L'auditoria en els ens públics locals: hauria de ser obligatòria en alguns ajuntaments?

Universitat de Girona
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Autor del treball: Juan Carlos Carvallo Vigara
Tutor del treball: Josep Viñas i Xifra
Data: 10 de maig de 2017
L’AUDITORIA EN ELS ENS PÚBLICS LOCALS:
HAURIA DE SER OBLIGATÒRIA EN ALGUNS AJUNTAMENTS?

Índex
1 - Introducció .....................................................................................................................1
2 - El control extern en les administracions públiques...........................................................2
2.1 - Introducció........................................................................................................................ 2
2.2 - Classificació Control Extern............................................................................................... 2
2.3 - El control extern en l’àmbit de l’administració local a Catalunya..................................... 4
3 - Diferències entre l’auditoria privada i l’auditoria al sector públic .....................................6
3.1 - Aspectes generals.............................................................................................................. 6
3.2 - Auditoria privada............................................................................................................... 7
3.3 - Auditoria del sector públic................................................................................................ 8
3.4 - Principals divergències entre l’auditoria privada i l’auditoria del sector públic............. 10
3.4.1 - Obligació d’auditar................................................................................................... 10
3.4.2 - Informes................................................................................................................... 10
3.4.3 - Òrgan Regulador i de Control de qualitat................................................................ 10
4 - L’auditoria en les administracions públiques locals ........................................................11
4.1 - Composició sector públic local i retiment dels comptes ................................................ 11
4.2 - Situació actual de l’auditoria al sector públic local......................................................... 12
4.3 - Problemàtiques que presenta l’administració pública local........................................... 13
5 - Proposta d’obligatorietat d’auditar el sector públic local................................................14
5.1 - Introducció...................................................................................................................... 14
5.2 - Proposta d’obligatorietat d’auditar els ajuntaments..................................................... 14
5.2.1 - Requisits d’obligatorietat d’auditoria ...................................................................... 15
5.3 - Impacte Econòmic de la proposta................................................................................... 18
6 - Conclusions ..................................................................................................................19
BIBLIOGRAFIA....................................................................................................................20
ANNEXOS..........................................................................................................................23
ANNEX 1: Tipus de control econòmic-financer al sector públic.............................................. 23
ANNEX 2: Tipus d’opinió en un informe d’auditoria............................................................... 23
ANNEX 3: Tipologies auditoria sector públic........................................................................... 24
ANNEX 4: Elaboració, aprovació i publicació informe de fiscalització .................................... 24
ANNEX 5: Diagrama de la dimensió municipal a Catalunya.................................................... 24
ANNEX 6: Càlcul del cost proposta d’auditoria sector públic local......................................... 25

1
1 - Introducció
Aquest treball neix com a resposta a la incipient necessitat de tenir a l’administració pública
local un control econòmic extern eficaç, que garanteixi la fiabilitat de la informació econòmica
i col·labori en aportar una major transparència a la gestió dels fons públics. En els últims anys,
són moltes les veus que des del món de l’auditoria insten al regulador a legislar sobre
l’obligació d’auditar el sector públic i, articular una llei en aquest sentit que doni resposta a les
demandes d’aquest col·lectiu. Cada vegada hi ha més consciència ciutadana, respecte a la
gestió econòmica dels recursos públics, i és que aquest tema cobra major importància amb els
casos de corrupció als diferents ajuntaments de la nostra geografia. És evident que s’ha
d’avançar en aquest sentit augmentant el grau de transparència en la gestió pública i reforçant
el control existent amb la fi d’evitar episodis de frau com els que actualment es tenen
constància.
La conseqüència d’aquesta situació ve determinada en part, pel fet que no existeix legislació
que obligui a auditar el sector públic, legislació en la qual trobem una gran paradoxa, i és que
s’obliga a un exercici de transparència a les empreses que intervenen al sector privat obligant-
les a auditar si compleixen uns requisits de volum i, per contra, als ens públics no existeix
aquesta obligació. És necessari dir que existeixen controls dels comptes públics, tant intern
com extern però aquests es veuen amb la impossibilitat d’abastar tot l’espectre a revisar
degut, entre altres factors, a la falta de recursos. Les auditories al sector públic local brillen per
la seva absència, encara que aquest és el més extens dels tres nivells de l’administració
pública, és on menys revisions es realitzen. Hem d’exceptuar l’ajuntament de Barcelona que
audita els seus comptes anualment i empreses integrants del sector públic obligades a ser
auditades a causa del seu volum, els altres integrants del sector públic no són auditats. Per
tant, aquest treball es focalitza en l’administració local Catalana, ja que aquesta és la base del
nostre sector públic, sent aquest extensible a altres autonomies.
Podríem afirmar que l’ideal seria auditar tot el sector públic però, és evident que això tindria
un cost inassolible per les arques públiques i seria un despropòsit en termes econòmics, és per
això que l’objectiu del present treball és fer una proposta raonable d’auditar determinats
ajuntaments.
Algunes preguntes que ens podrien sorgir en relació a aquest tema; En el cas d’una llei
d’auditoria pública que obligués a auditar els ens locals, quins serien els requisits que haurien
de complir aquests per tal de resultar obligats a auditar els seus comptes?, de quin tipus
d’auditoria es tractaria?, quin impacte econòmic tindria?. Aquestes i d’altres qüestions són
plantejades pels experts als diferents congressos del sector, s’han dit xifres aproximades però
encara no s’han consensuat ni realitzat propostes fermes en aquest sentit. Per aquest motiu, el
present treball vol intentar donar resposta a aquestes preguntes i fer una primera aproximació
a aquests requisits d’obligatorietat amb la proposta d’obligatorietat de determinats ens locals
segons la seva dimensió, tenint en compte en tot moment l’impacte econòmic d’aquesta
proposta.

2
2 - El control extern en les administracions públiques
2.1 - Introducció
Actualment, el sector públic espanyol, conformat per l’administració Estatal, autonòmica i
local, així com els organismes i empreses dependents d’aquests, estan obligats per llei 1
a què
la seva activitat econòmica-financera sigui supervisada i examinada. Aquest examen o control
té com a objectiu garantir una eficaç gestió dels fons públics, així com contribuir a una millora
de la transparència en l’administració.
La gestió econòmica-financera del sector públic es regeix pels següents principis: eficiència; té
en compte de quina manera s’utilitzen els recursos, compara el cost amb el resultat, eficàcia;
determina en quin grau s’han assolit els objectius previstos, economia; realització de l’activitat
econòmica-financera amb el menor cost possible. Els encarregats de vetllar pel compliment
d’aquests principis són els òrgans de control, dels quals s’explicaran posteriorment les seves
tipologies així com el seu àmbit competencial.
La primera distinció quant al control es refereix és diferenciar entre el control intern i control
extern. El control intern és realitzat per un òrgan integrat en l’estructura de l’entitat pública a
revisar, és a dir, depèn de l’ens objecte de revisió. Cal dir que, aquesta tipologia de control no
serà desenvolupada en el present treball per la raó de no ser comparable amb l’objecte
d’estudi d’aquest, l’auditoria externa. Respecte al control extern, és aquell realitzat per una
institució independent de l’entitat objecte del control. A continuació s’estableix la classificació
clàssica sobre el control.
2.2 - Classificació Control Extern
Segons va establir Aragon Sánchez (1997), la classificació dels tipus de controls als quals es
poden sotmetre a les administracions públiques són;
- Segons la seva finalitat:
Control de la legalitat: Es comprova que els procediments realitzats per l’administració pública
s’hagin fet d’acord a les normes i lleis vigents, aplicables en cada cas.
Control de resultats: Es tenen en compte les dades econòmiques per a determinar en quin
grau s’han assolit els principis rectors de la gestió pública d’eficiència, eficàcia i economia.
- Segons el moment de realització:
A priori: Es realitza el control abans que es produeixin els esdeveniments a controlar, de
manera preventiva.
Concomitant: El control es duu a terme en el moment en què es realitza l’acte a verificar.
A posteriori: Una vegada s’han produït els esdeveniments objecte de control.
- Segons l’òrgan que exerceix el control:
1
Ley Orgánica 2/1982, de 12 de mayo, del Tribunal de Cuentas

