Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona

auditori municipal
Plaça de l’Església, 12
Tel. 93 575 12 89
08110 - Montcada i Reixac
Del 17 de desembre
al 26 de gener de 2014
Horari de la sala d’exposicions:
De dimarts a dissabte, de 17 a 21h,
diumenges i festius, d’11 a 14h, dilluns, tancat.
BENITOMARCOSCREHUET
Av.FrancescMacià,1242,º1ª-escA
08924-SantaColomadeGramenet
BARCELONA
Tel.610320471-933911936
Tel.610320471-933911936
BENITOMARCOSCREHUET
Av.FrancescMacià,1242,º1ª-escA
08924-SantaColomadeGramenet
BARCELONA
benitomarcos@terra.com
933911936@telefonica.net
benitomarcos@terra.com
933911936@telefonica.net
http://beni12.wordpress.com
benitomarcos.tk
http://benitomarcos.16mb.com/home.html
DissenyGràfic
MERCEDESMUÑOZMORENO
Av.Meridiana,5614,º3ª
08016-BARCELONA
Tel.608764406-932764087
merce.mumo@gmail.com
Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac
14
núm. 14
MonteCatano
SECCIÓ LOCAL
Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i Elena
El pont del cap del carrer de Montcada.
Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.
Tania Galán Gómez
Reptes i paradoxes per al servei municipal d’aigua de Barcelona a final del segle XIX:
el projecte de Rovira iTrias dels pous de Montcada.
Ignasi Mangue Alfèrez
Aigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I].
SECCIÓ OBERTA
Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata Parreño
L’oppidum ibèric d’elTòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València).
Crònica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.
Portada 50x70.qxp_Maquetación 1 29/01/14 19:11 Página 1

Monte Catano 14.qxp_Maquetación 1 31/01/14 10:47 Página 1

Monte Catano nº 14

Monte Catano • nº 14 5
DIRECTOR
JUAN JOSÉ PERONA PÁEZ
ProfessorTitular de la Facultat de Ciències de
la Comunicació de la Universitat de Barcelona.
ADJUNTA A LA DIRECCIÓ
MERCEDES DURAN PENEDO
Directora del Museu Municipal de Montcada i
Reixac i Catedràtica d’Història a Secundària.
COORDINADORA
TANIA GALÁN GÓMEZ
Tècnica del Museu Municipal de Montcada i
Llicenciada en Història de l’Art.
CONSELL ASSESSOR DE DIRECCIÓ
IGNACIO ACHURRA
Llicenciat en Geografia i Història.
GUMER CARNE
Llicenciat en Biologia. Professor agregat de
Secundària.
NÚRIA FLORENSA
Dra. en Història Moderna. Catedràtica de
Secundària.
ELISABET HUNTINGFORD
Professora Titular d’Història Antiga de la
Universitat Rovira i Virgili.
J. ANTONI LAMARCA
Llicenciat en Geografia. Professor agregat de
Secundària.
M. DOLORS MOLAS
Professora Titular d’Història Antiga de la
Universitat de Barcelona.
BLANCA PERONA
Llicenciada en Geografia i Història.
CONSELL DE REDACCIÓ
PILAR ABIAN
Llicenciada en Ciències de la Comunicació.
ANGEL LUIS ACIN
Llicenciat en Ciències de la Comunicació.
GEMMA HIDALGO
Llicenciada en Història
JOSEP PUCHE
Llicenciat en Ciències de la Comunicació
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
Servei Local de Català de Moncada i Reixac
Consorci per a la Normalització Lingüística.
Monte Catano nº 14

Monte Catano • nº 146
MONTE CATANO és una publicació anual, que té
l’objecte de difondre estudis i assaigs d’investigació
històrica i científica.
El consell de redacció no s’identifica amb el contingut
dels articles publicats.
S’intercanvia amb totes les publicacions similars, amb
l’objecte d’incrementar el fons bibliogràfic del Museu
Municipal de Montcada i Reixac.
Per informació d’intercanvis, subscripcions, vendes i
col·laboració adreceu-vos a:
MUSEU MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC
C/ Major, 32
08110 Montcada i Reixac (Barcelona)
Tel: 93 565 11 21
Edita: AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC.
MUSEU MUNICIPAL. Montcada i Reixac, 2013
Disseny
B & M
Imprimeix
Gramagraf
ISSN: 1138-9451
Dipòsit Legal
B-52089-2008

ÍNDEX
SECCIÓ LOCAL
Jaume Alcázar i Parera; Joan Bertran i Elena
El pont del cap del carrer de Montcada. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.......... 9
Tania Galán Gómez
Reptes i paradoxes per al servei municipal d’aigua de Barcelona a final del segle XIX:
el projecte de Rovira iTrias dels pous de Montcada........................................................................... 19
Ignasi Mangue Alfèrez
Aigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I]........... 51
SECCIÓ OBERTA
Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata Parreño
L’oppidum ibèric d’elTòs Pelat de Moncada (L’Horta Nord, València)................................................ 75
Crònica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.................................................................. 99

El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA.
Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII
Jaume Alcázar i Parera
Joan Bertran i Elena
Resumen
Durante el Antiguo Régimen el camino real de Barcelona a Francia cruzaba el río Ripoll por
medio de un puente de piedra de grandes dimensiones. Esta construcción, desconocida por
la historiografía local y olvidada por los cronistas coetáneos, formó parte del paisaje habitual
de la baronía de Montcada durante los siglos XVI y XVII. Propiedad del Consejo de Ciento de
la Ciudad de Barcelona, fue reparada y reforzada en diversas ocasiones. Una de ellas, la del
año 1636, incluyó la redacción de unaTaba de Obra gracias a la cual hoy podemos deducir
sus dimensiones y características constructivas. Una aportación inédita a la historia del
Antiguo Régimen en Montcada i Reixac y al estudio de su patrimonio arquitectónico des-
aparecido.
Abstract
During the Old Regime the royal road from Barcelona to France crossed the Ripoll river by
a stone bridge. Unknown by local historiography and forgotten by contemporary chroniclers,
this bridge was part of the landscape of the Montcada’s barony during centuries XVI and
XVII. Property Consell de Cent of Barcelona, was repaired several times. One of them in 1636
with the drafting of aTaba, thanks to which we can deduce its size and constructive charac-
teristics.

Un pont ignorat
«Nuestra jornada del 28 ha sido la más dura
hasta ahora, debido al mal estado de los cami-
nos: Los abruptos senderos de Sussex no son
peores. El camino llamado el Purgatorio por poco
se convierte en infierno para nosotros, pues hubo
un momento en que creíamos que el coche se
había quedado empotrado entre dos rocas. Los
pasadizos son tan malos, los caminos tan corta-
dos, profundos y peligrosos, que apenas fue po-
sible disfrutar de las bellezas del paisaje».1
A l’Antic Regim viatjar per Catalunya era lent i
perillós. La duresa de les rutes i el mal estat dels
camins catalans, fins i tot en els indrets de més
trànsit comercial, era una de les queixes més
habituals entre els viatgers i peregrins que van
travessar el Principat al llarg dels segles XVI i
XVII. L’èxit d’un recorregut sovint depenia de
les possibilitats de contrarestar la duresa dels
camins amb uns mitjans de transport adequats,
però les rutes catalanes no recomanaven l’ús de
qualsevol vehicle. Al segle XVI, per exemple, els
carros no tenien suspensió i les carrosses, sense
vidres a les finestres, no es van generalitzar fins
a final de segle. El més habitual era, doncs, viat-
jar a lloms de mules però tot i així, el mal estat
de les rutes obligava al viatger a fer bona part
de l’itinerari a peu. A més a més, en temps de
pluges els camins es tornaven intransitables i
sovint la crescuda d’una riera podia endarrerir
tota una jornada de viatge. És per això que la
troballa d’un pont per travessar un riu era un fet
tan poc habitual que tothom ho destacava com
a extraordinari.
En aquests sentit no deixa de ser sorprenent que
cap d’aquests viatgers de l’Antic Règim esmentés
la troballa d’un pont sobre el Ripoll.2
Cap d’ells
en fa referència en les seves cròniques i tanma-
teix avui sabem, gràcies a la documentació con-
servada, que durant els segles XVI i XVII el camí
ral de Barcelona a França superava el Ripoll per
mitjà un pont de pedra de grans dimensions
que unia les dues ribes del riu i en salvava el
desnivell. Una infraestructura desconeguda per
a la historiografia actual però lògica d’altra
banda si tenim en compte que era situada a
només dues llegües de la ciutat en una de les
rutes més transitades del país i en una baronia,
la de Montcada, propietat del Consell de Cent
Barceloní des de la Baixa Edat Mitjana.
Precisament serà aquesta jurisdicció de la
magistratura barcelonina la que articularà les
Jaume Alcázar i Parera - Joan Bertran i Elena
1
SWINBURNE, H.: Viaje por Cataluña en 1775. Barcelona,
1946. III Carta, pàg. 27.
2
La Montcada dels segles XVI i XVII situada sobre una de
les vies més transitada del país va suscitar l’interès d’aquests
viatgers que travessaven el Principat camí de la Cort. Fins i tot
alguns d’ells van fer-hi nit atesa la nodrida oferta d’hostals
de la vila i al fet que Barcelona, com era una plaça d’armes,
tancava les portes en fer-se fosc. Ambaixadors italians, militars
del barroc, clergues, peregrins, il·lustrats, etc., van passar per
Montcada camí de Barcelona i molts d’ells van recollir aquest
fet en els seus diaris de viatge.
Gravat d’Alexandre de Laborde publicat en el seu Vayages
pittoresque et historique en Espagne, París 1807-1818.
L’obra incorpora diferents gravats dels seus viatges per
Catalunya. El de la imatge fa referència al camí a prop de
Balaguer.

intervencions urbanístiques en la baronia,3
sig-
nificatives sobretot a partir dels segles XV i XVI
moment en que el Consell adquirirà un major
protagonisme en la gestió de les infraestructu-
res de la ciutat, i que coincidirà amb les prime-
res aparicions del «pont del cap del carrer de
Montcada» com així s’anomenava, en la docu-
mentació. L’any 1544, per exemple, en l’inven-
tari d’un hostal propietat de Pere Lleopart situat
molt a prop de l’església de Santa Engràcia, es
descriu una de les seves habitacions com «la
cambra que dóna al pont».4
Durant els segles XVI i XVII el Consell de la Ciutat
va intervenir en diverses ocasions en la conso-
lidació del pont atesa la seva jurisdicció sobre
les terres de la baronia i castell de Montcada. De
totes elles la més important va ser la que es va
executar durant els mesos de juny i juliol de
1636, després d’un període de gairebé dos anys
en que el pont, malmès en els seus extrems i
amb els murs exteriors parcialment enfonsats,
demanava una actuació urgent de reparació.
Avui, gràcies a laTaba d’Obra d’aquesta reforma
podem saber les seves dimensions i caracte-
rístiques constructives. Una infraestructura
—l’existència de la qual ignoràvem— que, tan-
mateix, va formar part durant dos segles del pai-
satge quotidià de la Montcada de l’Antic Règim.
La restauració de 1636.
Un problema de jurisdiccions.
El 10 de maig de 1636 en la reunió del Consell
de Cent de Barcelona celebrada en el Saló dels
Cent Jurats, Ramon d’Olmera i Sarrovira, Con-
seller en Cap, va plantejar per primer cop la
necessitat de reparar el pont de Montcada.
D’Olmera, preocupat per l’estat d’abandó en que
es trobava i els problemes que aquest fet oca-
sionava al comerç de la ciutat «havent de passar
los passatgers amb molt gran descomoditat sua
per baix lo riu», defensà davant tots els assis-
tents la urgència de restaurar-lo amb arguments
no només comercials sinó també econòmics i
d’utilitat pública.
El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.
3
Es tracta d’actuacions des del segle XIII en el camí ral i so-
bretot en el Rec Comtal i el seu traçat. Vegeu: FONT I RIUS,
Josep M.: “Formació del municipi”, dins d’Història de Barce-
lona, vol I. De la prehistòria al segle XVI. A. Duran i Sampere
(dir). Barcelona, 1975.
4
Arxiu Parroquial: ManuaI, 1486-1548. Vol II pàg. 15-18. 13
de maig de 1544
Gravat del 1572 basat en un dibuix desaparegut de Jan Cornelisz Vermayen de 1535. Barcelona era un destí primordial
pels viatgers de l’Antic Règim que travessaven el Principat camí de la Cort.

