Presentació utilitzada a l'assemblea del 3 de febrer de 2013 a la PACD de Barcelona per fer el taller de Deute Il·legítim
http://auditoriaciudadana.net/nodo/barcelona/
Dimarts 5 deFebrer del 2013
Taller sobre el Deute Il·legítim
2.
OBJECTIU DEL TALLER
Treballarel concepte de deute il·legítim en el grup i intentar consensuar
una definició que cobreixi, al màxim possible, les sensibilitats de totes les
integrants de la Plataforma.
3.
IMPORTÀNCIA DE CONSENSUAR
LADEFINICIÓ DE DEUTE IL.LEGÍTIM
- Perquè és el que ens representa com a Plataforma, la nostra raó de
ser. Aquesta definició serà el fonament en què basarem les argumentacions
i posicionaments respecte del deute que la plataforma analitzi.
- Perquè, a efectes pràctics, condiciona tant les possibles vies que obrim
per a realitzar auditories ciutadanes, com les possibles estratègies de
comunicació i difussió de la Plataforma.
4.
1.- EXEMPLES PRÀCTICSDE DEUTE IL·LEGÍTIM
1.- Infraestructures
2.- Deute Ecològic
3.- Deute Bancari
4.- Privatitzacions
5.- Deute elèctric
6.- Deute Fiscal
7.- Corrupció
8.- Deute de gènere
9.- Deute extern
10.- Mecanismes d'endeutament
11.- Deute militar
12.- Deute social
(a l'estat espanyol)
5.
1.1.- Exemple Infraestructures
DESCRIPCIÓINFRAESTRUCTURA
Complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de
Santiago de Compostela.
Pressupost inicial: 108,2 milions €
Pressupost gastat: 400 milions € (inacabat)
SITUACIÓ ACTUAL
Obres aturades, espais sense ús, falten encara dos
edificis per acabar (100-200 milions d'euros més) i
despeses de manteniment altes.
ALGUNES DADES
Inversió total: 400 milions d'euros.
€ Deute generat per
habitant gallec: 145 € per habitant
% Deute Xunta de Galícia: 5,24 %
7.627 milions d'euros.
Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostela
6.
1.1.- Altres ExemplesInfraestructures (1)
Aeroport de Ciudad Real
Cost: 1.100 milions
Estació Utiel
Tram Ave (Requena - Utiel)
Cost: 12 milions
Hospital Univ. Central de Asturias
Cost: 1.700 milions
Palau de Congressos de Huesca
Cost: 30 milions
Tramvia de Jaén
Cost: 120 milions
Ajuntament de Madrid
Cost: 500 milions
Circuit Fórmula 1 (València)
Cost: 85 milions
Centre Niemeyer (Asturias)
Cost: 44 milions
7.
1.2.- Exemple DeuteEcològic
Definició deute ecològic extern per Ecologistes en Acció, 2007:
“El deute ecològic és el deute acumulat pels països del Nord front els països
del Sud per l'expol·li dels seus recursos, pels danys ambientals no reparats,
per l'ocupació gratuïta o mal pagada d'espais per dipositar residus, per les
conseqüències que estan patint a causa del canvi climàtic i altres contaminants,
i per la pèrdua de sobirania alimentària.”
Definició deute ecològic intern (per la patilla):
“ Deute ecològic és el deute que generarà tornar a deixar les coses com
estaven abans que es realitzessin infraestructures innecessàries que no
s'utilitzaran (aeroports, centres culturals...)
“ Podem considerar també Deute ecològic totes aquelles despeses que
s'han pagat amb diners pùblics per solventar “catàstrofes ecològiques”
provocades pel capital privat”
…..
8.
1.3.- Exemple DeuteBancari
- L'estat té un deute públic directe
pels diferents rescats a la banca de
55.752 milions €.
- S'han avalat préstecs no vençuts
d'entitats financeres privades per
64.200 milions € i es preveu que
s'avalaran 52.100 milions € més al
Sareb.
- Pérdues encara no
comptabilitzades del Sareb “Banco
Malo”: 40.000 milions €.
Total per aquests conceptes:
212.052 milions €.
