Programa Públic de #ContractacióIB a Eivissa i Formentera
Què en sabem de l'efectivitat dels programes de segona oportunitat a Catalunya?
1. 1
Què en sabem de l'efectivitat dels programes de
segona oportunitat a Catalunya?
Avaluació dels programes
Suma’t i Noves Cases per a Nous Oficis
Equip de treball: David Casado, Miquel Àngel Alegre, Federico Todeschini, Jordi Sanz,
Lluís Ferrer i Eva Castillo.
8. 8
Objectius de l’avaluació
• Avaluar la implementació
– Cobertura dels programes
– Procés de selecció
– Característiques dels participants
– Abast i contingut de les activitats
• Avaluar l’impacte
– Inserció laboral
– Retorn al sistema educatiu
9. 9
Metodologia
• Tècniques qualitatives
– 41 entrevistes (SOC, tècnics municipals, coordinadors, tutors,
professors i empreses)
– 10 entitats de diferents àrees geogràfiques i tipologia (gran
ciutat, entitat supramunicipal i ajuntament petit) (6 Suma’t i 4
NCNO)
• Tècniques quantitatives
– Anàlisi descriptiva
– Anàlisi multivariant
– Avaluació d’impacte contrafactual
16. 16
El procés de selecció: l’abast de la via social
Percentatge d’aturats recents, per grandària municipal
020406080100
Percentatge
Fins a 20 mil De 20 mil a 75 mil Més de 75 mil
NCNO Sumat NCNO Sumat NCNO Sumat
17. 17
El procés de selecció: els detalls de Suma’t
Resultats del procés de selecció (a nivell d’entitats locals)
Candidats contactats
(100)
Presentats
(59)
Seleccionats
(30)
No Seleccionats
(26)
No Presentats
(41)
Suplents
(3)
Participants
(25)
No Participants
(5)
Participants
(1)
No Participants
(2)
19. 19
Els participants: anàlisi qualitativa
Comuns als dos programes:
•La manca de competències pre-laborals i personals per
trobar una feina
•Problemes de ‘desestructuració familiar i vulnerabilitat
econòmica’ en una part important dels joves
•Problemes d’auto-estima i motivació
– “tenen l’estereotip de NiNis molt interioritzat perquè han
sortit rebotats de tot arreu. Els hi vam repetir moltes vegades
que no eren uns ganduls i que podien fer alguna cosa... Que
eren útils” (tècnic municipal)
20. 20
Determinants participació: anàlisi multivariant
• NCNO i Suma’t:
La probabilitat de participar és:
–major per als homes
–major si es viu a Tarragona o Lleida
–major si es porta poc temps a l’atur
–major si no s’ha cobrat cap prestació
–major si es té poca experiència laboral
– menor per als estrangers
– menor si es té alguna discapacitat
• Només NCNO:
– menor si el jove no té la ESO (!)
– menor per als joves de menys de 18 anys
•• Només Suma’t:
– major si es viu en un municipi d’entre 20.000 i 75.000 hab.
– menor si es viu en un municipi de més de 75.000 hab.
– menor per als joves de 22 anys o més
26. 26
Els outcomes analitzats
• Laborals (fins febrer de 2013)
– Participació laboral mensual
– Número acumulat de mesos treballats
– Número màxim de mesos treballats consecutivament
• Educatius (cursos 2011-12 i 2012-13)
– Inscrits ESO
– Inscrits CFGM
– Graduats ESO (només curs 2011-12)
27. 28
Estimació de l’impacte
• Mètodes
– Matching (participants vs no participants)
– Suplents participants vs suplents no participants (NCNO)
• Desagregació per tipus de participació
– Tots els participants
– Participants que acaben (NCNO)
– Participants que acaben formació (Suma’t)
– Participants que acaben “formació + contracte” (Suma’t)
• Desagregació dels impactes
– Trams d’edat
– Especialitat formativa
– ESO vs no ESO (NCNO)
28. 29
Impactes laborals: Suma’t
• El programa no té impactes sobre els outcomes laborals
d’aquells que l’inicien, excepte per als joves de més edat
(22 anys o més).
• L’impacte positiu sembla que ve provocat pel fet d’haver
rebut tutories individuals i formació (competències clau i
professionalitzadora), però no pas pel fet d’haver realitzat
una pràctica laboral.
33. 34
Impactes educatius: Suma’t
• El programa té efectes negatius sobre les matriculacions a
CFGM(durant i després del programa), així com un lleuger
efecte positiu sobre les inscripcions a ESO després del
programa (curs 2012-13).