Després d’algunes jornades de deliberació amb
intervenció de diferents jurats, entre ells el Pro-
curador General de la baronia,5
s’acordà iniciar
els tràmits per a l’elaboració d’un projecte de re-
construcció. Amb aquesta finalitat es nomenà
una Quatreta d’Obres, o grup de quatre perso-
nes amb facultat per utilitzar del compte extra-
ordinari de la ciutat la quantitat de diners ne-
cessària per a executar els treballs. Abans, però,
calia resoldre la controvèrsia sobre la respon-
sabilitat en el manteniment del pont que en-
frontava el poble de Montcada, on aquest era
situat, i la ciutat de Barcelona. Aquest fet era
decisiu, ja que ser-ne el propietari comportava
l’obligació de sufragar les despeses de la seva
reparació.
Deu dies més tard, el 20 de maig, els Consellers
adreçaren una comunicació al batlle, jurats i pro-
homs de Montcada manant-los «adobar lo pont
que està en lo camí ral inmediatament passat
dita vila y no parar fins que estigue aquell amb
la fortificació que convé per a que amb la salve-
tat y comoditat dels passatgers, se puga pas-
sar». En la mateixa comunicació s’estableix que
el batlle de Montcada té dos dies per a demos-
trar que la baronia no hi té jurisdicció i per tant
no està obligada a sufragar les obres. Amb tot,
els Consellers de la ciutat eren conscients que
els treballs no podrien començar mentre dures-
sin les discussions sobre la propietat del pont, i
davant l’extrema necessitat de reparar-lo, van
decidir iniciar els treballs «sens prejudici del dret
y acció que a la Ciutat li competísen haverlo de
fer o no». En el cas que finalment es demostrés
que la reparació del pont era competència de la
baronia de Montcada aquesta seria sancionada
amb una pena de 10 lliures que s’afegiria al cost
total de la reparació.6
En un primer moment la magistratura encarregà
el projecte al mestre de cases de la Ciutat Pere
Donadeu, el qual, segons argumentà el mateix
Consell, ja l’havia restaurat anys abans i per
tant coneixia les seves característiques cons-
Composició escultòrica d’alabastre a manera de retaule
que presideix la capçalera del Saló de Cent.
5
Càrrec biennal escollit per insaculació entre els membres del
Consell de Cent i per tant representant d’aquests a la baronia.
Exercia l’autoritat governativa en nom del Consell, amb atri-
bucions per a promulgar preceptes tant d’àmbit polític, fiscal
o jurisdiccional que havien de regir el govern de la baronia,
sempre d’acord amb les lleis de rang superior vigents. 6
AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.

tructives.7
Com que la reparació del pont era
una obra d’envergadura, Donadeu va redactar
unaTaba amb les condicions que havien de regir
els treballs per «fer y tornar a son punt y fortificar
lo pont de Montcada»
Paral·lelament, es va revisar documentació an-
tiga constatant-se que «en totes les ocasions
que dit pont se es rruyt, o ha agut menester
adobarlo, lo ha adobat la Ciutat a sos gastos».8
Davant la certesa que aquesta construcció
formava part del patrimoni de Barcelona i, per
tant, que el Consell de Cent n’era el responsable
del seu manteniment, es va autoritzar a Antoni
Aleix Cesiller, Escrivà de les Obres de la Ciutat,9
perquè publiqués la Taba i dirigís el concurs
públic necessari per a l’execució dels treballs,
al qual podien participar tots els mestres de
cases de la baronia. La publicació es va fer el 7
de juny i aquell mateix dia es va fer la subhasta
a Montcada.
El projecte
Les obres de restauració del pont proposaven,
en primer lloc, consolidar els fonaments dels
pilars sobre els quals descansaven les voltes.
Aquests es trobaven malmesos pel pas el temps
i les avingudes del riu, i per tant s’aconsellava
que es reforcessin amb pedra i calç, tot am-
pliant-los a «setze pams de larch y de fondo lo
que sera menester y de gruixa sis pams». Se-
gons aquestes mides, els pilars del pont ferien
320 cm d’amplada per una llargada de 120 cm.10
D’aquestes dades es dedueix també que l’am-
plada de transit del pont, és a dir la calçada de
llambordes que el travessava pel damunt, era
de poc més de tres metres. Per a reforçar els pi-
lars es proposava construir esperons o talla-
mars de pedra a la banda del riu «de la
amplaria de quatre pams y llargaria una cana i
un pam», és a dir de 80 cm amb un sortint de
Detall del Retaule de Sant Sever del 1681, on es veu els
consellers de la Ciutat en la catedral escoltant el sermó
del bisbe. Fan ús del seu privilegi d’anar coberts dins
l’església.
7
Donadeu va ser nomenat Mestre de Cases de la Ciutat pel
Consell de Cent de Barcelona l’any 1603, en substitució del
seu sogre Jaume Espigó mort aquell mateix any. Es tractava
d’un càrrec vitalici i de transmissió familiar, que l’habilitava
per a la direcció i execució de les obres que es projectaven a la
Ciutat per compte del Consell, i que Donadeu va exercir fins
a la seva mort l’any 1653. Per a més informació sobre els mes-
tres de cases de la Ciutat vegeu PERELLÓ FERRER, Antònia
M.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doctoral.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1996. Pàg. 56-65.
8
AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.
9
La figura de l’Escrivà de les Obres de la Ciutat era un càrrec
creat el 1498 per Privilegi Reial i s’ocupava de l’administració
dels diners municipals per a pagar les despeses derivades de la
construcció de fortificacions i altres obres que s’executaven per
compte del Consell de Cent a dins i a fora de la ciutat.
10
El pam com a mesura antiga corresponia a la distància que
hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà
oberta i els dits estesos. Corresponia a la vuitena part de la cana,
és a dir uns 20 cm, tot i que podien haver-hi petites variacions
segons els territoris.

180. Aquests esperons tenien la funció de tren-
car el corrent d’aigua i distribuir-la a banda i
banda del pilar.
Un cop assegurats els fonaments i els pilars, es
proposava aixecar una paret de pedra i calç que
reforcés cada un dels extrems del pont, tant a
la banda que connectava amb al carrer de
Montcada com a la vora nord que enfilava el
camí de l’hostal de Font Freda. Aquests murs
de reforç havien de ser de mides diferents per
tal d’adaptar-se al desnivell que existia entre les
dues vores. «A la part del carrer se ha de fer
paret de llargaria de tres canes y mitja y ampla-
ria de quatre pams, y a la part del riu consem-
blant paret de sis pams de gruixa y llargaria
dos canas». Això equival a 3,50 m de llarg per
0,80 m d’ample en l’enllaç de Montcada, i 5,60
m de llarg per 1,20 m d’ampla en l’extrem nord
del pont.
S’establia també que el pont havia de ser fet
«amb volta grassa forta y duradora de pedra pi-
cada». La volta grassa és una tècnica construc-
tiva que combinava la pedra i el morter per a
obtenir una major consistència. La calçada del
pont s’havia d’empedrar en tot el seu recorregut
i les baranes de cada costat s’havien de fer més
altes amb «les mateixes lambordes quey son y
altres». Per acabar, es proposava reforçar el llit
del riu per canalitzar-lo a banda i banda del pont
«amb unas lambordas de pedra que ya son en
lo pont y posar les demes que convindrá empe-
drant un tros avall deves lo riu».
Per executar tots aquests treballs, la ciutat de
Barcelona es comprometia a subministrar tot el
material que el mestre de cases precisés (pedra,
calç, sorra, rajoles, llambordes i fusta), i es feia
càrrec també dels honoraris del fuster que havia
de fer les bastides necessàries per a consolidar
les voltes.
El mestre Pere Gili i l’execució dels treballs
El mateix dia que es publicava la Taba, es va
treure a subhasta a Montcada l’execució de les
obres11
essent adjudicades a Pere Gili, mestre
de cases de la baronia, actiu durant la primera
meitat del segle XVII. Documentat per primer
cop l’any 1629 en motiu de la construcció d’una
capella per a la parròquia de Santa Engràcia,12
Gili va concentrar la seva activitat professional
en la construcció d’habitatges per a particulars
i, sobretot, en petites reformes dels ja existents
(aixecar envans, o ampliar cambres). Una tasca
que va dur a terme gairebé fins el dia de la seva
mort.13
Segons consta en el Llibre d’Obra, Gili es va
comprometre a iniciar els treballs immediata-
ment i es va acordar un termini de lliurament de
trenta dies. El material i les despeses eren admi-
nistrades per Pau Amer, Corredor de Coll14
de la
Ciutat, el qual també va fixar els honoraris del
11
Arxiu Parroquial de Santa Engràcia: Llibre d’Obra. 7 de juny
de 1636, f. 328.
12
En el Llibre d’Obra de Santa Engràcia es conserva un albarà,
signat pel mestre Gili, segons el qual aquest va percebre 3 lliures
i 10 sous per a la construcció de l’altar, i 6 lliures i 16 sous per
a pintar-lo. Aquest darrer pagament va ser satisfet en tres parts
de 2 lliures, 3 lliures i 1 lliure i 16 sous. Arxiu Parroquial de
Santa Engràcia: Llibre d‘Obra de l’Església. Albarà 1629.
13
Pere Gili va morir el 4 de febrer de 1647, i pocs mesos abans,
el 22 d’abril de 1646, encara era contractat per a fer una am-
pliació de les dependències de la casa del Molí d’en Bisbe, uns
treballs que va executar amb el seu fill Pau que apareix com a
manobre, i per els quals va percebre 23 lliures i 10 sous. Arxiu
Parroquial de Santa Engràcia: Manual, 1541-1700. Vol III pàg.
60. 22 d’abril de 1646.
14
Als segles XVI i XVII els Corredors de Coll exercien les fun-
cions d’intermediaris en les operacions mercantils, subhastes i
empenyoraments, de les quals percebien una comissió o cor-
retatge que fixava el Consell de Cent. S’anomenaven de Coll
perquè alçaven la veu per fer les crides en les vendes i encants.
Pau Amer, segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, era
Corredor de Coll i Trompeta, és a dir, que emprava aquest estri
per a convocar les subhastes. Compartien professió amb els
Corredors d’Orella, que es limitaven a actuar com a interme-
diaris en les transaccions entre particulars (com si es tractés de
gestions fetes a cau d’orella).

