cohesió social,
s’especifiquen els següents objectius de gestió:
1. Suport a les taules de participació
2. Donar suport a les entitats especialitzades en l’atenció i
la dinamització de les persones grans
3. Potenciar la xarxa d’entitats per a la cooperació
Assegurar que les polítiques d’inclusió social estiguin situades en
les prioritats de l’agenda municipal és un primer pas essencial
per plantejar l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social. L’Ajuntament
de Sant Cugat ha emmarcat aquest pla en l’estratègia de ciutat i,
per tant, ha apostat per continuar desenvolupant un rol de
lideratge en relació a les polítiques d’inclusió muncipals. I és que
el risc que l’actual situació de crisi socioeconòmica desemboqui
en una fractura social ha provocat que els Ajuntaments, com
administració més propera a la ciutadania, hagin de liderar

7
projectes, de mobilitzar recursos i d’aportar solucions locals per a
problemes de nivell estructural.
La necessaria capacitat de resposta que actualment han de tenir
els Ajuntaments davant la situació de crisi, ha de venir
acompanyada, a més, d’una col·laboració amb les entitats del
tercer sector i amb d’altres agents comunitaris. També esdevé
essencial que els diferents ens locals acordin polítiques comunes
que els permetin beneficiar-se d’una economia d’escala i
rendibilitzar els recursos disponibles1
. Si bé l’Ajuntament de Sant
Cugat ja manté una estreta col·laboració amb algunes entitats de
la ciutat així com amb els municipis del voltant, el present Pla
d’Inclusió Social ha de permetre posar un marc de referència
comú per tots els agents implicats i fer més eficaç la seva
coordinació.
El Pla d’Inclusió Social neix amb l’objectiu de definir i endegar
accions estructurals i comunitàries per combatre la
pobresa i l’exclusió social a la ciutat. Sant Cugat es planteja
el repte de facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota
persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera
preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la
destrucció d’ocupació i a la readapació dels models de vida.
Alhora, es planteja un repte tranversal: posar especial atenció a
la infància i a les famílies amb menors a càrrec.
1
Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43
(novembre de 2013)
Cal ser consicients que la pobresa i l’exclusió social són fenòmens
multicausals i multifactorials, i s’han d’analitzar més enllà d’una
òptica econòmica. Aspectes com la salut, la tipologia de família,
l’edat o l’àmbit relacional són factors que incideixen de manera
determinant en la inclusió social.
Tenint en compte aquesta multicausalitat, el Pla manté
coherència amb la perspectiva política europea i catalana
d’inclusió social. Així, neix amb consonància amb l’Estratègia
Europa 2020 (2010) i la creació de la Plataforma Europea contra
la Pobresa i l’Exclusió Social que se’n desprèn. També s’emmarca
en el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya
(2010-2013)
D’aquesta manera, el Pla s’estructura en 8 eixos estratègics
cadascun dels quals es defineix, en primer lloc una visió de
ciutat, un mapa dels recursos existents a Sant Cugat a
l’actualitat, dades de referència de la situació actual, les
principals necessitats detectades i, finalment, propostes d’acció
per dur a terme en el període 2014-2015. En total, s’han elaborat
154 accions: 52% de noves i 48% destinades a reforçar
actuacions que ja s’estan duent a terme a l’actualitat.
Al final del document es presenta una bateria d’indicadors
estructurats en base als 8 eixos amb l’objectiu de proporcionar
un major coneixement de la realitat social de Sant Cugat no
només a l’hora del disseny de les accions del Pla sinó també en el
seu seguiment i posterior avaluació.

8
Val a dir, a més, que a partir d’aquest seguiment es realitzarà
una revisió del Pla a final del període establert per tal de dur a
terme, si s’escau, una pròrroga de dos anys.
Figura 1. Estructura del Pla contra la pobresa i l'exclusió social de Sant Cugat
E4. Educació
E8. Pobresa infantil
E3. Habitatge
E7. Relacional
E2. Salut
E6. Econòmic
E1. Cobertura
necessitats bàsiques
E5. Ocupació
Visió de
CIUTAT
Mapa de
RECURSOS
Dades de
REFERÈNCIA
Detecció de
NECESSITATS
Propostes
D’ACCIÓ

9
2. Els plans locals d’inclusió i cohesió
social
2.1 Què és un Pla local d’inclusió?
Els plans locals d’inclusió són un instrument a partir del qual els
ajuntaments concreten i articulen les polítiques d’inclusió social
als municipis, esdevenen el marc de referència comú per a totes
aquelles accions compromeses amb la inclusió i la cohesió social
en el territori.
La missió des plans d’inclusió locals és, per tant, dotar de sentit
estratègic al conjunt de les accions destinades a combatre la
pobresa i l’exclusió social desenvolupades en un municipi.
Val a dir que la política d’inclusió social és, inevitablement, un
àmbit d’actuació multinivell on hi intervenen diverses
administracions públiques, no només les locals. El paper de
l’administració autonòmica, estatal i, fins i tot, supraestatal, és
imprescindible per entendre el funcionament de les polítiques
d’inclusió d’un territori. El rol dels ajuntaments, no obstant, és
essencial per liderar els processos de governança local i integrar
tant les polítiques de les altres administracions com el paper del
tercer sector i, també, de la ciutadania.
Els efectes de la crisi social i econòmica en la ciutadania han
provocat, a més, que els Ajuntaments hagin de fer front a noves
realitats de pobresa i exclusió sense deixar de banda les
actuacions que ja venien desenvolupant anys enrere per
combatre les desigualtats socials. Els governs locals es troben
així amb el repte de buscar solucions i dissenyar polítiques que
aprofitin els recursos existents i donin resposta a totes aquestes
necessitats que formen part de la quotidianitat de la ciutadania.
Han de proporcionar solucions locals a una problemàtica que és,
més que mai, quelcom global.
La pressió per donar resposta a aquestes necessitats, a més,
recau especialment en l’administració local ja que, com a
administració més propera a la ciutadania, han de donar resposta
a noves situacions d’emergència que se’ls presenten. Els governs
locals, així, han de buscar solucions i dissenyar polítiques
inclusives tant a inicitativa pròpia com compartida amb la resta
d’agents implicats.
L’estratègia per fer front a les desigualtats socials pot plantejar-
se a partir de dues tipologies de polítiques públiques: les
polítiques reactives i les anticipatives. Les polítiques reactives,
d’una banda, són de caràcter assistencial i s’orienten a
proporcionar ajudes i serveis que garanteixin uns nivells mínims
de vida a les persones que es troben en situació d’exclusió social.
Tot i que es tracta de polítiques a través de les quals es difícil
revertir determinades situacions, són actuacions necessàries en
la mesura que donen resposta a necessitats concretes de
persones que en determinats moments poden trobar-se en
situacions d’emergència social.
Les polítiques anticipatives, d’altra banda, s’orienten a
dissenyar mecanismes que facilitin recursos individuals per

10
combatre l’exclusió social com a situació de risc i vulnerabilitat.
Es tracta de polítiques que proporcionen a la ciutadania recursos
més diversos (ja siguin educatius, d’orientació laboral,
l’habitatge...) per tal d’evitar i afrontar riscos futurs. 2
2.2 Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat
del Vallès?
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho
manifesten els i les professionals que treballen diàriament amb la
ciutadania com són els Serveis Socials, Promoció Econòmica,
Salut, entre d’altres, i també entitats socials com Càritas o Creu
Roja, per citar-ne algunes. L’Ajuntament de Sant Cugat ha
d’afrontar aquelles situacions de major emergència social i ha
d’oferir mesures de caràcter més reactiu i, alhora, ha de posar el
focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana
majoritària que cada vegada esdevé més vulnerable, anticipant-
se i prevenint futures situacions de risc social.
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les
situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada
vegada més persones i grups socials. En aquest sentit, tal i com
exposa el sociòleg Dr. Sebastià Sarasa, la pobresa moderada és,
en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la més
habitual i majoritàriament ve caracteritzada per una incapacitat
de fer front a les despeses bàsiques (allotjament,
2
Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia
Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents
de Treball, Sèrie Benestar Social, 13.
subministrament, alimentació...) i greus problemes per pagar els
deutes.3
L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania,
ha de fer front a aquestes situacions derivades de la crisi
socioeconòmica. Una crisi que, de fet, ha comportat no només
una devallada de l’economia de mercat sinó també diversos
ajustos d’altres administracions que han afectat les polítiques
socials i han tingut un impacte intens en el benestar de la
ciutadania, especialment la més vulnerable.
L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar
aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les
necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de
Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros,
destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla
d’Inclusió Social i es compromet a exercir el lideratge en relació a
les polítiques d’inclusió social.
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió
requereix també del paper d’altres agents del territori com les
entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de
comunicació i ciutadania. Tot i que correspon a les
administracions habilitar i liderar les polítiques d’inclusió, el rol de
les organitzacions, especialment les de l’àmbit social, és
essencial per conèixer i actuar sobre els principals eixos
d’exclusió social.
3
Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43
(novembre de 2013)

11
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i
la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més
èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió
d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es
proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la
ciutat. És tasca d’aquest Pla esdevenir una eina que generi
un espai comú de treball on tots els actors implicats en la
inclusió social puguin aportar el seu coneixement i actuar
per un objectiu de benestar de la comunitat.
El Pla d’Inclusió Social ha posat en valor tots aquells plans i
programes sectorials que des del propi Ajuntament de Sant
Cugat ja vetllen per una ciutat inclusiva. Plans, actuacions i
mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat
funcional, a la gent gran, a les persones nouvingudes o a la
promoció de l’ocupació ja són, actualment, instruments a favor
de la inclusió social. Aquestes mesures, a més, ja han endegat
mecanismes de treball transversal que cal aprofitar per enfocar el
Pla d’Inclusió Social des d’una visió integral de la ciutat.
Per aquest motiu, el present Pla inclou tots els serveis de
l’Ajuntament que s’integren en la idea de la inclusió social. Molts
dels objectius de la política d’inclusió social es comparteixen amb
d’altres plans municipals vigents i, per tant, cal aprofitar les
sinèrgies creades, els recursos existents i dotar-los de cohesió
interna i d’un marc de referència comú.