3
Intern: Quan el control és realitzat per un òrgan el qual està integrat en l’estructura de l’ens
objecte de fiscalització. La llei preveu per aquests òrgans independència funcional.
Pel que fa a òrgans de control intern segons els nivells de l’administració que ocupen trobem:
en l’àmbit estatal; IGAE (Intervención general de la administración del Estado), a escala
autonòmica; Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit local; Interventors
dels ajuntaments i ens locals.
Extern: El control extern és aquell realitzat per una institució independent de l’entitat objecte
del control. La legislació actual preveu 2 òrgans de control:
- Tribunal de Comptes: Segons la Constitució espanyola de 1978 i la Llei orgànica 2/1982 del
Tribunal de comptes, s’estableix que aquest és l’òrgan superior en relació al control extern del
sector públic es refereix. Aquest òrgan també revisa els contractes públics 2
. Les seves
principals funcions, segons estableix la jurisprudència aplicable són:
Funció fiscalitzadora: Determina si l’activitat econòmica-financera de l’ens públic compleix els
principis, amb els quals es regeix, de legalitat, eficiència i economia.
Funció jurisdiccional: contempla quines responsabilitats comptables tenen les persones
responsables de la gestió de fons públics.
Podem veure de manera més gràfica aquesta classificació a l’annex 1.
- Òrgans de control extern (OCEX): Els òrgans de control extern, en endavant OCEX, són els
organismes encarregats del control extern en l’àmbit autonòmic i local. Estan coordinats amb
el Tribunal de Cuentas perquè no es produeixin duplicitats en les seves actuacions, a més,
segueixen unes tècniques de control comunes 3
per tal que els resultats obtinguts d’ambdues
institucions siguin homogenis i contrastables.
No obstant això, nombrosos experts en fiscalització pública, com el Catedràtic Antonio M.
López Hernández, reclamen major harmonització procedimental amb l’adopció de normativa
internacional per augmentar la confiança dels OCEX. Els OCEX es regeixen amb una normativa
reguladora pròpia i depenen en gran mesura dels estatuts d’autonomia corresponents.
Actualment, a l’Estat espanyol existeixen 13 OCEX, les comunitats autònomes que no disposen
d’òrgan de control extern propi han de rendir comptes al Tribunal de Cuentas. Si la comunitat
autònoma disposa d’OCEX propi, llavors s’haurà de rendir comptes, tant al Tribunal de
comptes com a l’OCEX competent.
Una vegada introduïts els ens públics obligats a ser fiscalitzats, així com els òrgans de control
del sector públic, i explicat la classificació de controls en l’administració pública, ens centrarem
en l’objecte d’estudi del present treball; el control extern en l’àmbit de l’administració local a
Catalunya.
2
Veure: RD 3/2011, Ley de Contratos del Sector Público, (Art. 29) Remisión de contratos al Tribunal de Cuentas,
3
Veure: Ley 7/1988 de Funcionamiento del Tribunal de Cuentas

4
2.3 - El control extern en l’àmbit de l’administració local a Catalunya.
Com s’ha introduït anteriorment, les entitats locals estan obligades al retiment dels seus
comptes anualment a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i al Tribunal de Comptes. A més,
si l’entitat local ostenta la major part, >50%, del capital social de societats mercantils o entitats
públiques empresarials, haurà de presentar els comptes d’aquestes entitats adjunts.
La llei 18/2010, de 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, regula l’incompliment del deure de
retre els comptes, i és que aquest incompliment és motiu de la suspensió de subvencions o
transferències de la Generalitat a què tingui dret l’ens infractor. La Sindicatura de Comptes de
Catalunya publica els ens públics que han incomplert aquesta obligació en la pàgina web
corporativa “www.sindicatura.org”.
Segons la Resolució de l’IGAE 4
, s’ha de remetre a la Sindicatura de Comptes el compte general
i documentació complementària de les entitats dependents d’aquest. El retiment de comptes
es fa telemàticament a través de la plataforma EACAT 5
, hi ha una normativa on s’estableix la
forma, el termini de presentació. El compte general està format pels comptes anuals, tant de
l’ens local com de les entitats locals dependents d’aquest.
El compte general està compost per: Balanç, compte del resultat econòmic-patrimonial,
liquidació del pressupost, memòria, romanent de tresoreria, estat de canvis en el patrimoni
net, estat de fluxos d’efectiu. Segon la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes
de Catalunya, s’estableix la forma en què les corporacions locals de Catalunya han de trametre
a la Sindicatura de Comptes el Compte general. “Abans del 15 d'octubre de l'any següent al del
tancament de l'exercici, juntament amb les auditories i els informes de control financer
corresponents, si es tenen”
Coneguts els requeriments legals dels ens locals envers els organismes de control extern, hem
de conèixer quin tractament rep aquesta informació econòmica-financera per part de la
Sindicatura de comptes, així com el treball que aquest òrgan desenvolupa. La Sindicatura de
Comptes de Catalunya realitza la seva activitat fiscalitzadora d’acord amb els “Principis i
normes d'auditoria del sector públic de la Comissió de Coordinació dels OCEX”.
En aquests principis es defineix, en primer lloc, el concepte de fiscalització com el control que
realitzen els òrgans institucionals al sector públic, el qual consisteix en la realització de
diferents tipus d’auditoria, profunditzant de forma especial en el compliment de la legalitat.
També trobem definit aquest concepte al manual del Tribunal de Cuentas com “conjunt
d’actuacions del Tribunal de Comptes per comprovar el sotmetiment de l’activitat econòmica-
financera del sector públic als principis de legalitat, eficàcia, eficiència, economia i, en el seu
cas, altres de bona gestió” i el concepte d’auditoria com, activitat sistemàtica de revisió,
verificació i avaluació de documents comptables i de procediments de control de gestió
realitzada seguint les normes tècniques.
4
IGAE (Intervención General de la Administración del Estado)
5
EACAT (Extranet de les Administracions Catalanes)

