More Related Content Similar to ortografia1.pdf (20) ortografia1.pdf6. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 5
Fitxa
5
Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Els signes de puntuaciĂł (parĂšntesi, cometes, dos punts)
âą Els parĂšntesis sâutilitzen per fer un aclariment sobre el que estem explicant enmig
dâuna oraciĂł.
âą Les cometes es fan servir per:
Reproduir textualment les paraules que ha dit una altra persona, o bé dites, refranys,
etc.
Citar un fragment dâun llibre, el tĂtol dâun capĂtol, dâun conte, dâun poema...
Utilitzar paraules a les quals donem un doble sentit.
âą Els dos punts es fan servir:
Abans dâuna enumeraciĂł.
En els diĂ legs, abans de la intervenciĂł dâun personatge.
Abans de citar paraula per paraula el que hagi dit o ha escrit algĂș.
1. Posa els parĂšntesis allĂ on calgui.
âą La Patum de Berga BerguedĂ sembla que tĂ© lâorigen en la processĂł del Corpus.
âą LâOrganitzaciĂł de les Nacions Unides ONU tĂ© la seu a Nova York.
âą Roald Dahl 1916-1990 va escriure Les bruixes.
2. Col·loca els dos punts allà on calgui.
⹠Llavors el geni li va dir «Pots demanar tres desitjos».
âą Les principals ciutats industrials catalanes sĂłn les segĂŒents Barcelona, Tarragona,
Sabadell, Terrassa...
âą Ja ho he decidit dâaquesta gent no en vull saber res mĂ©s.
âą No pot menjar coses dolces Ă©s diabĂštica.
3. Explica lâĂșs de les cometes en les oracions segĂŒents:
âą Davant de les seves «dots dâorador», tots els assistents badallaven.
âą Hem comptat quantes vegades deia «mâenteneu» durant una classe.
⹠He dedicat una estona a llegir el conte titulat «Micologia» de Quim Monzó.
⹠Aquesta primavera compleix el refrany «Pel maig cada dia un raig».
7. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 6
Fitxa
6 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Consonants mudes a final de mot
ï· Sovint la -r final Ă©s muda, Ă©s a dir, sâha dâescriure perĂČ no es pronuncia.
Recorda quan lâhas dâescriure:
En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir: ballar, témer, dormir.
En els derivats acabats en els sufixos: -ar, -er, -or, -dor: alzinar, peixater,
escalfor.
En els mots que tenen femenins o derivats amb una -r: clar (clara), por
(poruc).
ï· En la majoria de mots, la t de les paraules acabades en -nt i -lt Ă©s muda.
Recorda en quins casos lâhas dâescriure:
En els gerundis: somiant.
En els adverbis acabats en -ment: rĂ pidament.
Paraules en quĂš el derivat sâescriu amb -t-: salt (saltar).
En les paraules tant (âen tal quantitatâ) i quant (âen quina quantitatâ).
ï· Podem saber si hem dâescriure p o b al final dâuna paraula mirant-ne el
derivat: camp (camperol), tomb (tombar), llamp (llampegar)...
La paraula amb sempre sâescriu amb -b: Juga amb mi (no lâhem de confondre
amb em: Em dĂłnes el llibre?).
1. Completa aquesta taula afegint dues paraules mĂ©s amb âr final muda a cada
columna.
Infinitius Oficis Arbres
Noms
col·lectius
Aparells
cantar pintor taronger bestiar encenedor
2. Escriu un adverbi a partir dels adjectius segĂŒents:
alegre: lent:
automĂ tic: preferent:
8. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 7
3. Tria la paraula adequada en cada cas.
âą Mâagraden _______________ (tant / tan) tots dos que no sĂ© quin triar.
âą Lâaigua estava _______________ (tant / tan) freda que no em vaig banyar.
âą Encara no saben _______________ (quant / quan) vindran.
âą No em vol dir _______________ (quant / quan) li ha costat el regal.
4. Escriu el gerundi dels verbs segĂŒents:
portar: patir:
encendre: llegir:
5. Completa les paraules segĂŒents, si cal, amb -r:
segu__ tambo__ calo__ carte__ sabate__
fosco__ aviĂł__ bombĂł__ olo__ cafĂš__
6. De les paraules anteriors que acaben amb -r, escriu un derivat o una paraula
de la mateixa famĂlia o el femenĂ.