12
3. Marc políticolegal
Les polítiques d’inclusió social s’articulen, inevitablement, en un context multinivell en el qual les decisions polítiques preses en l’àmbit
europeu, estatal, regional tenen una forta influència en les polítiques que acaben articulant els ens locals. En aquesta part del document,
s’elabora un breu recorregut per les principals lleis i polítiques desplegades en diferents nivells de decisió que tenen rellevància en la
implementació de polítiques locals.
a) Àmbit europeu
Consell de Lisboa i Feria (2000)
La introducció de les polítiques contra l’exclusió social a nivell europeu va realitzar-se l’any 1997 a través del Tractat d’Amsterdam i les
seves disposicions de política social per a la Unió Europea. Es considera, no obstant, que el veritable desplegament de les polítiques
d’incusió es dóna a partir del Consell de Lisboa i Feria, l’any 2000. Aquest Consell va establir els objectius clau a acomplir per part
dels estats membres en els 10 anys posteriors: creixement econòmic, creació de llocs de treball amb major qualitat i més cohesió social.
No va ser, però, fins la posterior Cimera de Niça (2000) que aquest objectius generals es van concretar en una estratègia i uns
objectius comuns per a la inclusió social en el si de la Unió Europea. Els objectius acordats van ser:
 Facilitar la participació de la ciutadania en el mercat de treball i garantir-ne els seus drets a través del foment de l’ocupació i la
protecció social (educació, salut, renda, habitatge…)
 Prevenir els riscos de l’exclusió social
 Ajudar als grups més vulnerables i amb més risc d’exclusió
 Mobilitzar tots els agents entorn les polítiques d’inclusió social i millorar la coordinació entre ells.
Per tal de posar en pràctica aquests objectius, el Consell Europeu de Niça va establir un Mètode Obert de Coordinació (MOC) a partir
del qual els estat membres havien d’elaborar plans nacionals per a la inclusió social.

13
Rellançament de l’Estratègia de Lisboa (2005)
A causa dels minsos progressos de l’Estratègia de Lisboa, l’any 2005 la Comissió Europea va endegar un procés de revisió que va culminar
amb la publicació de l’anomenat “Informe Barrosso”, una comunicació del president de la Comissió per rellançar l’estratègia de la UE en
matèria d’inclusió. Sota la visió que els processos d’inclusió i cohesió social només podien ser conseqüència del creixement econòmic,
l’”Informe Barrosso” establia dues prioritats essencials: el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Alhora, reconeixia l’àmbit local
com un escenari prioritari en la implementació de les polítiques socials i l’establiment de xarxes d’agents socials i econòmics per a la
cohesió.
A partir d’aquest rellançament, la UE recomana prestar una atenció especial a determinats grups socials amb major risc d’exclusió social:
 Població infantil: s’insta a incrementar la protecció social a les famílies per tal de trencar amb la transmissió de la pobresa de
generació en generació.
 Fenomen migratori a mitjà termini: anar més enllà de l’acollida de la població immigrant per vetllar per la integració definitiva
 Feminització de la pobresa: incorporar la transversalitat de gènere en el conjunt de mesures per a la inclusió i promoure polítiques
laborals actices en els grups amb majors riscos d’exclusió (famílies monoparentals)
 Persones grans: garantir els nivells de cobertura i promoure serveis de suport adequats al nivell de renda de les persones més
grans.
Estratègia Europa 2020 (2010)
Ja immersos en la crisi econòmica, l’any 2010 la UE elabora una nova estratègia “Europa 2020. Una estratègia per a un creixement
intel·ligent, sostenible i integrador”. A partir d’aquests tres pilars del creixement (intel·ligent, sostenible i integrador), es proposen 7
línies estratègiques que han de ser treballades i traduïdes en accions pels diferents estats membres:
1. Unió de la innovació: fer convergir ciència i mercat a través de la reorientació de la política en matèria d’I+D
2. Joventut en moviment: facilitar la mobilitat d’estudiants d’ensenyament superior

14
3. Agenda digital europea: aprofitar els avantatges socials i econòmics de l’alta velocitat d’Internet
4. Europa eficient en termes de recursos: convergir cap a una economia amb baixos nivells de carboni i més eficient en recursos
5. Política industrial orientada a un creixement verd: augmentar la competitivitat del teixit industrial promovent l’esperit empresarial i
desenvolupant noves capacitats
6. Una agenda per a les qualificacions acadèmiques i llocs de treball: modernitzar els mercats de treball i crear més ocupació
7. Plataforma europea contra la pobresa: ajudar als grups amb major pobresa i exclusió social i garantir la cohesió econòmica, social i
territorial
Emmarcada en aquesta estratègia “Europa 2020”, el 2010 es crea la Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social,
centrada en l’acompliment de l’objectiu de reduir en 20 milions de persones les persones que viuen en risc de pobresa a Europa. Tot i que
delega la responsabilitat de reducció de la pobresa als estats, la UE e compromet a realitzar un paper de coordinació a través de
l’establiment de normes europees, la concessió de recursos financers i l’impuls de l’aprenentatge mutu a través de la recopilació de bones
pràctiques.
En aquest sentit i tal i com s’havia fet l’any 2000, la UE desplega una metodologia de treball, el Mètode Obert de Coordinació (MOC).
Aquesta metodologia es basa en la presa de decisions from down to top, és a dir de baix cap a dalt i apropant la presa de decisió als
governs més propers. Són els plans locals d’inclusió una de les expressions més genuïnes d’aquesta forma de prendre decisions en la
mesura que apel·len al nivell de decisió més proper a la ciutadania.
El MOC, doncs, és la metodologia de treball de la UE en matèria d’inclusió i sorgeix com a resposta a la manca de coordinació entre els
estats membres. Es defineix a través dels següents objectius:
 Consens d’objectius comuns i fites compartides;
 Preparació dels plans nacinals d’acció per a la inclusió social (PNAIS);
 Avaluació dels PNAIS i les seves estratègies;
 Creació d’indicadors conjunts que permetin la comprensió mútua, l’avaluació i la determinació d’objectius.

15
b) Àmbit espanyol
IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010)
Des de l’any 2000 i a partir dels acords establers pel Consell Europeu en el marc de la Cimera de Lisboa, els estats membres de la Unió
Europa comencen a implementar l’estratègia i inicien el desenvolupament de plans nacionals per a la inclusió social (PNIS). En el cas
d’Espanya, el primer pla d’inclusió a nivell estatal es realitza l’any 2001.
El darrer PNIS desenvolupat a Espanya és el IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010). El PNIS 2008-2010 aposta per
una inclusió activa i opta per una combinació de mesures destinades a l’impuls de la inserció laboral, d’una banda, i a promoure una
adequada garantia de renda, de l’altra. En aquest sentit, els objectius prioritaris d’aquest Pla són:
1. Fomentar l’accés a l’ocupació
2. Garantir recursos econòmics mínims
3. Assolir una educació de qualitat amb equitat
4. Donar suport a la integració social de persones d’origen immigrant
5. Garantir equitat i atenció a les persones en situació de dependència
L’any 2010 i a causa de la situació social creada per la crisi econòmica i, especialment, per l’increment de l’atur, el Govern d’Espanya va
aprovar un Pla extraordinari de foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa. L’objectiu d’aquest Pla extraordinari és
reforçar els objectius del PNAIS 2008-2010 especialment en determinades àrees:
 Suport a l’atenció directa a la població en risc d’exclusió social que es realitza des dels ajuntaments i el tercer sector
 Promoure el desenvolupament del tercer sector i la Llei d’Economia social
 Elaborar un pla específic per al desenvolupament del poble gitano
 Aprovar una dotació extraordinària dels Fons d’Inversió Local
 Ampliar els recursos destinats a les ONG

16
c) Àmbit català
Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
L’Estatut d’Autonomia estableix el marc de referència de les polítiques d’inclusió social a Catalunya. En el capítol V dels principis
rectors, l’article 40 sobre “Protecció de les persones i de les famílies” disposa que els poders públics han de tenir com a objectiu la millora
de la qualitat de vida de les persones i han de garantir la protecció de les diverses modalitats de família, la infància, el jovent, les
persones amb discapacitats i la gent gran. Alhora, l’article 42 fa referència a la “Cohesió i benestar social” i especifica que els poders
públics han de vetllar per la plena integració social econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius amb major risc de pobresa i
l’exclusió social.
Des del 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat diverses lleis que tenen un elevat impacte en les polítiques d’inclusió i
cohesió social tant a nivell autonòmic com local:
Llei de prestacions socials de caràcter
econòmic (13/2006)
Estableix un marc general per a la regulació de les prestacions socials i disposa que la definició,
gestió i concessió de les prestacions d’urgència social correspon als els locals (art 6.4, art 17.2)
Llei de serveis socials (12/2007)
Defineix que els serveis socials tenen coma finalitat assegurar el dret de les persones a viure
dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats
personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de
les persones (art 3). Atorga una important responsabilitat als governs locals en la mesura que
recull les tasques necessàries per a uns serveis socials bàsics de qualitat que van des de la
planificació dels serveis socials, fins la seva creació i gestió.
Desplegament de la Llei 39/2006 de promoció
de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència
La Llei 39/2006 estableix les bases del sistema d’atenció a la dependència i disposa que els ens
locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència,
d’acord amb la normativa de les seves respectives Comunitats Autònomes i dins de les
competències que la legislació vigent els atribueixi. (art. 12)

17
Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
Proporciona un marc integral de referència per a la infància i l’adolescència i els visualitza com a
subjecte de drets i oportunitats. El paper dels ens locals en aquest àmbit s’estableix com a
essencial en la mesura que els correspon la transversalització de les polítiques d’infància i
adolescència així com el desencolupament de les tasques de planificació, organització, informació
i coodinació, el foment de la preveció i la protecció davant els maltractaments infantils i un nou
model de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc.
Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013)
El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) se sustenta conceptualment en la visió de l’exclusió
social com a procés que pot afectar les persones en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i que pot venir motivat per ruptures
(disruptions) en diferents àmbits de la quotidianitat. El Pla s’articula en base a diversos àmbits i factors que tenen rellevància en l’exclusió
social de persones i col·lectius i presenta una estructura a partir de 8 objectius estratègics:
1. Àmbit Econòmic: Garantir els ingressos econòmics i l’accés als serveis públics de les persones en risc o en situació d’exclusió
social.
2. Àmbit Laboral: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral en condicions d’igualtat.
3. Àmbit Formatiu: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom en totes les edats.
4. Àmbit Social i Sanitari: Garantir la inclusió social d’aquelles persones que es poden trobar en risc o en situació d’exclusió social
per problemes de salut que transcendeixen a l’àmbit social.
5. Àmbit Residencial: Garantir el dret a l’habitatge digne per a totes les persones per promoure la inclusió residencial.
6. Àmbit Relacional: Enfortir les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat per garantir la inclusió social i l’exercici de
la ciutadania.
7. Àmbit Territorial: Garantir que les accions inclusives incorporin les especificitats territorials i la diversitat i que integrin una
perspectiva de treball comunitària per evitar processos de segregació territorial que realimentin l’exclusió social.
8. Àmbit Polític-ciutadà: Garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’exercici ple de la seva ciutadania.
mia

18
4. Marc conceptual
Tota política d’inclusió social requereix d’un marc conceptual que situï el paradigma de pensament i actuació. El Pla contra la pobresa i
l’exclusió de Sant Cugat defineix, primerament, el concepte de pobresa per seguidament introduir la idea d’exclusió social,
vulnerabilitat i inclusió social.
 POBRESA
Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un
concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què
disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat. S’identifiquen tres tipus de pobresa:
 Pobresa absoluta: Situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La
línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als
països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.
 Pobresa relativa: S’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat
estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana
dels ingressos per unitat de consum.
 Pobresa subjectiva: Es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les
despeses a final de més.
Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.
Si el concepte de pobresa al·ludeix principalment a connotacions econòmiques, la introducció del concepte d’exclusió social permet situar
les desigualtats socials en un context multi factorial més enllà de les situacions clàssiques de pobresa o privació monetària. Aquest
concepte, doncs, engloba la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials i incorpora un ventall més ampli de formes de
desavantatge social. A grans trets, l’exclusió social pot definir-se com un conjunt de formes de desavantatge diverses que