• Aquesta pauta s’explica tant sols pels efectes sobre els
joves d’entre 18 i 21 anys, ja que per als participants més
grans no hi ha cap impacte.
35. 36
Impactes laborals i educatius: NCNO
• El programa té impactes laborals negatius o nuls sobre
tots aquells que l’inicien, que són encara més
desfavorables entre aquells que l’acaben.
• En canvi, per al col·lectiu de joves més grans (22 o més)
els impactes laborals són nuls a curt termini però es
tornen positius a mig termini.
• El programa té impactes nuls o negatius sobre els
outcomes educatius, especialment per als més joves (16 i
17 anys). Els únics impactes positius els experimenten els
jovés més grans (22 o més).
• No hi ha diferències entre participants amb ESO i sense
40. 41
L’efectivitat dels programes: síntesi i
interpretació
• L’absència d’impactes laborals de NCNO
• Formació excessivament llarga?
• Activitats sense demanda de mercat?
• La formació i la tutorització són la clau (Suma’t):
• Intensifica i millora recerca de feina? (major motivació i auto-estima)
• Permet senyalitzar? (competències bàsiques i professionals)
• La poca rellevància de l’experiència laboral (Suma’t)
• La contractació per part de les empreses és oportunista?
• Massa curta i/o irrellevant?
41. 42
L’efectivitat dels programes: síntesi i
interpretació
• Majors impactes entre els joves més grans
• Major motivació i convicció de “canvi” (maduresa)?
• Reciclatge professional?
• Pocs efectes educatius
• Els joves defugen el retorn al “sistema” en el qual van fracassar
• L’èxit laboral del programa augmenta el cost d’oportunitat d’estudiar
• Lleugerament positius per a joves més grans. Segona oportunitat?
• Limitacions metodològiques
42. 43
Les PAO per a joves: implicacions futurs dissenys
• Població diana
• Majors d’edat (els menors, millor PQPI...)
• Sense ESO (Els que tenen ESO, millor FOAP o CFGM...)
• Activitats
• Tutorització (auto-estima i hàbits laborals)
• Formació professionalitzadora i breu
• Dubtes sobre experienciació laboral
• Millora avaluacions: pilots (experimentals) + suplents
Editor's Notes
SIPAO Permet identificar els participants de Suma’t i NCNO, així com el projecte o entitat on s’ha produït la participació Indicadors activitats de formació (sector, aprofitament, etc.) Participacions en d’altres PAO (FOAP, Plans d’Ocupació, etc.) SICAS Permet identificar no participants de NCNO i Suma’t: NCNO: tots els aturats elegibles inscrits entre setembre i octubre de 2010 Suma’t: tots els aturats elegibles inscrits entre febrer i març de 2011 Conté informació socio-demogràfica i laboral de tots els aturats, siguin o no participants. Seguretat Social (talls trimestrals) Permet caracteritzar experiència laboral prèvia (2005-2010) Contrata Permet definir l’outcome sobre el qual s’avalua l’impacte laboral dels programes (contractació mensual) Finestra temporal: setembre 2010-abril 2013 Preferible a SS (joves) Ensenyament Permet definir els outcomes sobre els quals s’avalua l’impacte educatiu dels programes (matriculació i graduació d’ESO i de CFGM) Finestra temporal: cursos 2010-11, 2011-12 i 2012-13
Les entitats grans influeixen més en la selecció proposant candidats propis validats “ex post” com a DONO Els filtres grupals (sessions informatives, tests incials, etc.) son més habituals en les entitats grans, tant de NCNO com de Suma’t Les entitats d’ambdós programes realitzen entrevistes de cribatge (motivació, maduració, preferència formativa, experiència laboral, etc.) Algunes entitats utilitzen instruments de cribatge baremats. Els continguts i les puntuacions no són uniformes. NCNO: s’han prioritzat perfils de vulnerabilitat alta (serveis socials), fet que deixava fora alguns candidats (OTG) “menys vulnerables però més motivats” que “n’haurien tret més profit” L’anàlisi quantitativa permet contrastar indirectament l’abast de la “via social” de reclutament a partir del moment d’inscripció com a DONO
He controlat també per grups d’edat
El SOC va definir un procediment de recollida de dades sobre el procés de selecció de participants Hi havia quatre estats possibles per als candidats: Seleccionat No seleccionat Suplent No presentat Hem aconseguit informació sobre: 37 entitats (d’un total de 59) 2.616 seleccionats (64,2% del total) 8,885 candidats (d’un total desconegut)
No hi ha diferències en el % de contractes per grandària municipal