1. Publicació, avaluació i
impacte de la recerca
2 de juliol 2014

2. 1. La publicació de la recerca
 La publicació científica tradicional
 Nous models de publicació
científica
 Accés obert: via verda i via
daurada
 Propietat intel·lectual
 Les dades de recerca
 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic
 Ciència 2.0
Continguts
3. Avaluació de la recerca
 Punts PAR i PATT
 Processos d’avaluació de la
carrera acadèmica
 Actualització de les revistes i
congressos notables de la UPC
2. Visibilitat/impacte de la recerca
 Indicis de qualitat de les revistes
 Indicis de qualitat de l’investigador
 FUTUR
 Accés obert: visibilitat i impacte
 Identitat a les xarxes socials
 Altmetrics i Google Scholar Citations

3. 1. La publicació de la recerca
Publica! Eines i recursos per a l’edició i publicació acadèmica
http://publica.upc.edu/

4. 1.1 La publicació científica tradicional
!

5. 1.1 La publicació científica tradicional
CONGRÈS ARTICLE
Models de publicació tradicionals

6. 1.1 La publicació científica tradicional
Recepció
de
l’article
Selecció
preliminar
Peer
Review
Recull
revisions
L’autor
modifica l’article
Article
rebutjat
Article
acceptat
Publicació
de
l’article
Janette K. Klingner, David Scanlon and Michael Pressley. How to Publish in Scholarly Journals Educational Researcher November 2005 34: 14-20
El sistema de revisió “per parells”
Enviament dels
resultats
d’una investigació

7. Les revistes científiques no són totes iguals...
... i alhora de triar una revista científica cal tenir en compte...
Prestigi
Difusió i impacte
Abast internacional
Presència en bases de dades
Distribució
Abast temàtic
Rapidesa en la publicació
Pertinença a una associació
Procés de revisió
Propietat de les obres, OA (revista, dipòsit)
Swan, A. What authors want: the ALPSP research study on the motivations and concerns of contributors to learned journals.
Learned publishing 1999; 12(3): 170-172
1.1 La publicació científica tradicional

8. eprint preprint
postprint reprint
1.2 Nous models de publicació científica

9. És un moviment internacional que aprofita Internet
per posar a l'abast de la societat el coneixement
resultant de la recerca feta pels investigadors. Dóna
l’accés en línia immediat, lliure i sense restriccions a
materials digitals acadèmics i científics.
Què és l'accés obert?
Advoca per a que aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï al
desenvolupament de la ciència i la societat.
1.3 Accés obert: via verda i via daurada
http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/inici
Política institucional d‘accés obert (2009)

10. Estratègies d’accés obert
Via verda
Via daurada
Autoarxiu
(dipòsits)
Revistes en
accés obert
Pre-prints
Post-prints
Literatura blanca
Literatura gris
1.3 Accés obert: via verda i via daurada

11. Estratègies per publicar en obert Tipologia de documents Pagament requerit
per part de l’autor
Via daurada  Revistes en accés obert Articles de revista Depèn de la revista
Via verda  Autoarxiu en dipòsits
institucionals (UPCommons) o temàtics
(arXiv)
- Preprints
- Articles de revista
(versió permesa per
l’editor)
- Altres
No
Revistes híbrides  revistes que
permeten la publicació d’articles en
obert, si l’autor paga
Articles de revista Sí (generalment
entre 2.000 i 3.000
dòlars)
Revistes amb embargament  revistes
que publiquen en accés obert però que
retenen l’accés obert als darrers
números publicats o durant un temps
determinat
Articles de revista No
1.3 Accés obert: via verda i via daurada

12. Els documents amb en Accés Obert es troben a:
Dipòsits d’accés obert
1.3 Accés obert: via verda i via daurada
Revistes d’accés obert
http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/revistes

13. Com puc saber quina és la política editorial i les condicions d’autoarxiu
d’una revista?
1.3 Accés obert: via verda i via daurada