19
dificulten o impedeixen que determinades persones o comunitats participin en les activitats clau d’una societat. (Diputació de
Barcelona, 2012)
La complexitat del fenomen, però, s’ha d’abordar a partir de diverses definicions que recullen una visió més completa del concepte
d’exclusió social:
 EXCLUSIÓ SOCIAL COM A SITUACIÓ
Si es concep l’exclusió social com una
situació, es pot definir com un estat de
necessitat intensa provocat per diversos
factors: materials, educatius, laborals,
sanitaris, entre d’altres. Es tracta, per tant,
d’un fenomen complex que és resultat de
processos dinàmics d’acumulació de
desavantatges vinculats a diferents àmbits
de la vida de les persones.
 EXCLUSIÓ SOCIAL COM A RISC
L’exclusió social a més d’una situació de
necessitat, també expressa una debilitat,
individual i col·lectiva, per fer-hi front. Fa
referència a la vulnerabilitat dels individus i
al propi risc de caure en una situació
d’exclusió. En aquest sentit, les persones
que viuen situacions de dificultat en soledat,
amb una manca de vincles i xarxes socials i
un capital social molt dèbil presenten un
major risc d’exclusió social.
 EXCLUSIÓ SOCIAL COM A PROCÉS
Entesa com a procés, l’exclusió social és la
conseqüència de diverses dinàmiques
socials i econòmiques generals que afecten
les persones en determinats moments de la
seva trajectòria vital. Situacions com la
manca de treball o la necessitat
sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar
dependent esdevenen, en un moment
determinat del curs vital, desavantatges
que situen als individus en una posició de
vulnerabilitat davant l’exclusió social.
Font: Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de
Treball, Sèrie Benestar Social, 13.
L’exclusió social, doncs, no és una condició social, sinó que és fruit d’unes dinàmiques que afecten de forma canviant a les
persones i els grups de població al llarg del seu cicle vital. Durant la vida de les persones, es donen situacions que, depenent de
com s’afrontin, poden desencadenar en trajectòries de major vulnerabilitat i en situacions d’exclusió social. Les societats estableixen unes
pautes que permeten als individus passar d’un estadi vital a un altre d’una forma normal i ordenada. Quan aquesta seqüència pautada
s’altera, es dóna un trencament en la trajectòria esperada de vida. Aquestes ruptures s’anomenen disruptions (Castel, 2005) i poden
presentar dues possibles conseqüències:
1. Ser motor de canvis socials
2. Provocar trajectòries d’exclusió social

20
En un context de crisi socioeconòmica i d’una societat cada vegada més líquida, les trajectòries vitals dels individus esdevenen més
inestables. Tal com reflexiona Zygmunt Bauman (2003), avui la nostra única certesa és la incertesa. Canvis en el mercat laboral que
augmenten la precarització, transformacions de les estructures familiars o increment de les situacions de dependència són aspectes que
tenen influència en els moments de ruptura de les trajectòries vitals i les fan més problemàtiques del que havien estat anteriorment.
Aquests moments de trencament o disruptions poden transcendir en situacions de més risc i processos d’exclusió social. Perdre la feina,
una separació o un divorci o la pèrdua de l’habitatge, doncs, no són sinònims de risc o exclusió social, sinó que és en la manera com es
gestionen aquests trencaments on es marca la diferència entre la inclusió o l’exclusió social. La gestió de les disruptions, al seu torn, no
depèn només de la gestió individual sinó també del suport que rep l’individu per part de les xarxes socials i les institucions. (Diputació de
Barcelona, 2012)
L’exclusió social, per tant, pot aparèixer en diversos moments de les trajectòries vitals de les persones en base a diversos
factors. Tal com s’ha esmentat, no és una qüestió merament econòmica sinó que hi intervenen altres àmbits que és necessari analitzar
per tal de tenir una visió complerta de l’exclusió social en un territori. En el cas del Pla d’Inclusió de Sant Cugat, s’han contemplat 8 eixos
que, alhora, presenten una visió de ciutat, és a dir, un objectiu estratègic a acomplir per tal d’assolir una ciutat inclusiva. Aquests eixos
estratègics són:
 Eix 1. Cobertura necessitats bàsiques
 Eix 2. Salut
 Eix 3. Habitatge
 Eix 4. Educació
 Eix 5. Ocupació
 Eix 6. Economia
 Eix 7. Relacional
 Eix 8. Pobresa infantil
A cadascun d’aquests eixos poden associar-s’hi diverses dimensions que tenen influència en el risc d’exclusió social dels individus.
Així, hi ha determinades característiques personals i familiars, situacions i trencaments en les trajectòries vitals que afecten la
vulnerabilitat de les persones front a l’exclusió social. La definició d’aquestes dimensions així com una breu introducció a cada eix són
abordats en cadascun dels apartats.

21
Un cop situat el concepte d’exclusió social, cal aproximar-se a la inclusió social, és a dir, en la definició de les activitats i processos que
garanteixen una plena participació dels individus a la societat:
 INCLUSIÓ SOCIAL
És el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida
econòmica i social, i per gaudir d’unes condicions de vida normalitzades. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió i la
justícia socials. Concretament, la inclusió activa consisteix a ocupar el major nombre de persones i a garantir el suport necessari per
portar una vida plena a aquelles que no aconsegueixin entrar al mercat laboral.
Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.
Per tal de garantir la inclusió social, cal tenir en compte tres eixos fonamentals que defineixen la participació dels individus en la societat:
 Eix econòmic i de renda: possibilitat de realitzar activitats remunerades de treball i amb unes condicions mínimes i oportunitat
de consumir en el mercat.
 Eix relacional i de vincles: participació de l’individu a les xarxes socials de reciprocitat (família, veïnatge, amistats o altres)
 Eix de ciutadania: accés i reconeixement dels drets socials de tota persona i igualtat d’oportunitats en la participació social del
propi municipi i societat. (Diputació de Barcelona, 2012)
La impossibilitat de participar en algun d’aquests tres eixos és, en definitiva, una dimensió d’exclusió social: si un individu presenta una
manca d’inclusió en algun d’aquests tres àmbits pot presentar risc d’exclusió social. La participació en cadascun d’aquests eixos, per tant,
és el que garanteix que un individu estigui inclòs socialment.
Per últim, de manera transversal i tal com expressa la filòsofa Marta Nussbaum, és amb la potenciació de les capacitats, tant internes
com combinades4
, que la ciutadania podrà participar plenament en la societat i evitar la pobresa i l’exclusió social per desenvolupar una
vida més plena i creativa. (Nussbaum, 2012)
4
Les capacitats internes fan referència a aquelles aptituts desenvolupades per les persones quan interaccionen amb el seu medi social (l’educació, per exemple); les
capacitats combinades són les oportunitats que aquest mateix medi social posa a disposició de les persones per tal que puguin fer valer les seves aptituds internes.

22
5. El Pla d’Inclusió de Sant Cugat
5.1 Objectius
El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat, 2014-2015 neix amb la voluntat de definir i endegar accions estructurals i comunitàries per
combatre la pobresa i l’exclusió social a la ciutat. L’objectiu general, doncs, es defineix de la següent manera:
Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera
preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació i a la reivenció i readapació dels
models de vida. Alhora, es planteja un repte transversal: posar especial atenció a la infància i a les famílies amb menors
a càrrec.
La concreció d’aquest objectiu general es desenvolupa a partir dels 8 eixos estratègics, cadascun dels quals s’acompanyen de la visió de
ciutat inclusiva. A partir d’aquests 8 eixos, es plantegen les accions a dur a terme en el període 2014-2015.
Taula 1. Eixos estratègics del Pla d’Inclusió de Sant Cugat
Eixos Visió de ciutat
Eix 1. Cobertura necessitats
bàsiques
Cobertura de les necessitats bàsiques per a la ciutadania de Sant Cugat, especialment la més vulnerable
Eix 2. Salut Serveis sociosanitaris a tota la ciutadania, especialment a la població en risc d’exclusió social
Eix 3. Habitatge Habitatge digne per promoure la inclusió residencial
Eix 4. Educació Accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom
Eix 5. Ocupació Inclusió activa en el mercat laboral en condicions d’igualtat
Eix 6. Economia Ingressos mínims que permetin viure amb dignitat
Eix 7. Relacional Inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat
Eix 8. Pobresa infantil Cap infant de la ciutat en situació de pobresa
Font: elaboració pròpia

23
5.2 Metodologia
El Pla d’Inclusió social de Sant Cugat compta amb diverses fases
de treball coordinades i relacionades entre si:
Figura 2. Fases de treball
Font: elaboració pròpia
Cadascuna d’aquestes fases s’ha dotat dels instruments
metodològics adequats i ha comptat amb les aliances dels agents
implicats així com amb l’equip tècnic, directiu i polític de
l’Ajuntament de Sant Cugat.
La primera fase del Pla d’Inclusió Social consisteix en posar en
marxa el procés per tal de fer possible l’elaboració i
implementació del Pla. En aquest sentit, una de les primeres
actuacions a dur a terme és identificar quins són els agents
implicats. Amb la voluntat de dur a terme un pla transversal i
amb la incorporació de les entitats del tercer sector, es creen dos
mecanismes de treball: el Grup Motor i la Taula d’Inclusió, l’un
més operatiu i l’altre més participatiu:
Taula d’Inclusió
Social de Sant
Cugat
La seva missió és millorar les polítiques
socials de Sant Cugat a partir del disseny
d’eines que previnguin el risc d’exclusió,
l’establiment de mecanismes d’intervenció
que facilitin la inclusió de tota la
ciutadania.
Està formada per professionals de l’àmbit
tècnic, directiu i polític de l’Ajuntament de
Sant Cugat i representants de les entitats
del tercer sector de la ciutat.5
Grup Motor És un òrgan operatiu i l’encarregat de
coordinar i vetllar per l’elaboració del Pla
d’Inclusió social de Sant Cugat.
5
La composició de la Taula d’Inclusió s’especifica a l’Annex
Posada en marxa
Diagnosi
Pla d'accions
Aprovació
Implementació
Avaluació final

