4. La pobresa en el món
i el repartiment
desigual dels avanços
tecnològics són dos
dels principals
problemes econòmics
i psicològics de la
nostra època , perquè
causen odi, enveja i
frustració, sentiments
que són la font del
fanatisme i la
violència.
5. El fanatisme és enemic de
la raó i porta en si el
germen de la violència.
El risc de la violència és
generar una espiral d’odi
que sempre acaba en un
sagnant ritual de
destrucció. L’odi alimenta la
violència , que , al seu torn
produeix més odi.
6. El fanàtic , que té una percepció
distorsionada de la realitat, es creu
posseïdor de la veritat i intenta
imposar-la als altres a sang i foc. Els
atributs psicològics més representatius
d’un fanàtic són:
* Immaduresa i dependència
emocional.
* Recerca d’emocions fortes.
* Dogmatisme o rigidesa del
pensament i certesa injustificada en
qüestions de creença o opinió.
* Personalitat paranoide que es
caracteritza per la desconfiança
patològica , l’orgull exagerat, la
pobresa afectiva i una agressivitat
sense límits.
7. El fanatisme necessita líders , que
tinguin seguretat en si mateixos i
capacitat de seducció , així com una
intel·ligència maquiavèl·lica , capacitat
de manipular la conducta dels altres. Els
líders saben que els individus tenen
tendència a obeir.
Alguns experiments de la psicologia
social duts a terme pel psicòleg nord-
americà. Standley Milgram demostren
que, quan entren en conflicte
l’obediència a una autoritat i l’ànim de no
causar dany a altres, l’autoritat està per
sobre de l’empatia en la majoria de les
persones.
8. Les característiques ideològiques del fanàtic són:
* Es creu el dipositari de la veritat absoluta i no admet la
possibilitat que altres persones tinguin raó.
* El fanatisme és pervers, una força cega que obliga a
renunciar a un ser mateix.
* Tracta d’imposar les seves creences i normes de la conducta
per la força, sense respectar les llibertats dels altres.
* Es guia per sentiments i creences irracionals , i menysté el
pensament i la raó . Segueix cegament la ideologia d’una seca
o algun líder carismàtic.
* Té una visió simplista de la realitat, ja que estableix una
frontera entre un <<nosaltres>> perfecte i pur , i un <<ells>>,
miserable i inferior.
* Menysprea altres ètnies , pobles o persones, als quals
considera estrangers o bocs expiatoris contra els que pot
actuar amb violència .
* No admet la igualtat de sexes i defensa postures misògies .
Certs grups religiosos i sectes s’oposen a acceptar el dret a la
igualtat de les dones.
* No admet la separació entre religió i estat, i considera que les
lleis civils han d’estar subordinades als textos sagrats.
9. Aquest terme també va ser tractat per Voltaire,
que sosté que la filosofia és l'únic remei al
fanatisme:
«El fanatisme és a la superstició el que el
transport és a la febre, el que la ràbia és a la
còlera. El que té èxtasis, visions, que pren els
somnis com a realitats, i les seves
imaginacions com a profecies, és un
entusiasta; el que sosté la seva bogeria per
l'homicidi, és un fanàtic. »
10. Albert Brie defineix amb humor el fanàtic
com:
«Heroi que, per al triomf dels seus
prejudicis, està llest per fer el sacrifici de la
seva vida».
Musulmans protesten davant
d'un congrés d'ateus australians
amb crits com:
"Els infidels cremaran per
sempre a l'infern" o "L'ateisme
és un càncer, l'islam és la cura".
Els ateus responen cantant la
cançó "Always look on the
bright side of the life" de "La
vida de Brian" i altres lemes.
11. A peu de carrer, sembla que al segle XXI la influència
nefasta que les religions han tingut en les societats
humanes ha anat dissipant-se i està en perill d’extinció.