14. 1.3 Accés obert: via verda i via daurada
Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, tecnologia i la innovació
Article 37. Difusió en accés obert
2. El personal de recerca l’activitat investigadora del qual estigui finançada majoritàriament amb fons
dels pressupostos generals de l’Estat fa pública una versió digital de la versió final dels continguts que
li hagin estat acceptats per a publicació en publicacions de recerca seriades o periòdiques, tan aviat
com sigui possible, però com a molt tard dotze mesos després de la data oficial de publicació.
3. La versió electrònica es fa pública en repositoris d’accés obert reconeguts en el camp de
coneixement on s’ha dut a terme la recerca, o en repositoris institucionals d’accés obert.
http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/llei-ciencia
Horitzó 2020
Els investigadors que participen en projectes finançats per la Unió Europea, han
de fer públics en un repositori els articles científics peer reviewed publicats en el
marc del projecte.
Si el projecte participa en el pla pilot, també cal publicar en obert les dades de
recerca de l’article científic.
http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/H2020

15. 1.4 Propietat intel·lectual
D’autor
Connexes
Morals:
ser reconegut com a autor
D’explotació:
• Reproducció
• Distribució
• Comunicació pública
• Transformació
• Remuneració per còpia privada
A. Drets
B. Propietat industrial: patents, logos, marques
Són sempre
de l’autor
Se cedeixen
en part
Vencen
(domini
públic)
http://publica.upc.edu/ca/copyright/inici

16. 1.4 Propietat intel·lectual
Copyright Copyleft
Podem fer alguns actes reservats si
complim unes condicions.
“Tots els drets reservats”
No podem utilitzar la obra lliurement sense
demanar permís.
“Alguns drets reservats”

17. 1.4 Propietat intel·lectual
Llicències Creative Commons
Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació autoritzada de l’obra per
la llicència, s’ha de reconèixer-ne l’autoria.
No comercial (Non commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a usos
no comercials
Sense obres derivades (No derivate Works): l’autorització per a explotar l’obra
no inclou la transformació per a crear una obra derivada
Compartir igual (Share alike): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres
Derivades, sempre que mantinguin la mateixa llicència a l’hora de ser divulgades

18. 1.5 Les dades de recerca
Los datos de la investigación son hechos, observaciones o experiencias en que se basa el argumento, la
teoría o la prueba. Los datos pueden ser numéricos, descriptivos o visuales. Los datos pueden ser en
estado bruto o analizado, pueden ser experimentales u observacionales. Los datos incluyen: cuadernos
de laboratorio, cuadernos de campo, datos de investigación primaria (incluidos los datos en papel o en
soporte informático),cuestionarios, cintas de audio, videos, desarrollo de modelos, fotografías,
películas, y las comprobaciones y las respuestas de la prueba. Las colecciones datos para la
investigación pueden incluir diapositivas; diseños y muestras. En la información sobre la procedencia de
los datos también se podría incluir: el cómo, cuándo, donde se recogió y con que (por ejemplo,
instrumentos). El código de software utilizado para generar, comentar o analizar los datos también
pueden ser considerados datos.
Universitat Australiana de Melbourne
Tipus de dades de recerca:
 Dades observacionals . Ex. dades meteorològiques
 Dades experimentals. Ex. dades de l’accelerador de partícules del CERN
 Dades computacionals. Ex. Dades de simulacions per ordinador
FECYT. La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del grupo de trabajo de buenas
prácticas. http://es.scribd.com/doc/204853754/Informe-Datos-Cientificos-en-Esp

19. 1.5 Les dades de recerca
Compartir dades de recerca. Per a què?
 Reutilització de les dades
• Nous usos per a les dades
• Promoure la innovació i els usos comercials
• Redueix el cost de la duplicació de la recopilació de dades
• Condueix a noves col·laboracions entre els usuaris i els creadors de dades
 Reconeixement per als investigadors (output)
 Recursos importants per a la formació i l’educació
 Maximitza la transparència i la rendició de comptes en el cas de recerca
amb fons públics
 Revisió ex-post (escrutini resultats de recerca)
• Encoratja la millora i validació dels mètodes de recerca
Ardanuy, J. Compartir dades de recerca: algunes reflexions http://www.slideshare.net/JordiArdanuy/dades-34674848

