Xarxes

XARXES

MARINA PERICH
4tA
INFORMÀTICA

ÍNDEX TEMA 2

Curs 2013-2014 Marina Perich

ÍNDEX
TEMA 2: XARXES D’AREA LOCAL (LAN) .................................................................................................... 1
1.

INTRODUCCIÓ.............................................................................................................................. 1

2. TIPUS................................................................................................................................................ 1
3.CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA ................................................................................ 3
3.1 CABLES DE CONNEXIÓ DE XARXA .............................................................................................. 3
3.2 ADAPTADOR DE XARXA (targeta de xarxa)................................................................................ 5
3.3 ELEMENTS DE CONCENTRACIÓ ................................................................................................. 5
3.4 CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA .................................................................................................. 7
4. EINES PER DIAGNOSTICAR PROBLEMES A LA XARXA ...................................................................... 9

I

Apunts d’informàtica- TEMA 2 XARXES

Curs 2013- 2014 Marina Perich

TEMA 2: XARXES D’AREA LOCAL (LAN)
1. INTRODUCCIÓ
Una xarxa és un grup d’ordinadors o dispositius interconnectats
entre si per poder compartir recursos i feines, com per exemple:
una impressora, per accedir a altres xarxes... S’anomenen usuaris a
les persones que utilitzen la xarxa. Per poder crear una xarxa es
necessita el maquinari, que és el conjunt de dispositius per formar
una xarxa (cable, dispositius que ho connectin com per exemple: el
hub, el mòdem, el router o el switch i un adaptador o targeta de
xarxa) i programari (protocols de comunicació, enviar arxius...).

Imatge 1. Xarxa domestica.

AVANTATGES
Permet compartir informació referent a BBDD : bases de dades. (ex: llistat d’alumnes)
Unitat de xarxa d’alumnes, el qual permet guardar en un disc dur totes les nostres dades.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos : per ex. Programari que
veurà tothom.
Controlar l’accés de l’ordinador i la privacitat, qualsevol cosa de la xarxa.
Permet accedir a una carpeta que esta en un ordinador que tothom pot veure, des de qualsevol
ordinador. Per tant, permet connectar-se des de tots els PC.
Es pot accedir a Internet amb un router comú.
Es poden compartir recursos, com per exemple la impressora, ja que es pot imprimir des de
qualsevol dels ordinadors.

2. TIPUS
 TIPUS DE XARXA SEGONS EL SEU ABAST (AREA ON ACTUA LA XARXA) O MANERA DE FUNCIONAR:

LAN: (Local Area Network)
Té l’abast d’un edifici. Alguns exemples són una escola o una
casa, on es comuniquen diferents ordinadors en un
concentrador.
MAN: (Metropolitan Area Network)

Imatge 2. Xarxa LAN

Té l’abast d’una ciutat, poble o area metropolitana. Per exemple,
una cadena de botigues d’una mateixa ciutat, s’utilitza per saber
l’estoc que hi ha, per comptabilitzar les vendes...

Imatge 3. Xarxa MAN

1



WAN: (Wide Area Network)
Té un abast mundial (països, continents...). L’exemple més clar seria
Internet, que s’utilitza mundialment.

Imatge 4. Xarxa WAN

TIPUS DE XARXA SEGONS LA TIPOLOGIA:
Topologia ANELL

La informació passa d’ordinador a ordinador de manera circular i
es unidireccional, només pot circular en un sol sentit. S’anomena
Token Ring. Va ser creat per IBM als anys 80. Si fallava un
terminal o un cable la informació no podia circular. Ja no
s’utilitza, ja que si un ordinador s’espatllava, la informació no
podia circular.
Imatge 5. Xarxa de topologia d’anell

Topologia BUS
Els ordinadors estan connectats a un bus (cable comú que
corre la instal·lació). Es pot modificar fàcilment i les terminals
accedeixen al bus a mida que ho necessiten i sense necessitat
de que les altres estiguin enceses.
Topologia ESTRELLA

Imatge 6. Xarxa de topologia de bus

Les dades arriben del servidor (ordinador més important que
administra la xarxa) a les estacions a través d’un element
concentrador o hub on es connecten totes les terminals. Es el
Imatge 7. Xarxa de topologia
d’estrella

mètode que s’utilitza actualment en un àmbit petit.