mestre de cases que serien satisfets en tres
parts, una al començar els treballs, una altra a la
meitat i la darrera a l’acabar l’obra, sempre i
quan aquesta hagi quedat «bona, rebedora y du-
radora conforme indicaran persones expertes
que anomenaran ses senyories».15
Per la seva
banda Gili només havia de posar les eines i fer-
se càrrec dels jornals dels manobres i picape-
drers que havien d’intervenir en els treballs.
El 9 de juny els Consellers ja van posar cent
lliures a disposició de l’Escrivà de les Obres i
temps més tard un inusual tràfic de traginers
anunciava la imminència dels treballs. En pocs
dies piles de llambordes, carros de calç, rajoles
i fusta s’apilaven a la vora del Ripoll, a tocar d’un
dels extrems del pont des d’on un petit grup
de manobres sota la direcció del mestre Gili
les distribuïen pels diferents sectors de la cons-
trucció que calia reparar. Mentrestant, en un
racó, un picapedrer i el seu aprenent convertien
les pedres i llambordes en carreus de mida
regular.16
Els treballs no van superar els trenta dies acor-
dats en la subhasta, i el 7 de juliol Gili feia cessió
a la ciutat de Barcelona del pont ja reparat. Per
a verificar la seva bona execució, els Consellers
varen demanar un informe a Francesc Socies,
mestre de les Fonts de la Ciutat,17
el qual va tes-
tificar que les obres fetes eren correctes i el pont
«era obrat, acabat y perficionat conforme devia
estar». Els treballs quedaven així enllestits i
aquell mateix dia el mestre Gili rebia de l’escrivà
de les obres les 64 lliures corresponents al darrer
pagament dels seus honoraris. El pont s’obria
de nou —ara reforça— al trànsit de viatgers i
mercaderies, facilitant així el desenvolupament
comercial de la ciutat de Barcelona i les terres
del seu entorn.
Tot sembla indicar que va sobreviure als episodis
de revolta i inestabilitat política de mitjan de segle
XVII, tal com ho certifiquen alguns documents
del registre parroquial de Santa Engràcia,18
però
aquí s’acaba tota certesa. Un cop més les notí-
cies del pont desapareixen de la documentació
de la mateixa manera com ho havien fet segles
enrere. Fins i tot cap dels il·lustrats que va re-
córrer el Principat a partir de mitjan segle XVIII
l’esmenta en les seves cròniques. Ni tan sols
Francisco de Zamora que l’any 1787 va destinar
tota una jornada a visitar Montcada i en va fer
una descripció exhaustiva.
Costa d’acceptar que una construcció tan sòlida
no resistís el pas del temps i les inevitables avin-
gudes del riu, o que quedés tan malmesa pels
efectes de la Guerra de Successió que la desídia
de tothom la condemnés a desaparèixer. Però
17
Francesc Socies era mestre de cases. L’any 1621 va ser nome-
nat mestre de les Fonts de Barcelona pel Consell de Cent, càr-
rec que exercí fins a la seva mort el 1653. L’any 1648 el Consell
li demanà que elaborés un llibre sobre les fonts de Barcelona,
el qual seria molt útil pels successors dels seu càrrec. Després
de dos anys de feina, el 1650 edità el Llibre de les fonts de la
present ciutat, veritable compendi de la xarxa de canonades d’ai-
gua de la ciutat.
18
El 1664, per exemple, el pagès Josep Vilar va redactar el seu
testament «en la casa que habito devant el pont del cap del carrer
de Montcada». Arxiu Parroquial: Testament de Josep Vilar, 4
d’abril de 1664. Llibre Tercer 1619-1685.
15
D’aquesta manera, la ciutat no es feia responsable de pagar
cap millora que s’hagués de realitzar en un futur. Arxiu Parro-
quial: Llibre d’Obra. 7 de juny de 1636, f. 328.
16
Els picapedrers eren agrupats en la mateixa confraria que els
mestres de cases i s’especialitzaven segons la feina que realitza-
ven: Hi havia els anomenats trencadors, que treballaven en les
pedreres on hi arrencaven grans blocs de pedra que els picape-
drers convertien en carreus, i els picadors de fi, que eren els en-
carregats d’executar les feines més delicades com esculpir relleus
o escuts en les llindes de portes i finestres. Però, a banda d’a-
questes feines relacionades amb la construcció d’habitatges, els
picapedrers podien produir també peces de petit format com
rellotges de sol, morters o aigüeres. De picapedrers n’hi havia
forces a Montcada, Antoni Valls, per exemple, havia treballat
de jove com a paperer i el 1606 ja apareix documentat com a
picapedrer. Testament de Joana Valls, 29 d’octubre de 1606.
Llibre Segon 1591-1619.

si va ser així, el que més costa de creure és que
ningú, en la nova administració borbònica nas-
cuda en el tombant de segle, no comprengués
la importància d’aquest pont sobre el desenvo-
lupament comercial del territori i no valorés
seriosament la necessitat de reconstruir-lo.
BIBLIOGRAFIA
CUBELES I BONET, A.: “L’evolució de les actua-
cions del Consell de Cent en matèria urba-
nística al segle XIV”, dins de Barcelona
Quaderns d’Història. Nª 4, Barcelona 2001.
FONT I RIUS, J. M.: “La formació del municipi”,
dins d’Història de Barcelona, vol. I, De la
prehistòria al segle XVI. DURAN I SAM-
PERE, A. (dir.). Barcelona, 1975.
GARCÍA CÁRCEL, R: Historia de Catalunya, Siglos
XVI-XVII. Los caracteres originales de la his-
tòria de Catalunya. Vol II, Ariel, Barcelona,
1987.
PERELLÓ FERRER, Antònia M.: L’arquitectura
civil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doc-
toral. Publicacions de l’Abadia de Montser-
rat. 1996.
PERELLÓ FERRER, Antònia M.: “Els càrrecs
oficials del Consell de Cent relacionats
amb la construcció, a la Barcelona del
segle XVII”, dins de Pedralbes, Revista
d’Història Moderna, 13-I. 1993.
SWINBURNE, H.: Viaje por Cataluña en 1775.
Barcelona, 1946.
FONTS DOCUMENTALS
ARXIU HISTÒRIC DE MONTCADA I REIXAC
Registre Parroquial de Santa Engràcia: Llibres de
Testaments
Llibre Primer 1441-1590
Llibre Segon 1591-1619
LlibreTercer 1619-1685
Llibre Quart 1686-1761
Llibre Quint 1761-1847
Llibre de Testaments de Sant Pere de Reixac.
Llibre Segon 1651-1697
Manual Vol I 1467-1587
Manual Vol II 1486-1548
Manual Vol III 1541-1700
Manual Vol IV 1560-1645
AHCB
Consell de Cent
Registre de Deliberacions

REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA
DE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX: EL PROJECTE DE
ROVIRA I TRIAS DELS POUS DE MONTCADA
Tania Galán Gómez*
Resumen
Con la construcción del Eixample, a partir de 1860, el servicio municipal de agua de Barcelona evi-
denció una serie de limitaciones al depender, básicamente, del caudal de Montcada. La expansión
constructiva durante la febre d’or (1871-1882) haría despegar múltiples iniciativas privadas para
abastecer de agua la ciudad emergente. Paralelamente, el ayuntamiento de Barcelona intentó ha-
cerse con el control del servicio de agua sin un plan de actuación definido. La mayor parte de los
proyectos planteados no se ejecutaron por una serie de factores contextuales que frenaron las gran-
des reformas urbanísticas para mejorar los servicios públicos. El único proyecto municipal ejecutado
entonces fueron los pozos de Montcada, que se tendrían que haber completado con la elevación del
agua de Montcada y la renovación de la red de distribución, para optimizar la presión y el caudal en
la nueva ciudad.
La reforma del sistema del suministro de agua público tampoco serái considerado en la transforma-
ción urbana que supuso la organización de la Exposición Universal de 1888. Por eso, el uso del agua
en la muestra como leitmotiv del progreso técnico del país resulta incongruente en una política
municipal que no supo establecer las bases de un servicio hídrico, dejándolo, por ello, en manos de
la lógica empresarial.
Abstract
From 1860 the enlargement of the city of Barcelona (Eixample) showed many limitations at municipal
water supply because of depending on the water from Montcada, specially.The building expansion
during the great economic growing period of febre d’or –1871-1882– would make many business ini-
tiatives to take off providing water to the growing city. At the same time, Barcelona council tried to
control the water supply without a defined action plan. Most of the suggested projects were not de-
veloped because of some historical that would stop great urban investments for the improvement
of public services.The water wells of Montcada were the only project implemented then, which
should have been completed with another for the elevation of water and a new distribution network,
to improve the water pressure and also its volume at the new city.
The renewal of public water supply was not considered either in the urban transformation plan for
the organization of the World Fair in Barcelona in 1888.Therefore, at the international showing, the
use of water as leitmotiv of technical progress in the country was quite incongruous because the
municipal policy had failed in setting the basis for the public water supply and, finally, gave it up to
the business logic.
* Doctoranda del programa Teoria i Història de l’Arquitectura (UPC). Tesi: El projecte de Rovira i Trias per a la renovació
del subministrament d’aigües de Montcada. Director: Manuel Guàrdia Bassols.

A principis del segle XIX Barcelona encara man-
tenia el model d’abastament tradicional d’aigua,
basat en la utilització massiva de pous subterra-
nis; en les deus municipals de Collserola que
proporcionaven aigua de boca a la ciutat des del
segle XIV; i una canalització oberta que va ser
construïda pel municipi el 1703 i que conduïa
l’aigua del Rec Comtal des del Clot fins a les
Canaletes a fi d’abastir la Rambla i el Raval.
El subministrament tradicional, d’orígens medie-
vals i vigent al llarg de l’època moderna, era propi
d’una societat estamental, amb minories privile-
giades. La disponibilitat permanent d’aigua do-
mèstica constituïa un element de diferenciació i
prestigi social que l’autoritat reial atorgava a elits
religioses, polítiques o econòmiques. Els matei-
xos abastaments urbans públics, com ara les
fonts, es consideraven una donació a les majo-
ries no privilegiades per gràcia de l’autoritat reial.
El consum total d’aigua era molt restringit i la tec-
nologia de captació i distribució molt limitada. A
Barcelona, des de les primeres mostres de trans-
formació d’aquest sistema d’abastament tradicio-
nal fins a l’adopció consolidada d’un sistema
plenament modern va passar més d’un segle.1
Durant el segle XIX la ciutat esdevé un nucli pro-
ductiu i comercial sense precedents, un centre de
poder de la nova societat burgesa i producte de
les grans aglomeració demogràfiques.Tot plegat
provocaria la necessitat d’abandonar el model
tradicional de subministrament per assolir vo-
lums d’aigua regulars i abundants amb garanties
de potabilitat per a la majoria de la població.
A l’Edat Mitjana, la ciutat va adquirir una sèrie
de drets tradicionals sobre les aigües del Rec,2
però, els regants i propietaris dels molins de la
sèquia seguien sent els usuaris prioritaris de les
aigües que duia. L’augment demogràfic de prin-
cipi del segle XIX provocaria que des de la mina
de Montcada, la principal deu d’aprovisiona-
ment de la ciutat, el consistori barceloní es veiés
obligat a procedir a una sèrie d’intervencions i
acords amb la comunitat de propietaris del Rec
Comtal per garantir un cabal d’acord amb les
necessitats de la ciutat.
De les primeres temptatives per augmentar-ne
el cabal a la ciutat, havia estat l’ampliació de la
mina de Montcada el 1822, sense obtenir els re-
sultats esperats. El 1878 Call i Franqueza3
ratifi-
caria que, amb aquestes ampliacions de la mina
riu endins (1822, 1838-39 i 1859), el cabal només
creixia en temps de fortes pluges i avingudes, i
no permanentment com era el propòsit inicial
de les ampliacions. Advertia, a més, que no es
devia minvar molt més pels danys que provoca-
ven les avingudes a la mina.
El mateix any de 1822 hi van pactar la disposició
d’un terç de les aigües procedents de la mina de
Montcada per a la ciutat i els dos terços sobrants
de regants i propietaris de molins del Rec Com-
tal. En base a aquest acord sorgiria el1826 el pri-
mer element per a la transformació del sistema
hidrològic municipal representat per la construc-
ció de l’aqüeducte Baix de Montcada o mina
Baixa, en substitució del conducte obert al Clot.
Aquest aqüeducte portaria la part corresponent
al municipi, des de la bocamina de Montcada a
la caseta de distribució de Jesús, al cor del futur
eixample.
La nova conducció compartia origen i captació
amb el Rec Comtal a la mina de Montcada, que
Tania Galán Gómez
1
GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012)La revolució de l aigua a
Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna,
1867-1967. Ajuntament de Barcelona.
2
Derivats de la potestat conferida sobre elles per part del
Comte Berenguer Ramon I (1025), corroborats per Reials Sen-
tencies de Jaume I (1266,1269). CONILLERA i VIVES, P.
(1991), L’Aigua de Montcada. Descobrir el Medi Urbà, 8.
Ajuntament de Barcelona.
3
CALL Y FRANQUEZA (1878). Colección de artículos del
Diario de Barcelona “Mejoras en Barcelona” Arxiu Històric
Ciutat de la Ciutat de Bacelona (AHCB).