Total Deute Públic Espanyol
declarat a 31/12/2012 segons Banc
d'Espanya:
804.388 milions €.
(Font: Comissió Europea dades a 31/12/2012)
9.
1.4.- Altres ExemplesPrivatitzacions en
marxa
Venta de terrenys públics per a
cotos de caça privat (Castilla la
Mancha)
10.
1.4.- Exemple Privatitzacions
EXEMPLEPRIVATITZACIÓ
SERVEIS
(6 hospitals privatitzats)
Localització: Madrid
Fets:
- Implica un benefici pagat amb diners
públics a les empreses que ho gestionin, de
més de 400 milions d'euros anuals.
EXEMPLE VENTA (encoberta)
Localització: Barcelona
Fets:
- Venda a 50 anys per valor de 1.000 milions €
quan té un valor de mercat de 1.400.
- Pujades preus de l'aigua pactades per a
aquest any 2013 del 25% al 35%.
11.
1.5.- Exemple DeuteElèctric
“ Tot i semblar molt específic, aquest
deute representa per a la ciutadania
espanyola més de 26.000 milions €,
equivalent a 555 € per habitant”
“ El preu final que ha estat pagant el
consumidor final d'electricitat a l'estat
espanyol és el segon més car de tota
Europa després de Chipre”
RESUM
Aquest deute s'ha generat en menys d'una dècada a través del "dèficit tarifari". Fins l'any 1997 era
l‘Estat qui marcava les tarifes elèctriques, però a partir d'aquell any, amb el govern d'Aznar, es va
lliberalitzar el mercat elèctric de manera encoberta a través de la llei 54/1997 del Sector
Eléctric, del 27 de novembre.
A partir d'aquesta data, l‘Estat ha seguit marcant la tarifa que les companyies d'UNESA (Iberdrola,
Gas Natural Fenosa i Endesa) han cobrat a l’usuari final, però són les companyies les que a partir
del seus costos, han enviat una factura a l‘Estat a final d'any amb la diferència del que han cobrat i
el que creuen que haurien de cobrar segons els seus comptes (uns comptes opacs).
12.
1.6.- Exemples DeuteFiscal
IRPF IVA
Impost de
Societats
Taxa general Impost Societats any 1998: 35 %
Taxa general Impost Societats any 2012: 30 %
Taxa general Impost Societats Real 2012: 14 %
“A través de deduccions fiscals que redueixen la base del
càlcul pràcticament a la meitat dels beneficis, acaben pagant
una tributació de només el 14%.”
2012
21% / 10%
2012
52% max
24% mín
13.
Societats d'inversió deCapital Variable
tributen els seus beneficis a un 1%, quan la
taxa de tributació del capital és d'un 18% de
mitjana i la taxa de rendiment de treball
d'entre un 24% i un 43%.
Capital invertit en les SICAC's finals del 2011:
23.304 milions
L'òrgan de control va deixar de ser el Banc
d'Espanya per a ser la CNMV.
1.6.- Altres exemples de Deute Fiscal
“El 72% del frau fiscal d'aquest país el fan les
grans empreses i les grans fortunes”
“Som conscients que no es pot acabar amb tot el
frau fiscal, pero estem al 23%, i situar-nos en la
mitjana europea del 13% ens suposaria ingressar
38.000 milions l'any”
(Extracte Article Gestha 02-12-2011)
14.
CAS BÀRCENAS
(implicat casGurtel)
Trajectòria: tresorer del PP, senador, i altres càrrecs polítics
Fets:
- Detectats 22 milions d'euros al seu nom en comptes suïssos.
- Responsable, pressumptament, del pagament en efectiu de
sobresous a càrrecs del PP de 5000 a 15000 euros mensuals. (Encara
no valorada la quantia total de l'estafa)
- Possibles 277.200 € entregats en efectiu al president de govern
Mariano Rajoy durant els darrers 11 anys.
1.7.- Exemples de Corrupció Actual
CAS PUJOL
(president de la Generalitat de Catalunya 1980-2003)
Fets:
-Detectats 137 milions d'euros al seu nom o al de la seva
família propera a paradisos fiscals.
Luis Bárcenas
Jordi Pujol
15.