Topologia ARBRE
Conjunt d’estrelles interconnectades entre si, degut al
creixement de la xarxa d’ordinadors.
Imatge 8. Xarxa de topologia d’arbre

Topologia CEL·LULAR
No s’utilitzen cables,sinó que tots els ordinador tenen cobertura.
S’envien ones o senyals de l’ordre dels GHs. El seu principal avantatge
a part de no necessitar cable és que és fàcil d’ampliar. Tot hi que la
connexió és d’abast reduït, lenta i no gaire fiable, ja que pot haver-hi ones de freqüències similars, és
a dir interferències.
Imatge 9. Xarxa de topologia
cel·lular

2



3.CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA
Per construir una xarxa, es necessiten els terminals,
cables de connexió i els adaptadors de xarxa (targetes de
xarxa), que permeten que els ordinadors s’entenguin
entre si i pugin dialogar. Abans, s’utilitzava un HUB per
connectar xarxes més grans, de més de dos dispositius.
Actualment, si la xarxa té més d’una zona de treball,
s’haurà d’utilitzar un encaminador (un SWITCH o un
ROUTER). Aquests s’utilitzen per controlar el trànsit de
dades. El salt de router a router, s’anomena
“houp”Poden tenir seguretat contra els intrusos amb un
Firewall. També s’utilitza el gateway per ajuntar dues
Imatge 10. Xarxa amb cables
xarxes diferents. Cada vegada que un terminal vol sortir
a Internet (a través del router), aquest ha de demanar permís al servidor, que és l’ordinador central.

3.1 CABLES DE CONNEXIÓ DE XARXA
 S’han de valorar les següents característiques:
Velocitat de transmissió assolible (en bps. Bits per segon...)
Material construcció i fabricació.
Fiabilitat enfront al soroll, senyals que no volem rebre, o el pirateig de senyal. Una xarxa wifi es
més fàcil de piratejar que una xarxa amb cable.
 Tipus de cables:
CABLE COAXIAL
Cable de coure, envoltat per una capa de plàstic que li dona rigidesa, per una malla que el protegeix i
finalment per una capa exterior que fa que el tacte sigui més
agradable i l’impermeabilitza. El nom del cable prové de la paraula
axis (eix en llatí), i per tant vol dir que “acompanya l’eix central”.
Actualment ja no s’utilitza en xarxes, només per la televisió. El seu
principal avantatge és que era robust a les interferències, hi
passava poc soroll. Tot i així tenia l’inconvenient de que la xarxa
només podia arribar a mesura 100 metres de llargada, ja que el
Imatge 11. Estructura cable coaxial
senyal s’anava atenuant, anava disminuint al llarg del cable.
Tenia una gran atenuació. Té un connector en forma de “T” que s’encarrega de connectar la placa
base dels ordinadors a la xarxa.