6
3 - Diferències entre l’auditoria privada i l’auditoria al sector
públic
3.1 - Aspectes generals
Com s’ha comentat anteriorment, l’auditoria és una activitat sistemàtica de verificació i
avaluació de documents comptables i procediments de control de gestió, realitzada seguint
unes normes tècniques, i amb l’objectiu principal d’obtenir evidència suficient per poder
emetre un informe, on es posi de manifest la correspondència de la informació revisada amb la
realitat econòmica de l’entitat objecte de revisió. Si més no, aquesta definició genèrica
d’auditoria adquireix diferents matisos i contextualitzacions, depenent si aquesta es fa sobre
entitats privades o entitats públiques.
La principal diferencia entre l’auditoria privada i la pública radica en el context on
desenvolupen les entitats auditades la seva principal activitat; sector privat i sector públic
respectivament; Al sector privat, el conjunt d’empreses que el formen tenen l’objectiu comú
de maximitzar beneficis, ànim de lucre, gestionant el patrimoni dels socis. Aquestes societats
operen a través del mercat, on troben els seus clients.
D’altra banda el sector públic té la funció principal de redistribució de la riquesa, no té ànim de
lucre, amb l’objectiu de prestar uns serveis de qualitat als ciutadans. El seu finançament prové
de fons públics, això fa que tingui un major impacte en la societat. El control dels fons públics
té la finalitat de garantir que aquests s’han gestionat segons els principis que regeixen
l’activitat pública; eficiència, eficàcia i economia, i que s’ha realitzat segons la jurisdicció
aplicable.
Els objectius i finalitats de cada tipus, vénen marcats per les característiques específiques del
sector, per tant l’enfocament és diferent. A més, l’auditoria estarà condicionada per les
característiques específiques de l’ens en qüestió. Per exemple al sector públic trobem un ampli
espectre d’entitats (Associacions, Consorcis, Entitats públiques empresarial, Fundacions,
Organismes autònoms, Societats), i és que aquest sector està en continua evolució 6
, i això fa
augmentar la complexitat d’aquest. D’altra banda, el sector privat és més homogeni respecte a
la composició de les entitats que el formen. Aquests és un sector on l’auditoria té una major
trajectòria i està bastant més consolidada que al sector públic, realitzant-se més de 60.000 7
auditories a l’any en l’àmbit estatal, on més del 20%, 13.200 aproximadament, estan
realitzades a Catalunya.
A continuació es detallen els diferents tipus d’auditoria en el sector privat i públic, així com les
seves característiques i objectius:
6
Segons informe del MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, (2016). Entidades que integran el
Sector Público Local. Evolución del sector público local (período 1996-2015).
7
Segons l’Informe anual de l’ICJCE (Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya). Memòria anual 2015.

7
3.2 - Auditoria privada
Pel que fa a l’auditoria del sector privat, sempre ens referirem a l’auditoria financera, com a
auditoria externa que és i anàloga al control extern objecte del present treball. A més, és l’únic
tipus que es troba regulat per llei 8
.
L’auditoria financera, realitzada per experts independents a l’entitat, consisteix en la revisió i
verificació dels estats comptables d’acord amb la normativa reguladora d’auditoria vigent, amb
l’objectiu d’emetre una opinió sobre si els estats financers mostren la realitat o imatge fidel de
la situació patrimonial i financera d’acord al marc normatiu regulador d’informació financera,
és a dir, si la informació econòmica-financera que tenim al nostre abast és fiable.
L’opinió d’auditoria es materialitza a l’informe d’auditoria. A l’annex 2 s’inclou una relació
entre les diferents opinions d’auditoria existents en un informe.
Existeixen altres tipus d’auditoria que es poden desenvolupar al sector privat, però com s’ha
dit anteriorment, aquests no tenen cabuda en l’estudi, ja que no ens serveixen per comparar i
no estan dins de l’àmbit del control extern purament com a tal.
Si més no, respecte a altres tipus d’auditoria al sector privat trobem:
- Auditoria Interna: És una activitat independent dins l’empresa, realitzada per un expert que
està sota la direcció i organització de l’empresa en qüestió i té com a finalitat donar servei a la
direcció de la qual depèn.
- Auditories especials: Aquestes poden ser realitzades tant per persones externes com
internes a l’organització. Segueixen estàndards d’aplicació però, no estan recollits a la nostra
jurisdicció i per tant no es contemplen com a obligatòries. Entre aquestes tipologies especials
tenim;
- Auditoria de Sistemes: Examen i anàlisi dels procediments administratius dels controls
interns de l’empresa en qüestió.
- Auditoria Operativa: Té per objecte analitzar el sistema organitzatiu i la gestió de
l’empresa, establint en quin grau d’eficiència i eficàcia s’han assolit els objectius
previstos.
- Auditoria de Qualitat: Analitza com els sistemes de qualitat implementats per les
empreses compleixen els requisits establerts per les normes de control de qualitat ISO
9000.
- Auditoria Mediambiental: S’avalua i analitza el grau de compromís amb el medi-
ambient a través del compliment de la normativa EMS ISO 14001 9
en matèria
mediambiental.
8
Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas.
9
International Organization for Standardization (ISO), ISO 14001 Environmental Management Systems

8
3.3 - Auditoria del sector públic
L’auditoria del sector públic és un procés sistemàtic de revisió d’informació i/o procediments,
on s’avalua l’evidència obtinguda per determinar si aquesta informació i activitats s’han
realitzat segons els criteris establerts. Aquesta revisió la realitzen els diferents Organismes de
control extern territorials (OCEX), o en absència d’aquests, el Tribunal de Comptes.
Aquesta és essencial, ja que proporciona als òrgans legislatius i als ciutadans, informació sobre
els programes i actuacions realitzats per les entitats públiques, contribuint així als principis de
transparència i bon govern. La societat, cada dia més, reclama de les entitats públiques una
major transparència i millor ús dels recursos. Les tècniques d'auditoria són mètodes adequats
per contribuir en aquests dos aspectes.
Està regulada pels “Principis i Normes d’auditoria del sector públic” 10
. En aquests principis
s’estableix el marc normatiu relatiu a l’auditoria pública, les normes tècniques d’actuació, els
diferents tipus d’auditoria existents, la diferent terminologia emprada, així com els principis
del subjecte auditor. De forma supletòria es poden adoptar les ISSAI-ES 11
, normes
internacionals relatives a auditoria, i els principis emesos per L’ICAC (Institut de Comptabilitat i
Auditoria de Comptes) quan es tracta d’una societat mercantil.
Les auditories que es poden realitzar al sector públic les podem classificar en un o més d’un
dels següents tipus:
3.3.1 - Auditoria de Regularitat:
a) Auditoria financera: Consisteix en una revisió sistemàtica dels estats financers, amb
l’objectiu de determinar si la informació econòmica-financera continguda en aquests ha sigut
elaborada segons els principis d’informació financera que són d’aplicació, si aquesta
informació representa la realitat de la situació financera, dels fluxos d’efectiu, de la liquidació
pressupostaria i d’altra informació inclosa als estats comptables.
Amb aquesta revisió s’aconsegueix evidència d’auditoria suficient i adequada per a poder
expressar una opinió, en termes raonables, sobre si la informació econòmica-financera està
lliure d’incorreccions materials degudes a frau o error, i per tant mostren la imatge fidel o
realitat de l’ens auditat.
b) Auditoria de compliment de la legalitat: Consisteix en una revisió i avaluació del
compliment normatiu, determina si les operacions, transaccions, activitats o informació
compleixen els requisits legals i normatius aplicables a l’organisme en qüestió. Aquesta
normativa compren un ampli ventall jurisdiccional respecte a gestió dels fons públics es
refereix, ja que podem trobar des d’una llei de gestió pressupostaria, normativa de bon
govern, codis conductuals i/o ètics, entre d’altra.
10
PRINCIPIOS y NORMAS de AUDITORÍA del SECTOR PÚBLICO. Comisión de Coordinación de los Órganos Públicos de
Control Externo del Estado Español
11
ISSAI (International Standards of Supreme Audit Institutions), emeses per l’INTOSAI (International Organization of
Supreme Audit Institutions) organisme de les entitats fiscalitzador superiors