prenia aigua per filtració de la conca baixa del
Besòs i havia estat construïda en diverses fases
des del 1778, amb la participació conjunta del
Reial Patrimoni, l’Ajuntament de Barcelona i els
propietaris de terres i molins de la sèquia. L’a-
qüeducte baix va alimentar una xarxa de distri-
bució que proveïa fonts i serveis domèstics de
la ciutat emmurallada. Aquest abastament va
multiplicar el volum d’aigua que l’ajuntament
posava a la disposició de la ciutat i es va conver-
tir en el més important de Barcelona fins a la
construcció de l’Eixample.
La despatrimonialització de l’aigua, és a dir, l’a-
bolició dels drets tradicionals que l’Estat posseïa
sobre l’aigua del Rec Comtal, fou un fet cabdal
en la gestió de l’abastiment de la ciutat. De fet,
el 1838, l’antic gestor del canal d’origen medie-
val, el Patrimoni Reial, en quedava fora de joc i
es crearia llavors la Societat de Propietaris inte-
ressats en l’aprofitament de la Sèquia Comtal i
les seves mines, el nou òrgan rector de titularitat
privada, en el qual el poder municipal tan sols
era un soci més.
Els acords als que van arribar propietaris i con-
sistori durant aquesta primera meitat de segle
es van perfilar en un conveni de 1852, que regu-
lava el repartiment de les aigües del Rec: la part
d’aigua del Rec corresponent a l’Ajuntament
seria un terç del cabal més 500 plomes d’aigua
de la part de la comunitat dels regants i propie-
taris. En el cas d’una sequera absoluta la ciutat
hauria de rebre, mínim, 2450 plomes de l’aigua
procedent de Montcada. Aquest conveni es ma-
terialitzà amb la construcció del repartidor de
Montcada o Reixagó (1868).
Entre els diferents sectors barcelonins existien
fortes desigualtats quant a les possibilitats d’ac-
cés a l’aigua domèstica, amb major densificació
de canalitzacions als nuclis benestants de la
ciutat, com ara el sector oriental de la ciutat
vella. Per això, el cabal municipal procedent de
Montcada i, en menor quantitat, de les mines de
muntanya,5
suplia la demanda ja que la majoria
de la població no disposava d’aigua aleshores
dintre dels habitatges. És probable que, fins a
les ordenances 1856, Barcelona no disposés
cap referència a la dotació d’aigua domèstica
ni tampoc cap sistema de sanejament eficaç
per preservar la salubritat de la majoria de la
població.6
REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA DE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX
El Reixagó o bocamina de Montcada. Font: Fundació
Cultural Montcada.
4
GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012)
5
El màxim de cabal que podia arribar de l’aqüeducte baix
de Montcada eren 12.000m3
, amb una mitjana diària de
6.000 m3
.
6
MARTÍN PASCUAL, J. M. (2007) Aigua i societat a Barce-
lona entre les dues exposicions (1888-1929). Tesi doctoral.
Sistema de proveïment d’aigua de les fonts de
Barcelona 1800-1850.4

1. EL REPTE DE L’APROVISIONAMENT DE LA
NOVA CIUTAT
En el moment d’inici de construcció de l’Eixam-
ple, a partir de la dècada dels seixanta, el sis-
tema de proveïment d’aigua que disposava la
ciutat ja resultava obsolet. D’una banda, la
major part del nucli urbà antic rebia únicament
l’aigua de la mina baixa de Montcada, cosa que
representava tres limitacions:la irregularitat es-
tacional del volum d’aigua, la deficient conser-
vació d’aquesta conducció per les filtracions
existents, i la constant oposició a l’ampliació de
cabal de Montcada a la ciutat per part de la co-
munitat de regants i propietaris del Rec Comtal.
A més, la xarxa de distribució subsidiària dels
anys vint, des de la caseta de Jesús fins a la
Barcelona vella, i els repartidors urbans pre-
sentaven deficiències que només serien supera-
bles amb inversions que l’Ajuntament no podia
afrontar.7
A mesura que la ciutat creixia, els seixanta va
ser un dels períodes de major tensió entre l’A-
juntament i la Junta de regants i propietaris de
molins de la Sèquia Comtal, ja que la pressió del
consistori per desviar major cabal possible des
de la mina de Montcada era constant. Ambdues
corporacions s’esforçaven per augmentar el
volum proporcionat per la mina, bé amb prolon-
gacions, bé mitjançant cabals aliens conduïts
fins a les galeries.
Per tant, l’abastament del futur eixample encara
era més problemàtic ja que, aleshores, l’únic re-
curs hidrològic potencialment aplicable proce-
dia de les mines de Montcada, amb la limitació
de no disposar-ne del total del cabal existent .
Aquest fet impediria que esdevingués una solu-
ció factible per a l’Ajuntament al problema de
l’abastiment d’aigua urbà. A més, l’inici de la
xarxa de distribució a la ciutat des de la caseta
de Jesús, a tan sols 24 m sobre el nivell del mar,
evidenciava una previsible limitació més per la
manca de pressió que sorgiria davant la immi-
nent expansió urbana cap a cotes més altes.
En un moment en què el proveïment i l’evacua-
ció d’aigües es plantejà com un dels grans rep-
tes de la Barcelona de mitjà de segle XIX, és,
si més no, curiós que durant les dos dècades
següents, d’encetament i major expansió de
l’eixample, no es desenvolupés cap mena de
projecte de sanejament de la ciutat i aprovisio-
nament d’aigua potable.
Aquesta manca d’iniciativa municipal va facilitar
l’eclosió de les empreses privades orientades al
subministrament de l’Eixample. Nombroses
empreses d’envergadura molt diversa van pro-
liferar a les dècades dels setanta i vuitanta del
segle XIX.8
La proliferació del servei privat de l’aigua
Conseqüència de l’eufòria econòmica de la febre
d’or durant els setanta, és la ràpida evolució de
l’Eixample. Paral·lelament, es traduiria en el
desenvolupament d’un conjunt d’equipaments i
serveis vertebradors multiplicadors: xarxes tèc-
niques com la intensificació de la xarxa de sub-
ministrament de gas, l’electrificació de sistemes
productius, d’espais públics, comercials, de lleure,
i espais domèstics; així com serveis municipals
com el tramvia, el serveis d’autobusos i el gran
metropolità subterrani.
El buit deixat pel municipi quant a l’atenció i mi-
llora de la xarxa d’aigua generaria, llavors, unes
expectatives de negoci arran del propi procés
expansiu demogràfic, urbà i industrial. L’aparició
Tania Galán Gómez
7
MARTÍN PASCUAL, M. (1999). El Rec Comtal (1822-
1879).La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Barce-
lona. Fundació Salvador Vives i Casajuana. 8
GUÀRDIA BASSOLS, M. (2012).

de les primeres companyies privades sorgí en
paral·lel a l’expansió del l’Eixample cap a cotes
superiors al punt de distribució de l’Ajuntament,
el repartidor de Jesús (24m).
El nombre d’empreses que hi van proliferar du-
rant els setanta patien fortes carències tècniques
i financeres que la seva funció i competència els
hi exigia, però, les extremes necessitats d’una
societat urbana en fase d’industrialització, su-
mades a una imminent demanda de l’aigua per
a la nova ciutat projectada, deixarien el mercat
de l’aigua obert a iniciatives particulars dispo-
sades a respondre-hi acceleradament. Normes
institucionals, com la Llei d’aigües de 1866, fa-
cilitarien la iniciativa privada per a l’extracció,
conducció i distribució d’aigües.
“ (...)y cuando realicen sus proyectos
esa multitud de empresas de aguas
que han obtenido concesiones al
efecto podrà el Ayuntameniento
surtirse con abundancia y econo-
mia y atender á todas las necesida-
des” (...) “se alimenta la esperanza
de que han de venir á no tardar,
aguas del Llobregat, por elevación,
del Vallès, por viaje”9
Davant l’entusiasme manifest de Manuel Gi-
rona, no resulta estranya l’eliminació d’obsta-
cles a la iniciativa privada i la formació d’un
mercat privat d’aigua de característiques desco-
negudes fins aleshores a Barcelona. Això deter-
minà rotundament l’orientació urbanística de
l’expansió de l’Eixample, tot deixant el protago-
nisme a la lògica empresarial quant a la inserció
de les xarxes tècniques urbanes als potencials
nuclis de consum immediat, o sigui, als sectors
benestants.10
Tot plegat l’ampla base social de la ciutat, o
sigui, les classes populars restaven, doncs,
sense possibilitats d’accés a l’aigua objectiva-
ment millors: unes condicions sanitàries autèn-
ticament deplorables per les greus deficiències
als serveis públics que havien de vetllar per la
salut i higiene de la població, especialment,
els d’aprovisionament d’aigua i la sanejament
urbans.
Per tant, si el proveïment d’aigua de l’Eixample
es consolidava sota la maquinària privada, el
servei i futures atencions quedarien supeditades
a criteris econòmics elitistes i ornamentals,
totalment aliens a plantejaments higiènics i
sanitaris a l’abast de la majoria de la població.
Tot i que el marc legislatiu estatal i municipal va
deixar ampli marge de maniobra al joc capita-
lista emergent, amb la Llei d’aigües de 1866 i el
reglament municipal en aigües de 1871, la inver-
sió en infraestructures era considerable i moltes
que en van començar durant aquesta primera
etapa de seguida feren fallida, per no disposar
del capital i la capacitat tècnica suficients. De
manera que moltes empreses petites, sobretot
locals, que enlairaren en aquesta època no su-
peren la fallida del 1866 i seran absorbides per
empreses de capital estranger.
9
GIRONA I AGRAFEL, M. (1877). Nueve meses de alcalde
primero de Barcelona. Memorandum. Barcelona. El perfil d’a-
questa figura és paradigmàtic al panorama barceloní de l’è-
poca, ja que la seva intervenció és decisiva en tots els acords i
desacords vers l’expansió de la ciutat. Per això, cal tenir en
compte que en aquesta època de cursa pel mercat de l’aigua ,
els germans Girona també hi participaren. Actuaven com a
socis principals en una empresa d’abastament anomenada del
Baix Vallès amb projecte de conducció de l’aigua des de la riera
de Caldes i el riu Ripoll fins a Barcelona. Precisament a final
de 1876 signà un acord amb la Companyia d’Aigües de Bar-
celona per a constituir conjuntament una societat capaç de fer
front a la competència amb altres iniciatives privades. Per tant,
l’alcalde provisional de Barcelona l’any 1876-77, semblava
conèixer el potencial del mercat de l’aigua de la ciutat. 10
MARTÍN PASCUAL, J. M. (2007).

Fins i tot una de les empreses més sòlides i
amb una forta inversió en a Barcelona des de
1857, la Companyia d’Aigües de Barcelona
(CAB), de capital belga i francès i consolidada
experiència tècnica en la gestió d’una empresa
d’abastament d’aigua francesa, va tenir proble-
mes pel volum d’inversió que la competència
exigia. Així, el 1881, va arribar a un acord amb
l’Empresa del Bajo Vallès, constituïda en 1861
amb capital dels germans Girona que, malgrat
les dificultats, el 1875 ja havia construït bona
part de la seva conducció fins a Barcelona.Tot i
que l’acord va augmentar la seva capacitat d’a-
bastament, no va resoldre la debilitat financera
de la companyia, de manera que el mateix any
la Sociéte Lyonnaise des Eaux en va garantir els
recursos necessaris per a la continuïtat. D’a-
questa fusió sorgeix el 1882 la Societat General
d’Aigües de Barcelona que s’aniria reforçant i
augmentaria el nombre d’abonats i l’extensió
de la xarxa instal·lada durant la dècada dels
vuitanta.
Més enllà d’aquesta dècada, de tot el ventall
d’oferta d’abastament privat inicial, molt po-
ques empreses sobreviurien a les dures condi-
cions del mercat de l’aigua a Barcelona.
Limitacions per a un sistema integral de submi-
nistrament municipal d’aigua
Dintre de les àmplies expectatives generades
vers la demanda a la ciutat, el clima econòmic i
polític resultaria menys propici a partir de la fa-
llida borsària de 1866.
La fallida generalitzada de les companyies cata-
lanes i l’ensorrament borsari barceloní, va dei-
xar forta empremta a la burgesia industrial i
financera, cosa que encomanaria el sector de la
construcció11
i, després de la crisi fins entrats els
setanta, seria un període d’escàs creixement de
l’Eixample. Aquest trencament del ritme econò-
mic i el sexenni revolucionari no fomentarien
l’estabilitat política ni econòmica per a la con-
fiança de la burgesia en inversions en el negoci
de l’aigua.
Als anys setanta la política hidrològica de l’ajun-
tament barceloní mostra un canvi de tendència,
davant l’expansió de les iniciatives privades de
subministrament d’aigua a la nova ciutat. La
cerca d’alternatives al cabal del Besòs a la zona
de Montcada per part del municipi es feia més
urgent segons la ciutat creixia al nou eixample.
L’objectiu es centrava en aconseguir cabals
propis i controlar el conjunt de l’aigua potable
procedent de Montcada, per tal de superar les
limitacions que imposava la Societat de pro-
pietaris.
El 1878 , any en què s’estava obrint un pas “in-
mediato a la mina de Montcada y en el mismo
cauce del río Besós, para proporcionarse aguas
por medio de fuerza ascendente”, Call i Fran-
queza12
resumia els antecedents de l’abastament
de la ciutat des de Montcada. Amb fonts docu-
mentals com aquesta així com a través dels in-
ventaris del registre d’obres públiques13
i dels
llibres d’Acords del Ple de l’Ajuntament de Bar-
celona,14
s’observa com el consistori, des de la
mateixa concepció de l’Eixample i durant les
dues dècades posteriors, es plantejava diferents
estudis i projectes per optimitzar el servei
d’abastament municipal d’aigua. Tot i així en
aquests anys l’Ajuntament no trobaria una so-
lució acceptable per a l’abastament d’aigües
potables.
Tania Galán Gómez
11
GARCIA,A.; GUARDIA, M.; MONCLÚS,F.J.; OYON,J.
L. (1988) Arquitectura i ciutat a l’exposició Universal de Bar-
celona de 1888. Barcelona, UPC.
12
CALL I FRANQUEZA (1878).
13
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB),
abans Arxiu Administrativo Municipal de Barcelona. Expe-
dients del registre d’obres públiques entre 1875 i 1896.
14
AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament (1859-1885).

