2. Depenem de la natura no només per a la nostra
supervivència física.
També necessitem la natura
per tal que ens ensenyi el camí cap a casa,
el camí de sortida de la presó de les nostres ments.
3. estem perduts en un complex laberint,
en un món de problemes.
Ens hem perdut en el fer, en el pensar,
en el recordar, en l’anticipar:
4. Hem oblidat el que les roques,
les plantes i els animals ja saben.
Ens hem oblidat de ser:
de ser nosaltres mateixos,
d’estar en silenci,
d’estar on hi ha la vida:
aquí i ara.
5. Posar la teva atenció en una pedra, en un arbre o en un
animal no significa pensar en ells, sinó simplement
percebre’ls, donar-te’n compte.
6. Llavors se’t transmet quelcom de la seva essència.
Sents quant profundament descansa en l’Ésser,
completament unificat amb el que és i amb on és.
En donar-te’n compte,
tu també entres
en un lloc de profund repòs
dins de tu mateix.
7. Quan caminis o descansis a la natura,
honora aquest regne romanent allí plenament.
Asserena’t.
Mira.
Escolta.
8. Observa com cada planta i animal
són completament ells mateixos.
A diferència dels humans,
no estan dividits en dos.
No viuen a través d’imatges mentals
d’ells mateixos,
i per això no s’han de preocupar de
protegir i potenciar aquestes imatges.
9. Totes les coses naturals, a més d’estar unificades amb
elles mateixes, estan unificades amb la totalitat.
No s’han apartat de l’entramat de la totalitat
reclamant una existència separada:
“jo”, el gran creador de conflictes.
10. Quan perceps la natura només a través de la ment,
del pensament, no pots sentir la seva plenitud de vida,
el seu ésser.
Només veus la forma i no ets conscient de la vida que
l’anima, del misteri sagrat.
El pensament redueix la natura a un bé de consum,
a un mitjà d’aconseguir beneficis, coneixement,
o algun altre propòsit pràctic.
11. Observa, sent un animal, una flor, un arbre,
i mira com descansen en l’Ésser.
És una harmonia, una sacralitat que, a més de penetrar
la totalitat de la natura, també és dins teu.
Cada un d’ells és ell mateix.
Té una enorme dignitat, innocència, santedat.
En el moment en que mires més enllà de les etiquetes
mentals, sents la dimensió inefable de la natura,
que no pot ser compresa pel pensament.
12. La respiració és natural.
L’aire que respires és natural,
com el propi procés de respirar.
Dirigeix l’atenció a la teva respiració
i dóna’t compte que no ets tu qui respira.
13. Connecta amb la natura de la manera més íntima i
interior, percebent la teva pròpia respiració i aprenent
a mantenir la teva atenció en ella.
Aquesta pràctica produeix un canvi de consciència que et
permet passar del món conceptual del pensament al món de
la consciència incondicionada.
14. No estàs separat de la natura.
Tots som part de la Vida Una que es manifesta en
incomptables formes en tot l’univers, formes que estan,
totes elles, completament interconnectades.
15. Necessites que la natura t’ensenyi i t’ajudi
a reconnectar amb el teu Ésser.
16. Quan reconeixes la santedat,
la bellesa, l'increïble
quietud i dignitat en les
que una flor o un arbre
existeixen, tu afegeixes
quelcom a aquesta flor o a
aquest arbre.
17. Pensar és una etapa
en l’evolució de la
vida.
La natura existeix en
una quietud innocent
que és anterior a
l’aparició del
pensament.
Quan els éssers humans
s’aquieten, van més
enllà del pensament.
La quietud que és més
enllà del pensament
conté una dimensió
afegida de coneixement,
de consciència.
18. La natura pot portar-te a la quietud.
Aquest és el seu regal per tu.
Quan perceps la natura
i t’uneixes a ella en el camp de quietud,
aquest s’omple de la teva consciència.
Aquest és el teu regal a la natura.
A través teu, la natura pren
consciència de sí mateixa.
És com si la natura t’hagués estat
esperant durant milions d’anys.