1.7.- Altres exemplesde Corrupció
Cas Crespo Cas Pretoria
Cas Mata Cas Gurtel
Cas Bankia-Rato
Cas PallerolsCas Millet
16.
1.8.- Deute deGènere
“encara que el deute perjudiqui tant a homes com a dones és necessari considerar
que les polítiques econòmiques, comercials i laborals tenen impactes diferenciats
segons el sexe, la clase social o la etnia”
Extret literalment de l'article: “Mujeres y deuda externa: lo que
damos y lo que nos quitan”, de Judith Muñoz Saavedra, Socióloga
Exemples de deute de gènere:
- La disminució de la despesa pública que limita les àrees i les cobertures de l'estat en àmbits
com la salud, l'educació i la protecció social provoca un doble impacte en les dones: per una
banda la reducció sobretot de programes dirigits a dones, per l'altra banda, en elles acaba
recaien els serveis socials que fins ara prestava l'estat.
- Deute social amb les dones per totes aquelles feines no reconegudes que han permès el
funcionamet del sistema durant tants anys.
- Per entendre el deute de gènere és indispensable entendre quines implicacions té el patriarcat
en el nostre sistema econòmic, polític i social.
1.9.- Exemple DeuteExtern
El deute FIEM/FAD correspon a prèstecs a països del sud en concepte de
Fons d'Ajuda al desenvolupament.
Teòricament en crèdits concedits amb unes condicions millors que les del
mercat, i anaven condicionats en la majoria de casos a que s'utilitzessin per a
pagar serveis a empreses espanyoles.
Amb data 31 de desembre del 2010, 66 paísos es reparteixen aquest deute.
On destaquen pel seu import China, Turquia, Argèlia, Marroc, Túnez, Mèxic i
ecuador.
19.
1.9.- Deute Extern
Eldeute comercial correspon a les operacions de seguro de crèdit a
l'exportació assegurades a través de la Compañía Española de Seguro de
Crédito a la Exportación, S.A.
En resum, correspon a treballs realitzats per empreses privades espanyoles
a països del sud que per diferents motius no han pogut ser pagats. En aquest
casos l'estat espanyol paga aquests serveis i passa a ser el nou creditor.
1.10.- Exemple Mecanismesd'endeutament
(1)
Impostos
ServeisPúblics
Interessos
Rescat Bancari
Boom
Immobiliari -
Crack Financer
Compra de Deute Públic
Banca
Oferiment de Crèdit Fàcil
Rescat Bancari
Superendeutament
22.
1.10.- Exemple Mecanismesd'endeutament
(2)
BCE
1% Bancs 5% Emissió
de
deute
1kM
€
1kM
€
1,01 kM€
400M€
És legítim que els bancs rebin finançament a l’1% per part d'una institució
púbica (BCE) per a comprar deute públic espanyol a un tipus mitjà del 5%?
1,05 kM€
23.
1.11.- Exemple DeuteMilitar
Total: 20.599 millones de de €
“ Amb càrrec als pressupostos de l'estat espanyol i
fins l'any 2025, cada ciutadà aportarà 359 € per any
per despesa militar.”
(Font: Campanya per la Transparència militar
http://transparenciaporlapaz.es/ca
24.
1.12.- Exemples DeuteSocial (àmbit català)
SALUT I BENESTAR SOCIAL
- Reducció de l'activitat assistencial
- Serveis concentrats en menys centres
- Menys inversions en nous equipaments
- Reducció en ajuts destinats a les famílies amb fills
- Retardar la llei de la dependència
- Augmentar les taxes als hospitals
- Reducció de les subvencions a ONG's
EDUCACIÓ, UNIVERSITATS I CIÈNCIA
- Congelació del pla de digitalització a les aules
- Reduir les despeses corrents als centres
- Menys mestres
- Reduir els ajuts a la setmana blanca
- Menys finançament per a les universitats
- Taxes en l'FP dels graus superiors
- Retallades als centres de recerca
- Paralització projectes de construcció-rehabilitació d'escoles
25.
