2. Vida de Rubens
Peter Paul Rubens va néixer el 28 de Juny del 1577 a Siegen, Alemanya.
Va ser fill de Jan Rubens i de María Pypelincks.
Després de néixer, van marxar a Amberes, Bèlgica, on va començar la
seva carrera artística, que més tard va marxar a Itàlia interessat per l’art
antic d’aquella ciutat.
Rubens va tenir varies dones, entre elles una de 16 anys amb la que va
tindre cinc fills.
La seva última dècada de vida la va acabar amb molt bones obres,
exposades a Amberes.
Peter Paul Rubens va morir el 30 de Maig de 1640 a Amberes, Bèlgica.
3. Estil pictòric de Rubens
Peter Paul Rubens es basava bàsicament en l’art grec de l’antiga Roma i
de la pintura renaixentista.
Feia molts paisatges i retrats.
Rubens va ser un gran fan de Leonardo Da Vinci.
4. Característiques generals
de la pintura flamenca
Els flamencs tenen una branca espanyola i per això que l’art espanyol del
Renaixement i del Barroc està bastant relacionat amb les formes
flamenques.
La pintura Flamenca:
Utilitzaven colors brillants i detallaven les teles
Un avanç tècnic sobre l’oli
Els quadres, sempre tenien un paisatge d’aire lliure, sigui a través d’alguna
finestra o d’alguna porta.
Els personatges estaven distribuïts equilibradament en el centre o
simètricament.
Aquestes tècniques permetien una representació naturalista del món.
5. Elevació de la creu
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1610 - 1611
Museu: Catedral d'Anvers
Característiques: 462 x 300 cm
Estil: Barroc centreeuropeu
Material: Oli sobre taula
6. Elevació de la creu
Crucifixió de Tintoretto
El quadre ocupa l’espai central d’un tríptic, on Rubens pren a com a
referència diferents fonts:
La diagonal del cos de Crist Inspiració de la crucifixió de Tintoretto
L’anatomia dels saions i les seves postures escorçades Inspiració de
l’estatuària clàssica i de Miquel Àngel
Clarobscur Inspiració en Caravaggio
Rostre de Crist Inspiració de Laocoont
Amb aquestes fonts, Rubens crea una obra difícilment superable, en què
la violència, la tensió i el dramatisme estan continguts de manera
espectacular.
Rostre de Laocoont
7. Elevació de la creu
Els gestos de tensió es converteixen en un altre focus d’atenció,
especialment el rostre de Crist, els seus ulls es dirigeixen cap a la part
superior de l’escena, concretament cap a les estàtues de Déu i cap als
àngels.
La composició del quadre s’organitza amb una accentuada diagonal
típica del Barroc, que es projecta des del fons de l’espai pictòric fins al
pla de l’espectador.
8. Davallament de la creu
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1611-14
Museu: Catedral d'Anvers
Característiques: 420 x 310 cm
Estil: Barroc centreeuropeu
Material: Oli sobre taula
9. Davallament de la creu
Té bastants vincles amb l’Elevació de la creu, especialment amb el
clarobscur per destacar la figura del Crist mort i la manera d'accentuar el
volum de les figures.
En aquest quadre els personatges unificant l’acció per concentrar la
tensió i el dramatisme.
No obstant això, en aquest quadre trobem una menor profunditat
espacial, mentre que els personatges es disposen com si fos un relleu
clàssic. La disposició de Jesús repeteix esquemes compositius del
Cinquecento.
La disposició de les figures, ocupa tot l’espai pictòric, organitzant la
composició en una potent diagonal que avança des del fons de la taula
fins a l’espai de l’espectador, atorgant un ritme lent a l’escena.
10. Les Tres Gracies
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1639-1639
Museu: Museu del Prado
Característiques: 221 x 181 cm
Estil: Barroc
Material: Pintura al oli
11. Les Tres Gràcies
Viva imatge de la segona dona
de Rubens
El quadre està inspirat en el quadre de Raffaello Sanzio “Les Tres
Gràcies”, que caracteritza la bellesa ideal i el sentiment general de
castedat. Mentre que el quadre de Rubens, ens caracteritza la bellesa
més sensual de les dones.
El seu tema prové de la mitologia grega. En la pintura podem veure a
Eufonisme, Taila i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, i aquestes
van ser les deeses de l’alegria i la bellesa.
En la obra, diuen que com almenys una de les tres gràcies, és la viva
imatge de la segona dona de Peter Paul Rubens, Hélène Fourment.
Les Tres Gràcies de Raffaello Sanzio
12. Les Tres Gràcies
Cada una de les deeses, li correspon un qualitat i per això són el símbol
de la felicitat:
La Gràcia rossa (esquerra) Bellesa
La Gràcia del centre Desig
La Gràcia morena (dreta) Satisfacció
Durant la guerra civil espanyola, l'obra va ser evacuada del Museu del
Prado per qüestions de seguretat.
13. La mort d’Adonis
Autor: Peter Paul Rubens
Data: 1614
Museu: Catedral d’Israel , Jerusalem
Característiques: 325 x 212 cm
Estil: Barroc
Material: Oli sobre llenç
14. La mort d’Adonis
Aquest quadre fa referència al mite mitològic sobre la mort del déu
Adonis pel cop a l'engonal dels ullals d'un senglar enviat per Artemisa,
però altres versions diuen que el senglar era el gelós amant transformat
d'Afrodita, Ares, per poder assassinar al seu rival .
A l'escena es veu a Adonis ensangonat, envoltat per Afrodita, Cupido i
per les Tres Gràcies.
El mite d'Adonis diu que a l'hora de néixer, Afrodita es va enamorar
bojament d'ell, perquè era molt preciós. Així que el va tancar en un cofre
per quedar-se'l sol per a ella i l'hi va lliurar a Persèfone, però quan
aquesta va descobrir el que portava dins, va quedar encantada per la
seva bellesa sobrenatural i no va voler tornar-lo. Això va formar una
disputa entre les dues deesses, fins que Zeus es va interposar entre
elles i va decidir que el déu Adonis passés 4 mesos amb Afrodita, 4 més
amb Persèfone i els altres 4 eren decisió seva. Adonis però, preferia
passar els seus 4 mesos amb Afrodita.