20. 1.5 Les dades de recerca
Compartir dades de recerca. Com?
 Dipositant les dades en un dipòsit de dades de recerca
http://publica.upc.edu/ca/acces-obert/H2020#pla_pilot

21. Utilització de diverses formes del nom
Disminució de
les citacions
rebudes
Disminució de la
visibilitat
Disminució de
recuperació de
les publicacions
en bases de
dades
Autors amb noms iguals o similars:
... Poden ser difícils de diferenciar
... Poden generar duplicitats
1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

22. Nom bibliogràfic únic
http://publica.upc.edu/ca/autoria/inici
Important: Signar sempre de la mateixa manera
Recomanacions de la FECYT:
• Primer nom sencer i segon abreujat Anna M.
• Dos noms units amb guionet Anna-Maria
• Eliminar partícules intermèdies Maria A.
• Cognoms units per guionet Adrià Pérez-González
• Cognoms mantenint partícules Ernest de-la-Font
1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

23. Nom bibliogràfic únic
Afiliació:
1. Departament,
2. Grup de recerca,
3. Institut de recerca,
4. Laboratori de recerca,
5. Centre de recerca,
6. Càtedra,
7. Servei universitari,
8. Centre docent,
Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)
Adreça postal
Ordre
• Forma completa i
abreujada amb les
sigles
• Nom normalitzat
en català
1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

24. ORCID va ser creat l’octubre de 2012 com un projecte obert, sense ànim
de lucre i comunitari que ofereix un sistema per a crear i mantenir un
registre únic d’investigadors. Així, s’atorga a cada investigador una
identificació alfanumèrica, persistent i inequívoca per a distingir
clarament la seva producció científica i evitar confusions relacionades amb
l’autoria.
ORCID pretén esdevenir el registre únic mundial d’investigadors i vincular
la seva producció. El registre compta actualment amb més de 700.000
investigadors i és acceptat per moltes organitzacions i editorials
científiques, com ara Nature, Elsevier o Thomson Reuters.
http://orcid.org/
1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

25. ORCID: Open Researcher and Contributor ID
http://publica.upc.edu/ca/autoria/orcid
• Identificador persistent, format per 16 dígits
basat en la norma ISO 27729:2012
• Permet distingir de forma
inequívoca la producció
científico - tècnica dels
investigadors
• Es recomana igualment
utilitzar el NBU
• Cada investigador s’hi ha de
donar d’alta
1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

26. 1.6 ORCID i Nom Bibliogràfic Únic

27. 1.7 Ciència 2.0
Ciencia 2.0Recerca col·laborativa Eines 2.0+ =
Moya, V. Hazte visible! 2014 : Visibilidad de la actividad científica

28. 1.7 Ciència 2.0
Ciencia 2.0Recerca col·laborativa Eines 2.0+ =
La Ciència 2.0...
 Afavoreix la cultura de la transparència i de la col·laboració.
 Promou la participació interactiva.
 Lluita contra el malbaratament, la duplicació i el frau.
 Consolida la visibilitat a Internet d’un científic, un centre de recerca...
 Permet el reaprotitament dels treballs.
Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información
Però...
 Presenta dificultats en el control de qualitat i el control en la informació.
 No està considerada dins dels sistemes de recompensa de la investigació.

29. 1.7 Ciència 2.0
3 grans àmbits:
 Compartir la investigació
Xarxes socials científiques i
portals acadèmics, etc.
 Compartir els recursos
Gestors de referències socials,
marcadors socials, objectes
d’aprenentatge, etc.
 Compartir els resultats
Blocs, wikis, portals de vídeos
científics, dipòsits de
publicacions en accés obert, etc.
Rebiun. Ciencia 2.0: aplicación de la web social a
la investigación

30. 2. Visibilitat/impacte de la recerca
FIBRA (Facilitador d'Indicadors Bibliomètrics i Recursos per a l'Avaluació)
http://bibliotecnica.upc.edu/content/produccio-cientifica/fibra