7. Omple els buits amb -nt o -lt.
canta__ sorti__ aprene__ ajuntame__ po__
balla__ rĂ pidame__ vo__ sa__ mo__
8. Escriu cinc oracions amb cinc paraules diferents de les anteriors que
acabin amb -nt o -lt.
9. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 8
Fitxa
7 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
La ela geminada
La ela geminada (l·l) Ă©s una grafia prĂČpia del catalĂ que es troba en algunes
paraules. Tot i que no hi ha una norma per saber quan lâhem dâescriure, podem
recordar aquests casos:
ï· Paraules que comencen en al·l- (al·lucinat, al·legar), col·l- (col·lisiĂł, col·lega) i
il·l- (il·lusió, il·luminar).
ï· Paraules que acaben en -el·la (novel·la, paral·lela), -il·la (goril·la, tranquil·la) i
-il·lar (destil·lar, vacil·lar).
1. Escriu una oraciĂł amb cadascuna dâaquestes paraules:
Cel·la:
Col·locar:
Til·la:
Al·lucinar:
Vacil·lar:
Al·leluia!:
2. Ordena les lletres per formar paraules que sâescriuen amb ela geminada:
t t s Ú i l·l a
r q s a u e l·l e a
u p x l·l i e t n i
10. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 9
3. Torna a escriure les oracions segĂŒents tot omplint els espais amb l o l·l . Si
dubtes amb alguna paraula, pots consultar el diccionari.
ï· Farem una co__ecta per ce__ebrar lâaniversari de la CĂš__ia.
ï· La Marce__a va e__aborar lâentrepĂ de mortade__a com si fos un plat exquisit.
ï· He llegit la nove__a que em va recomanar la meva co__ega, la Ga__a.
ï· Tinc una bona co__ecciĂł de dibuixos dâaquella i__ustradora famosa.
ï· Des que vaig treure un exce__ent, vaig al co__egi amb mĂ©s a__egria.
ï· MĂ©s dâun mi__er de persones sâhan queixat que hi ha massa po__uciĂł a la
ciutat.
4. Moltes paraules que comencen amb l formen el contrari amb el prefix il-.
Observa lâexemple i comprova-ho amb les paraules segĂŒents:
Exemple: legal ïź il·legal
lĂČgic: limitat:
legĂtim: lĂcit:
5. Busca un sinĂČnim dels mots segĂŒents que continguin ela geminada. Si et
cal, consulta diccionaris.
ï· Film, obra de cinema: P __ __ __ __ __ __ __ __
ï· Nineta de lâull: P U __ __ __ __ A
ï· Para-sol: O M __ __ __ __ __ __
ï· Animal amb closca: M __ __ __ __ __ C
ï· Conjunt de sons que es pronuncien amb un sol cop de veu: __ __ __ __ __ B A
ï· Poema en quĂš el text forma un dibuix: C __ __ __ __ __ __ __ M A
6. Forma derivats de les paraules segĂŒents que duguin ela geminada:
cristall:
rebel:
metall:
11. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 10
Fitxa
8 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Les consonants g/j
Quan les consonants g, j representen el mateix so, cal que tinguem en compte
que:
ï· Sâescriu g davant e, i (gest, imaginaciĂł, vertigen...).
ï· Sâescriu j davant a, o, u (neteja, joia, ajudar...).
PerĂČ hi ha algunes excepcions que cal conĂšixer. Escriurem j:
ï· Davant de totes les formes del verb jeure (jaurĂ©).
ï· En les paraules que continguin -jecc- (injecciĂł) i -ject- (objecte).
ï· En algunes paraules com jeroglĂfic, jersei, jerarquia, majestat, jet, JesĂșs...
1. Completa cada paraula amb j o g:
ï· ___irafa ï· ___udici ï· ___ardĂ ï· ob___ecciĂł
ï· pro___ecciĂł ï· ___urĂ ssic ï· ___et ï· alber___Ănia
ï· barre___a ï· pro___ecte ï· ___aurĂem ï· ___egant
ï· ___oguina ï· ___apĂł ï· ___ener ï· ___Ășpiter
2. Les paraules segĂŒents sĂłn excepcions; completa-les amb la lletra j o g
corresponent al seu lloc. Si tens dubtes, consulta el diccionari.