24
Per últim i amb la voluntat de cercar sinèrgies i complicitats,
s’han implicat dos organismes de participació ciutadana, que són:
Consell de Ciutat Com a màxim òrgan participatiu del
municipi, en què la ciutadania debat amb
responsables polítics i tècnics assumptes
públics de la ciutat, el Consell de Ciutat va
recolzar la proposta de realització d’aquest
Pla d’Inclusió.
Consell dels
Infants
L’òrgan de participació ciutadana dels
infants, en consonància amb la posada en
marxa del Pla d’Inclusió Social, va treballar
durant el curs 2012-2013 diverses
propostes per fer front a la crisi econòmica
a la ciutat.
La segona fase consisteix en elaborar una diagnosi de la
realitat social de la ciutat fent èmfasi en els factors d’exclusió
social identificats.
Anàlisi de
documentació i
bases de dades
Amb la l’objectiu de posar en valor el
coneixement existent en les diverses àrees
de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ha
realitzat una anàlisi de diferents bases de
dades i documentació que els i les
professionals de la corporació han facilitat.6
6
A l’Annex es facilita la relació de documentació analitzada
Baròmetre de
l’Observatori
Sociològic de
Sant Cugat
El Baròmetre proporciona informació
periòdica sobre la percepció de la
ciutadania sobre la realitat de Sant Cugat.
Per tal d’elaborar una diagnosi sobre la
realitat social més presisa, el Baròmetre de
juny de 2013 va incloure diverses
preguntes específiques sobre privacions
materials, percepció de la situació
econòmica, i relacional.
Qüestionaris:
entitats i serveis
especialitzats i
entitats en
general
Per tal d’obtenir una visió actualitzada i
real de l’exclusió social a Sant Cugat, es
van elaborar dos qüestionaris: un destinat
a entitats i serveis que treballen
específicament amb persones amb risc
d’exclusió social i l’altre amb entitats de la
ciutat que, si bé no tracten directament la
inclusió social, tenen una visió propera de
la realitat de Sant Cugat.
Participació
professionals SSB
A banda de les diverses sessions de treball
tècnic realitzades i de la seva participació a
la Taula d’Inclusió, s’ha incorporat la visió
dels i les professionals dels SSB a través de
l’elaboració d’un qüestionari on-line i d’una
sessió grupal per tal de treballar les
conclusions del qüestionari.

25
Entrevistes a
agents clau
S’han entrevistat a diverses persones tant
de l’Ajuntament de Sant Cugat com de
diverses entitats socials per tal de recollir
la seva visió de la inclusió social a la ciutat.
Sessions de
treball tècnic
S’han realitzat diverses sessions de treball
tècnic amb els i les professionals de
l’Ajuntament de Sant Cugat.
Dinàmiques
participatives:
professionals,
entitats, joves i
ciutadania
A través de 4 sessions participatives s’ha
implicat a una diversitat d’agents en la
diagnosi del Pla: professionals que
treballen la inclusió social a la ciutat,
entitats, joves i ciutadania en general han
participat en l’elaboració de la diagnosi i en
les propostes d’accions a realitzar.
L’elaboració del pla d’accions s’ha realitzat a través de:
Dinàmiques
participatives:
professionals,
entitats, joves i
ciutadania
A partir de les primeres dades de la
diagnosi social de la ciutat, s’han treballat
les possibles accions a dur a terme amb les
persones que han participat en les
diferents dinàmiques. Una vegada
acabades les dinàmiques, es va facilitar un
correu electrònic on poder enviar
modificacions i noves accions a incloure
dins del pla de treball final.
Sessions de
treball tècnic
Amb tots els departaments de
l’ajuntaments implicats i també amb les
entitats socials, es va treballar el pla
d’accions a partir d’una primera proposta
sorgida de la diagnosi social de la ciutat.
Un cop definides i prioritzades les accions a dur a terme en el
període 2014-2015, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és
aprovat pel Ple Municipal i s’inicia la seva implementació.
Passats els dos anys de vigència, es procedirà a l’avaluació del
Pla i, si s’escau, a plantejar la seva continuïtat.

26
5.3 Contextualització
Sant Cugat del Vallès se situa al sud de la Comarca del Vallès
Occidental, i n’és la tercera ciutat més poblada, després de
Terrassa i Sabadell. Envoltada pels turons de la serra de
Collserola i la serra de Galliners, Sant Cugat té una situació molt
pròxima a la ciutat de Barcelona, la qual cosa ha impulsat el seu
creixement demogràfic i el seu desenvolupament econòmic i
cultural. En aquest sentit, cal també destacar la complerta xarxa
de comunicacions amb les que compta Sant Cugat: a banda de la
comunicació per carretera (destacant la C-16 i l’AP-7), hi ha 7
estacions de FGC, una de Rodalies Renfe i diverses línies
d’autobús.
Pel que fa a l’estructura, la ciutat està formada per l’entitat
municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-
sol, la Floresta, Les Planes i el Centre.
Segons dades referents al padró municipal d’habitants de
l’Institut Català d’Estadística, la població de Sant Cugat el 2012
és de 84.946 habitants: 41.476 homes (48,8%) i 43.470
dones (51,2%). Tal com es pot observar al gràfic, la població de
Sant Cugat ha experimentat un fort creixement en la darrera
dècada, passant de 59.37 habitants el 2002 a gairebé 85.000 a
l’actualitat.
Gràfic 1. Evolució de la població de Sant Cugat, per sexes
Font. Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT
Aquest creixement suposa un increment poblacional de
gairebé el 50% en 10 anys i ha estat força constant al llarg
del període, sent el 2005 l’any de major increment interanual,
amb un 8,4%.
La distribució de la població per edats mostra que Sant Cugat és
una ciutat jove, amb una elevada proporció de persones
menors de 15 anys (21%) i un pes relativament petit de les
persones de 65 i més anys (11,2%). La proporció de dones grans
41476
29.528
43470
30.309
0
10000
20000
30000
40000
50000
20122011201020092008200720062005200420032002
Homes Dones

27
(12,3%) és lleugerament major que la dels homes (10%), tot i
que segueix essent inferior als percentatges del total de la
comarca del Vallès Occidental (14,3%) i de Catalunya (17%).
Gràfic 2. Distribució de la població per edats a Sant Cugat,
2012
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)
Taula 1. Distribució de la població per edats, comparativa
territorial
Sant Cugat
Vallès
Occidental
Catalunya
0 a 14 anys 21,0% 17,7% 15,6%
15 a 64 anys 67,9% 68,0% 67,4%
65 anys i més 11,2% 14,3% 17,0%
Base 84.946 892.260 7.539.618
La piràmide de població il·lustra més detalladament la distribució
per edats de la població. La seva amplitud en el centre (dels
30 als 45 anys) així com l’eixamplament de la base (dels 0
als 14 anys) ens mostra una població jove amb unes taxes
de natalitat elevades. Contràriament, la piràmide es fa més
estreta en la franja dels 15 als 25 anys i també a partir dels 65.
Gràfic 3. Piràmide de població de Sant Cugat, 2012
22,2% 19,8% 21,0%
67,8% 67,9% 67,9%
10,0% 12,3% 11,2%
Homes Dones Total
65 anys i més
15 a 64 anys
0 a 14 anys
0,10 0,05 0,00 0,05 0,10
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
%
Edat
Dones
Homes

28
Aquestes tendències es confirmen amb els indicadors basats en
l’edat que es mostren a la Taula 2. L’índex d’envelliment, que
mesura el pes de les persones majors de 64 sobre les menors de
15, és força baix a Sant Cugat, d’un 50,3% en total, el que
significa que hi ha el doble de persones joves que de persones
grans. S’observen diferències de més de 10 punts entre l’índex
d’envelliment femení (58,4%) i el masculí (42,7%), fet que
suposa una major proporció de dones que d’homes majors de 64
anys. L’índex d’envelliment, a més, és més de 25 punts inferior al
de la comarca i gairebé 50 menys que el de Catalunya.
L’índex de sobreenvelliment (14,2%), calculat a partir de la
proporció de persones majors de 84 anys sobre el total de majors
de 64 anys, no obstant, presenta xifres pràcticament idèntiques a
la mitjana catalana (14,7%) i lleugerament superiors a les de la
comarca (13,6%). En aquest cas, l’índex de les dones (17,7%)
també és més gran que el dels homes (9,9%).
Pel que fa a l’índex de dependència global (50,2%), basat en
la càrrega que per a la població en edat de treballar (de 16 a 64
anys) representa la població en edats dependents (de 0 a 15
anys i de més de 64 anys), mostra una tendència similar a la de
Catalunya (50,4%) i lleugerament superior a la del Vallès
Occidental (49,2%). Si bé aquesta xifra indica que la població
dependent és la meitat que la que es troba en edat d’activitat
laboral, és evident, per la distribució d’edats del municipi, que
aquesta població dependent és majoritàriament menor de 16
anys. A Sant Cugat, a més, la diferència entre l’índex de
dependència masculí i femení és força inferior al de la comarca i
al de Catalunya.
Taula 2. Indicadors basats en l’edat. Comparativa per sexe
i territori, 2012
Índex
d'envelliment1
Índex de
sobre-
envelliment
2
Índex de
dependència
global 3
Índex de
reemplaça-
ment
població
activa 4
SantCugat
Homes 42,7% 9,9% 50,4% 75,1%
Dones 58,4% 17,7% 50,0% 87,7%
Total 50,3% 14,2% 50,2% 81,1%
Vallès
Occidental
Homes 63,1% 9,8% 46,4% 96,4%
Dones 91,2% 16,4% 52,1% 110,3%
Total 76,7% 13,6% 49,2% 103,1%
Catalnya
Homes 84,6% 10,8% 46,6% 109,1%
Dones 122,5% 17,6% 54,4% 126,6%
Total 102,9% 14,7% 50,4% 117,6%
1
(Població de 65 i més anys/Població de 0 a 15 anys)*100
2
(Població de 75 i més anys/Població de 65 i més anys)*100
3
((Població de 65 i més anys+Població de 0 a 15 anys)/Població de 16 a 64
anys)*100
4
(Població de 60 a 64 anys/Població de 15 a 19 anys)*100
.