1858 Projecte de reforma per a la canalització
d’aigua i gas. (Josep Fontseré)
1859 3a ampliació mina de Montcada
1859/61 Projecte d’elevació d’aigües de Montcada.
(J. Fontseré)
1867 Estudi general de distribució d’aigües.
(J. Fontseré)
1868 Projecte de noves captacions al Ripoll i
al Besòs. (J. Fontseré)
Projecte de canalització, conducció i
servei d’aigua potable per a Barcelona i
el seu Eixample15
(J. Fontseré)
1868-71 Modificacions al repartidor de Montcada.
(J. Fontseré/ A. Rovira iTrias)
1871 Projecte de conducció i unificació de
canalitzacions. (J. Fontseré)
1877 Projectes d’ampliació de les mines de
Montcada (A. Rovira/F.Villar/Elies Rogent)
1878 Projecte i execució dels pous de
Montcada. (A. Rovira iTrias)
1879/80 Projecte del dipòsit d’elevació d’aigües
de Montcada a l’eixample. (A. Rovira iTrias)
1880 Pla general de canonades per a la
conducció i distribució d’aigües
(A. Rovira iTrias)
L’arrossegament del dèficit pressupostari de
l’etapa del sexenni democràtic entre 1868-
1874 condicionaria aferrissadament la hisenda
municipal i, un cop restaurada la monarquia
borbònica, la capacitat intervencionista de
l’Ajuntament de Barcelona. A més, amb la Res-
tauració, la capacitat política de l’Ajuntament,
les competències municipals en matèria urba-
nística i de serveis públics, va quedar sotmesa
a la legislació perifèrica de l’estat i als aparells
de control provincial i estatal.
Els ajuntaments dinàstics, de marcat perfil con-
servador, renunciaren de manera explícita a
plantejar grans obres de reforma o modernitza-
ció urbanística per temor a contraure obliga-
cions financeres massa àmplies que poguessin
atemptar contra els interessos de la burgesia
propietària. En la mateixa línia es dedicarien a
neutralitzar les iniciatives de grups polítics pro-
gressistes i higienistes per a la modernització
dels serveis municipals o la planificació de l’es-
pai urbà, per l’oposició dels grans propietaris
immobiliaris o reductes conservadors que veien
afectats els seus interessos.
Una mostra de l’actitud institucional generalit-
zada d’aquesta època la posa de manifest Ma-
nuel Girona, un dels principals actors de la
política consistorial i estatal,16
en la seva me-
mòria com alcalde de Barcelona entre 1876-
77.17
Les propostes urbanístiques de Girona
quant al ”Aprovechamiento de Aguas”, reflec-
teixen el tipus de política del consistori barce-
loní: un projecte continuista que feia palesa
l’obsessió per no generar despeses extraordi-
nàries amb el sistema d’aprovisionament cone-
gut. És a dir, les procedències de les captacions
proposades eren iguals a les de segles enrere i
es tractava de pal·liar les deficiències del sis-
tema de distribució.
Ell mateix impulsà la iniciativa del concurs de
projectes d’abastament per augmentar el cabal
en 10.000 plomes diàries, independentment de
les captacions gestionades per la Societat de
propietaris de les aigües de Montcada.
15
VOLTES BOU, Pedro (1967) Historia del abastecimiento
de aigua de Barcelona. Sociedad General de Aguas de Barce-
lona. Barcelona.
16
Manuel Girona fou un clar agent dinamitzador i protago-
nista del panorama financer i polític de la segona meitat del
segle XIX. Com a fundador del Banc de Barcelona (1843) i re-
gidor al consistori barceloní, definiria, a través de les seves ac-
tivitats financeres, un nou concepte per al finançament de
l’administració pública a través de les concessions de crèdit i la
generació de deute públic a l’hora de fer front a nous investi-
ments i iniciatives municipals.
17
GIRONA I AGRAFEL, M. (1877).

Tanmateix, per no perdre el cabal sobrant de l’a-
qüeducte de Montcada, parlava ja de fer un di-
pòsit subterrani de 1000m3
i un nivell de pressió
de 26 m –per tal de vendre l’excedent d’unes 500
plomes diàries. A més, amb la unió del sobrant
de les de Montcada i de les mines de Collserola
o de muntanya, se’n podrien destinar encara al-
tres 500 més al rec de places i carrers, a més del
sanejament de clavegueram. El producte total
era el doble que de la inversió que calia fer, per
això l’alcalde veia “indudable la convenencia
por todos los conceptos” de la seva proposició.
És evident que en cap cas Girona plantejava su-
perar el deplorable estat higiènic i sanitari del
conjunt de la ciutat, però sí atendre les mancan-
ces de pressió al proveïment municipal a l’Ei-
xample, un repte a superar per la cota de 24 m
de la caseta de distribució de Jesús on arribava
l’aigua de Montcada i Collserola. A més, les pro-
postes de millores d’abastament només reper-
cutien, en general, en una minoria social que
pogués adquirir les plomes en venda, de preu
altíssim per al servei privat domèstic, o sigui,
privilegi duna minoria.
Tant la tendència restrictiva en el finançament
d’iniciatives de millora urbana que generessin
despeses extraordinàries, com la subordinació
de l’actuació municipal als interessos dels sec-
tors socials més poderosos de la ciutat, minva-
rien d’arrel qualsevol intervenció per optimitzar
el servei d’aprovisionament municipal d’aigua o
la xarxa de clavegueram.
2. ELS POUS DE MONTCADA, PARADIGMA DE
NO PLANIFICACIÓ PER A UN SERVEI D’AIGUA
MUNICIPAL
Als anys setanta, les alternatives municipals
semblaven ser dues: obrir un concurs per tal
d’obtenir un cabal abundant i segur o bé expro-
piar als usuaris de la Sèquia Comtal i fer-se’n
càrrec del cabal complet ofert per les mines de
Montcada. Aquesta última alternativa, a més de
cara i dilatada en el temps, no assegurava el
proveïment que el consistori barceloní pretenia.
L’avantatge, però, era simple: la ciutat rebria tres
vegades més aigua de propietat independent.
L’expropiació dels drets de l’aigua a la comunitat
de regants va ser una iniciativa proposada repe-
tidament per diversos representants polítics i fa-
cultatius municipals durant l’últim terç del segle
XIX, com a possible resposta a optimitzar el ser-
vei municipal d’aigua.
Cap de les dues alternatives s’havien posat en
marxa l’any 1878, any de forta d’escassetat de
pluges. Per això, ja al mes de febrer, el Governa-
dor Civil acabaria per exhortar l’Ajuntament que
adquirís urgentment major cabal que el propor-
cionat per la mina de Montcada, com a mesura
preventiva a la fatal situació que la severa se-
quera provocaria. La solució vindria donada per
recuperar de l’oblit burocràtic un projecte ja re-
comanat deu anys abans (1868) per Josep Font-
serè, dins un estudi sobre les aigües del Ripoll i
del Besòs encarregat per l’Ajuntament. Es trac-
taria, llavors, d’extreure aigües freàtiques del riu
Besòs des del marge dret a través de l’excavació
de pous, prop de la mina de Montcada, i bom-
bant-les amb ginys de vapor.18
L’aigua dels pous de Montcada seria condu-
ïda directament a l’aqüeducte municipal de
1826 –mina Baixa de Montcada– a través d’una
conducció suplementària. El 21 de juny de 1879
s’inaugurà oficialment i el 14 d’agost iniciava
l’extracció completa de l’aigua dels tres pous
oberts.
Tania Galán Gómez
18
MARTÍN PASCUAL, J. M. (1999). El Rec Comtal (1822-
1879). La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Bar-
celona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.

El nou sistema sí suposava un avanç considera-
ble respecte al cabal aportat per la mina de
Montcada:mentre que el cabal màxim d’aquesta
era de 12.000m3
i 6.000 de mitjana diària durant
la dècada dels 1880,19
el volum proporcionat per
la instal·lació dels tres pous, era d’un màxim de
20.000m3
al dia, gràcies a dues màquines de
vapor Alexander de 14 CV de força nominal.20
Els
pous, però, no deixaven de ser una solució pro-
visional per complementar el cabal de l’aqüe-
ducte municipal. A més hi persistia un problema
més greu que era una xarxa de distribució de-
gradada i, per tant, obsoleta, que perdia més de
la meitat del cabal procedent de la mina i dels
pous de Montcada.
La intervenció d’urgència dels pous de Mont-
cada manifesta l’absència de planificació d’un
sistema d’abastament d’aigua per a la nova ciu-
tat d’acord amb l’envergadura del projecte del
nou eixample de la ciutat. El regidor de l’ajunta-
ment, Call i Franqueza així ho publicava a la “Co-
lección de artículos del Diario de Barcelona:
“Mejoras en Barcelona” de 1878. És interessant
ja que mostrà el panorama de l’abastament de
la ciutat el mateix any que es projectava la inter-
venció dels pous a Montcada. A l’article 15è de
la primera secció, incideix en la importància de
tenir un aprovisionament a l’alçada de la ciutat
“...en Barcelona... falta el (caudal) indispensable
para las necesidades ordinarias de la vida...”
(...) La utilización de aguas públicas para
el abastecimiento de poblaciones, ofrece toda-
vía menos dificultades, pero en nuestro caso
será de un gasto si bien cuantioso, nunca estra-
ordinario, si tenemos en cuenta que, se trata de
proporcionar un elemento tan importante y ne-
cesario para los usos de la vida, ya como princi-
pio de nutrición y salubridad, ya como medio
indispensable para conservar la higiene y aten-
der a la polícía y ornatos públicos.
(...) “..., esta ciudad no tiene mucho cau-
dal que necesita y que este hecho se halla de-
mostrado hasta la evidencia.”
Fa esment de les mines que abastien Barcelona
el 1878 i que aportaven unes 8686 plomes
(19.110.000 l /dia, aprox.). Per això insisteix en la
importància de dur a terme una inversió a la
mida de la ciutat de Barcelona, per tal d’a apro-
par-la a les grans veïnes europees, amb més de
200 litres diaris per habitant.
És interessant la dada que proporciona Call i
Franqueza quant a l’abastiment de les mines a
la ciutat, ja que sobrepassa la quantitat necessà-
ria estimada per Antoni Rovira iTrias –arquitecte
en cap del ram de fontaneria de l’Ajuntament– en
una contestació d’ofici a la comissió municipal
encarregada de l’assumpte quan li demanaven
aproximar el consum per cobrir els serveis de la
ciutat:21
• Particulars i edificis públics: 3500 plomes
(públics = 2150)
19
MARTÍN PASCUAL, J. M. (1999).
20
Dades extretes de la ratificació de la correcta instal·lació de
les màquines de vapor per part d’un cos facultatiu d’enginyers
enviats per l’Ajuntament de Barcelona a principis de 1880.
ACMB. Registre d’Obres Públiques 1875-1896. Exp.795/52.
Peça 2a. 1878-1879.
21
ACMB. Registre d’Obres Públiques 1875-1896. Exp.795/
15. Peça 1a. 1877-1878.
Projecte per a la conducció dels pous a la mina Baixa de
Montcada, signat per Rovira iTrias (1880). Font: AMCB.