9
3.3.2 - Auditoria Operativa:
a) Auditoria d’eficàcia o de programes: Aquest tipus d’auditoria pretén avaluar el grau en què
s’han assolit els diferents programes i/o objectius previstos. També, es revisa el compliment
normatiu dels programes i s’analitzen les desviacions i les seves causes per si existeixen àrees
de millora.
b) Auditoria d’eficiència i economia: L’objectiu és establir si l’ús dels recursos (econòmics,
humans, béns) emprats per l’administració s’adeqüen al principi d’eficiència i economia,
anteriorment desenvolupats, que relacionen cost i resultat. Si es troben ineficiències,
s’analitzen les causes d’aquestes.
c) Auditoria de sistemes i procediments: Se centra a analitzar els procediments administratius
que es duen a terme en la gestió pública d’acord als principis de bona gestió. Es fa una
descripció completa dels procediments en qüestió per tal de detectar deficiències i poder
proposar millores o la seva substitució.
3.3.3 - Auditoria Integrada: Aquest tipus d’auditoria té una finalitat més amplia que els
anteriors tipus, ja que compren les cinc tipologies anteriors. Aquesta revisió integral té en
compte la correcció de la informació econòmica-financera, el compliment normatiu, el grau de
consecució dels programes establerts, el grau d’eficiència i economia en la gestió dels recursos
i l’anàlisi dels procediments administratius.
L’auditoria a realitzar, pot incloure diversos dels tipus d’auditoria anteriorment explicats, els
quals podem veure de manera esquemàtica a l’annex 3. Segons les singularitats de l’ens a
auditar i la finalitat d’aquesta, s’aplicarà un o una combinació d’aquests tipus. Actualment, en
l’àmbit de la fiscalització pública es posa un major èmfasi en l’auditoria de compliment de la
legalitat, com podem comprovar als informes de fiscalització del Tribunal de Comptes 12
.
Diverses són les veus expertes que reclamen una tendència cap a l’auditoria operativa o
integral, que contribueixi a la consecució dels objectius de transparència i bon govern. També
estan sent implementats, cada dia més, mètodes de control de gestió procedents del sector
privat com; indicadors de gestió o quadres de comandaments integrals, que estan tenint bona
acceptació en l’Administració i que mostren una tendència futura.
12
TRIBUNAL DE CUENTAS. (2014). Informe de fiscalización del sector público local, ejercicio 2014. p.14

10
3.4 - Principals divergències entre l’auditoria privada i l’auditoria del sector
públic
Una vegada delimitats els àmbits d’actuació d’ambdues matèries, les seves tipologies i els seus
objectius, i deixant a part les diferències derivades de la seva idiosincràsia ja descrites
anteriorment, ens centrarem en l’anàlisi de les principals divergències entre l’auditoria del
sector privat i l’auditoria del sector públic.
3.4.1 - Obligació d’auditar
Al sector privat, les empreses que compleixin determinats requisits de dimensió estaran
obligades a ser auditades. Estaran obligades si durant 2 exercicis consecutius superin dos dels
següents límits; 2.850.000 € d’Actiu, 5.700.000 € d’Import net de la xifra de negoci, 50 com a
mitjana de treballadors durant l’any. Desapareix aquesta obligació quan durant dos anys
consecutius no superen dos dels límits anteriors.
També poden resultar obligades a realitzar auditories en altres situacions com; per
nomenament del Registre Mercantil, a l’emetre obligacions, tenir contractes d’una certa
dimensió amb l’Administració, haver rebut subvencions, entre altres supòsits legalment
regulats. Per contra, al sector públic no existeix cap precepte legal que estableixi l’obligació
d’auditar els comptes. Nombroses són les veus que des del sector de l’auditoria, tant privada
com pública, demanen que s’articuli una llei on es reculli aquesta obligació d’auditar.
3.4.2 - Informes
La gran diferència es troba en el contingut de l’informe, on l’informe de fiscalització inclou un
seguit de recomanacions sobre l’aplicació de principis comptables o procediments de control
intern, que posteriorment s’haurà de fer el seguiment sobre l’adopció de les correccions
proposades. Pel que fa a l’extensió del document, trobem informes al sector privat d’una o
dues pàgines, en canvi al sector públic podem trobar fàcilment informes de més de 30 pàgines.
D’altra banda, respecte a la publicació dels informes trobem que l’informe d’auditoria privada
es publica juntament amb els comptes al Registre Mercantil, prèvia aprovació d’aquests. En
canvi al sector públic no existeix aquesta obligació de publicació, ja que no hi ha l’obligació
d’auditar, inclús quan es realitza fiscalització aquest informe s’ha d’aprovar pel Ple abans de
poder ser publicat, com podem veure a l’annex 4. A més, es permet no publicar l’informe i
substituir-lo per informació sobre la fiscalització que s’ha realitzat i el tipus d’opinió emesa.
3.4.3 - Òrgan Regulador i de Control de qualitat
Al sector privat existeix un òrgan encarregat d’assegurar una uniformitat en els treballs
realitzats pels diferents auditors, així com una inspecció sobre l’aplicació dels estàndards de
qualitat generalment acceptats. Aquest òrgan és l’ICAC (Institut de comptabilitat i auditoria de
comptes).
En l’àmbit del sector públic la verificació dels informes de fiscalització la realitzen els òrgans
interns dels mateixos OCEX, sent per tant aquests controls interns, no existeix un òrgan aliè de
control de qualitat que verifiqui els treballs de fiscalització realitzats.