3



FIBRA ÒPTICA
Cable fet amb dues capes de plàstic , la interior totalment
transparent i la exterior menys transparent, causant així
l’efecte mirall, la llum va rebotant contra les parets. La
informació es transporta en forma de llum làser, que
l’adaptador haurà transformat prèviament. El seu principal
avantatge és que pot transportar la informació a grans
distàncies ja que aquesta no s’atenua. Però, els components
òptics són cars i difícils de manipular. A més, si es doblen es
Imatge 12. Estructura coble de fibra
òptica
poden fer malbé i per tant és difícil d’instal·lar en cases, ja que
haurien de passar per algunes cantonades. En habitatges, aquest cable només transporta la
informació fins a fora de la casa, per dins de la casa s’utilitza el cable coaxial. El seu límit de
transmissió és de terabits, 1000 vegades més ràpid que el que s’utilitza actualment.
PARELL TRENAT
Cable format per quatre parells de fils trenats, és a dir 8 fils. Els fils estan
trentejats de dos en dos, per evitar que passi el soroll, i s’hi produeixin
interferències, ja que es cancel·len (el soroll es suma i resta amb els 2 fils
trenats). Tots els cables parells trenats del món tenen els fils en el mateix
ordre i color. Pot ser que portin una pantalla (STP: Shielded Twisted Pair) o
que no (UTP: Unshielded Twisted Pair). El connector amb al que acaben és
l’RJ45, de color transparent. Per fabricar-lo es necessita una crimpadora.
Aquest tipus de cable és el més utilitzat.
Imatge 13. Estructura
cable parell trenat

Cablatge estructurat: Actualment els edificis es construeixen amb diferents preses que van a parar a
un armari (rack), on es fan les connexions.
 En funció de la qualitat del cable, la quantitat de coure que tingui:
CATEGORIA 3:velocitat màxima de 10 Mbps.
CATEGORIA 4: velocitat màxima de 16 Mbps.
CATEGORIA 5: velocitat màxima de 100 Mbps.
CATEGORIA 6 i 7: Capaç de superar els Gbps, la que s’utilitza actualment.

WIFI (Wireless Fidelity)
La informació viatja a través d’ones, sense utilitzar cable. Els elements es poden entendre de
diferents maneres:
BLUETOOTH: És de curt abast, lent i molt estàndard . S’utilitza per descarregar de manera fàcil
cançons o fotografies del mòbil o MP3 a un portàtil.
4



INFRAROJOS: Semblant a la tecnologia d’un comandament, de poca velocitat, de curt abast, poc
fiable i sensible als obstacles físics.
WLAN (xarxa d’àrea local sense cables): Tecnologia específica per ordinadors. Pot assolir 56 Mbps.
Té un abast de 100m en espais tancats però depèn dels obstacles. Les ones no poden traspassar
les reixes metàl·liques.
3.2 ADAPTADOR DE XARXA (targeta de xarxa)
L’adaptador de xarxa dona accés al terminal i li permet dialogar
amb els altres terminals per poder intercanviar informació.
Utilitzen el llenguatge del protocol Ethernet, el qual envia la
informació de zeros i uns en forma d’ones, les quals l’altre
ordinador pot interpretar.
Segons el bus on es connecta la targeta de xarxa pot ser:

Imatge 14. Adaptador de xarxa
integrat a la placa base

INTEGRADA A LA PLACA BASE: És la opció més habitual.
PCI: Són les més antigues. Es connecten a un slot PCI, i per fer-ho s’ha d’obrir la torre del PC. No
es poden utilitzar en portàtils. Poden substituir la integrada a la placa, si aquesta es fa malbé.
PCMCIA: S’utilitza en els portàtils antics i els hi dona prestacions flexibles.
USB: Per prestacions sense fil, amb un dispositiu en forma de pendrive.

3.3 ELEMENTS DE CONCENTRACIÓ
HUB o CONCENTRADOR
La seva funció és enviar els paquets que li arriben a tos els terminals,
per tal de que rebin la informació. Això pot ser un inconvenient ja que
la informació s’envia a tothom i hi ha molt trànsit inútil.
Imatge 15. Hub o concentrador

SWITCH o COMMUTADOR:
La seva funció es la mateixa que el hub, tot hi que te la capacitat de
mirar a quin terminal corresponen els paquets. Per tant, si no
correspon a algun terminal, la rebutja, evitant així el trànsit inútil,
aprèn els ordinadors que té a cada trama. Connecta xarxes lan.
Imatge 16. Switch o commutador