• Fonts, barraques de refrescs i embornals:
2116 plomes.
• Pilars de reg i reg públic: 600 plomes.
TOTAL: 6766 plomes
Només observant el cabal que arriba a Barce-
lona es veu clarament que és superior al re-
querit diàriament. Per això es poden fer tres
consideracions respecte a la informació del re-
gidor Call i Franqueza:
• Que estigués publicant la xifra de cabal
màxim que podia arribar a la ciutat en aquell
moment i no la mitjana diària, o sigui, estaria
comptabilitzant èpoques de màxims, com
ara les de pluges torrencials estacionals,
sense tenir en compte les èpoques d’eixut
dels prolongats estius mediterranis. Fa pen-
sar llavors que si el càlcul fos la mitjana, hi
hauria una bona part de l’any en que el cabal
seria igual o menor a la quantitat que Rovira
iTrias feia el mateix any.
• Que Call i Franqueza ja estigués comptant
amb un excedent diari no excessiu comparat
al ritme de creixement de la ciutat i que ja
preveiés que en poc temps en farien curt. Per
això, tot seguit, indica la idoneïtat de l’expro-
piació de les aigües de la Sèquia Comtal a la
comunitat de regants i propietaris. Fins i tot
hi afegeix el càlcul de les indemnitzacions
que li correspondrien als regants i propietaris
dels molins per municipalitzar el servei de la
sèquia. Això seria l’opció segura per garantir
un cabal al nivell de la gran urbs que Barce-
lona esdevenia aleshores.
• Que hi comptés el cabal en el punt de capta-
ció però no el que arribava al repartidor del
Jesús ni als punts de servei de la ciutat, des-
prés de travessar la mina baixa de Montcada
i una xarxa de distribució secundària ja ob-
soleta per la quantitat de pèrdues i filtracions
que patia. De fet, d’aquesta època i de la dè-
cada posterior Voltes Bou22
afirmava que, tot
i funcionant els pous, dels 30.000 m³ que es
podien arribar a canalitzar des de Montcada,
aproximadament hi arribarien no més de la
meitat.
Sigui com fos, atès el ritme de creixement de la
ciutat, el cabal es preveia molt just i, en mo-
ments de sequera, clarament escàs. Altrament,
el projecte dels pous de Montcada –la Casa de
les Aigües– ni s’ho hauria plantejat.
Per això, Call i Franqueza clou amb ”...y por más
que tengamos por muy acertados las medidas
que actualmente toma nuestro Ayuntamiento
para suplir la escasez de los manantiales ordi-
narios y evitar un conflicto en la ciudad ocasio-
nado por la falta de agua, no es menos cierto
que solo pueden considerarse como recursos
transitorios y extraordinarios, pues todos sabe-
mos las contingencias a que se hallan expuestos
los pozos abiertos en determinados puntos y los
desperfectos y gastos que la maquinaria lleva
consigo. Estos recursos no deben adoptarse
sino en casos estremos o después de haber de-
mostrado el estudio y la esperiencia, que no es
posible ni conveniente la utilización de otros
medios más seguros y económicos y siendo
preferible en nuestro caso procurarse un caudal
procedente de corrientes naturales, seguras y
potables y a nivel suficiente y cómodo para sub-
venir a las necesidades de la población.
La apertura de pozos, prolongación de minas y
otras esploraciones y esplotaciones inseguras
en busca de aguas, no son medios dignos ni ra-
dicales, ni se hallan a la altura de los que deben
utilizarse para abastecer del elemento agua una
población, que como Barcelona contará, dentro
de pocos años, medio millón de habitantes”
Tania Galán Gómez
22
VOLTES BOU, P. (1967).

La Casa de les Aigües, testimoni d’un projecte
incomplet
La consulta d’expedients del Registre d’Obres
Públiques entre 1875-1896 de l’Arxiu Municipal
Contemporani de Barcelona ha permès fer el se-
guiment de la consecució de les obres d’ober-
tura dels tres pous entre els anys 1878 i 1879. I
ha permès, també, analitzar els estudis tècnics
precedents al projecte i les opcions que es con-
templaven per a l’augment del cabal,23
així com
esbrinar una sèrie de dades no documentades
fins ara gràcies als parts de la memòria d’obra
que l’arquitecte municipal encarregat, Antoni
Rovira iTrias, remetia a la comissió del consistori
responsable del projecte.24
Entre febrer i març de 1878, s’encetava la ma-
quinària burocràtica i tècnica per començar les
proves d’obtenció de cabal del nivell freàtic del
riu Besòs, presentant documents justificatius
per a la idoneïtat de l’actuació al terreny que la
companyia de Ferrocarriles deTarragona Barce-
lona y Francia tenia a Montcada, així com infor-
mes pericials per construir un pou “ (...) cuyas
aguas elevadas por medio de vapor, puedan
conducirse a la mina de conducción de las de
Montcada a esta Ciudad, para remediar la gran
escasez que de ellas experimetan el vecindario
y servicios públicos”
“Se propusieron al Ayuntamiento tres distintos
proyectos para aumentar el caudal de aguas de
su propiedad, que son:
• 1º Prolongación de la galería general y rama-
les de fluición, emplazándolos a la mayor
profundidad que permitiera la rasante actual
de la galería para que pudieran absorverse
las corrientes subterràneas...y tuvieran fácil
salida por el mismo punto que hoy tienen las
que se recogen y ambos caudales por su
curso natural y por la galería de conducción
serían dirigidas a la presente ciudad.
• 2º Obertura de pozos aguas bajo de la mina
de fluición a unos 200m de la misma y a 120
del cauce de la Acequia Condal, de cuyos
pozos, por medio de una estudiada combina-
ción de bombas movidas por máquinas de
vapor...para que pudieran ser vertidas en la
galería de conducción actual y de esta ma-
nera llegar a esta capital.
• 3º Construcción de un muro de contención
en sentido transversal al cauce del Besòs,
aguas abajo de la expresada mina de luición
(...), siendo su objeto detener el curso de las
aguas subterráneas del río para que, subiendo
éstas de nivel, favoreciera (...) en la repetida
mina (aqüeducte municipal), la entrada de
mucho mayor caudal de aguas”25
A l’abril del 1878, la Comissió 3a del consistori
sol·licitaria al cap del ram de fontaneria, l’arqui-
tecte municipal Antoni Rovira iTrias el projecte
dels pous. Un avantatge significatiu que oferia
aquesta mesura era que el cabal extret no esta-
ria sotmès a l’estricte règim jurídic que impo-
sava la Societat de propietaris de les aigües
procedents de les galeries de Montcada.
L’obertura del primer pou es fa en terrenys de la
Compañía de Ferrocarriles de Tarragona a Bar-
celona y Francia,26
amb un resultat exitós, tot i
que un informe tècnic d’aquell mateix mes
revela que amb un sol pou i la màquina de
vapor semimòbil instal·lada per a l’elevació de
23
AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.
795/15. Peça 1ª.1877-1878.
24
795/52. Peça 2ª. 1878-1879.
795/15. Peça 2a. 1877-1878.
25
AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.1327
/58. 1879-1880.
26
Un dels propietaris d’aquesta companyia era el Sr. Manuel
Girona i Agrafel.

les aigües, no n’assolia la quantitat d’aigua ne-
cessària: només 2000 plomes de 6000 previstes.
Per això, s’acabaria procedint a l’obertura de dos
nous pous i la instal·lació d’ una altra màquina
semimòbil.
Tan importants eren els pous com la contenció
dels terrenys a la vora del llit al·luvial del Besòs.
Alhora que Rovira i Trias passava informe dels
avanços en l’execució, fa constar les tasques
prèvies a l’inici dels mur de defensa, així com el
plantejament de la canonada que abocaria l’ai-
gua extreta a la mina baixa de Montcada.
Rovira i Trias va finalitzar l’elaboració del pro-
jecte al juny de 1878, data en què també s’efec-
tua la contractació per a la construcció de les
màquines de vapor per a l’elevació de les ai-
gües. Per això, es demanaria assessorament i
pressupost a dues de les empreses que alesho-
res construïen màquines de vapor a Barcelona:
la Maquinista Terrestre y Marítima i la compa-
nyia Alexander Hermanos.
Finalment s’encarrega a la fàbrica barcelonina
Alexander Hermanos dos màquines de vapor “...
de 30 caballos efectivos (força nominal 14 CV)
capaces de elevar constantemente 2000 plumas
de agua”. El càlcul inicial dels fabricants era que
cada màquina tenia una capacitat d’extracció de
4500 plomes (9.882.000 de litres al dia) que par-
lant de dues màquines serien 19764 m³ diaris.
La instal·lació de quatre bombes de doble efecte
(28 rev./min.) produirien l’elevació a deu metres
de l’aigua absorbida. La màquina de vapor que
construïren es plantejava amb el sistema més
econòmic de combustible conegut fins aquell
moment, de cilindres i condensació.
Alhora, al juny 1878 , comencen les primeres
reclamacions vers la nova captació d’aigua de
l’Ajuntament al marge dret del Besòs. D’una
banda, per part de la Compañía de FF.CC.Tarra-
gona – Barcelona – França a la Comissió 3a, per
la mancança del seu consentiment per fer aque-
lles obres a la vora de la via i als terrenys de la
companyia, amenaçant, fins i tot, amb parar
obres.Val a dir que la documentació relacionada
amb el plet demostra el consentiment per al pou
de prova però no els dos posteriors.27
Una recla-
mació que seria la primera d’una llarga llista que
esdevindria un llarg conflicte entre la companyia
i el consistori i, posteriorment, un dilatat plet,
que acabaria amb una R.O. de 1891d’il·legalitza-
ció de la instal·lació municipal dels pous de
Montcada. Aquest plet no acabaria fins a 1910.28
Per tant, els pous de Montcada van romandre en
la il·legalitat i probablement tancats o treballant
parcialment, durant gairebé vint anys.
D’altra banda, també es produeixen les primeres
queixes de la Junta de Regants i Propietaris de
Molins de la Sèquia Comtal, exigint bé parar mà-
quines per no minvar el cabal de la mina, bé una
indemnització per danys causats. Dos anys més
tard, el lletrat assessor de la Junta de la Sèquia
Comtal demana el tancament dels pous i, per
això, sol·licita els antecedents del projecte, sol·li-
citud que rep la resposta de l’ajuntament amb el
certificat dels antecedents enumerats, signats
per l’alcalde, entre d’altra documentació.
Tot i així, l’obra no perdia el ritme i, durant l’estiu
de 1878, s’aprovaria la construcció de l‘edifici de
màquines,el mur de defensa del Besòs i l’edifici
destinat a les persones encarregades de l’explo-
tació del cabal, cura i conservació de les màqui-
nes, la Casa del Maquinista actual o xalet a la
documentació.També rematen la conducció su-
plementària a la mina baixa de Montcada, fet
que precipitaria el 14 agost de 1878 l’abastiment
Tania Galán Gómez
27
AMCB. Registre d’Obres Públiques (1875-1896). Exp.1327
/60. 1879-1880.
28
AMCB. Informes de la Comissió d’abastament d’aigües de
Barcelona entre 1911-1913. Asesoría: Reseña de antecedentes.