12
4.2 - Situació actual de l’auditoria al sector públic local
Per conèixer la necessitat que presenta el sector públic local en ser auditat, cal fer una
comparació entre els tres nivells de l’Administració (Administració central, Comunitats
autònomes i Corporacions locals) pel que fa a auditories realitzades, per poder conèixer la
situació real del sector així com la seva dimensió. Aquesta comparativa la trobem a l’informe
realitzat per FIASEP 14
, on s’inclouen les auditories realitzades pel Tribunal de Comptes, OCEX,
diferents Intervencions i empreses privades d’auditoria.
A la següent taula 4.2 es mostra la relació entre el nombre d’auditories realitzades i el
percentatge que aquestes representen sobre el total d’ens susceptibles de fiscalització de cada
àmbit de l’Administració pública.
Taula 4.2: Nombre d'auditories realitzades al sector públic
Àmbit de l’Administració
pública
Entitats que el conformen
Auditories
realitzades
Indicador %
Auditories
sobre el total
Estatal 454 429 94,5%
Autonòmic 2.594 895 34,5%
Local 19.030 1.109 5,8%
TOTAL 22.078 2.433 11%
FONT: Elaboració a partir de l’informe FIASEP 2015
Podem veure que només l’11% dels comptes dels ens públics espanyols són auditats, i que
l’àmbit del sector públic que més pateix la falta d’auditories és l’àmbit local, amb el 5,8% d’ens
auditats. Precisament per aquestes dades, el present treball se centra bàsicament en aquest
àmbit local. El sector local, com podem observar, és el que major pes té al sector públic i per
contra, és l’àmbit on l’indicador de % d’auditories sobre el total és inferior. Ens hauríem de
preguntar el perquè d’aquest fet, quines són les causes d’aquestes dades, qüestió que s’amplia
en l’apartat 4.3 sobre les problemàtiques que presenta aquest sector d’aquest sector.
És evident la necessitat al sector públic d’operar amb transparència, com a garantia d’una
bona gestió dels recursos, però la realitat de les dades ens diu que encara estem molt lluny
d’aquest propòsit. La situació actual de falta de transparència s’ha de canviar, ja que és vital
per qualsevol sistema democràtic. Aquesta situació es podria millorar realitzant canvis
legislatius on s’instrumenti l’obligatorietat d’auditar els comptes dels ens locals, així com els
seus Ens dependents. Aquestes qüestions es tracten a l’apartat 5 del present treball amb
propostes concretes sobre aquest tema.
Pel que fa al tipus d’auditoria realitzat, les dades fan referencia a l’auditoria de regularitat (de
compliment i financera). Aquestes han sigut realitzades per; Tribunal de Comptes, OCEX, IGAE,
Intervencions generals de les comunitats autònomes i les Intervencions dels ajuntaments i
diputacions.
14
FIASEP (Fundación para la Formación e Investigación en Auditoría del Sector Público). Informe sobre
Transparencia de las cuentas públicas. 2015

13
Respecte a les causes per les quals s’han pogut realitzar aquestes auditories podem trobar:
a - Les auditories es troben dins el pla d’auditoria anual de l’òrgan de control corresponent.
b - Els responsables de la gestió contracten l’auditoria.
c – Els ens dependents obligats a auditar-se, com és el cas de les fundacions o algunes
societats mercantils públiques, si superen uns requisits de dimensió.
4.3 - Problemàtiques que presenta l’administració pública local
Analitzat la composició del sector públic i l’auditoria dins d’aquest, podem fer una breu anàlisi
descriptiva sobre les principals dificultats a les quals ens enfrontem en el camí cap a una major
transparència del sector públic local. Aquestes “problemàtiques” vénen derivades de la seva
pròpia idiosincràsia. A continuació s’enumeren les qüestions més rellevants que trobem en el
nostre sector públic local a Catalunya:
- Nombre d’auditories realitzades insuficient en relació a la mida que presenta l’àmbit local.
La no obligatorietat d’auditories contribueix en gran mesura a què es doni aquesta situació.
- Espectre a fiscalitzar molt ampli, amb un sector local molt atomitzat, on trobem una gran
concentració d’ens petits, més de 700 municipis amb poblacions inferiors als 5.000 habitants.
A més, coexisteixen una gran heterogeneïtat d’ens de diferents tipologies fent que l’estructura
d’aquest sector sigui complexa.
- Falta de rendició de comptes com a pas previ a la fiscalització i/o auditoria. Tenir a l’abast la
informació financera de les entitats és bàsic per a poder realitzar qualsevol control. Aquesta
informació a haver estat verificada pel que fa al contingut i lliurada a temps, per a poder
sotmetre-la a la posterior revisió.
- Règim sancionador poc dur, per no complir amb les obligacions de retre els comptes, no té
grans conseqüències per als responsables dels ens infractors.
- Normativa d’auditoria pública obsoleta, no respon a les necessitats de la realitat del sector,
com reclamen les veus dels professionals de l’auditoria i dels òrgans de control. Ens trobem
que en les possibles col·laboracions entre auditors externs i òrgans de control s’apliquen les
normes tècniques d’auditoria del sector públic mentre que si és la mateixa entitat la que
encarrega el treball d’auditoria a l’auditor extern, aquesta auditoria s’ha de regir per la
normativa d’auditoria de comptes.
- Falta de col·laboració entre els òrgans de control i els auditors externs. Encara que ja
existeixen textos legals que recullen aquesta possibilitat.
- Necessitat de millorar la transparència fent complir tots els preceptes recollits a la llei
19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la informació pública i bon govern.
S’hauria de garantir la qualitat i validesa de la informació presentada pels ens públics amb un
control extern eficaç amb un abast superior a l’actual.
- Infradotació de recursos per part dels òrgans de control com s’ha reclamat a l’ordre
ministeri d’hisenda HAP/1368/2014, on es declara la insuficiència de mitjans i es preveu la
col·laboració d’auditors privats per a realitzar conjuntament amb aquestes auditories al sector
públic.

14
5 - Proposta d’obligatorietat d’auditar el sector públic local
5.1 - Introducció
El sector local, com hem pogut observar anteriorment, és el que major pes té al sector públic i
per contra, és l’àmbit on l’indicador de percentatge d’auditories realitzades és inferior en
relació al total. Això evidencia la falta de control extern que pateix aquest sector, i una de les
principals raons d’aquest fet és la inexistència de legislació que obligui a auditar els ens locals.
Per aconseguir aquest augment de transparència seria necessari articular una llei en aquest
sentit que obligues a auditar a determinats ajuntaments. A més, aquesta llei satisfaria la
incipient demanda ciutadana i donaria resposta a les demandes dels professionals del sector
de l’auditoria, tant auditors privats com membres dels òrgans de control públic, els quals
reiteradament insten a legislar en aquest sentit.
Actualment, existeix una clara tendència al sector públic d’adopció d’eines de gestió i praxis
del sector privat, adaptant-les tenint en comptes la seva pròpia naturalesa pública. Com hem
pogut comprovar anteriorment, el model de l’auditoria pública està inspirat en gran mesura en
les auditories que es realitzen a l’empresa privada, per aquest motiu podem considerar que en
una possible llei d’auditoria pública s’adaptaran els requisits d’obligatorietat d’auditoria del
sector privat, tenint en compte les característiques dels ens locals. Però aquests, s’hauran
d’adaptar a les peculiaritats del sector públic per poder donar resposta a les problemàtiques
d’aquest, com podrem comprovar posteriorment.
5.2 - Proposta d’obligatorietat d’auditar els ajuntaments
La solució per obligar a auditar a determinats ens locals segons la seva importància o mida,
exigeix una llei d’auditoria pública, la qual ha de donar resposta a les principals problemàtiques
del sector local. Aquesta esperada llei d’auditoria pública, hauria d’establir amb claredat un
marc de col·laboració entre els auditors privats i els òrgans de control públic, per a poder fer
front als nous encàrrecs d’auditoria que es produiran. Actualment, ja està regulada en la
legislació d’auditoria aquesta col·laboració cada cop més estreta, i és que això marca una clara
tendència cap a un apropament entre aquests dos grups professionals. Pel que fa a aquest
marc, ha d’anar encaminat a cobrir la falta de coneixements per part dels auditors externs que,
tot i tenir capacitats tècniques i metodològiques suficients, presenten desconeixement sobre
determinades qüestions dels comptes públics com per exemple el pressupost. Aquesta
mancança es pot solucionar promovent la formació adequada sobre aspectes fonamentals del
sector públic com; gestió de pressupostos públics, comptabilitat pública, organització i
legislació del sector públic, tècniques i procediments d’auditoria del sector públic, entre
d’altres. Des de FIASEP (Fundación para la Formación e Investigación en Auditoría del Sector
Público) s’incentiva la formació en matèria d’auditoria pública i el foment d’aquesta.
D’altra banda, amb aquestes col·laboracions contribuiríem també a pal·liar els problemes
d’insuficiència de recursos que pateixen els OCEX, els quals han estat públicament reconeguts.
Pel que fa al tipus d’auditoria obligat a sotmetre al sector públic, no s’ha de pretendre
perseguir el que es fa amb l’auditoria privada, ja que no aporta informació rellevant per a la
gestió pública, aquesta hauria d’anar enfocada cap a una auditoria integral, ja que aquesta