Crec fermament que és així. Tanmateix, no hem d’abaixar
la guàrdia. El fanatisme religiós és encara avui motiu de
molts mals a tot el món.
12. Comencem, perquè ens toca més de prop, amb l’Església
Catòlica. No cal repetir un cop més els mals que aquesta
organització ha portat a terme al llarg de la Història (guerres de
religió, evangelització forçada dels natius d’altres continents,
inquisició, crema de bruixes, recolzament de les dictadures
feixistes de Franco i Mussolini i silenci davant dels horrors del
nazisme, etc.). Algú pot dir, amb raó, que tot plegat és aigua
passada.
13. D’acord, pensem en el present. En ple segle XXI, són
moltes les persones que viuen tancades en
monestirs, sotmesos a vots de castedat o de silenci,
perquè algú els ha dit que això és el que Déu vol. A
l’Àfrica, milers de persones segueixen contraent la
sida perquè el Papa Ratzinger segueix dient-los que
utilitzar un preservatiu és un pecat mortal. I jo em
pregunto: si Déu existeix, de debò voldrà que els
éssers humans desaprofitin l’oportunitat de gaudir del
món que ha creat tancats en un monestir? I preferirà
que la gent mori de sida a que gaudeixin d’una vida
sexual plena i segura utilitzant preservatius?
14. Pel que fa als Testimonis
de Jehovà, he tingut
ocasió de conèixer una
família que va preferir
deixar que el seu fill
morís a permetre que se
li fes una transfusió de
sang, perquè, segons
ells, només Déu podia
decidir si el nen havia de
viure o morir, i lluitar
contra la malaltia amb
mitjans científics era una
ofensa al Totpoderós, car
estava contradient els
seus designes.
15. Sovint des d’Europa se senten veus crítiques amb els excessos de les
esglésies cristianes, però pocs s’atreveixen a dir el mateix d’altres cultes
no tan arrelats a Europa, per por de ser titllats de racistes. No oblidem,
però, que avui en dia els integristes islàmics segueixen segant vides
humanes en nom d’Allah.
16. I què me’n diuen del judaisme? Els
sionistes segueixen matant i
sacrificant les pròpies vides en una
guerra interminable perquè, segons
ells, la presència de musulmans
infidels en la Terra Promesa dels
jueus és una ofensa a Yahveh. Pel
que fa a l’hinduisme, centenars de
persones moren de fam a l’Índia
mentre les “vaques sagrades”
campen per on volen i, si algú
gosés matar-ne una per a fer-ne
filets, seria executat.
17. Com veuen, el fanatisme religiós té presència a tots els cultes. Per increïble que
sembli en un món que creiem avançat i modern, moltes persones
segueixen morint i patint per culpa de les mentides de les religions. Jo no nego ni
afirmo (no estic pas en possessió de la veritat absoluta) que pugui existir un ésser
superior que hagi estat el motor de la creació, però estic convençut que el conjunt
de creences que formen les religions humanes no són més que un recull de mites i
llegendes amb escasses o nul·les possibilitats de ser veritat.
18. Demano si us
plau als
benvolguts lectors
que ningú
s’ofengui per les
meves paraules, i
els convido a fer
una lectura
acurada de la
Bíblia o l’Alcorà
per a jutjar-ho
vostès mateixos.
19. Les societats avancen quan van deixant enrere el mite i van adoptant les
veritats demostrades per la ciència. I, cosa que encara és més important,
una societat pot considerar-se avançada quan aprèn a no patir i causar
dolor en nom de les divinitats que adora. Vull acabar aquesta
presentació amb optimisme: potser trigarem cent anys o potser mil, però
hi haurà un dia en què els humans del futur se sorprendran quan mirin al
passat i veuran, amb paternalisme i un punt de pena, com en la nostra
època els diferents pobles patien i es mataven per culpa d’uns
personatges mítics que els semblaran tan absurds com a nosaltres ens
semblen Zeus, Anubis o Odin.