inaugural del primer pou obert cap a la ciutat de
Barcelona a través de l’aqüeducte municipal.
Mentrestant, els treballs continuen als tres pous
i es construeix l’edifici que acollirà les màquines
de vapor.
Al novembre es col·loquen les peces de la nova
maquinaria, mentre la màquina de vapor semi-
mòbil –la inicial per a les proves– seguia elevant
l’aigua del primer pou operatiu. Tot seguit, es
construïa la xemeneia, es treballava al dipòsit
d’aigües d’alimentació de les calderes i al dipò-
sit d’aigües dels pous.29
També es començaria
llavors el xalet. Al gener de 1879, hi acabarien la
instal·lació de bombes i de la nova maquinària,
així com el canal que portava l’aigua al dipòsit en
general. Al final d’aquest mes ja treballaven les
dues màquines definitives i són provades pels
fabricants. Fins al febrer s’hi continua amb tas-
ques d’aprofundiment dels pous i revestiment.
Al mes d’abril de 1879 Rovira iTrias manifesta la
necessitat d’una bàscula per a la mesura del
carbó “ (...) que sea para unos 85 quintales o sea
de la fuerza de unos 4000 kilogramos, la cual de-
bería ser de “Puente-bàscula para carruaje de
dos ruedas, establecida sobre mampostería con
cojinetes móviles y bridas a triple articulación
para preservar los ladrillos de todo choque.
Dicha bàscula debe contener un tablero de
chapa estriada. La madera que se emplea debe
de ser de choque.(...) El costo de dicha bàscula,
según un prospecto del fabricante D. Juan Piber-
nat, es de unas mil pesetas.” S’acordaria, llavors,
la instal·lació de la bàscula per a la entrada del
carbó, cosa que no es produirà fins a l’agost.
També s’aprova la construcció d’un pont sobre
el torrent de desguàs de la Sèquia Comtal, per
facilitar l’accés de vehicles a l’explotació de
Montcada.
L’essencial per al funcionament previst del pro-
jecte dels pous s’havia executat, per això, al juny
comencen els acords del Ple per gestionar la in-
auguració el 21 de juny de 1879: “podrà proce-
derse a la solemne bendición e inauguración
de las obras construídas en Moncada para au-
mentarse el caudal del agua que alimenta a esta
población; y tratándose de un hecho verdadera-
mente notable, porque lo es en sí el salvar a Bar-
celona no solo de la sequía experimentada en el
año último sinó de todas las que en lo sucesivo
pudiera afligirle y por el extraordinario caudal
alumbrado que representa una cuantiosa riqueza
para el municipio...”
Dos dies després de la inauguració, Rovira iTrias
adreça a la Comissió 3a:”Puestos en limpio
todos los planos de alumbramientos de aguas
potables en el término de Moncada para el abas-
tecimiento de Barcelona, constando de quince
diferentes (...) en los cuales hay las obras anti-
guas de la Mina como las modernas del empla-
zamiento de los pozos, máquinas de vapor,
bombas, edificios, obras de defensa...(...) tengo
el gusto de remitirles a VE.”
Obres com el mur de contenció, pràcticament a
sobre de la llera del riu, es dilatarien molt, so-
bretot en les millores que se l’hi van haver de
fer pels desperfectes de les avingudes estacio-
nals. Mentrestant, es van resolent qüestions
secundàries, però, igualment imprescindibles
per garantir el correcte funcionament de la ins-
tal·lació de Montcada, com ara el procediment
recomanat per al proveïment del carbó o la
necessitat d’habilitar un taller de manyeria.
Sobre el tema del combustible es decideix
treure un plec de condicions per a la subhasta
pública de subministrament de carbó calculant
prèviament la despesa a rendiment normal
entre 1 de juny i 30 de juliol de 1879: 509.059 kg.
A l’hora d’aproximar les necessitats anuals es
29
Una cisterna dipòsit que ocuparia el lloc aproximat de l’ac-
tual sala d’aforament o control.

parla dels 97.000 kg que hi caben al dipòsit de
Montcada –la carbonera– i s’aproxima un con-
sum anual de 33.000 kg, considerant que els
pous no s’utilitzarien continuadament.
També s’hi demanaria un informe de la qualitat
de carbó anglès o nacional segons potència ca-
lorífica, ja que el preu d’ambdós tipus al port de
Barcelona (3,30 ptes/ 100 kg) és el mateix. El fet
que gran part de les fàbriques barcelonines gas-
tessin carbó anglès ja preveia la decantació per
l’estranger per la seva qualitat i rendiment.
De la memòria d’obra lliurada per l’arquitecte,
s’extreu que sempre es mesurava la pressió
d’un pou lateral i la del central, de manera que
només anaven dos pous si era temps de se-
quera, o sigui que normalment només feia anar
una sola màquina de vapor: cada màquina ac-
cionava la bomba d’un pou lateral i una de les
dues del central. Si les màquines estaven para-
des per temps, per manteniment, se’n feien anar
de tant en tant per a la correcta conservació. A
mode de curiositat relacionada amb el manteni-
ment, a la documentació consultada consta el
jornal de tres nens a l’octubre de 1878 per a la
neteja de les calderes, ja que la seva estatura
permetria encabir-los pels doms de vapor.
Durant l’últim trimestre de 1879, es rematen els
treballs de la caseta de la bàscula, el tancament
amb reixa, l’empedrat de la porta d’entrada, la
continuació mur de defensa, el taller de manye-
ria, detalls del xalet com ara la cuina de la casa
del maquinista, empedrat solera carbonera i
quart de les calderes, la vorera de la casa de mà-
quines i, a principi de 1880, es fan els últims de-
talls per a la conclusió de la totalitat de l’obra,
així com reparació de desperfectes per riuades.
Durant aquest anys es van finalitzant obres que
complementen els pous: “Pozos y casilla de re-
gistro –a la cantonada carrer Bifurcació amb
Molí – que existían emplazados en la propiedad
de Can San Juan los cuales facilitan la entrada
a la galeria... instalada, la cañería que desde los
pozos conduce el agua a la mina de conducción
propia del Excmo. Ayuntamiento”.
Pràcticament acabat el projecte, un cos faculta-
tiu d’enginyers és encarregat de la inspecció de
les màquines, per poder efectuar el pagament
dels fabricants Alexander Hermanos. En aquesta
certificació la comissió de facultatius entra en
l’explicació de les màquines amb més detall:
... cada màquina transmite movimiento a
dos bombas de doble efecto.
(...) efecto útil bomba = 98 % , resultado su-
mamente satisfactorio.
(...) trabajo útil de una de las dos máquinas
en el ensayo = 9,22 CV.
(...) trabajo útil de las dos máquinas (fuerza
nominal) = 14,12 CV, resultando que el
efecto útil de dichas máquinas junto con
las bombas es de 65 % (por las resisten-
cias pasivas de la máquina y dos bombas
que absorvieron el 35% de la fuerza total).
(...) Cada máquina puede desarrollar un
máximo de 30 caballos de trabajo efectivo.
(...) Con estas condiciones, la cantidad de
agua elevada fue de 1950 plumas, cantidad
mayor que la consignada en la contrata.
(...) Consumo normalizado máquinas de
combustible de este tipo de 2kg de carbón
mineral inglés (per hora).
(...) Cada máquina eleva 9.000 m³ de agua
a 10 metros con un consumo de 1.000 kg
de carbón y son solo necesario para estas
condiciones 20 caballos, resultando en
conformidad con los datos que se expre-
san 2.29kg de carbón por hora y caballo.
Si se trabaja a 30 caballos se podria llegar
a consumir 1650 kg/dia y elevarla a 15m.
(...) Dado el sistema de motor y disposi-
ción de que se ha partido, pero creeríamos
faltar a nuestra misión sino manifestára-
mos que el expresado sistema de motor,
Tania Galán Gómez

que es el peculiar de los talleres de Alexan-
der Hermanos, no es el más apropósito
para la elevación de aguas, debiendo con-
signar sin embargo que toda la maquinaria
está construida con buenos materiales y su
ejecución y montura son esmeradísimos.”
L’últim expressat ho justifiquen dient que la tec-
nologia en elevació d’aigües avança molt ràpid
i com exemple d’última tecnologia hi posen una
màquina de la Exposició Universal de París de
1878. Consideren que llavors ja es podrien haver
utilitzat un tipus de bombes amb les quals es po-
dria haver prescindit d’un alt nombre de peces i
disminuir el pes del volant, per tal d’obeir a al
tendència de treure’n masses, de les quals el
moviment absorbeix gran quantitat de forces
que sempre vénen representades, en la pràc-
tica, en combustible. Igualment, hi fan constar
també la mancança d’uns elements imprescin-
dibles en una instal·lació de motors a vapor:
indicador de buit, comptador de voltes, indica-
dor de Watt, que determina la distribució de
vapor al cilindre de les màquines, i algunes
peces de recanvi.
Tanmateix, l’informe finalitza amb una felicitació
a l’Ajuntament de Barcelona “por el buen éxito
y acierto en la situación de los pozos (...) que
atendida la formación geológica en la cuenca
baja del Besòs compuesta de terrenos suma-
mente permeables, pueden asegurar la existen-
cia de un manantial de aguas subterráneas, sino
inagotable, por lo menos de una abundancia im-
mensa y suficiente para cubrir las necesidades
de esta capital”.
Els components de la comissió “(...) atreven a
consignar la conveniencia de una explotación
completa”, o sigui que consideraven òptima per
a la ciutat l’explotació continuada i no eventual,
per estats d’emergència, com era en principi
l’objecte de fer aquesta intervenció. La capacitat
total d’extracció dels pous era sinònim d’un
abastament que compliria sobradament les ne-
cessitats en aquell moment i, a més, permetria
disposar-ne de plomes a vendre que contribu-
irien al sanejament de la hisenda municipal.
Com assenyalen els enginyers, “Por demás es
manifestar pues no dudemos que el municipio
tiene de ello pleno concocimiento que la explo-
tación de los pozos de su propiedad situado en
Montcada puede puede reanudar en beneficio
del público en general y rendir cuantiosos bene-
ficios al erario municipal para cubrir los múlti-
ples y apremiantes obligaciones que sobre el
mismo gravan.”
(...) “Tal es el dictamen de la Comisión de Inge-
nieros industriales que suscribe el honor de
someter al superior criterio e ilustración de V.E.
30 de enero de 1880.“30
L’1 juny 1880, Rovira iTrias adreça un plànol per
a noves obres al mur de defensa, atenent l’ero-
sió que patia per les avingudes del riu. Després
de moltes reclamacions per part de l’arquitecte
a la comissió municipal encarregada, el projecte
per al reforç del mur del recinte s’aprovarà el
1884. Però, allò rellevant d’aquest document és
que ha descobert les construccions fetes fins
aquella època. Ja en les memòries d’obra de
l’arquitecte es feia esment a l’edifici de les mà-
quines, al xalet, al dipòsit, a la carbonera, fins i
tot, al taller de manyeria. Però res de la sala de
pous, sala de control o aforament i tampoc de
les construccions auxiliars de la torre de l’aigua
i la caseta del gasòmetre d’acetilè. Aquest plànol
va verificar que totes aquestes construccions,
van ser fetes posteriorment.
Llavors, la següent qüestió és la seva datació.
L’únic que es pot assegurar és a través de l’ex-
30
Signat per Lucas Echevarría, Conrado Sintas, Bernardino
Martorell y Luís Casaldo. ACMB. Registre d’Obres Públiques.
1875-1896. Exp. 795 /15. Peça 2a. 1877-78.

pedient relatiu al llarg plet per la il·legalització
dels pous:31
un plànol annex a un document
d’un procurador de Madrid on consta una deli-
mitació del terrenys amb totes les parts implica-
des presents. A més de reflectir l’estat de l’actual
barri de Can Sant Joan, prova gràficament que,
al 1909, l’edifici dels pous, la sala de control i les
construccions auxiliars esmentades encara no
havien estat construïdes.Tot plegat, les fonts do-
cumentals a l’abast a dia d’avui, permeten pin-
zellar una hipòtesi vers la datació d’aquestes
construccions: entre aquest plànol de 1909 i la
Gaceta Municipal de Barcelona de 1917, dedi-
cada a les aigües de Montcada,32
on ja apareixen
fotografies i explicacions d’aquests edificis ja en
peu – hi són descrits els pous com a antecedents
al projecte municipal de la Trinitat, el qual va
posar en marxa després de la pandèmia de tifus
a la ciutat de Barcelona de 1914.33
Llavors, van ser construïts en el marge aproxi-
mat de vuit anys, molt probablement el 1916,34
any en què l’Ajuntament tornaria a donar em-
penta a l’explotació de les aigües de Montcada:
la reforma de l’aqüeducte baix de Montcada per
evitar filtracions, la construcció de la central d’e-
levació de laTrinitat o la col·locació de la cano-
nada de ferro des de la Trinitat a l’Eixample. A
més, són d’aquesta època un nou projecte de
conducció i elevació d’aigües i la nova tempta-
tiva de municipalitzar les aigües del Rec Comtal.
És probable que la majestuosa coberta moder-
nista dels pous sigui part d’aquestes iniciatives
municipals de millora dintre del pla de positiva-
ció de la imatge de les aigües de Montcada, cau-
sants de la pandèmia.
El projecte d’elevació i distribució de les aigües
de Montcada
En plena execució dels pous de Montcada, Ro-
vira iTrias expressa la conveniència de construir
un dipòsit d’elevació de les aigües que n’ex-
traurien per obtenir la pressió desitjada i, així,
garantir el subministrament d’aigua del nou
eixample més amunt de la caseta de Jesús
(24m).
Ja a principi de 1879 ja es començaria a parlar
d’un “proyecto de un depósito y edificio por
medio de cual se dé presión o altura a las aguas
de Montcada,” en un moment en què la Comis-
sió sol·licitava a l’arquitecte les condicions que
podria tenir el dipòsit segons la seva funció, a fi
de trobar-hi el solar adient.35
Rovira i Trias començaria llavors un projecte
complet,36
que mai no es va dur a terme, malgrat
les mostres d’interès i decisió del ple consistori
Tania Galán Gómez
31
ACMB. Registre d’Obres Públiques. 1875-1896. Exp. 1327
/60.1879-1880.
32
GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (1917) Tirada
aparte de la información relativa al servicio municipal de las
aguas de Moncada. Urbanización y Obras. Sección 6ª (Aguas).
Noviembre.
33
RAMON i VIDAL, J. (1996) Subministrament d’aigua i
tifus a Barcelona.
34
VOLTES BOU, P. (1967). Pàg.189.
35
AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament de Barcelona.
07/03/1879.
36
AMCB. Registre d’Obres Públiques. 1875-1896. Exp.
1327. /58.1879-1880.
Detall del recinte dels pous de Montcada el 1909. Font:
AMCB.