31. 2.1 Indicis de qualitat de les revistes
Revista indexada = revista present a la base de dades Journal Citation Reports
(JCR)  ofereix el Factor d’Impacte (IF)
Journal Citation Reports (JCR) és una base de dades que es troba dins la
plataforma Web of Science
Com s’accedeix a Web of Science per saber si una revista és indexada?
1. Anar a Bibliotecnica.upc.edu > Bases de dades > Journal Citation
Reports
2. Buscar per categoria temàtica o per revista

32. Càlcul basat en el nombre de citacions rebudes
Factor
d’impacte
JCR
Nombre de citacions rebudes en els 2 últims anys
Nombre d’articles publicats en els 2 últims anys
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

33. 2.1 Indicis de qualitat de les revistes

34. Càlculs basats en el nombre de cites rebudes
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

35. 2.1 Indicis de qualitat de les revistes

36. 2.1 Indicis de qualitat de les revistes

37. Quartil: Cadascuna de les 4 parts iguals en què es divideix un llistat de
revistes d’una categoria temàtica, ordenades per factor d’impacte.
1 factor d’impacte
1 revista
1 quartil diferent segons la / les categories a les que pertany
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

38. http://www.scimagojr.com/
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

39. Índexs per valorar revistes
Nom Responsable Contingut Què apuntar
Web of Science
http://www.accesowok.fecyt.es/
Thomson-
Reuters
Multidisciplinar
Tot el món
Presència a:
• Sciences Citation Index
• Social Sciences Citation
Index
• Arts & Humanities Citation
Index (*)
Journal Citation Reports
http://www.accesowok.fecyt.es/
Thomson-
Reuters
Multidisciplinar
Tot el món
 Factor d’impacte
 Àrea i Quartil
2.1 Indicis de qualitat de les revistes
http://bibliotecnica.upc.edu/content/que-son-com-sutilitzen-i-que-serveixen-els-index-bibliometrics

40. Índexs per valorar les revistes
Nom Responsable Contingut Què apuntar
SCOPUS
http://www.scopus.com
Elsevier Multidisciplinar
Tot el món
 Presència
SCIMAGO
http://www.scimagojr.com/
Grup de recerca
SCIMAGO
(diverses
universitats)
Multidisciplinar
Tot el món
 Scimago Journal Rank,
àrea i quartil
 Índex h de la revista
Carhus Plus
http://www10.gencat.cat/agaur
_web/AppJava/catala/a_info.jsp
?contingut=carhus_2010
Agaur Ciències Socials
Humanitats
Tot el món
 Presència
 Valor A / B / C /D
CIRC-Dialnet
http://www.ec3metrics.com/cir
c/
Diferents grups de
recerca
Ciències Socials
Humanitats
Espanya
 Grup gA / gB / gC /gD /gEx
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

41. Índexs per valorar les revistes
Nom Responsable Contingut Què apuntar
ERIH
https://www2.esf.org/asp/ERIH
/Foreword/search.asp
European Science
Foundation
Humanitats
Europa
 Presència
 Categoria NAT / INT1
/INT2 / W
Latindex
http://www.latindex.unam.mx
Xarxa creada per
la Universidad
Autónoma de
México
Multidisciplinar
Amèrica Llatina
Carib, Portugal i
Espanya
Nombre de criteris complerts
sobre:
 36 criteris electròniques
 33 criteris en paper
Scielo.org
http://www.scielo.org
Xarxa creada per
FAPESP i BIERME
Revistes OA
Multidisciplinar
Amèrica Llatina
Carib, Portugal i
Espanya
 Presència
Miar
http://miar.ub.es
UB Ciències socials
Humanitats
Tot el món
 ICDS
Alta difusió ICDS =>9,5
Baixa difusió ICDS <9,5
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

42. Agències d’avaluació
Avaluenlarecerca
Segons:
ANECA
Agencia Nacional de Evaluación
de la Calidad y Acreditación
CNEAI
Comisión Nacional Evaluadora
de la Actividad Investigadora
AQU
Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari de
Catalunya
• Citacions de l’article
• Citacions de l’autor
• Prestigi de la revista
i... sobretot:
• L’impacte de la revista
http://bibliotecnica.upc.edu/content/produccio-cientifica/avaluacio
2.1 Indicis de qualitat de les revistes