ROUTER o ENCAMINADOR
La seva funció és connectar dues xarxes entre elles. Filtra la informació
segons uns criteris, per exemple depenent de la xarxa on ve, de la
informació... També pot servir de hub o switch. Apren a través d’una taula.
Imatge 17. Router o
encaminador

5



ACCESS POINT
És igual que un hub, però s’utilitza en xarxes sense fil. Pot passar d’una xarxa
amb cable en una sense cable connectant-hi un ordinador. És practic, però
com el hub, no apren.
Imatge 18. Access Point

REPETIDOR DE SENYAL
La seva funció es poder passar la longitud que pot tenir la senyal, ja
que sinó es va degradant. Millora la cobertura ja sigui per si esta massa
lluny o per si hi ha reixes metàl·liques entre mig.
Imatge 19. Repetidor de
senyal

FIREWALL
És un element que actua com a tallafoc en els routers, fent la xarxa
més segura. La protegeix de hackers o intrusos i malware. També es
pot fer al software, amb el que bloqueja algunes pagines no
segures.
Imatge 20. Firewall

GATEWAY o PASSAREL·LA
Semblant a un router, però enllaça tot tipus de xarxes, sense la
necessitat de ser del mateix protocol . Xarxes totalment diferents. Un
exemple seria la unió de les xarxes de telefonia a la xarxa d’Internet.
Abans s’utilitzava un mòdem, que adaptava el codi binari als tons
Imatge 21. Gateway o
passarel·la

(llenguatge del telèfon).

SERVIDOR D’IMPRESSIÓ
Dispositiu que connecta una impressora en una xarxa i permet
imprimir des de qualsevol equip. Té un receptor sense fil que capta
les peticions d’impressió.

Imatge 22. Servidor d’impressió

6



3.4 CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA

TORRE TCP-IP:
ENVIA

5.N.APLICACIONS

5.N.APLICACIONS

4.N.TRANSPORT

4.N.TRANSPORT

3.N.DE XARXA

3.N.DE XARXA

2.N.D’ENLLAÇ

2.N.D’ENLLAÇ

1.N.FÍSIC

1.N.FÍSIC
Transmissió de dades

REB

PRIMER NIVELL o NIVELL FÍSIC:
Capa encarregada del tipus de cable o ones, com va per dintre el senyal (freqüència, com es
codifiquen els bits, com es transformen en electricitat...). És a dir, de totes les qüestions físiques.
Tothom segueix les mateixes mesures, es universal.
SEGON NIVELL o NIVELL D’ENLLAÇ:
Capa on es regula el procés pel que un ordinador envia informació al bus i pot ser escoltat per els
altres terminals de la mateixa xarxa. Es poden produir errors que corregeix la targeta Ethernet.
TERCER NIVELL o NIVELL DE XARXA:
Capa on es transmeten les dades fora de la LAN, les transmet a distància. La seva funció es assegurarse de que les dades troben el camí. Un exemple és l’adreça IP (Internet Protocol).
QUART NIVELL o NIVELL DE TRANSPORT:
Capa on es reben les dades de les aplicacions que utilitza l’usuari, es fragmenten, es posen en ordre
(va numerada) i s’ assegura el seu enviament. La persona que ho rep fa el mateix procés a l’inrevés,
per tal de no perdre informació i si fos el cas tornar-ho a enviar. Un exemple seria l’adreça TCP-IP
(Transport Control Protocol Internet Protocol)
CINQUÈ NIVELL o NIVELL D’APLICACIONS:
Capa on es processen les dades que fa l’aplicació utilitzada per l’usuari. Per tenir aquestes aplicacions
ens connectem en un altre ordinador (ex: jocs, blogger...) Alguns exemples són: FTP, SMTP, HTTP,
POP, TELNET...