29
L’índex de reemplaçament de la població activa, al seu torn,
mesura la relació entre la població que és a punt de jubilar-se
(60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat
laboral (15-19 anys). El fet que l’índex de reemplaçament sigui
inferior a 100 (81,1%), indica que a Sant Cugat hi ha més
persones que entraran en els propers anys al mercat
laboral, que no pas en sortiran; concretament, per cada 10
persones que entraran, en sortiran 8. L’índex de reemplaçament
dels homes de Sant Cugat (75,1%) és més de 10 punts inferior
al de les dones (87,7%), el que suposa que el mercat laboral es
rejovenirà més entre els homes que entre les dones, provocant
una possible masculinització del mercat laboral.
Pel que fa a la natalitat, l’any 2012 van néixer a Sant Cugat
965 infants: 497 nens i 468 nenes. Això equival a una taxa de
natalitat de l’11,4‰.
Taula 3. Taxa de natalitat, comparativa territorial, 2012
Taxa bruta de
natalitat 1
Taxa global de
fecunditat general 2
Sant Cugat 11,4‰ 43,8‰
Vallès
Occidental
11,3‰ 45,5‰
Catalunya 10,2‰ 42,2‰
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat
1
Quocient entre el nombre de nascuts/des vius/ves registrats/des en un any
determinat i la població a meitat del període.
2
Relació entre el nombre de nascuts/des vius/ves per cada 1.000 dones en
edat fèrtil (entre 15 i 49 anys)
Tal com s’observa a la taula, Sant Cugat presenta una taxa de
natalitat relativament elevada, similar a la del Vallès Occidental
(11,3‰), i superior a la de Catalunya (10,2‰).
Pel que fa a la taxa global de fecunditat general, la qual indica el
nombre de nascuts/es vius/ves per cada 1000 dones en edat
fèrtil (entre 15 i 49 anys), és de 43,8‰, xifra que se situa
lleugerament per sobre de la mitjana catalana (42,2‰) i per
sota de la comarcal (45,5‰).
Pel que fa al lloc de naixement, 7 de cada 10 persones que
resideixen a Sant Cugat són nascudes a Catalunya,
(70,1%). El restant 30% es distribueix entre el 16,7% de
persones nascudes a l’estranger i el 13,2% nascudes a la resta
d’Espanya.
Gràfic 4. Població de Sant Cugat per lloc de naixement,
2012
70,1%
13,2%
16,7%
Catalunya
Resta Estat
Estranger

30
En comparació amb altres territoris, es detecta un percentatge de
població nascuda a l’estranger superior a la de la comarca
(13,4%), però lleugerament inferior a la de Catalunya (17,7%).
Pel que fa a la població nascuda a la resta d’Espanya (13,2%), hi
ha un percentatge notablement inferior al que es troba tant al
Vallès Occidental (20,8%) com a Catalunya (19,1%).
Taula 4. Població segons lloc de naixement. Comparativa
territorial, 2012
Catalunya Resta
d’Espanya
Estranger
Sant Cugat 70,1% 13,2% 16,7%
Vallès
Occidental 65,9% 20,8% 13,4%
Catalunya 63,2% 19,1% 17,7%
En relació a la nacionalitat dels santcugatencs i les
santcugatenques, hi ha un 13% de persones amb
nacionalitat estrangera. Entre les persones estrangeres, el
col·lectiu majoritari és el de la resta de la UE i el d’Amèrica de
Sud. Destaca que les dones de nacionalitat d’Amèrica del Sud
representen un percentatge major que els homes de la mateixa
nacionalitat (5,5% en front a 4,7%).
Taula 5. Població de Sant Cugat per nacionalitat i sexe,
2012
Homes Dones Total
Espanyola 87,6% 86,4% 87,0%
Estrangera 12,4% 13,6% 13,0%
Resta UE 5,3% 4,3% 4,8%
Amèrica del Sud 3,8% 5,5% 4,7%
Amèrica del Nord i
Central 0,9% 1,7% 1,3%
Àsia i Oceania 1,1% 0,9% 1,0%
Àfrica 1,0% 0,7% 0,8%
Resta Europa 0,3% 0,5% 0,4%
Base 41476 43470 84946
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.

31
En relació a l’estructura urbana de la ciutat, Sant Cugat té una
organització territorial administrativa que compta amb sis
districtes: Nucli de Sant Cugat del Vallès (districtes 1 i 2),
l’entitat municipal descentralitzada Valldoreix (districte 3), La
Floresta (districte 4), Mira-Sol (districte 5) i Les Planes (districte
6).
Taula 6. Organització territorial de Sant Cugat del Vallès
Denominació Descripció Dades (2010)
Nucli
És el principal focus principal
de concentració de població
del municipi i constitueix la
zona amb major densitat del
municipi
56.528 habitants*
25,15 km (52,1% del
territori)
19.600 llars
Valldoreix
Valldoreix és una entitat
municipal descentralitzada
que disposa
d'un ajuntament pedani. Amb
un caràcter residencial i
d’edificació aïllada tipus ciutat
jardí, va ser incialment una
zona d’estiueig i després de
primera residència
7.593 habitants*
9,08 km (18,8% del
territori)
2.332 llars
La Floresta
Es troba a la zona
muntanyosa de Sant Cugat.
Inicialment també era zona
d’estiueig, i actualment s’ha
convertit en primera
residència d’universitaris i de
professionals liberals de
Barcelona
4.440 habitants*
5,74 km (11,9% del
territori)
1.550 llars
Mira-sol
Es troba a uns 600m del
centre urbà i està unit a
Valldoreix. Parcialment
urbanitzat i format
principalment per torres de
segona residència, està
augmentant constantment la
seva població resident.
11.944 habitants*
5,37 km (11,1% del
territori)
3.821 llars
Les Planes
El districte de Les Planes està
edificat a la vora de la riera de
Vallvidrera, a l’extrem
meridional de Sant Cugat.
1.217 habitants*
2,98 km (6,2% del
territori)
436 llars
* No es disposa de dades desagregades per sexe
Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període
2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)
Aquesta divisió administrativa, però, no es correspon amb la
denominació per barris que normalment utilitza la ciutadania de
Sant Cugat. Així, tal com es mostra al mapa, es poden identificar
15 barris: Can Barata, Serra de Gallinets, Parc Terciari Nord, Can
Fontanals, La Guinardera-Sant Mamet, Can Canyameres-
Vollpelleres, Volpelleres Est, Turó de Can Mates, Turó de Can
Mates-Carretera de Vallvidrera, Mira-sol, Nucli, Valldoreix, Can
Trabal, La Floresta, Collserola i Les Planes-Can Cortés.
Val a dir que, a nivell associatiu destaca, com a aspecte positiu,
el fet que cada barri disposi d’una associació o més de veïns.

32
Mapa 1. Distribució de Sant Cugat per barris
Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període
2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)
En relació a la mobilitat de Sant Cugat, destaca que és una
ciutat amb una elevada mobilitat de la població. Segons els
estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí I, un
91,6% dels homes i un 81% de les dones es desplacen
diàriament. Malgrat l’àmplia oferta de transports públics
disponibles a la ciutat, la majoria de la ciutadania es desplaça en
transport privat: un 50,9% en el cas dels homes i un 49,1% en
el cas de les dones.
Els transports públics urbans i interurbans de Sant Cugat es
concreten en:
 8 línies d’autobús urbà que recorren els diferents barris
 7 estacions dels FGC: La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat,
Mira-Sol, Hospital General, Vollpelleres i Sant Joan
 Una estació de Rodalies Renfe (R8, Martorell-Granollers)
 Diversos autobusos interurbans que connecten Sant Cugat
amb Cerdanyola, Barcelona, Rubí, Terrassa, Sant Quirze i
Molins de Rei.
Tot i l’oferta de transports públics, hi ha alguns districtes de la
ciutat que presenten certs dèficits. A barris com les Planes o la
Floresta, més allunyats del nucli, manquen connexions en
transport públic, fet que pot provocar aïllament d’aquelles
persones que no disposen de transport privat.
En el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana, a més, es
van identificar problemes amb la mobilitat interurbana a través
de la xarxa d’autobusos. Així, es va posar de manifest la baixa
freqüència de pas dels busos, els llargs i enrevessats recorreguts
i la manca de serveis llançadora amb els barris més perifèrics de
la ciutat.

33
5.4. Treball per eixos
Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques
Visió de ciutat: Garantir la cobertura de necessitats bàsiques a la ciutadania de Sant
Cugat, especialment a la més vulnerable
x 1bertura de les necessitats bàsiques

34
Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques
La cobertura de les necessitats bàsiques és el primer dels eixos
del Pla d’Inclusió Social en la mesura que és el pilar bàsic sobre
el qual sustentar la resta d’eixos incidents en la inclusió social.
Resulta evident que sense una cobertura suficient de les
necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, subministrament,
salut, educació…), la resta de qüestions no poden ser abordades.
En definitiva, el principal factor de vulnerabilitat social i
econòmica s’esdevé amb la impossibilitat de fer front a les
despeses més bàsiques per a la subsistència digna de les
persones. La garantia, doncs, que totes les persones puguin tenir
accés a uns recursos mínims suficients per fer front a les seves
necessitats bàsiques és el primer element a abordar en el
present pla.
Cadascun dels 8 eixos del Pla d’Inclusió Social té associat un
conjunt de dimensions d’exclusió que repercuteixen
directament en la situació de vulnerabilitat de les persones. En el
cas de l’eix de cobertura de les necessitats bàsiques, aquestes
dimensions són:
 Dificultats per fer front als pagaments de la llar
 Dificultats per fer front a les despeses d’alimentació
 Rendes mínimes d’inserció

35
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Punts d'atenció
(informació,
tractament i
seguiment)
Casa
Mònaco
Plaça Coll
La
Floresta
Les
Planes
Valldoreix
Turó de
Can Mates
Programa
prestacions
econòmiques
Beques de
menjador
• IES
•CEIP
•Escoles
Bressol
Escolaritat
bressol
Ajuts socials
• Alimentació,
habitatge,
subministra-
ment,
transports,
mèdics,
Activitats
extraescolars
PIRMI
Allotjament
temporal
Pisos socials
Reallotja-
ment
campament
Unitat de gestió del
Servei d'Atenció
Domiciliària
Servei
d'Ajuda
Domiciliària
Servei de
neteges
Teleassist-
ència
Ajuts tècnics
i blisters
SIMAP
(Sistema
intel·ligent de
monitorització
d'alertes
personals)
Arranjament
habitatges
Programa
Ajuntament
Aprop
Transport
adaptat
SAD
Oncolliga
Servei d'atenció
socioeducativa
no residencial
per a infants i
adolescents
Centre Obert
Can Llobet
Centre Obert
Casc
Taller Jove
Natura
Col·laboració
programes transversals
Pla de drogues
Comissió infància
Comissió Pla
Entorn
Projecte SOM
Informació,
difusió, xerrades
casals
Comissió Lluita
contra la violència
de gènere
Salut Mental
Altres supramunici-
pals
OMIC (Oficina
Municipal
Informació
Consumidor
SOJ (Servei
Orientació
Jurídica)
II Pla Igualtat
Unitat
d'atenció a la
dependència
Gestió,
tramitació i
elaboració de
PIAs
Modificacions
Suport
terapeuta
ocupacional
Punt de
trobada
Consell
dels
Infants

36
b) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Càritas
Acollida individual
Rebost
El Talleret
Ajuda'm a créixer
Reforç escolar
Orientació
sociolaboral
Campanya "Un
nen, una joguina"
Sessions de
conversa
Sessions de català
Menjador social
Arrela't
Alfabetització
Creu Roja
Centre terapèutil
malalties
neurològiques
Captació o capacitació
voluntariat
Banc de productes de
suport
Acompanyaments
individualitzats
TAM
Banc de Roba solidari
Atenció demandes
urgències socials
Col·laboració en
campanyes i projectes
Ajuntament