vers la imminent necessitat de desenvolupar-lo:
“(…) el Sr. Fontrodona rogaba a la ComisiónTer-
cera se dignase a manifestar el estudio del ex-
pediente para la elevación de las aguas de
Montcada y nueva distribución de la misma en
el interior de la ciudad, por ser también asunto
de suma importancia para la salubridad de Bar-
celona y el Erario Municipal (…), contestando a
su vez el Sr. Batlló (…) que la elevación y distri-
bución de aguas de Montcada exigían un dete-
nido estudio; el cual venía practicando sin
levantar mano la Comisión. Los Sres. Martorell
y Soler manifestaron su confianza de que el re-
ferido proyecto de aguas se vería pronto reali-
zado.”37
Alguns recordatoris que la Comissió 3a
fa a l’arquitecte municipal durant el 1880, també
mostren la urgència de disposar d’aquest pro-
jecte: apremia el tiempo y el interés ”per “un
proyecto de tanto interés para esta capital,” “a
fin que lo antes posible se sirva remitir.”
L’arquitecte hi va exposar al tot un seguit d’in-
formació prèvia començant pel fet que els pous
tan sols funcionaven davant carestia d’aigua de
la mina de Montcada. Davant d’això, manifesta
que “(...) Bastaba solamente la marcha de una
de las máquinas para aumentar el caudal de
aguas (...) suficiente para atender todas las ne-
cesidades del ramo de Fontanería; lo que prueba
claramente que los pozos que posee el Excmo.
Ayuntamiento en el término de Montcada puede
extraerse mayor cantidad de agua que la que se
necesita en la presente ciudad y que, en conse-
cuencia existe un sobrante para destinarse a los
usos que sean convenientes a los intereses de
la municipalidad.” Se’n podia extreure, llavors,
major cabal d’aigua del que la ciutat demanava
en aquells anys.38
A mode de presentació l’arquitecte Rovira iTrias
relaciona un seguit de fets, antecedents i moti-
vacions que emfatitzen encara més la necessitat
de la ciutat de Barcelona d’una infraestructura
com la que ell proposa:
• Els 5 metres de desnivell entre la deu de
la mina de Montcada i el repartidor del
Jesús –els 29 i 24, metres sobre el nivell del
mar, respectivament– posen en desavantatge
les aigües de Montcada i, per tant, la gran
quantitat de cabal municipal que hi arriba. La
poca alçada assolida al punt de distribució
suposava un greu inconvenient en la previsió
de creixement de l’eixample de la ciutat, molt
més amunt. Des d’aquesta cota la xarxa de
distribució municipal no podia proveir aigua
a la nova ciutat.
• La mina de Montcada conduïa a la ciutat en
temps de sequera unes 2500 plomes de les
7500 diàries que necessita la ciutat. Amb els
pous de Montcada a ple rendiment, el cabal
conduit pujaria a 14.000, o sigui que es crea-
ria un romanent de 9000 plomes de les quals
se’n podria disposar al repartidor del Jesús.
• Tanmateix, hi fa constar que, tot sense ele-
var-les, reportarien beneficis per costejar el
projecte de la nova xarxa de distribució de
canonades, si es vengués l’excedent de les
9000 plomes. Sense l’elevació i fent dipòsit
del cabal sobrant, la seva alienació com-
portaria un benefici de 11.250.000 pessetes
d’aleshores. I n’especifica més encara: 11 mi-
lions nets si descomptessin la inversió en el
nou arteriat de distribució.
• Aquest dipòsit serviria també com a punt
d’emmagatzematge en cas de desperfectes a
l’aqüeducte baix, com per ajuntar l’aigua per
abastir a la ciutat durant 24 hores i fer front
al desperfecte.
37
AMCB. Acords del Ple de l’Ajuntament de Barcelona.
07/03/1879
38
AMCB. Exp.795/15. Peça 1a.1877-1878. AMCB. Exp.795/
52. Peça 2a. 52.1877-1878.

• Concreta i explica com fer les aigües més
competitives davant el mercat privat de l’ai-
gua, elevant l’excedent en dipòsits a 12m
d’alçada a través de màquines semblants a
les de Montcada. Aquest augment seria, en
realitat, una alçada aprofitable de 36,50m
sobre el nivell del mar, aigua que es vendria
a particulars a major alçada. Arribaria, doncs,
a la Ciutat Vella i a l’eixample –de terme mig
a la segona planta de tots els edificis de l’ei-
xample i fins els àtics de CiutatVella– i es po-
dria vendre l’excedent alienat a doble preu,
des del repartidor de Jesús. A què es refereix
Rovira i Trias amb “doblar el preu” si està
parlant de fer les aigües més competitives
davant el mercat privat? No es tractaria,
doncs, de duplicar el preu, sinó que serien
els potencials compradors allò que es multi-
plicaria per dos. En arribar a major alçada se-
rien molts més els que, almenys, tindrien
l’opció a disposar d’aigua corrent.
Des d’aquesta òptica la previsió del benefici
líquid amb l’elevació serien 19.351.044 pesse-
tes. El benefici total serien 22.500.000 ptes., al
qual se li havia de treure les 467.603 pessetes
del cost del solar on construirien el dipòsit i
els 2.681.353 ptes. de la seva construcció.
Només els guanys que repercutirien a la hisenda
municipal evidenciaven la conveniència de la in-
versió. Si es considera la dependència directa
que el servei municipal d’aigua tenia vers la de
la Mina Baixa com a única conducció procedent
de la deu de Montcada aquesta conveniència es-
devenia, llavors, emergència.
Rovira iTrias comença la descripció del projecte
per la idoneïtat de l’illa triada entre passeig de
Sant Joan, els carrers Mallorca, Provença i
Roger de Flor. Una illa sencera del projecte l’Ei-
xample, aleshores encara semibuit, i ubicada
tres illes més amunt del pas de la mina Baixa de
Montcada, és a dir, d’on rebria el cabal.
Hi recomana fer una construcció amb dos dipò-
sits en comptes d’un sol. La raó és per si en un
hi tingués lloc cap desperfecte, l’altre donaria
servei igual perquè serien independents. Només
anirien connectats per canonades continuades i
vàlvules de pas per fer-ne més practicable el
manteniment. Els dipòsits superiors d’elevació
tindrien 15.000 m3
de capacitat. La galeria en-
trant al dipòsit –ramal de la mina baixa de Mont-
cada procedent aproximadament del carrer
Nàpols– es connectaria pel xamfrà del carrer
Mallorca amb Roger de Flor, a un dipòsit subter-
rani des d’on s’elevaria l’aigua amb màquines
de vapor. La galeria de sortida seria pel xamfrà
de Mallorca amb el passeig de Sant Joan.
Tania Galán Gómez
Emplaçament i planta del dipòsit d’elevació, signats per
Rovira iTrias (1880) Font: AMCB.

El 30 d’ agost de 1880, l’arquitecte remet el pro-
jecte amb els plànols i pressuposts de dipòsits i
edifici de màquines per elevar l’aigua de Mont-
cada, un total de 2.681.353 ptes. Acompanyen el
projecte un plànol de distribució de canonades
generals per tal de repartir l’aigua en diversos
punts de la ciutat i eixample,”arreglada a los
nuevos adelantos conocidos hasta el día para
dejar organizados su completo y buen servicio
de fontanería”.
Precisament, en referència a l’estat de les cano-
nades de la ciutat, a final de 1880 el consistori
sol·licita la diagnosi, consultant si podrien abastir
Barcelona amb major cabal de Montcada i, en cas
afirmatiu, amb quina quantitat de plomes hi
comptaria i el cost de reparació de les obres, si
en calguessin. La resposta de l’arquitecte és ro-
tunda “La red actual de cañerías no permite ab-
sorber mayor cantidad de dicho líquido del que
hoy conduce, no obstante, el estado de las mis-
mas y la combinación de descargas que en algu-
nos puntos existen establecidas, permite desviar
del caudal conducido para otros servicios de los
que hoy prestan, una regular cantidad de agua
que puede apreciarse en unas 1500 plumas”. Con-
tinua en la mateixa posició quan“de la Comisión
3a que el arquitecto manifieste la posibilidad de
introducir en esta ciudad 10000 plumas de aguas
de los pozos de Montcada además de los que hoy
abastece y cuales serían los medios convenientes
en caso afirmativo”, contestant-les-hi que és “in-
dispensable añadir una nueva red de cañerías”.
A més, l’expedient remata amb incís molt signi-
ficatiu de Rovira i Trias: per ser el cabal del Besòs
no sols d’interès públic per a Barcelona, cal opo-
sar-se totalment a la concessió d’aquests cabals
a mans privades, des del seu origen, a la conflu-
ència del Mogent i el Congost, perquè el cabal
de la mina i dels pous no es veiés reduït. Fins i
tot va més enllà i demana una llei especial per
anul·lar les ja atorgades.
Malgrat les expectatives que ofereix Rovira i
Trias en aquest projecte, així com els avantatges
que suposaria un aprovisionament a major al-
çada del cabal de Montcada, a l’hora d’arribar a
bona part de la població del nucli urbà així com
a un sector considerable del nou Eixample, l’e-
levació mai no es va a portar a terme i tampoc
la renovació de la distribució. Igual que en altres
iniciatives municipals per elevar les aigües de
Montcada, aquest projecte de Rovira i Trias no
va comptar amb el consens municipal per fer les
inversions que calien a l’hora de donar embran-
zida al servei.
La construcció dels pous només representava,
novament, la millora del punt inicial d’explotació
però no la xarxa de distribució, totalment obso-
leta. Actualment, els pous de Montcada són el
símbol de la manca d’empenta institucional i
dels nombrosos obstacles que des del mateix
consistori i dels interessos privats van frenar
l’enlairament d’un servei municipal de submi-
nistrament d’aigua per a Barcelona.
3. ANYS 80, ENTRE LA INTERVENCIÓ I LES
INCONGRUÈNCIES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL
En teoria, el servei municipal es veia lligat a
l’hora de fer front les deficiències, d’un sistema
obsolet i en veure’s desbordat per les noves ex-
igències d’una ciutat en plena transformació. La
documentació d’època reflecteix la consciència
per part dels governants de la necessitat urgent
d’un planejament racional d’abastament hídric i
de sanejament. A la pràctica, el panorama polític
i l’entramat d’interessos econòmics van atemp-
tar de ple contra una lògica estructural que
hagués inclòs la inversió necessària per al la pla-
nificació d’una ciutat interior al mateix nivell que
la de la superfície.

Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona

Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (14)

Similar to Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona

Similar to Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona (20)

Aigua, paisatge i patrimoni cultural al Pla de Barcelona / Water, landscape and cultural heritage of the Plan Barcelona