15
tipologia cobreix tots els aspectes necessaris en la gestió pública; correcció de la informació
econòmica-financera, compliment normatiu, grau de consecució dels programes establerts,
grau d’eficiència i economia en la gestió dels recursos i anàlisi dels procediments
administratius.
Per tant, aquesta proposta va més enllà dels objectius d’una auditoria de detectar
incompliments, si no que vol contribuir en millorar la transparència, el control i la confiança de
la societat en la gestió pública. A més, aquesta llei d’auditoria del sector públic hauria
d’aprofundir en qüestions significatives com; l’acotament de l’espectre a fiscalitzar,
establiment d’un règim sancionador eficaç el qual persegueixi tant els incompliments de falta
de rendició de comptes com la responsabilitat comptable, actualització i revisió de la
normativa d’auditoria pública, col·laboració entre els òrgans de control i els auditors externs,
reducció i reestructuració de la càrrega de treball dels OCEX gràcies a la col·laboració privada.
Seguidament, s’intenta donar clarividència a aquesta proposta d’obligatorietat d’auditar el
sector públic local, establint els requisits que haurien de complir els Ens objectes de revisió.
5.2.1 - Requisits d’obligatorietat d’auditoria
En aquesta proposta hem d’abordar dos aspectes fonamentals; els indicadors adients
d’obligatorietat d’auditoria del sector públic i la periodicitat que han de tenir aquestes
auditories. Al sector privat, perquè una empresa estigui obligada a auditar els seus comptes
anuals han de complir uns requisits pel que fa a la seva mida; Total Actiu igual o major a
2.850.000 €, Import Net de la Xifra de Negoci igual o superior a 5.700.000 € i nombre mitjà de
treballadors igual o major a 50. S’han de complir 2 d’aquests indicadors durant 2 anys
consecutius perquè neixi l’obligació d’auditar. La primera controvèrsia que ens trobem, al
sector públic, és en relació al nombre d’indicadors que s’han de complir i durant quants anys
s’exigeix aquesta situació per tal que neixi aquesta obligació. En el cas d’un ens local la seva
situació no hauria de variar, en principi, significativament degut a la seva idiosincràsia, no es
preveu que hi hagi migracions massives o desastres naturals que puguin modificar en gran
mesura la seva economia, per tant la seva situació econòmica es pot considerar estable en el
temps. Llavors, establir un marge de temps de dos anys complint certa situació resultaria
il·lògic en aquest context, per tant podem considerar que l’obligació d’auditar hauria de néixer
tan bon punt es compleixin aquests indicadors. D’altra banda, sí que seria raonable imitar el
model privat en relació a què s’haguessin de complir almenys dos dels tres indicadors per
néixer l’obligació d’auditar.
Pel que fa a la periodicitat de les auditories, aquestes serien anuals però, és possible que
segons evolucionin els resultats de la proposta, es puguin establir altres periodicitats, sobretot
en ajuntaments de reduïda dimensió econòmica. Les diferents periodicitats es podrien
relacionar amb els trams de competència establerts a la llei municipal de règim local de
Catalunya 15
, amb aquestes diferents periodicitats aconseguiríem adaptar-nos a les dimensions
i necessitats dels diferents ens locals aconseguint així més eficiència.
15
Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

16
Pel que fa als requisits d’obligatorietat d’auditoria, no podem demanar al sector públic el
mateix que al sector privat, ja que aquests no s’adeqüen a les especificitats del sector públic;
per exemple la xifra de l’actiu al sector públic està bastant desvirtuada com a conseqüència del
càlcul inexacte de les amortitzacions dels elements d’actiu i la desactualització d’algunes
partides. Pel que fa a l’import net de la xifra de negoci no trobem homòleg al sector públic, la
mateixa naturalesa pública no busca un resultat sinó que aquest ha de ser igual a zero.
Respecte al nombre de treballadors, sí que és un indicador interessant per afegir-lo a la
proposta, ja que una entitat amb un cert nivell de treballadors es poden donar diferents
controvèrsies a tenir en compte i això afegit a les diferents tipologies d’empleats públics que
conviuen als nostres municipis fan d’aquest un bon indicador. És evident que hem de trobar
altres indicadors que s’adeqüin amb major mesura a les dimensions i característiques dels ens
públics, en els quals basar-nos per determinar l’obligació d’auditar.
5.2.1.1 - Nombre d’habitants ≥ 5.000
Considerar que s’haurien d’auditar la totalitat dels ens locals integrants del sector públic seria
un despropòsit en termes econòmics i funcionals. Coneixent les característiques del món local
a Catalunya, on hi ha un gran predomini d’ens de reduïda dimensió, com podem veure a
l’annex 5, quasi el 80% dels ajuntaments tenen menys de 5.000 habitants. Per tant, auditar tot
l’espectre públic per la detecció d’un possible error o frau en un ajuntament amb un
pressupost reduït no tindria viabilitat en termes econòmics, ja que el cost de l’auditoria en si,
representaria un major impacte en el pressupost del possible efecte que podria tenir l’error o
frau en qüestió.
A Navarra, com anomalia a l’Estat espanyol, s’han fiscalitzat anualment els ajuntaments de
més de 9.000 habitants, gràcies a la col·laboració entre els organismes de control extern
públics i auditors privats. Aquest any 2017 la Camara de Comptos de Navarra començarà a
revisar els ajuntaments a partir de 5.000 habitants, la qual cosa ens indica una tendència en
matèria de fiscalització del sector públic.
Hem d’establir per tant un nombre d’habitants a partir del qual s’obligui a auditar i la raó
d’aquest llindar de 5.000 habitants està relacionada amb la rellevància econòmica i amb el
grau de competències pròpies, el nombre de serveis que ha de donar l’ajuntament en funció
del tram de població al qual pertany recollit a la llei de bases de règim local. Els ajuntaments
amb més de 5.000 habitants són 210 i representen el 22% sobre el total de municipis. Els trams
de població en els que trobem classificats els municipis de Catalunya són els següents:
Taula 5.2.1.1: Trams de població ajuntaments catalans
Trams de població Fins a 5.000 de 5.001 a 20.000 de 20.001 a 50.000 més de 50.000 TOTAL
Nº Municipis 737 89 98 23 947
% sobre el Total 78% 9% 10% 3% 100%
FONT: Elaboració pròpia a partir de IDESCAT Padró municipal d’habitants 2016.