37
b) Dades de referència
Organització dels Serveis Socials a l’Ajuntament de Sant Cugat
Nombre de persones treballadores per zones i unitats Anàlisi
Equip zona 1
La Floresta/ Les
Planes
Equip zona 2
Sant Cugat nucli /
Mira-sol
Equip zona 3
Sant Cugat Nucli
/ Valldoreix
 1 Treballadora
Social –TS-
(Acollida/Gent Gran)
 1 TS Infància i
família
 1 Educador/a Social,
Infància i família
 1 Treballadora
Social (Acollida)
 2 TS Gent Gran
família
 2 ES Infància i
família
 1 Treballadora
Social (Acollida)
 1 TS Gent Gran
família
 2 ES Infància i
família
Unitat d’atenció a
les dependències
 2 Treballadores socials
Suport tècnic  1 Psicòloga
 3 Educadors/es destinats a programes i
projectes específics
 1 Advocat a temps parcial
Unitat de gestió
d’atenció
domiciliaria
 Coordinadora (TS)
 3 Treballadores Familiars (personal propi)
 30 Treballadores Familiars
 4 Auxiliars de la llar (contracte públic)
Projecte Natura  1 Educador/a Social
Càrrecs de
Comandament:
 1 Cap de Servei
 1 Cap de Secció
 1 Coordinadora Pl. del Coll
Font: memòria de Serveis Socials, 2012
 Els Serveis Socials a Sant Cugat pertanyen a l’àmbit de
Polítiques Socials i inclouen els Equips Bàsics d’Atenció Social
(EBAS), els serveis d’ajuda a domicili i els serveis
d’intervenció socioeducativa no residencials per a la infància i
l’adolescència.
 Els Serveis Bàsics d’Atenció Social es distribueixen el 6 punts
d’atenció diferenciats i repartits per tota la ciutat. Els punts
són: el Centre Socio-Sanitari de La Floresta, el Casal de les
Planes, l’EMD de Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça
d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal
de Casa Móncaco.
 A banda dels 3 equips distribuïts en funció de la zona, hi ha
una Unitat d’atenció a les dependències, un suport tècnic, una
Unitat de gestió d’atenció domiciliària, un Educador Social per
al Projecte Natura i els càrrecs de comandament.
 En total, hi ha una seixantena de professionals entre personal
propi i de contracte públic.

38
Persones ateses pels Servies Socials Bàsics
Persones i famílies ateses pels Serveis Socials Bàsics
(2012)
Anàlisi
Font: memòria de Serveis Socials, 2012
 Durant l’any 2012 s’han atès 3.561 famílies (el que suposa un
increment d’un 1,1% respecte el 2010) i 7.951 persones (un
increment del 0,69% en relació al 2010).
 Tenint en compte que la població de Sant Cugat és de 84.946
persones, el 2012 els Serveis Socials han atès un 9,36% de la
població. Val a dir que aquest percentatge també ha augmentat
respecte el 2010, quan se situava en un 7,88%.
 Des del 2010 i fins les darreres dades del 2012, s’ha incrementat en
un 26% les famílies ateses i un 23% les persones ateses pels
Serveis Socials Bàsics
2830
3524 3561
6447
7897 7951
2010 2011 2012
Famílies ateses
Persones ateses

39
Ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques
Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats
bàsiques 2012
Anàlisi
Les dades de referència sobre la cobertura de necessitats bàsiques a
Sant Cugat identifiquen una tendència creixent ja que des del 2010 i
fins el 2012 el nivell d’ajudes que l’Ajuntament ha atorgat ha anat
en augment: dels 147.902€ el 2010 als 178.661€ l’any 2012, és
a dir, d’un 21%.
Les persones que perceben ajuts d’alimentació per part dels Serveis
Socials de l’Ajuntament són 507, majoritàriament famílies (46%) i
persones soles (26%) amb les següents característiques:
 El 69% de les persones beneficiàries són autòctones
 Un 50% de les famílies que han rebut ajuts per a aliments al
2012 també en van rebre al 2011, pel mateix concepte
 Un 53% dels beneficiaris d’aquests ajuts van rebre altres ajuts
d’aliments complementaris durant el 2012 (kits de Creu Roja,
lots de Càritas, menú del dia...)
 Un 61% eren persones amb un atur de llarga durada, i un 68%
no tenia suport familiar.
 L’import mitjà de l’ajut mensual per a alimentació l’any 2012 ha
estat de 112,41€
Com s’observa al gràfic, els ajuts a l’habitatge i a l’alimentació són les
necessitats més urgents de les persones i unitats familiars ateses el
darrer any a Sant Cugat.
% de canvi respecte el 2010
+25,5% +76,2% +2,8% +141,9% +45,5% -58,5%
101.091 €
74.135 €
33.315 €
17.555 €
7.007 €
3.337 €
Font. Memòria de Serveis Socials, 2012

40
Renda Mínima d’Inserció
Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats
bàsiques 2012
Anàlisi
La tendència en relació al PIRMI ha estat decreixent en els darrers dos
anys, passant de 291 PIRMIS vigents el 2010 a 212 el 2012. Aquesta
evolució no s’explica, però, per una disminució de la demanda sinó per
una política més restrictiva per part del Departament de Treball i el de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al perfil de les
persones beneficiàries del PIRMI, destaca:
 L’elevada proporció d’ajudes concedides a persones que viuen soles
(56,6%), seguit de les unitats familiars de 2 membres (21,42%).
 La major part dels expedients aprovats (61,6%), a més, tenen com
a titular un home.
 La majoria d’homes sol·licitants (87,5%) viuen sols mentre que la
majoria de les dones que reben la RMI (85,3%) viuen amb un o més
familiars.
 Poc més de la meitat de les persones beneficiàries (54,5%) han
nascut a Espanya, mentre que la resta són d’origen estranger
(45,5%). Tenint en compte que a Sant Cugat la població d’origen
estranger no arriba al 20% (un 16,7% el 2012 segons informa
l’IDESCAT), s’observa que aquest col·lectiu percep el PIRMI en una
proporció més elevada.
Ajudes de les entitats socials
Algunes dades de referència (2012) Anàlisi
 812 famílies en total han estat ateses per Càritas, de les
quals, 28 han fet ús del seu menjador social
 775 famílies han estat beneficiades del projecte Rebost
de Càritas
 142 kits de la Creu Roja han estat repartits
• Des de Càritas se segueix atenent més dones que homes (53% en
front a 47%)
• En relació al 2011, han augmentat les persones ateses de
nacionalitat espanyola i amb permís de residència, mentre que les
persones en situació irregular han disminuït
• Un 38,6% de les famílies viuen en habitacions rellogades
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials 2012 i la memòria de Càritas 2012
179
291
276
212
80
93
143
112
2009 2010 2011 2012
Persones
beneficiàries
PIRMIS actius
Font. Memòria de Serveis Socials, 2012

41
c) Síntesi de les dades i el treball qualitatiu
• S’identifica una preocupació pel col·lectiu d’homes sols,
majoritàriament magrebins, que no tenen ocupació des de fa
temps, ni perspectiva de trobar-la, que han exhaurit subsidis
i prestacions, i que difícilment tindran accés a un PIRMI
abans d’un any i mig, o de dos anys, si s’acaba aprovant.
• S’observa la situació de fragilitat que presenten les famílies
que viuen en habitacions rellogades, i que tenen dificultats
per garantir la cura dels seus infants, així com dificultats per
fer front a les necessitats més bàsiques (entre elles el mateix
pagament del relloguer).
• Està començant a aparèixer com a demandant d’ajudes de
serveis socials el col·lectiu de persones/famílies que
fins fa no gaire eren autosuficients, i que ja no poden
mantenir el seu nivell de vida. La demanda que s'està
produïnt en aquest sentit és menor a la percepció social de
necessitat. Probablement les estructures familiars estan
contenint situacions que, a la llarga poden esdevenir
insostenibles.
• Val a dir que sí que es detecta que les situacions de
vulnerabilitat es cronifiquen i el tipus d'atenció que es
presta és de major intensitat.
• Els Serveis Socials han passat de la cobertura de
necessitats bàsiques, a través d’ajuts puntuals i acotats
en el temps, a situacions estructurals de pobresa en
què es fa complicada la possibilitat que les famílies puguin
garantir els mínims de subsistència. Existeix, per tant, una
elevada preocupació pel fet que es puguin cronificar
aquesta mena d’ajuts, especialment entre aquelles
persones que no tenen una xarxa familiar i relacional de
suport.
• Continuïtat de la tendència dels darrers anys: reducció de
nombre d’estrangers atesos a favor de les persones
espanyoles.
• Preocupació per l’augment de nombre de persones que
reben ajut d’aliments de Càritas, alhora que han baixat
les donacions al Banc d’Aliments i hi ha una previsió de
reducció dels excedents comunitaris de la Unió Europea.
• També existeix preocupació per les necessitats de la
població en situació administrativament irregular.
• Des d'altres entitats no directament vinculades a
l'assistència social (Associacions de Veïns, Col·lectius de
Gent Gran...) es detecten dificultats per fer front al
pagament de les quotes.

42
• Diversos professionals de l’Ajuntament identifiquen un cert
desconeixement del conjunt de serveis i recursos
municipals: tant els públics com els de les entitats socials.
• Dificultat per detectar problemàtiques econòmiques en
determinats col·lectius on el manteniment aparent de
l'estatus social és un factor important.
• Els Serveis Socials pateixen encara d'estigmatització
entre bona part de la ciutadania que els associa a pobresa
extrema i que, per tant, dificulta l’accés i l’utilització dels
serveis. Es percep, també, una manca de coneixement de
bona part dels recursos i una excessiva burocratització.

43
Eix 2. Salut
Visió de ciutat: Garantir els serveis sociosanitaris a tota la ciutadania de Sant Cugat,
especialment a aquells que més ho necessiten

44
Eix 2. Salut
Partint de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, OMS,
“La salut és un estat de complert benestar físic, mental i social, i
no solament l’absència d’afeccions o malalties7
”, es posa de
manifest que salut i condicions de vida són elements que no es
poden deslligar l’un de l’altre: les desigualtats socials es
traslladen amb claredat a l’àmbit de la salut, tant en les causes
d’una bona o mala salut com en la capacitat d’afrontar i tractar
les malalties.
Així, és enllà de les causes socioeconòmiques i polítiques de
caràcter estructural com la cobertura del sistema sanitari públic,
hi ha característiques individuals que poden intensificar o mitigar
l’exclusió sociosanitària de les persones. El sexe, l’edat, el tipus
d’ocupació, el nivell d’ingressos, el nivell educatiu o la xarxa
familiar i relacional són aspectes personals que tenen una
elevada influència en l’estat de salut de la població.8
Una perspectiva hoolistica de la salut implica, doncs, que tant
l’anàlisi com l’abordatge dels problemes sociosanitaris han d’anar
més enllà del camp de la medicina, per sotmetre’s a un
enfocament multidisciplinar que permeti vetllar per la salut de la
ciutadania de Sant Cugat d’una forma més integradora.
7
http://www.who.int/en/
8
SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión social.
Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA.
En aquest sentit, cal identificar les dimensions que, des de
l’àmbit de la salut, poden convertir-se en factors d’exclusió ja
que la manca de salut o un estat de salut deficient o de diversitat
funcional de qualsevol ordre i grau poden actuar com a factors de
risc social. Alhora, però, cal considerar que les situacions de
vulnerabilitat social suposen un risc per a la salut i el benestar de
la persona.
Des d’aquesta perspectiva, s’identifiquen les següents
dimensions d’exclusió:
 Dependència
 Discapacitat
 Drogodependència
 Embarassos no desitjats
 Salut precària
 Dificultat d’accés als medicaments

