2. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els
aliments per tal que siguin més nutritius, més
agradables de menjar, així com més atractius i
desitjables.
He triat aquesta feina ja que m’agrada molt la
professió de cuinar.
3. La cuina catalana s'emmarca dins la cuina
mediterrània i n'és un exemple típic. Sovint fa
referència al menjar de l'actual Comunitat
Autònoma de Catalunya i de la Catalunya del
Nord, i ocasionalment, de la d'Andorra però
alguns autors contemporanis (Josep Pla,Jaume
Fàbrega, Eliana Thibaut i Comalada,Ferran Agulló
i l'escriptor en llengua anglesa, Colman Andrews)
parlen d'una gastronomia compartida de tota l'àrea
cultural catalana, inclosos per tant el País Valencià,
les Balears, la Franja de Ponent i Andorra, i per
tant seria la cuina més destacada dels Països
Catalans.
4. La gastronomia de Grècia correspon al conjunt
de costums culinàries dels habitants de les
regions de Grècia. És una típica cuina
mediterrània amb característiques compartides
amb cuines veïnes com la turca i la italiana, ja
que històricament la major part dels territoris
actualment grecs havien estat dominats per
turcs o italians. Cada regió té la seua cuina
particular, però les característiques comuns són
la preferència pels productes frescos i de
temporada, i la presència gairebé obligada de
pa, oli d'oliva i vi.
5. La Gastronomia de Turquia correspon al conjunt
de costums culinàries dels habitants de les regions
de Turquia. La cuina de Turquia és molt coneguda
en l'actualitat i sembla haver influenciat a altres
gastronomies en l'ús d'espècies, rostit de carns, etc.
És coneguda pels seus característiques pont entre
la cuina persa, la àrab, les cuines de l'Orient Mitjà i
la cuina índia, i es pot dir que es troba en una
posició destacada entre les cuines d'origen
mediterrani degut no només a la posició geogràfica
del país, sinó que té en comú amb les altres
gastronomies un predomini de l'ús i ocupació de
les verdures i de l'oli d'oliva com ingredients en la
majoria dels seus plats.
6. La gastronomia de França, entesa com la
gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una
de les cuines més difícils de classificar, ja que no és
tracta d'una veritable cuina única associada a una
sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina
espanyola, d'un concepte artificial creat per raons
polítiques, teòricament a partir d'elements de
diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Però la majoria dels seus plats no es mengen a tota
França, ni hi ha cap filosofia ni gramàtica global
que uneixi particularment el conjunt d'aquestes
cuines independents.