7



Cada capa necessita més informació per poder complir la seva tasca. Aquesta informació està a
l’encapçalament (header) dels paquets. Cada capa afegeix unes dades al paquet, i aquest queda
entremig d’aquestes.
El missatge es fragmenta en paquets. A la capçalera hi l’adreça origen i la del destinatari. També
l’ordre que ocupa en la transmissió. La informació viatja pel camí més ràpid i no sempre tots els
paquets passen per les mateixes xarxes. Un cop arriba al destí, es comprova que hi siguin tots i es
posen en l’ordre correcte. En cas de no haver arribat bé, es torna a enviar.

F.

E.

X.

T.

DADES

A.

A.

T.

X.

E.

F.

(Informació)

3.5 CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA TCP-IP
ADREÇA MAC
L’adreça MAC és un nombre que tenen totes les targetes Ethernet i que ja bé assignat de fàbrica i no
es pot canviar. Conté 48 bits, que serveixen per identificar un dispositiu dels altres dins d’una
mateixa xarxa, en el nivell d’enllaç. Però fora de la xarxa s’ha de tenir un altre codi identificador.
Aquest codi s’expressa en sistema numèric hexadecimal, conta: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A (10), B (11), C
(12), D (13), E (14), F (15). Per tant conta de 15 en 15.

Imatge 23. Exemple d’adreça MAC

ADREÇA IP (Internet Protocol)
L’adreça IP és un nombre que identifica cada ordinador internacionalment dins i fora de la xarxa.
Aquesta adreça actua al nivell de xarxa, serveix per navegar per Internet. Conté dues parts: la de
xarxa, que és comuna per tots els dispositius d’una mateixa LAN, i la de màquina, que es diferent per
cada dispositiu. La DNS (domain name service) és la maquina que s’encarrega de canviar el nom de
les pàgines web a la adreça IP. Es pot tenir una IP fixa, que la configures tu, o pot ser que l’assigni el
router amb el sistema DHCP

Imatge 24. Exemple d’adreça IP

8



MÀSCARA
Tots els dispositius d’una xarxa tenen la mateixa màscara, i per tant, es veuen directament i les que
estan fora necessiten un router o gateway per encaminar-los. Per tant es pot decidir quins paquets
amb la adreça IP entren a la xarxa i quins no. Aquesta màscara defineix les diferents màquines i fa
que tots els dispositius d’una mateixa xarxa surtin a Internet amb la mateixa IP.

Imatge 25. Exemple màscara de xarxa

DHCP
Sistema amb el qual quan un ordinador es connecta a la xarxa el router li assigna una IP que utilitzarà
mentre estigui connectat a la xarxa. Però la IP quedarà alliberada un cop l’ordinador s’apaga.

4. EINES PER DIAGNOSTICAR PROBLEMES A LA XARXA
Per entrar a COMANDS, en cas dels ordinadors XP, s’ha d’anar a
INICIO, concretament a EJECUTAR. En el quadre que apareix s’ha
d’escriure cmd (comand) i t’apareixerà la pàgina desitjada, és a
dir, una pàgina negra. En el cas de Windows més moderns,
entrant a INICIO i buscant CMD, ja hi pots entrar a l’ intèrpret de
comandes.
PING

Imatge 26. Pàgina que apareix per
entrar als comands.

Un cop tens la finestra negra, has d’escriure “PING” i la web que es vol buscar. El servidor DNS
s’encarregarà de transformar-la en adreça IP. S’utilitza per comprovar l’estat de la connexió i la
màquina destí.

Imatge 27. Intèrpret de comands. PING

9



IPCONFIG
Un cop tens la finestra negra, has d’escriure “IPCONFIG” i ja et contestarà la petició. S’utilitza per
saber quina es la teva adreça IP.

Imatge 28. Intèrpret de comands. IPCONFIG

TRACERT
Un cop tens la finestra negra, has d’escriure “TRACERT” i la web que es vol buscar. Un cop fet això et
dirà la ruta que ha seguit la teva comanda i quan ha tardat. Aquesta és la funció que té.

Imatge 29. Intèrpret de comands. TRACERT

10

Xarxes

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (13)

Similar to Xarxes

Similar to Xarxes (20)

Xarxes