ï· ma___estat ï· ___ersei ï· ___esuita ï· ___eia
ï· ___eroni ï· ___erĂ rquic ï· ma___estuĂłs ï· ___erusalem
ï· sub___ectar ï· inter___ecciĂł ï· sub___ecte ï· ___eroglĂfic
3. Escriu:
ï· Els dies de la setmana que tenen el so de la j de jardĂ.
ï· Els mesos de lâany que tenen aquest mateix so.
ï· Noms propis amb j o g, amb aquest mateix so.
12. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 11
4. Escriu aquestes oracions en plural:
ï· Vam prendre el sol en una platja verge.
ï· Pren-te el suc de mitja taronja.
ï· Aquella monja porta una mitja estripada.
ï· El meu germĂ va pintar tota la paret amb una esponja.
ï· Va quedar una barreja de colors molt lletja.
ï· La joieria de la cantonada tĂ© un vigilant que hi passeja per davant.
5. Conjuga el present dâindicatiu dels verbs menjar i passejar.
verb 1a persona singular 2a persona singular 3a persona singular
menjar
passejar
verb 1a persona plural 2a persona plural 3a persona plural
menjar
passejar
6. Classifica les paraules que tens a continuaciĂł en tres grups diferents:
Jet, JesĂșs, jaure, jersei, Jeremies, injeccions, jeroglĂfics, projectes, ajagut,
subjecte, jaiem, jeu, JericĂł, Jerusalem, jerarquia, objecte, jec, jeus, jaurĂ .
Paraules que porten -ecc-, -ect- Formes del verb jeure Altres
13. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 12
Fitxa
9 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Les grafies m/n
Les normes dâĂșs de m i n sĂłn:
ï· Sâescriu m davant b, p i m (embolic, comprensiĂł, Immaculada).
ï· Sâescriu m davant f (samfaina) excepte en les paraules que comencen per
con-, en-, in- (confiar, enfrontar, infant).
ï· Sâescriu n davant de v (canvi).
ï· Sâescriuen amb m: premsa, somriure, impremta, empremta...
ï· Sâescriuen amb -nn-: connectar, innocent, Anna, annex...
ï· Sâescriuen amb -mp-: compte, sĂmptoma, camps, atemptat...
1. Completa les paraules segĂŒents amb m o n:
ï· se___blança ï· e___veja ï· co___vent ï· circu___ferĂšncia
ï· a___baixada ï· ca___pament ï· Ăš___fasi ï· a___bulĂ ncia
ï· ra___pa ï· ca___viat ï· bo___ber ï· co___versa
2. Escriu el contrari dâaquests adjectius.
personal pagat millorable parcial
mĂČbil mortal madur moral
3. Completa les paraules segĂŒents amb la lletra que hi falta:
ï· co___feccionar ï· desco___fiar ï· i___fecciĂł
ï· i___fectar ï· co___ferĂšncia ï· i___fantil
ï· i___fermera ï· e___frontar ï· co___formitat
4. Omple els buits i explica per quĂš hi escrius m o n:
ï· Ă ___fora ï· si___fonia ï· xa___frĂ
ï· ni___fa ï· am___fiteatre ï· trio___f
14. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 13
5. Completa les oracions:
ï· LâI___ma treballa des del dese___bre en una i___mobiliĂ ria.
ï· Avui tindrĂ© co___vidats per sopar i farĂ© sa___faina.
ï· TĂ© uns sĂ___ptomes preocupants.
ï· El seu estat de salut Ă©s i___millorable malgrat lâi___fern pel qual ha passat.
ï· No ha parat de lla___pegar; fa un te___ps horrorĂłs.
15. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 14
Fitxa
10 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Els sons i les grafies b i v
La majoria de catalanoparlants no fan distinciĂł entre el so de la b i la v. Per aixĂČ,
per saber quina de les dues grafies sâha de fer servir quan les escrivim, cal seguir
unes normes:
ï· Escrivim b davant de l i r: bl (poblaciĂł, blanc, blau...), br (cabra, brot,
abric...).
ï· Escrivim b darrere de m, i v darrere de n: mb (embolic, ambient,
ambulĂ ncia...), nv (canvi, envĂ , invent...). Excepcions: tramvia,
circumval·lació...