17
5.2.1.2 - Volum de pressupost ≥ 12.000.000 €
A multitud d’ajuntaments situats en zones turístiques trobem la problemàtica que la seva
població és volàtil, varia en funció de l’època de l’any, i tot i tenir empadronats pocs habitants
el seu volum pressupostari i nivell de serveis que ofereix denoten la seva dimensió real. Per
això, un ajuntament pot pertànyer a un tram de població inferior al que realment hauria de
pertànyer segons la seva dimensió econòmica. Per tant es necessita un indicador que solucioni
les problemàtiques trobades pel que fa a nivell de població i complementi l’anterior requisit
d’obligatorietat.
Aquest indicador explica millor el concepte de dimensió econòmica i mostra el calat econòmic
de l’ens en qüestió, la seva importància relativa. Pel que fa a la xifra, s’ha realitzat una mitjana
aritmètica del volum de pressupost dels ajuntaments situats en la primera franja d’habitants
situats entre 5.000 i 20.000, en concret 146 ajuntaments, i s’ha obtingut la xifra de 12.000.000
€ de pressupost com a terme mitjà. S’ha exclòs a la ciutat de Barcelona dels càlculs, ja que és
l’únic ajuntament que audita els seus comptes anualment i a més, la seva dimensió
desvirtuaria els càlculs realitzats.
Considerem que aquest volum de pressupost és un indicador raonable, ja que respon no tan
sols a la importància econòmica d’aquest volum de pressupost, sinó a la magnitud que un
possible error o frau pot ocasionar en els comptes públics d’una entitat amb aquest volum. A
més, aquest indicador compleix de bon grau la seva finalitat, donar suport i complementar a
l’anterior requisit.
5.2.1.3 – Nombre de treballadors ≥ 50
Respecte al nombre de treballadors, l’indicador emprat al món privat sí és un indicador
interessant per afegir-lo a la proposta, ja que en una entitat amb un cert nivell de treballadors
es poden donar diferents controvèrsies a tenir en compte i, això afegit a les diferents
tipologies d’empleats públics que conviuen als nostres municipis; personal laboral,
funcionariat, personal eventual, òrgans de govern i directius, fan d’aquest un indicador
interessant del qual ens podem fixar del sector privat. Les despeses de personal, incloses al
capítol 1 del pressupost de despesa, és una àrea on pot haver-hi major controvèrsia en matèria
de frau o error per la seva heterogeneïtat i complexitat, a més és una àrea amb tradició
d’incompliment dels principis rectors del sector públic d’economia, eficiència i eficàcia. És una
de les despeses més importants, si no la més important, que afronta una administració local i
per aquest motiu considerem que seria important utilitzar aquest indicador establint per tant
el llindar de 50 treballadors com a requisit complementari als altres 2 indicadors proposats.

19
6 - Conclusions
Arribats a aquest punt del treball ens hem de preguntar si és l’auditoria la solució que
necessita l’administració pública per evitar els possibles fraus o errors i millorar la gestió dels
recursos públics. La resposta és afirmativa però, és essencial per aconseguir aquest objectiu un
canvi d’actitud en relació a la transparència i bon govern. Aquest canvi requereix voluntat
política i sobretot que es compleixi amb la llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i
bon govern, i s’implementin adequadament les mesures recollides a aquesta llei que, segons
els experts, consta d’una molt bona base teòrica però, de res serveix tenir una bona llei si
aquesta no s’implementa. L’accés a la informació ha millorat molt en els últims anys des de
l’aprovació de la citada llei però, la transparència va més enllà de l’accés del ciutadà a les
dades, ja que el seu principal objectiu és que aquesta informació sigui fiable, fet sobre el qual
contribuiria que aquesta estigués auditada. Per tant, la transparència ha de ser entesa com a
garantia de qualitat institucional, de compliment normatiu i responsabilitat en la gestió.
L’auditoria hauria de ser obligatòria per tal d’avançar en aquest propòsit, encara que cal dir
que actualment al sector local, la funció interventora de cada ajuntament realitza el control
dels comptes i utilitzen tècniques d’auditoria des de la perspectiva del control intern i no des
d’un òrgan de control extern com es pretén. És per això que s’ha d’apostar per la col·laboració
pública-privada la qual enriqueixi aquesta relació i de la qual puguin aflorar sinergies. Pel que
fa al tipus d’auditoria, no podem caure en l’error de copiar l’auditoria del sector privat al
sector públic perquè aquest té unes característiques concretes i unes necessitats pròpies de la
seva raó de ser, no podem demanar per tant a l’auditoria pública el que esperem d’una
auditoria privada. S’ha de conèixer i saber distingir el que no és una auditoria per tal que no
ens venguin determinats informes o estudis econòmics com auditories quan realment no ho
són.
Per tant, l’auditoria és necessària però, només en aquells ajuntaments que tenen la suficient
rellevància econòmica i la magnitud suficient per a aconseguir una relació cost-benefici
positiva. Alguns somnis o idees són exageradament cars o difícils d’aconseguir, però pel que fa
a la proposta presentada, hem pogut comprovar com aquesta representa un cost d’entrada
assolible per l’Administració pública i l’impacte és major quant a beneficis que no en relació al
cost de la seva implantació.
Finalment, cal recordar que és essencial perquè aquesta proposta prosperi, una llei d’auditoria
del sector públic que obligui a sotmetre a auditoria a determinats ens locals i sancioni de
manera contundent les males praxis o fraus, i això únicament requereix voluntat política i
sobretot compromís de la ciutadania, la qual aposti per aquesta cultura de la transparència.

20
BIBLIOGRAFIA
ÁLVAREZ DE MIRANDA, R. (2015): La rendición de cuentas a la ciudadania por las Instituciones
de Control Externo. Revista Española de Control Externo. vol. XVII, n.º 51. Septiembre 2015,
pp. 43-56.
ARAGON SÁNCHEZ, C. (1997): Clasificación básica del control de la actividad económico-
financiera del Sector Publico. Crónica 1996-1997.
ARIAS RODRÍGUEZ, A. (2014): Normas internacionales de fiscalización del sector público. Blog
Fiscalizaciones.es. Domingo 20 de Julio de 2014, Auditoria.
CABEZA DEL SALVADOR, I. (2015): La valoración de riesgos en las auditorías de las entidades
locales. Revista Auditoria pública número 66.
CÁMARA DE COMPTOS DE NAVARRA (2017). Programa de Fiscalización de la Cámara de
Comptos de Navarra para el año 2017.
COMISIÓN DE COORDINACIÓN DE LOS ÓRGANOS PÚBLICOS DE CONTROL EXTERNO DEL
ESTADO ESPAÑOL (1998). Principios y normas de auditoría del sector público.
CONSEJO GENERAL DE ECONOMISTAS (2014). REA+REGA Auditores. Resumen ejecutivo
Octubre 2014. Documento de la comisión del sector público.
CORONA MARTÍN, R. (2004): El Control Externo de las Organizaciones públicas y privadas:
analogias, diferencias e interacciones. Revista española de control externo, ISSN 1575-1333,
Vol. 6, Nº 16, 2004, págs. 213-228.
DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. DOGC Núm. 6844 - 2.4. (2015):
RESOLUCIÓ de 24 de març de 2015, per la qual es fa públic el conveni de col·laboració entre el
Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes de Catalunya per a la coordinació del
retiment telemàtic dels comptes generals de les entitats locals signat el 3 de desembre de
2014.
FUNDACIÓN PARA LA FORMACIÓN E INVESTIGACIÓN EN AUDITORÍA DEL SECTOR PÚBLICO.
OBSERVATORIO FIASEP (2011): Informe sobre Transparencia de las cuentas públicas.
Observatorio fiasep.
GARCÍA MUÑOZ, J., PEREZ LEMA, J.M. (2016): Auditoría y gestión de los fondos públicos, hacia
un new deal en control externo español. Evolución o distròfia. Revista Auditoría Pública nº 67,
p.p. 31 – 38.
GÓMEZ MALDONADO, M.A. (2010): Determinando la Auditoría Pública. Revista auditoría
Pública nº 51, p.p. 55 – 64.
HERRERO GONZÁLEZ, E. (2014): Las limitaciones en Auditoría Pública. ASOCEX. Revista
Auditoría Pública nº 63, p.p. 21 – 28.