1.12.- Exemples DeuteSocial (àmbit català)
INTERIOR , JUSTÍCIA I GOVERN
- S'aplacen les noves places de bombers
- Només es cobriran el 50% de les vacants als jutjats
- Desaparició de les Delegacions al Pirineu
- S'aturen diferents equipaments jurídics (exemple: l'Audiència de Barcelona)
- No es cobriran baixes ni es crearan noves places a la Generalitat de
Catalunya.
CULTURA I ESPECTACLES
- Menys subvencions per expossicions culturals
- Retallades a les subvencions d'espectacles (teatre,dansa...)
- Retallades als mitjans de comunicació pública
- Congelació en inversions a equipaments esportius
26.
1. Imposat ambMala Fe per alguna de les parts.
1. Acordat de Bona Fe per les dues parts.
“Tot i ser acordat de bona fe potser no es pot pagar !!!
Llavors, és legítim? S'ha de pagar?
I si és així, quina part s'ha de pagar?”
CLASSIFICACIONS DE DEUTE
1/2
27.
(Classificació del deutesegons l'Informe “Definint el Deute Il·legítim i lligant la seva
cancel·lació a la justícia econòmica”, per Joseph Hanlon, Juny, 2002, per a la Norweagian
Church Aid)
L’informe proposa les següents categories de deute:
a) Préstecs inacceptables: el Deute Odiós de préstecs a dictadors, com per
exemple a l’apartheid a Sud-àfrica.
b) Condicions inacceptables: la usura i els requeriments que violin la llei
nacional.
c) Préstecs inapropiats: els préstecs a països pobres per al consum podrien
considerar-se així argumentant que prestar aquests diners va ser imprudent ja
que el país deutor no tenia possibilitat de tornar-los.
d) Condicions inapropiades: Les condicions imposades per l’FMI podrien ser
un exemple, ja que creen un entorn econòmic que fa impossible retornar els
préstecs.
CLASSIFICACIONS DE DEUTE
2/2
28.
(Declaració del Jubileu2000 d’Amèrica llatina i Carib a Tegucigalpa , 27 Gener del 1999 sobre
la il.legitimitat dels deutes)
a) És contret per dictadors, així com per governs que són formalment
democràtics però corruptes.
b) Els diners dels préstecs no són utilitzats per al benefici de la població a la
qual se li requereix que repagui el deute.
c) És generat per uns tipus d’interès i unes condicions abusives imposades
per creditors que deneguen als deutors el dret d’associació, mentre ells s’uneixen
en grups de pressió de creditors com el Club de París, i són ajudats per la
coherció del FMI i el Banc Mundial.
d) Si per pagar-lo s’hauria d’emprar diners que ara es destinen a programes
socials, necessaris per a la supervivència de molta gent i per al funcionament de
l’economia.
DOCTRINES I DEFINICIONS: Jubileu Amèrica Llatina
2000
29.
(El Jubileu Ecumènicde Canadà, en una Trobada el 15-16 Novembre de 2000 a Toronto, va
proposar la següent definició de deute il.legítim de quatre parts:
a) Deutes que són il·legítims de retornar: si es pagués no seria possible proveir la població
amb les necessitats bàsiques.
b) Deute contret per deutors il·legítims o creditors il·legitims: deute odiós, per a enfortir
un règim despòtic i reprimir la població; i préstecs robats a través de la corrupció.
c) Deutes contrets per a usos il·legítims: per a projectes no realitzats o que no han
beneficiat a la població endeutada; que han estat destructius; o deute contractat per a fer
frau.
d) Deute contret a través de condicions il·legítimes: Provocat per tipus d’interés d’usura
(abusivament alts); que s’ha tornat impagable com a resultat de factors externs que no
controla el deutor (pujada dels tipus d’interès mundials o caiguda dels preus de les matèries
primes); deute privat convertit en deute públic, per a rescatar els deutors del sector privat.
DOCTRINES I DEFINICIONS: Jubileu Canadà 2000
30.
