2. Als països de la Unió Europea, la majoria
dels supermercats rebutgen les fruites
i hortalisses que no tenen un aspecte
impecable, encara que siguin perfectament
comestibles i amb igual o més bon gust
que les més atractives a la vista.
Les fruites i verdures han de tenir unes
mides i una aparença perfectes. Quan no
és així, els mateixos agricultors rebutgen
entre el 15 i el 20% de la seva producció
i els productes es fan malbé al camp o a
les caixes.
Tot i que el consum de carn als països
rics sobrepassa en molt les quantitats
recomanades per a una vida saludable, es
malmeten cada any 50 milions de tones i la
previsió per al 2050 és un augment del 40%
en el consum de carn.
La producció intensiva és l’única alternativa
per a satisfer aquesta demanda. Però
mentre una hectàrea de terra produeix arròs
o cereals per a alimentar unes 20 persones
l’any, amb aquesta mateixa terra només es
produeix carn per a una persona.
El 45% de les fruites
que es produeixen cada
any no es consumeixen
Cada any llencem en
carn l’equivalent a
70 milions de vaques
3. La resta de la producció mundial es perd o es
fa servir per a altres finalitats diferents.
Empreses multinacionals estan consumint
l’Amazònia per plantar-hi soja. La carn
alimentada amb aquesta soja acaba a les
prestatgeries dels supermercats europeus i als
restaurants. Com a resultat, estan amenaçades
milers de plantes i espècies animals.
D’altra banda, la demanda energètica del
primer món està provocant que la terra que
abans s’utilitzava per produir aliments es faci
servir ara per produir biocombustibles.
Només un 40% dels
cereals produïts s’utilitzen
per al consum humà
Entre el 40 i el 60% de la pesca capturada
en aigües europees no s’aprofita, ja sigui
per la seva mida, per l’estricte sistema
de quotes de la UE, o per guanyar espai
al vaixell per a altres espècies més ben
pagades. Molts d’aquests peixos refusats
són aptes per al consum.
La destrucció de les tres quartes parts
dels manglars del món per fer-hi vivers de
gambes és un altre exemple que ens obliga
a una reflexió sobre els nostres hàbits de
consum i sobre la producció responsable
dels aliments.
El 35% de la pesca
mundial es descarta per
no tenir valor comercial
4. El menjar no es llença,
CONSUMEIX AMB RESPONSABILITAT
D’acord amb experts i autoritats
mundials en el tema de l’alimentació,
la gent pot posar molt de part seva
per evitar que el menjar acabi a les
escombraries, començant per un
consum responsable dels aliments.
Consumir de manera responsable
significa, per exemple, prioritzar els
productes de proximitat, no deixar-se
temptar per ofertes que porten a
comprar coses que no es necessiten,
A L’ESTAT ESPANYOL...
7,7
40%
76
MILIONS DE TONES
DE MENJAR ES MALMETEN
CADA ANY
DE TOT EL MENJAR
QUE ES LLENÇA A LES
ESCOMBRARIES PROVÉ
DEL CONSUM A LES LLARS
Quilos
DE MENJAR LLENÇA CADA ANY
A LES ESCOMBRARIES CADA LLAR
tenir en compte que la data de consum preferent sol ser només un suggeriment,
i triar els productes no solament pel seu preu o per
la seva qualitat, sinó per la història que han viscut
abans d’arribar a la botiga, i la que els espera
després de concloure la seva vida útil.
En definitiva, hem d’adquirir
i promoure amb convicció
uns hàbits de consum cada
cop més responsables i solidaris
i no oblidar mai que llençar un
aliment és malbaratar els recursos
naturals que s’han utilitzat per a
produir-lo.
5. sabies que
només amb un
15%
dels aliments
que es malmeten
s’acabaria
la fam al món?
En un món amb prop de 900 milions de persones
desnodrides i famolenques, cada any es fan malbé
1.300 milions de tones d’aliments, un terç de la
producció global.
La nostra manera de consumir repercuteix en
moltes persones pobres, fa que la seva situació
sigui cada dia més injusta i anul·la les seves
possibilitats de futur.
Però el malbaratament de menjar no solament
suposa un problema moral. En un planeta on els
recursos són limitats, malversar grans quantitats
de terra, aigua i energia suposa també un impacte
ambiental enorme