21
INSTITUTO DE CENSORES JURADOS DE CUENTAS DE ESPAÑA. ICJCE (2015). Informe anual
Auditores. Memòria anual 2015. p.p. 10.
INTERNATIONAL ORGANIZATION FOR STANDARDIZATION. ISO (2015): ISO 14001.
Environmental Management Systems.
INTRODUCCIÓN DE LAS ISSAI-ES 100 A 400 REALIZADA POR LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS DE
CONTROL EXTERNO. ICEX (2013): Glosario adjunto a las normas de fiscalización del tribunal de
cuentas aprobadas el 23 de diciembre de 2013.
MINISTERIO DE HACIENDA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS. (2016). Entidades que integran
el Sector Público Local, Situación a 30 de septiembre de 2016. Evolución del sector público
local (período 1996-2015).
NAVARRO BERGAS, M.D. (2010): Les competències dels governs locals: una anàlisi
comparativa i debat sobre el futur del món local a Catalunya. Papers de treball, Direcció
General de d’anàlisi i política econòmica. Sèrie: sector públic número 9/2010.
LLEI DEL TRIBUNAL DE CUENTAS. Ley orgánica 2/1982, de 12 de mayo.
LLEI DE FUNCIONAMIENT DEL TRIBUNAL DE CUENTAS. Ley 7/1988. Art 29 de las relaciones del
Tribunal de Cuentas con los OCEX.
LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS (2004): Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de
març. BOE 59, de 9-3-2004, i BOE 63, de 13-3-2004.
LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC (2011): RD 3/2011, de 14 de noviembre, por el que
se aprueba el texto refundido de la ley de contratos del sector público. art. 29 remisión de
contratos al tribunal de cuentas.
LLEI DE LA SINDICATURA DE COMPTES (2010). Llei 18/2010, del 7 de juny.
LLEI DE TRANSPARENCIA, ACCES A LA INFORMACIÓ PÚBLICA I BON GOBERN. ley 19/2013, de
9 de diciembre.
LLEI DE LA SINDICATURA DE COMPTES. Llei 18/2010, del 7 de juny. (text consolidat a
24/3/2012). sindicatura de comptes legislació.
LLEI DE REFORMA DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. Llei orgànica 6/2006, del 19
de juliol. Articles 80 i 81. Sindicatura de comptes legislació.
LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL DE CATALUNYA. (1987). Article 26. Competències essencials
dels municipis.
LLEI D’AUDITORIA DE COMPTES (2015). Llei 22/2015, de 20 de julio. BOE, núm. 173, de
21/07/2015.
OLIVÉ, J. (2004): Estudio Manpower sobre el empleo público.

22
LÓPEZ HERNÁNDEZ, A. (2014): Normas profesionales de la INTOSAI: directrices de auditoría.
Aplicación a la actividad fiscalizadora de los Órganos Institucionales de Control Externo
Autonómicos. Revista Auditoría Pública nº 61, pp. 9 – 24.
LÓPEZ HERNÁNDEZ, A.M., ORTIZ RODRÍGUEZ, D. (2005): El control de la gestión económico-
financiera de las administraciones públicas, en La ciencia de la contabilidad. Doctor Mario
Pifarré Riera, pp. 501- 518. Ed. Universidad de Barcelona.
PÉREZ LEMA, J.M, (2015): El Papel de los OCEX ¿Y si empujamos un poco más?. Publicat el 10
de novembre de 2015 al blog fiscalizacion.es. entrada: Una autocrítica sobre el papel de
los OCEX.
RAMIÓ, C. (2005): La gestión de las externalizaciones. Boletín del Instituto de Gobernanza y
Dirección Pública de ESADE. Publicat el 15/03/2005.
RUIZ ESPINÓS, P. (2016): Algunos municipios europeos, bajo el principio de la autonomia local,
tienen autoregulada la obligación de auditarse. Comissió del sector públic del ICJCE. 30
novembre 2016.
SINDICATURA DE COMPTES DE CATALUNYA. (2016): Informe 6/2016 Compte general de les
corporacions locals exercici 2014.

23
ANNEXOS
ANNEX 1: Tipus de control econòmic-financer al sector públic
Classes de
control
Finalitats Moment de realització Dependència de l’òrgan que
controla a l’ens controlat
Fiscalització Legalitat,
eficiència i
economia
Previ, concomitant i a
posteriori
Intern o extern
Funció
interventora
Legalitat Previ, concomitant i a
posteriori
Intern
Control financer Legalitat,
eficiència i
economia
A posteriori Intern
auditoria Legalitat,
eficiència i
economia
A posteriori Intern o extern
Font: Elaboració pròpia.
ANNEX 2: Tipus d’opinió en un informe d’auditoria
Font: Elaboració pròpia. Interpretació de la NIA-ES 700, 705, 706, 710 i 720.

24
ANNEX 3: Tipologies auditoria sector públic
AUDITORIAINTEGRAL
AUDITORIA DE REGULARITAT
AUDITORIA FINANCERA
AUDITORIA DE COMPLIMENT DE LA LEGALITAT
AUDITORIA OPERATIVA
AUDITORIA D’ECONOMIA I EFICIÈNCIA
AUDITORIA DE PROGRAMES
AUDITORIA DE SISTEMES I PROCEDIMENTS
ANNEX 4: Elaboració, aprovació i publicació informe de fiscalització
Font: Elaboració pròpia segons el Fullet informatiu de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
ANNEX 5: Diagrama de la dimensió municipal a Catalunya
Font: Direcció General de Cooperació amb les Entitats Locals.

25
ANNEX 6: Càlcul del cost proposta d’auditoria sector públic local

L'auditoria en els ens públics locals: hauria de ser obligatòria en alguns ajuntaments?

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to L'auditoria en els ens públics locals: hauria de ser obligatòria en alguns ajuntaments?

Similar to L'auditoria en els ens públics locals: hauria de ser obligatòria en alguns ajuntaments? (20)

L'auditoria en els ens públics locals: hauria de ser obligatòria en alguns ajuntaments?