ï· En una mateixa famĂlia de paraules, si la paraula primitiva duu p, la derivada,
lâescrivim amb b; i si la primitiva duu u, la derivada porta v: p/b (sap/saber...),
u/v (nou/novetat...).
ï· Escrivim amb v les terminacions de lâimperfet dâindicatiu: cantava, jugaves,
ballĂ vem, parlĂ veu...
Finalment, tingues en compte que hi ha paraules que canvien de significat segons
si sâescriuen amb b o amb v: vall/ball, vena/bena, vuit/buit, veure/beure,
vellesa/bellesa, vola/bola, vot/bot...
1. Busca en el fragment segĂŒent de la lectura les paraules que tenen b i v i
fixaât si les pronuncies igual o diferent:
Un dia, els reis estaven descansant en un bell prat, a la vora del riu, envoltats de la
cort. Cavallers i dames ballaven i es divertien. Entre ells, hi havia una jove
bellĂssima, AgnĂšs, filla del duc de Berri. Anava vestida amb roba que valia una ciutat
i duia al coll un preciĂłs fermall.
2. Tria tres paraules amb b i tres mĂ©s amb v dâaltres fragments de la lectura i
inventa una oraciĂł amb cadascuna.
16. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 15
3. Completa els buits amb bl o br:
ï· o___ir ï· o___idar ï· ___icolatge ï· ar___es
ï· pe___ot ï· po___esa ï· pe___e ï· ___aç
ï· ___anc ï· o___igaciĂł ï· po___aciĂł ï· ca___e
ï· ca___a ï· fe___e ï· ___at ï· a___igar
4. Completa les oracions segĂŒents amb mb o nv:
ï· Ahir em vaig menjar unes ga___es bonĂssimes.
ï· Be___olgut senyor presidentâŠ
ï· Lâinterca___i amb els nens americans va ser molt enriquidor.
ï· Vam jugar a fer bo___olles.
ï· Els trapezistes del circ han fet unes quantes to___arelles.
5. Forma parelles amb mots de la mateixa famĂlia:
suavitat saber clau cap
nevada rebut tou llop
6. Escriu lâimperfet dâindicatiu del verb comprar i dâun altre que tu triĂŻs de la
primera conjugaciĂł.
comprar
17. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 16
7. Contesta tenint en compte les normes:
ï· Per quĂš escrivim amb b la paraula escombra?
ï· I la paraula timbal?
ï· I les paraules llobatĂł i cabell?
ï· Per quĂš escrivim amb v la forma verbal anava?
ï· Per quĂš escrivim amb v la paraula canvi?
ï· I les paraules novetat i blavor?
8. Completa cada oraciĂł amb la paraula que hi correspon. Si cal, consulta el
diccionari.
Bena/vena
Em van treure sang de la ______ del braç dret. / Li vaig posar una ______ ben
forta.
Bola/vola
Aquell aviĂł ______ molt amunt. / Ha nevat i hem fet una ______ de neu molt
gran.
Bellesa/vellesa
Quan ens fem grans entrem a lâetapa de la ____________. / La ____________
del paisatge era inigualable.
9. Llegeix el text segĂŒent i preparaât perquĂš teân facin un dictat:
Les ferides del jove Tirant es guariren, i poc temps després es pogué tornar a
posar la pesant armadura.
Un dia, el rei dâAnglaterra decidĂ dâanar a visitar el prĂncep de Gal·les, que era a
la seva terra participant en les festes. Era un gran caçador i tenia molts i grans
gossos de presa.
Tirant venia cavalcant de la ciutat, on havia anat a fer-se brodar una roba de fil
dâor. En arribar davant les estances del prĂncep, un dels gossos trencĂ la cadena
que el lligava i anĂ corrent cap a Tirant per atacar-lo i mossegar-lo.
18. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 17
Fitxa
11 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
i/hi, o/ho
1. Fixaât en les paraules destacades en el text i digues quina diferĂšncia creus
que hi ha entre elles.
Encara que es pronunciĂŻn igual, les paraules i i hi no volen dir el mateix i tenen
funcions diferents dins de lâoraciĂł:
ï· La paraula i Ă©s una conjunciĂł que enllaça paraules, grups de paraules i
oracions: sabates i mitjons; el cotxe dâen Pol i la moto de la Mar; plou i fa sol.
