2. • Data i lloc de naixement i mort
Burjassot, 1922 – València, 1993.
• Família
Va néixer en una família de forners. Tenia una
germana, Carme. Tan ella com els seus pares són
citats en els seus poemes.
• Estudis
Estudia Periodisme a Madrid i durant molts anys
treballa al diari de València “Les Províncies”.
• Fets destacats
Quan esclata la guerra civil espanyola ell té 12 anys.
• Època en que viu l’autor
Edat contemporània.
Biografia
3. • Altres
Quan ell era petit, el seu avi va ser assassinat per
qüestions d’herència, i el seu oncle va morir de
tuberculosi. Aquestes morts es veuen reflectides en
algunes de les seves obres.
4. Obra
• Moviment literari
Literatura de la postguerra
• Gènere literari
Al principi teatre, però on realment destaca és en
la poesia.
• Característiques
-Estellés inventa la realitat a través de la seva
poesia.
-Utilitza un llenguatge col·loquial per tal
d’apropar-se al lector.
-Utilitza comparacions arcaíques, semblant a
Ausiàs March
5. -Ús de figures retòriques que donen un to senzill.
-Paròdia de la societat de l’època.
-Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por,
la ciutat, el camp, la dona i la guerra.
•Obres
Obra més destacada
“Llibre de meravelles”. És una visió real entre crua i
meravellosa del seu país en una època molt
concreta de la vida del poeta: la guerra i la dura
postguerra. És un recorregut per la València que el
poeta ha conegut.
6. Altres obres
“Mural del País Valencià”
“L’inventari clement de gandia”
“Antologies”
•Premis
Ausiàs Marc (1966)
Lletra d'Or (1975)
Creu de Sant Jordi (1982)
7. Poema Els amants (Llibre de meravelles)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