43. Nombre de cites rebudes:
 Web of Science  accés via Bibliotècnica
 SCOPUS  accés via Bibliotècnica
 Citeseer  accés lliure
 Google Scholar  accés lliure
Índex H:
Nombre h mínim d’articles que han rebut com a mínim h cites.
 Web of Science  accés via Bibliotècnica
 SCOPUS  accés via Bibliotècnica
 Google Scholar  accés lliure
2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

44. Índex H: Nombre h mínim d’articles que han rebut com a mínim h cites.
Índex h = 3 (té 3 documents amb 3 o més cites i no té 4 documents amb 4 o més cites
2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

45. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

46. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

47. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

48. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

49. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

50. 2.2 Indicis de qualitat dels investigadors

51. 2.3 FUTUR
FUTUR! Portal de la Producció Científica dels investigadors de la UPC
http://futur.upc.edu/

52. 2.3 FUTUR

53. 2.3 FUTUR

54. 2.3 FUTUR

55. 2.3 FUTUR

56. 2.4 Accés obert: visibilitat i impacte

57. 2.4 Accés obert: visibilitat i impacte
Gentil-Beccot, Anne; Salvatore Mele, Travis Brooks . Citing and Reading Behaviours in High-Energy Physics

58. 2.4 Accés obert: visibilitat i impacte

59. 2.5 Identitat a les xarxes socials
Aquests tres aspectes són claus en l’articulació d’una presència eficaç a la xarxa:
Visibilitat
Reputació
Privacitat
Gestió de la
identitat digital
número i qualitat
de contactes en
una xarxa social
número i qualitat
de subscriptors a
un bloc, twitter…
replicació dels
propis continguts a
la xarxa

60. 2.5 Identitat a les xarxes socials
Recomanacions:
 Utilitzeu el Nom Bibliogràfic Únic.
 Utilitzeu identificadors d’autor i creeu perfils d’investigador amb les vostres
publicacions:
o ORCID,
o ResearcherID,
o Scopus Author ID,
o Google Scholar Citations.
 Participeu activament en xarxes socials científiques, tot coneixent les
opcions de privacitat.
 Connecteu (amb altres investigadors), compartiu (els resultats de la vostra
recerca), divulgueu (les vostres publicacions).

61. 2.5 Identitat a les xarxes socials
Moya, V. Hazte visible! 2014 : Visibilidad de la
actividad científica
Delgado, E. Abriendo camino hacia un nuevo modelo de
comunicación científica y de medición de su impacto

62. 2.6 Altmetrics i Google Scholar
Les altmetrics analitzen els continguts de la web social per oferir mètriques
alternatives o complementàries als indicadors d’impacte per mesurar el valor
de les publicacions acadèmiques.
Borrego, A. Altmetrics: noves formes d’avaluar la informació científica
Les altmetrics apareixen com a crítica a l’anàlisi de citacions tradicional:
 Cobertura de les fonts utilitzades.
 Ànàlisi centrat en la revista, no en l’article concret.
 No té en compte l’impacte dels nous models de comunicació científica.
 Massa centrat en el nombre de cites i no té en compte les visualitzacions, les
descàrregues o les mencions a les xarxes socials.
 L’actualització de l’anàlisi de cites és molt lenta.

63. 2.6 Altmetrics i Google Scholar
http://www.altmetric.com/

64. 2.6 Altmetrics i Google Scholar
Moya, V. Hazte visible! 2014 : Visibilidad de la actividad científica

65. 2.6 Altmetrics i Google Scholar
https://impactstory.org/

66. 2.6 Altmetrics i Google Scholar
http://scholar.google.com/citations

67. Gràcies per la vostra atenció!
biblioteca.campus.terrassa@upc.edu
miquel.puertas@upc.edu
https://www.facebook.com/BibliotecaCampusTerrassa
@UPCBibliotecaCT