ï· La paraula hi Ă©s un pronom que substitueix un complement del verb: Meân
vaig al mercat. Que hi vols venir?
2. Relaciona les oracions que volen dir el mateix:
Lâhi va portar ï· ï· Va anar a casa
Hi va anar ï· ï· Va portar el cotxe al taller
Hi anirĂ© divendres ï· ï· AnirĂ© al mercat divendres
3. Completa les oracions amb hi o i:
ï· El foc sâha descontrolat ______ ha cremat el bosc.
ï· No vull que ______ vagis, a la cuina.
ï· La Joana ______ jo anirem al mercat.
ï· El tren es va espatllar ______ per aixĂČ vam arribar tard.
ï· QuĂš ______ fas, al llit, encara?
ï· A la revista escolar ______ ha moltes notĂcies bones.
ï· ______ anirĂ© a les cinc ______ desprĂ©s farĂ© una passejada.
Lâalcalde de la ciutat
assistirĂ aquest vespre
a lâestrena de lâĂČpera Lâanell
dels nibelungs, de Richard
Wagner. També hi assistiran
el regidor de Cultura
i la regidora dâUrbanisme.
19. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 18
4. Entre les paraules o i ho tambĂ© hi ha diferĂšncies. Fixa-tâhi:
Les paraules o i ho tampoc no volen dir el mateix i no fan les mateixes funcions
dins de lâoraciĂł:
ï· La paraula o Ă©s una conjunciĂł que indica exclusiĂł entre paraules, grups de
paraules i oracions: cara o creu; amb tren o amb aviĂł; vindrĂ s o no vindrĂ s?
ï· La paraula ho Ă©s un pronom que substitueix un complement del verb i que
equival a aixĂČ o a allĂČ: Em dĂłnes aixĂČ? Si mâho dones, tâho agrairĂ©.
5. Completa les oracions amb o o amb ho.
ï· No sap si ha de tornar el llibre avui ______ dimecres.
ï· Mâheu de dir si aixĂČ ______ voleu per regalar ______ no.
ï· Qui ______ farĂ mĂ©s bĂ©, aquest ______ aquell altre?
ï· ______ sento moltĂssim!
ï· Les instruccions no diuen si va amb piles ______ amb corrent.
ï· No ______ entendrĂ© mai, aixĂČ que fas!
6. Llegeix les oracions segĂŒents i explica per quĂš estan mal construĂŻdes.
Després, corregeix-les.
ï· La Paula hi va anar al mercat.
ï· Ho va dir-ho quatre vegades.
ï· La mare hi va anar-hi al matĂ.
ï· AllĂČ dels mamĂfers ho va explicar-ho molt bĂ©.
20. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 19
Fitxa
12 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
Aleshores/a les hores, alhora/a lâhora, si no/sinĂł
1. Observa el text segĂŒent i explica quin significat tĂ© la paraula aleshores:
Aleshores jo em vaig voler girar cap endavant per marxar i ella va fer un pas a
lâesquerra, per deixar passar un client, vam topar tots dos i⊠plaf, un llibre de la
prestatgeria em va caure als peus.
ï· Digues si tĂ© el mateix significat que en aquesta oraciĂł:
Pren la medecina a les hores que tâha dit el metge.
Escrivim lâadverbi aleshores quan volem dir «llavors, en aquell moment» o «en
aquest cas»: Aleshores jo em vaig voler girar; No tâagrada? Aleshores no tâho
mengis.
En canvi, a les hores Ă©s la mateixa expressiĂł que a lâhora, perĂČ en plural: Pren la
medecina a les hores que tâha dit el metge.
2. Completa amb aleshores o a les hores les oracions segĂŒents:
ï· Aquest estiu procureu ser puntuals ___________ dels Ă pats.
ï· Va aparĂšixer el seu amic; ___________ es va posar content.
ï· TocarĂ la campana ___________ en punt.
ï· Voleu taula per a no fumadors? ___________ us haureu dâesperar?
3. Escriu dues oracions amb aleshores i dues més amb a les hores.
21. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 20
4. Completa lâoraciĂł amb a lâhora o alhora:
___________ del pati van sortir de la classe i es van posar
a cantar tots ___________.