45
Unitat de gestió del
Servei d'Atenció
Domiciliària
Servei
d'Atenció
Domiciliària
Servei de
neteges
Teleassis-
tència
Ajuts tècnics i
blisters
SIMAP (Sistema
intel·ligent de
monitorització
d'alertes
personals)
Programa
Ajuntament
Aprop
Transport
adaptat
Unitat
d'atenció a la
dependència
Gestió,
tramitació i
elaboració
de PIAs
Modificació
Suport
terapeuta
ocupacional
Programes
salut mental
Espai de
Lleure
Accions de
sensibilització
Centre de
Salut Mental
Adults Sant
Cugat
Centre salut
mental
infanto-
juvenil
(CSMIJ)
CAS Atenció
drogodepen-
dència
Taula salut
mental
Programa
Salut
Cardiovascular
Acció "A
l'esport, jo
tallo amb el
fum"
Programa
"Amb els
infants, talla
amb el fum"
Pla
d'Activitat
Física, Esport
i Salut
Programa
Salut al cor
Educació per a la
salut als centres
educatius
Programa
salut escolar
Educació per
a la salut a
primària i
secundària
Prevenció
violència
masclista
Assistència
Sanitària
Pública
(centres)
CAP Sant
Cugat
CAP
Valldoreix
CAP Turó
de Can
Mates
Consultoris
La Floresta
i Les Planes
Assistència
Sanitària Pública
(programes)
Pacient
Expert
Cicle
Conferències
Dijous Salut
Projecte pilot
"A prop"
Salut i Escola
Tarda Jove
Embaràs,
part i post-
part
Programa
"Nen sa"
Programa
fibromiàlgia
Programa
específic
malalties
cròniques.
 Federació FECAMM
 Entitats salut mental Sant Cugat
 Associació de familiars de Malalts Mentals
 ATAGAM
 Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Cugat
 Centre de Dia de Rubí
 OTG Rubí
 SOM Sant Cugat
 Serveis Socials Sant Cugat

46
Oncolliga
Suport i
acompanyament
durant la malaltia
Suport psicològic
malalt/a i família
Assessorament
nutricional
Informació sobre
recursos xarxa social
Prestacions
econòmiques
despeses malaltia i
farmàcia
Préstec material
clínic
Programes de
prevenció, educació i
sensibilització
Conferències malalts
oncològics
Càritas
Menjador social
(infermer
voluntari)
El Talleret
Ajuda'm a créixer
Creu Roja
Centre terapèutic
malalties
neurològiques
Banc de productes
de suport
Entitats malalties
neurodegeneratives
Asperger del Vallès
Assadega'm
AVAN
Jeroni de Moragas
Fundació Privada
Sant Medir
Altres entitats
Taula per a
persones amb
malalties
neurològiques i
càncer
Taula per a
persones amb
mobilitat reduïda
Taula per a
persones amb
discapacitat
ASDI Sant Cugat
Infinits Somriures
Atelca
Cooperativa estel
Institució Guru
Aspasur
Valldoreix
 ACAF - Fibromiàlgia
 ACAP - Parkinson
 AFA - Alzheimer
 AVAN - Discapacitat
 Creu Roja
 Oncolliga
 Residències geriàtriques
 Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics
de Sant Cugat (ASDI)
 Taller Jeroni de Moragas
 Cooperativa Estel
 Aspasur Valldoreix
 Fundació Privada Sant Medir
 Institució GURU
 ACIC (Ass. Catalana per a la integració del
Cec)
 Atelca
 Fundació Federica Cerdà
 Specialisterne i Fundació Planeta Imaginario
 Cooperativa l’Olivera
 Ajuntament de Sant Cugat
 Representants de:
- Taula de Mobilitat Reduïda
- Col·lectiu persones discapacitat visual
- Col·lectiu persones discapacitat auditiva
- Col·lectiu de famílies
 ACIC
 Associació Veïnal Centre-est, Sant Cugat
 Ajuntament de Sant Cugat
 Persones individuals amb mobilitat reduïda
 Representants de:
o Taula discapacitats
o Taula persones malaties neurològiques
i degeneratives

47
Percepció de la salut
Percepció de l’estat de salut a Sant Cugat, per sexe
(2010, 2011)
Anàlisi
 La percepció de la salut a Sant Cugat presenta dades força positives: tal com
s’observa al gràfic gairebé 9 de cada 10 homes santcugatencs (88,9%)
consideren que la seva salut és bona, ja sigui excel·lent, molt bona o bona.
Les dones del municipi, tot i tenir-ne també una bona concepció en la seva
majoria (67,4%), presenten una pitjor percepció que els homes. De fet, les
dones que perceben que el seu estat de salut és dolent (9,8%) gairebé
quintupliquen els homes (2,1%).
 Aquest indicador es podria relacionar, a més, amb el fet que les dones
santcugatenques afirmen tenir menys temps lliure que els homes. Segons
dades dels estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí, un 85%
dels santcugatencs afirma tenir temps lliure, mentre que, entre les
santcugatenques, aquest percentatge es redueix a la meitat (44%). Tal i com
analitzen aquest estudis, la manca de temps i la sobrecàrrega de tasques
domèstiques i de cura es configuren com factors que afecten negativament la
salut de les dones.
Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base:
400, Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424
Dependència
Dades dels serveis associats a la dependència Anàlisi
 242 valoracions de dependència
 492 persones ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària
(44% de dependència)
 1.053 persones usuàries del servei de teleassistència
 98 persones ateses en els serveis de tecnologia de
suport i cura
Font: Memòria de Serveis Socials 2012
 El nombre de valoracions s’ha reduït lleugerament respecte el 2011. El motiu
d’aquest descens ha estat la disminució del nombre de persones beneficiàries
que la Generalitat ha derivat per a la realització dels seus PIAs a causa de la
modificació en l’aplicació de la Llei de la Dependència a partir del Reial Decret-
Llei 20/2012 de 13 de juliol.
 L’increment de persones usuàries durant aquest any ha estat del 6,26% pel
que fa al SAD.
 S’ha mantingut el progressiu increment de persones usuàries del servei del
teleassistència.
89%
67 %
9%
23%
2%
10%
Homes
Dones
Bon estat Regular Mal estat

48
Autonomia persones grans
Dades rellevants Informe Serveis Socials més a
prop (2012)
Anàlisi
 2.758 persones de més de 80 anys a Sant Cugat
(3,2%)
La població objecte d’estudi són les persones
d’entre 80 i 84 anys no usuàries dels serveis
socials:
 52,7% són dones
 24% viuen soles
 90% de les persones que viuen soles són dones
 93,1% de les persones que viuen soles tenen
fills/es
 23,1% dels casos es detecta risc de sobrecàrrega
a la persona cuidadora
Font: Informe els Serveis Socials Mes a Prop detecció i informació
en base a 131 entrevistes realitzades a persones majors de 80 anys
de Sant Cugat no usuàries de Serveis Socials
En base a les conclusions de l’Informe els Serveis Socials més a prop, es detecta:
 L’elevada feminització de les persones majors de 80 anys que viuen soles: un 90%
són dones. També el 90% de les persones vídues d’aquesta edat són dones.
 Les situacions de dependència, enteses com la necessitat d’ajuda en les activitats
de la vida diària, afecten el 25,2% de les persones
 El 55% de la població major de 80 anys percep la seva salut com bona o molt bona
i menys de la meitat tenen por a patir caigudes. Sí que es detecten freqüentment
dificultats d’oïda i de visió.
 El recurs que majoritàriament prefereixen les persones grans és continuar vivint a
casa amb atenció i cures en un 78,9% dels casos.
 El suport a les activitats de la vida diària prové majoritàriament de la parella o de
la filla. Així, gairebé el 70% dels de les persones cuidadores principals viuen en el
mateix domicili i donen aquest suport diàriament. Es considera que existeix una
xarxa social bastant rica i les persones grans tenen vincles tant amb familiars no
corresidents com amb veïnatge i amistats.
 Cal prestar especial atenció en el 23,1% dels casos on es detecta risc de
sobrecàrrega de la persona cuidadora
 Les condicions dels habitatges són majoritàriament bones
 En general, es detecta manca d’informació i coneixement dels recursos d’atenció
social de la ciutat. comunitaris. Els recursos mes coneguts son la teleassistència, el
casal i el centre de dia, seguits dels serveis socials municipals i els serveis d’ajuda
a domicili.

49
Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves
Dades del programa d’atenció a la salut sexual i
reproductiva (PASSIR), 2012
Anàlisi
 277 visites (99% dones) El Programa sanitari d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) és
un servei d'activitats assistencials i educatives que proporcionen atenció
específica i confidencial als joves en qüestions de salut sexual i
reproductiva. També ofereix orientació i planificació familiar, prevenció i
assistència de malalties de transmissió sexual, suport psicològic i d’altres
assessoraments relacionats amb la salut sexual.
 Durant l’any 2012 el PASSIR de Sant Cugat ha atès 277 visites,
pràcticament totes realitzades per dones.
 En relació a l’edat, gran part de les visites, un 47%, corresponen a
persones majors de 20 anys, seguides d’un 36% de persones
d’entre 18 i 20 anys.
 La majoria de les persones ateses són autòctones o bé de països
de l’Europa comunitària. El segon col·lectiu que més destaca és el
de persones d’Amèrica Llatina i Carib. Pel que fa a les altres zones
de procedència, corresponen a persones d’Orient Mitjà i d’Europa
Central i de l’Est.
 Els motius de consulta més destacats són les visites preventives
ginecològiques (26,1%) i els problemes ginecològics (26,1%). En
segon terme, destaquen el lliurament de resultats (19,1%) i la
informació sobre mètodes anticonceptius (14,8%).
Distribució per edat Distribució per zona de
procedència
Motius de consulta
Activitat preventiva ginecologia 26,1%
Problema ginecològic 26,1%
Lliurament de resultats 19,1%
Informació d'anticoncepció 14,8%
Prova d'embaràs 3,9%
Informació d'IVE 3,2%
Controls i seguiments 2,5%
Problema no ginecològic 1,8%
IPC (Postcoital) 1,4%
Consulta de sexualitat 0,7%
Control de l'embaràs 0,4%
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria Taula Jove, 2012
1%
17%
36%
47%
Menors de 15 anys Entre 15 i 17 anys
Entre 18 i 20 anys Majors de 20 anys
79%
17%
7%
Europa Comunitària
Amèrica llatina i Carib
Altres