(AFRODAD, la XarxaAfricana del Deute i el Desenvolupament, situada a Zimbabwe, va publicar el
següent sobre el deute il.legítim)
a) No es poden retornar sense imposar danys a la comunitat.
b) Contrets per deutors il·legítims o creditors actuant il·legítimament cosa que inclou el deute odiós i
deute robats a través de la corrupció.
c) Contrets per a projectes que no han beneficiat a la comunitat a la qual havien d’anar dirigits.
d) Incorreguts per haver seguit recomanacions de polítiques perjudicials (p.ex. FMI) o resultat de
factors exteriors dels quals els deutors no tenen control (pujada de tipus)
e) En els quals els diners van ser robats i portats al nord.
En el mateix document AFRODAD afegeix més punts:
f) Deutes contrets per dictadors o règims repressius usats per a enfortir aquests règims;
g) Deutes contrets per governs corruptes que són robats pels líders i pels oficials públics amb càrrecs
més elevats;
h) Deutes usats per a projectes mal dissenyats i programats;
i) Deutes provocats per alts tipus d’interès i altres condicions imposades per governs i bancs
creditors;
j) Deutes que no poden ser pagats sense empobrir la població.
DOCTRINES I DEFINICIONS: Xarxa Africana Deute
(Zimbavwe)
31.
(Alexander Sack (1890-1955):jurista professor de dret rus, especialitzat en dret financer internacional)
Tres característiques que permeten identificar un deute odiós:
1.- El govern del país rep un préstec sense el coneixement ni l'aprovació
dels ciutadans.
2.- El préstec es destina a activitats no beneficioses per al poble.
3.- Encara que el prestador està informat de la situació descrita en els punts
anteriors concedeix el préstec-normalment per l'alt interès que rebrà.
[...] Aquest deute no és una obligació per a la nació, és un deute del règim, un deute personal del
poder que l'ha pres, per tant aquesta cau amb la caiguda del poder que la va prendre. La raó per la
qual no es pot considerar que aquests deutes odiosos gravin el territori de l'Estat és que aquests
deutes no compleixen amb una de les condicions que determinen la legalitat dels deutes de
l'Estat, que diu: el deute públic han de ser preses i els fons han de ser utilitzats per satisfer les
necessitats i els interessos de l'Estat. [...]
DOCTRINES I DEFINICIONS: Alexander
Sack
32.
(Comitè per l'Anulaciódel Deute del Tercer Món)
El deute il·legítim no té, en realitat, definició jurídica, però hi ha una definició
que es repeteix en els diferents casos estudiats de la història de l'endeutament.
Resulta ben fundat qualificar d'il·legítim un deute contrari a la Llei o la política
pública, injusta, inadequada o abusiva, un deute que el país endeutat no pot
ser obligat a reemborsar ja que el préstec o les condicions vinculades a
l'obtenció del préstec violen la sobirania i els drets humans.
Per tant, els deutes dels països del Sud entren en molts casos en aquesta
definició. Els préstecs atorgats pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial,
condicionats a l'aplicació de polítiques d'ajustament estructural que han
tingut conseqüències dramàtiques per a la població, són per tant il·legítims.
DOCTRINES I DEFINICIONS: CADTM
33.
(Observatori del Deuteen la Globalització)
DOCTRINES I DEFINICIONS: ODG
“Quan parlem de deutes il·legítims no podem, per tant, aturar-nos només en
aquells que basant-nos en el dret internacional poguem arribar a considerar
contràries a la llei.
Encara que certes conductes o fets que porten al que anomenem deutes
il·legítims puguin ser considerats com legals, des de la societat civil
podem presentar arguments racionals i consensuats per demostrar que la
situació generada és injusta i que, allò que és legal, ha de ser considerat, al
menys, il·legítim.
El legal no pot encotillar la definició de deute il·legítim, ja que aquesta ha
d'anar més enllà del que dicti el dret, incloent totes aquelles situacions que
la societat consideri injustes i inacceptables.
La nostra referència principal ha de ser, doncs, la justícia, no la legalitat.”
34.
a) L'origen deldeute contractat de manera fraudulenta i delictiva. Casos de
conversió del deute privat en deute públic.
b) Increment dels tipus d'interès.
c) Renegociació de deutes. Implica el reconeixement del deute il·legítim
d) Signen acords i dimiteixen poc després per accedir a algun ocupació en l'entitat
financera que es beneficia d'aquests acords.
DOCTRINES I DEFINICIONS: Parlament Llatinoamericà