Escrivim lâadverbi alhora quan volem dir «al mateix temps»: Es van posar a cantar
tots alhora.
En canvi, a lâhora Ă©s una expressiĂł formada per una preposiciĂł, un determinant i
un nom i precisa una hora (temps): Hi anirĂ© a lâhora indicada.
5. Completa lâoraciĂł amb a lâhora o alhora:
ï· Torna a escriure les oracions, tot completant-les amb alhora o a lâhora:
ï· Els carrers van quedar buits ___________ que començava el concert.
ï· Tot el grup Ă©s molt treballador, volen recitar el poema ___________.
ï· Som molt puntuals, sempre arribem ___________.
ï· Els convidats van arribar tots ___________ i no donĂ vem a lâabast.
6. Escriu dues oracions amb alhora i dues mĂ©s amb a lâhora.
Escrivim si no quan posem una condició negativa: Si no et portes bé, no anirem
al cinema.
Escrivim sinĂł quan volem negar una cosa que sâha dit anteriorment i afirmar-ne
una de nova: La mare em va dir que allĂČ no era un bassal, sinĂł un llac.
7. Completa amb si no o sinĂł:
ï· No cantarĂ© ___________ cantes tu tambĂ©.
ï· Jo pujaria a la muntanya ___________ fos tan perillĂłs.
ï· No sopis ___________ tens gana.
ï· La tieta no vindrĂ avui, ___________ demĂ .
ï· No Ă©s ni fred ni calent, ___________ tebi.
22. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 21
Fitxa
13 Ortografia
Nom __________________________________ Data_______________
LâapĂČstrof en els pronoms
1. En els primers deu versos del text hi ha un pronom apostrofat. Copiaâl i
digues a qui fa referĂšncia.
La forma dels pronoms canvia segons la posiciĂł en quĂš es troben o si es
combinen amb un altre pronom. Tots tenen formes apostrofades. Fixaât en les
formes dels pronoms segons si van davant o darrere del verb:
davant de verb
començat
en consonant
davant de verb
començat
en vocal o h
darrere
de verb acabat
en vocal
darrere de verb
acabat
en consonant o u
em
et
es
ens
el
la
els
les
en
mâ
tâ
sâ
ens
lâ
lâ/la
els
les
nâ
âm
ât
âs
âns
âl
-la
âls
les
ân
-me
-te
-se
-nos
-lo
-la
-los
-les
-ne
2. Completa els buits amb la forma adequada del pronom entre parĂšntesis:
ï· ______ estimarĂ© sempre. (el)
ï· ______ han comprat una casa. (es)
ï· ______ he llegit el llibre sencer en un dia. (em)
ï· Ja ______ entenc. (et)
ï· No ______ envejo en absolut, lâAnna. (la)
ï· ______ havia fet dos, de pastissos. (en)
23. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 22
3. Substitueix els pronoms per la forma apostrofada corresponent:
compra + els em + aixeco moure + ens
es + amaga en + omplim et + estima
ï· Escriu una oraciĂł amb cadascuna de les combinacions anteriors.
4. Transforma les oracions posant el verb en imperatiu. Fixaât en lâexemple.
Exemple: Has de comprar-lo aquĂ ï Compraâl aquĂ
ï· Has de trobar-me. ï
ï· Has de centrar-te. ï
ï· Has de comprar-ne. ï
ï· Has de tocar-nos una cançó al piano. ï
ï· Has dâomplir-lo. ï
5. Completa les frases segĂŒents amb un pronom feble:
ï· No _____ pensis que cuinarĂ©. (tu)
ï· Dibuixa _____ dret. (a ell)
ï· Maquilla _____ una mica. (a tu)
ï· Deixa _____ tranquil·les. (a elles)
ï· Saluda _____, si us plau. (a nosaltres)
24. Escola Pompeu Fabra â Ortografia 6 23
6. Divideix les seqĂŒĂšncies segĂŒents en els mots corresponents i apostrofa
quan calgui.
melsmenjo aixecam
aturam melcompraran
esperans pintals
menfalten teescoltaran
7. Observa la diferĂšncia de significat entre els homĂČfons segĂŒents i escriu una
oraciĂł amb cadascun on quedi clar el que signifiquen.
animaâl/animal
pentinaât/pentinat
portaâl/portal
lligaâm/lligam