50
Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves
Dades del programa Salut i Escola, 2012-2013 Anàlisi
 93 participants en el programa
 Amb una mitjana d’edat de 15,3 anys
 74% són noies
 86% de les demandes provenen de l’alumnat, un 12% del
professorat
 140 consultes realitzades
 5 centres de Sant Cugat participants
Font: Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013)
El Programa Salut i escola impulsa la promoció i prevenció de la salut a les
escoles i s’adreça a la població adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i
quart) dels centres públics i concertats. A Sant Cugat s’implementa en 5
centres: IES Angeleta Ferreter, Thau, Institut Joaquim Pla i Farreras, IES
Centre d’Alt Rendiment i IES Arnau Cadell.
 Durant el curs 2012-2013 hi ha participat un total de 93 persones
les quals han realitzat 140 consultes.
 La majoria de les demandes han estat fetes pel propi alumnat
(86%), mentre que un 12% han provingut del professorat.
 La majoria de les consultes han estat efectuades per noies (74%)

51
2. Salut
c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Cal tenir especialment en compte les persones majors de
80 anys que viuen soles, que són fonamentalment dones.
• Dificultats en l'aplicació de la Llei de la dependència a
causa de la modificació realitzada a partir del Reial Decret-
Llei 20/2012 de 13 de juliol.
• Augment de patologies psicològiques i emocionals com ara
depressions, ansietat i estrés.
• Als centres sanitaris es detecta un augment de les
demandes associades a problemes econòmics. Es
detecten dificultats per fer front als pagaments de:
• tractaments odontològics (infants i gent gran,
especialment)
• pròtesis (sobretot dones viudes que tenen pensions
no contributives)
• costos per ulleres i audífons
• en relació a la medicació, es detecta un increment de
persones que acudeixen als centres sanitaris per
obtenir receptes de medicaments que abans es
compraven directament a la farmàcia
• També des dels centres sanitaris s'observen dificultats
d'accés d'ajuts vinculats a la dependència en pacients
en fase pal·liativa i de suport a les dones en situació de
violència de gènere
• Es detecten dificultats d'accés a certes prestacions i
serveis com, per exemple, les vacunes no sistemàtiques,
entre alguns sectors de la ciutadania
• Es considera que l'atenció a la salut mental als Centres
d'Atenció Primària hauria de tenir una major disponibilitat i
freqüència

52
Eix 3. Habitatge
Visió de ciutat: Garantir el dret a l’habitatge digne per promoure la inclusió
residencial

53
Eix 3. Habitatge
L’habitatge és un aspecte essencial en la vida de les persones i
famílies. L’exclusió en l’àmbit residencial és normalment un clar
reflexe de diferents situacions d’exclusió, principalment
econòmiques i laborals. Alhora, però, no deixa de ser un factor
productor d’exclusió en la mesura que genera situacions de
dificultat en altres aspectes de la vida de les persones, tant en
l’àmbit del benestar econòmic com de les relacions personals.
La política d’habitatge s’ha de considerar, per tant, com una
política social de primera magnitud. L’habitatge és un dret
constitucionalment reconegut i és també un requisit
imprescindible per garantir la inclusió social i una vida digna. Cal,
per tant, tenir en compte l’eix d’habitatge en l’anàlisi de l’exclusió
social i la pobresa de Sant Cugat i dissenyar polítiques públiques
que donin resposta a les situacions de vulnerabilitat que es
poden produir.
Per tal d’analitzar les diferents dimensions d’exclusió en aquest
eix, cal tenir en compte que les dificultats d’accés a l’habitatge i
els pagaments del lloguer o hipoteca són un dels principals
factors d’exclusió actualment. La dificultat per emancipar-se en el
cas dels joves, l’elevat endeutament hipotecari o les dificultats
per fer front als pagaments associats a la llar són elements a
tenir en compte per explicar l’exclusió social.
Malgrat això, el fet de disposar d’un habitatge no és garantia
d’inclusió per si sol. És per això que, com a dimensions
d’exclusió, també cal considerar les condicions de l’habitatge,
l’assetjament immobiliari o l’estat de l’entorn residencial. Tenint
en compte aquests paràmetres, s’identifiquen les següents
dimensions d’exclusió en l’eix d’habitatge:
 Associades a l’accés i tinença d’habitatge:
o Dificultat d’accés a l’habitatge
o Elevat endeutament
o Dificultat per fer front a pagaments de la llar
 Associades a les condicions:
o Males condicions d’habitatges o edificis
o Habitatge compartit (relloguer d’habitacions)
o Deteriorament del territori (espais públics,
transports)
o Inseguretat ciutadana
o Ocupació il·legal
o Barraquisme

54
Serveis
necessitats
habitatge
Programa
d'arranjaments
d'habitatge per a
la gent gran
Pisos socials
Programa de re-
allotjament (Can
Fontanals)
Ajuts i
bonificacions
socials
Ajuts socials per a
persones majors de
65 anys
• Bonificacions
pagament IBI
Ajuts econòmics
Bonificacions Borsa
Habitatge Social i
joves
Ajuts socials accés i
manteniment
habitatge i
subministraments
Oficina Local
d'Habitatge
Parc d'habitatge
protegit - PROMUSA:
• Venda
• Lloguer per a joves
• Lloguer gent gran
• Lloguer general
Renda bàsica
d’emancipació (joves
de 20-30 anys)
Prestacions
permanents per al
pagament del lloguer
Prestacions
econòmiques
d’especial urgència
per a l'habitatge
Ofideute, servei
d’assessorament
sobre el deute
hipotecari
Borsa d’habitatge per
al Lloguer Social i la
Borsa Jove
d’Habitatge
Recursos per a
persones amb
diversitat
funcional
Suport autonomia
pròpia llar (Jeroni
de Moragas)
Llar residència
(Jeroni de
Moragas, Coop.
Estel i Ins. Guru)
Residència
(Centre Sant
Medir i Ins. Guru)
Altres
recursos
Pis compartit
(Càritas)
Can Sis
Jeroni de
Moragas
Acolliment
infants
saharauis

55
Parc d’habitatge protegit
Promocions d’habitatge protegit de PROMUSA, 2013 Anàlisi
Habitatge Lliurades En projecte Total
En venda 1.241 123 1.364
Lloguer per a
joves
235 0 235
Lloguer general 272 189 461
Lloguer per a
gent gran
38 42 80
Total 1.786 354 2.140
Font: web de PROMUSA www.promusa.cat
 A Sant Cugat s’han posat, des del 1989, 1.786 habitatges públics a
disposició de la ciutadania. Un 69% d’aquests han estat de venda, i un
31% de lloguer.
 Pel que fa als 545 habitatges protegits de lloguer, un 43% s’han destinat
al lloguer per a joves, un 7% a gent gran i la resta, un 50%, al lloguer
general.
 Actualment, hi ha 354 promocions d’habitatge protegit en projecte.
Contràriament a les promocions ja lliurades, en les que estan en projecte
hi predominen les destinades a lloguer general (53%), seguides de les
promocions de venda (35%) i les de lloguer per a gent gran (12%).
 Val a dir, a més, que PROMUSA destina un 7% del seu parc de lloguer a
persones en situació d’exclusió social i es compromet a mantenir aquesta
proporció en totes les noves promocions. Actualment, aquest percentatge
equival a 35 pisos per a persones en situació d’exclusió social.
Tipologia de les unitats familiars en tractament social en SSB allotjades en habitacions rellogades
Tipologia de les unitats familiars allotjades en
habitacions rellogades, 2012
Anàlisi
Tipologia
Unitats
familiars
0-17
anys
18-64
anys
Unipersonals 68 0 68
Parelles sense
descendència
4 0 8
Parelles amb
descendència
8 10 16
Famílies
monoparentals
26 36 26
Famílies extenses 0 0 0
Total 106 46 117
Font: elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials, 2012
 Les dades es van recollir durant la tercera setmana del mes de desembre del
2012 a partir d’una una estimació de les famílies que viuen en habitacions
rellogades entre les persones ateses. D’elles es desprèn que del total de les
516 unitats familiars ateses en aquell moment pels equips, 106 (20,5%),
opten per la modalitat d’allotjament d’habitació rellogada.
 La tipologia més rellevant de les famílies rellogades la formen les famílies
unipersonals en un 64.15% ; es tracta majoritàriament d’homes.
 El segon grup més rellevant és el que conformen les tipologies que tenen
descendència al seu càrrec, parelles amb descendència i famílies
monoparentals, que representen el 34% del total de les unitats.
 Les famílies monoparentals, amb un 24,5% de representació, tenen al seu
càrrec el 80% dels menors allotjats en aquesta modalitat d’habitatge.

56
Tipologia de les famílies amb ajuts econòmics per habitatge
Tipologia de famílies amb ajuts econòmics per
habitatge, 2012
Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials, 2012
 Els ajuts econòmics d’urgència per habitatge que s’ofereixen des dels
Serveis Socials van destinats a persones i famílies que presenten dificultats
per accedir o mantenir l’habitatge i que no compleixen els requisits per
accedir a altres ajudes.
 El total d’unitats familiars que han rebut ajuts fins el novembre de 2012 per
cobrir les necessitat d’habitatge és de 56.
 La majoria de les ajudes atorgades són pel pagament d’habitatge rellogat,
seguides de situacions de lloguer.
 En relació a les problemàtiques amb les quals les persones sol·licitants
d’ajudes es troben, la situació més freqüent (en un 92% dels casos), és la
manca d’ingressos. Associat a aquest fet, la segona situació és l’atur de
llarga durada, que afecta un 84% de les persones sol·licitants. És important
tenir en compte que, en tercer lloc, s’identifica la manca de suport familiar
(76%)
4
17
1
5
17
322
25
4
5
Amb
descendència
Parella
Unipersonal
Total sol·licituds

57
Canvis d’habitatge per raons econòmiques
Canvis d’habitatge per motius Anàlisi
 5,6% de les persones residents a Sant Cugat han
canviat d’habitatge
 Els motius de canvi d’habitatge han estat:
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de
Sant Cugat, juny 2013
 Tot i que el percentatge de persones que han canviat de residència és reduït
(5,6%), majoritàriament el canvi ha estat per reduir despeses (50,3%)
 Un 16,9%, concretament, s’ha canviat a un pis més econòmic i un 12,9% ha
passat de tenir un habitatge en propietat a un habitatge de lloguer. No és
menyspreable el 10,8% que afirma haver canviat d’habitatge per anar a
compartir pis i així reduir despeses ni el 8,8% que ha anat a viure a casa dels
pares, sogres o algun altre familiar
 Un 26,8%, contràriament, ha canviat per millorar el seu habitatge.
 Pel que fa a les persones que al·leguen altres motius, s’han citat per canvi de
municipi o zona (6,3%), per emancipació (6,1%) o per salut (4,4%).
50,3%
26,8%
26,4%
Canvi per reduir despeses
Canvi per millorar la
vivenda
Altres respostes
16,9%
12,9%
10,8%
8,8%
0,9%
Canvi pis
més
econòmic
De
propietat a
lloguer
Per
compartir
pis
Per viure a
casa de
familiars
He canviat
de zona

Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

Similar to Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015 (20)

More from Premsa Sant Cugat

More from Premsa Sant Cugat (20)

Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015