Com cada trimestre, a la contraportada d'El Butlletí de Dipsalut presentem un dels nostres treballadors. Perquè una bona manera de conèixer millor què fem, és conèixer a l'equip que ho fa possible.

1. Contractar un servei o comprar un producte des de
l’Administració pública no és tan ràpid com fer-ho des del
sector privat, oi?
Maria: És molt més complex. En l’àmbit privat, la contracta-
ció es regeix pel principi de llibertat. Si ens avenim, doncs
ja està, endavant. En canvi, a l’Administració això se substi-
tueix pel principi de legalitat, és a dir, tot el cicle contractual
(preparació, licitació, adjudicació, formalització, execució
i extinció del contracte) està regulat, perquè cal justificar
molt bé a què es dediquen els diners públics i procurar
que tothom tingui igualtat d’oportunitats de ser contractat
pels ens públics. A més, el fet de pertànyer a la Unió Eu-
ropea fa que tot el cabal normatiu d’aquesta s’hagi d’anar
incorporant a la nostra legislació. L’avantatge? L’activitat
contractual pública és garantista. El desavantatge? És molt
complexa i lenta.
Sònia: Cal dir que hi ha més o menys complexitat depenent
dels procediments. Quan són contractes per un import de
menys de 18.000 euros, es tracta de contractació menor.
En aquests casos, tot és molt més àgil. L’adjudicació és
directa i no cal fer gaires tràmits. Quan els imports són su-
periors, es fan, sobretot, procediments oberts i negociats.
Aquests sí que són complexos i llargs. Tenen una durada
mitjana d’un mes i mig perquè cal complir els períodes per
donar publicitat del procés, perquè es pugui recórrer...
Com es vetlla perquè totes aquestes obligacions legals es
compleixin?
M: Treballem colze a colze amb Secretaria i amb Interven-
ció, que fiscalitzen cadascun dels passos que donem. Se-
cretaria fa els controls de legalitat, i Intervenció s’encarrega
dels controls de gestió econòmica i financera.
Quin és el volum de contractació que es mou a Dipsalut?
S: En un any tenim unes 30 licitacions en curs i més o
menys 150 expedients de contractació menor. I tot això té
uns tràmits derivats. El cicle contractual és el següent: les
àrees detecten les necessitats i fan la proposta de contrac-
tació. Llavors ve la licitació, l’adjudicació, la formalització
Sònia Méndez i Maria Puigdemont,
responsables de la Unitat de Contractació i Patrimoni
de l’Àrea Administrativa de Dipsalut
«Cal justificar
molt bé a què
es dediquen els
diners públics»La Maria i la Sònia parlen de lleis amb el mateix entusiasme,
però en un to completament diferent. La Maria traspua passió.
La Sònia, paciència i mim. Entre totes dues acumulen quatre
llicenciatures, una diplomatura, un màster, un postgrau...
«Sempre es troba temps per estudiar!», assegura la Sònia. Ni la
petita Berta, la seva filla, li ho ha impedit. Com explica la Maria:
«Les lleis i la interpretació que se’n fa des dels òrgans judicials i
consultius van canviant constantment. Hem d’estar a l’aguait!».
del contracte, l’execució, la gestió de les incidències que
es poden generar (per exemple, una pròrroga o un incom-
pliment) i la finalització del contracte.
L’avenç que estem fent cap a l’Administració electrònica us
traurà feina?
M: No ens suposarà menys feina però sí que permetrà
guanyar molta agilitat. Ara movem les carpetes amb pa-
pers mil vegades cap aquí i cap allà, perquè les signi el
president, el secretari... Amb la tramitació electrònica se
simplifiquen i agiliten molt els tràmits.
La vostra unitat es diu «Contractació i Patrimoni». Parlem
de patrimoni. Quina tasca desenvolupeu en aquest àmbit?
S: Com a Administració adquirim els béns mobles i immo-
bles necessaris per al desenvolupament de les tasques
que porta a terme Dipsalut. A través de l’inventari contro-
lem les adquisicions que fa l’ens. És una feina minuciosa,
però ens ofereix un control exhaustiu dels béns que són
titularitat de Dipsalut.
Una altra tasca que teniu entre mans és la de muntar una
central de compres.
M: La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració
local (LRSAL) ha clarificat les competències locals, per evi-
tar que es difumini la responsabilitat dels governs locals, i
ha reforçat el paper de les diputacions, que han de garantir
la prestació integral i adequada a tota la província dels ser-
veis de competència municipal, sobretot en els municipis
petits i amb poca capacitat de gestió. En aquest nou es-
cenari, la Diputació ha de prestar el servei de contractació
centralitzada i d’administració electrònica en els municipis
de menys de 20.000 habitants. Per això, des de Dipsalut
estem començant a treballar en la creació d’una central de
compres. Faríem compra agrupada de béns i serveis més
enllà del que ja oferim en el Catàleg de Serveis. Gràcies a la
demanda agregada tindrem més marge de negociació i po-
drem aconseguir millors prestacions i millors preus per als
municipis, i així aconseguir un millor cost efectiu dels ser-
veis, tant en benefici dels ciutadans com de l’Administració.
Posem el focus sobre...
ElButlletí
deDipsalut