Tercer número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Març 2012

1. REFORMA LABORAL ENTREVISTA TRANSPORT PÚBLIC
Nous passos enrere en els drets laborals Recordem una experiència comunicativa L’encariment del transport públic escura
i en la capacitat de negociació col·lectiva de la ciutat, GBtv, amb una entrevista als les butxaques però també aguditza la
dels treballadors seus impulsors imaginació
Pàg. 2 Pàg. 3 Pàg. 4
8 de març
La crisi econòmica la columna
s’acarnissa especialment
amb les dones i La inèrcia dels
provoca retrocessos
en l’alliberament de dia de la dona costums
gènere, nou repte per al
feminisme treballadora per Maria i Paula
Això és un escrit per la llibertat, perquè
ningú sigui discriminat per la seva inclinació
La diferenciació social, és a dir l’exis- brica Triangle Shirtwaist de Nova York emfatitzat encara més. sexual, per ser el que és.
tència de grups que presenten de- en que varen morir 140 treballadores,
E
Avui, quan les contradiccions del “ca-
sigualtats entre ells -bé siguin de ti- la majoria joves immigrades, que l’any l 12 de gener en el discurs d’any nou,
pitalisme de benestar” afloren i es fan
pus econòmic, de poder, de prestigi, anterior havien protagonitzat una vaga Benedict XVI (l’actual Papa) va fer unes
més crues, hem de desprendre’ns del declaracions inaceptables. Algunes
d’educació o altres- dins de la socie- per demanar millores laborals a la fà- conformisme i recordar que la lluita pels tant inverosímils com “El matrimoni homo-
tat és un tret comú a la història. Així, brica i la fi de la discriminació laboral drets de les dones no és una cosa del sexual és una de les amenaces més greus
fent un breu repàs es pot comprovar entre homes i dones. passat. Cal que sortim totes i tots al contra la família tradicional” o “No és l’ho-
que la humanitat s’ha dividit en grups carrer el proper 8 de març per deixar me qui decideix, és Déu qui decideix qui és
socials contraposats: patricis i esclaus clar que la justícia social passa per la home i qui és dona”. La primera referida a
a l’antiguitat, nobles i serfs a l’edat plena igualtat de totes les persones. la proposta de 66 països de l’ONU a des-
mitjana, burgesia i proletariat a la so- penalitzar universalment l’homosexualitat
Cada dia és 8 de març!
cietat industrial. En resum, opressors (sabent això, encara gosem a no exercir el
nostre dret a manifestar-nos i ens quedem
i oprimits. A més a més, al llarg dels
asseguts al sofà?). I l’última forma part de la
anys les classes poderoses han volgut
crítica de l’església contra el canvi de sexe.
fer creure que les persones es dividien
i podien ser discriminades per motius Trasbalsa que avui en dia, quan hem avançat
religiosos, sexuals, de raça o cultura. tant en alguns aspectes com ara la ciència i
Dona i crisi la tecnologia, encara siguem tan obtusos en
3 voltes rebel temes tan importants com és la definició de
Tornant al present, família. Ja és hora de què deixem de ban-
Típicament es parla de que les dones la crisi i les “polítiques da les repressions que ens imposen algunes
treballadores pateixen una triple opres- d’austeritat” d’em- tradicions i costums; com a éssers humans
sió: de classe, per l’estructura econòmi- preses i governs han el que ens caracteritza és el logos (la raó, la
ca capitalista; nacional, per l’ocupació provocat una regres- paraula) i tenim el dret, no, el deure, d’anar
colonial del país o la globalització; i de sió en la igualtat que més enllà i no deixar-nos portar mansament
sexe, per la estructura social patriarcal, se suposa que hauria per la inèrcia dels costums. Família tradici-
en què els membres mascles de la so- d’existir entre homes i onal? Tradició? Ensorrem la “cultura” quan
cietat predominen en les posicions de dones. Un informe del és opressió!
poder. El patriarcat, compta amb una CES publicat el passat A part de tot això, les paraules d’aquest se-
moral i un aparell ideològic, incloent les desembre constata la per- nyor no tenen ni cap ni peus. Perquè si la
religions, amb la finalitat de legitimar sistència de desigualtats en base del cristianisme es l’amor, tindria que
aquesta opressió de cara a la societat. l’accés al treball i en el salari i fer-li vergonya pregonar unes idees quan ell
estancament en àmbits com la de- mateix es deixa en ridícul; se li omple la boca
Dia de la dona treballadora amb paraules com ara “solidaritat, respecte,
dicació a la feina de la llar. La bretxa
Cada 8 de març es commemora la lluita salarial entre homes i dones s’ha incre- humilitat, igualtat i democràcia” quan és el
de les dones per la seva emancipació mentat i és superior al 20%. Tot i que primer que passa per damunt de les perso-
l’any 2006 la diferència ja era notable -el nes sense que l’importi massa el patiment
com a col·lectiu humà. Enguany fa 104
que deixa darrere.
anys que aquest dia esdevingué una salari promig per hora dels homes era
jornada de lluita feminista coincidint de 10,6 euros i de només 8,9 euros en A més a més, per acabar d’arrodonir aquest
amb l’efemèride de l’incendi de la fà- el cas de les dones- darrerament s’ha panorama tan prometedor, fa ben poc s’ha
sabut que el president Rajoy, té la intenció
d’anular els matrimonis homosexuals. Apro-
L’esberla, la publicació de l’Assemblea de Joves L’Assemblea no comparteix necessàriament el contingut fitant que estem tan enfeinats amb això de
de Gramenet, és un projecte de revista mensual dels articles signats que apareguin en aquesta publicació. la crisi, es refreguen les mans i ens treuen
autogestionada. encara més drets per aprofundir la diferencia
Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, escriu-nos a
entre les classes socials. Pretenen prohibir
L’Assemblea de Joves de Gramenet és un col·lectiu de joves ajgb@ara-santacoloma.com, busca’ns a facebook o visita’ns
uns dels pilars de la democràcia; la llibertat
de la ciutat que s’organitzen per canviar les coses, és una a jovesgramenet.blogspot.com, de consciència i la llibertat d’actuar.
eina de transformació de i per a joves inquietes i compro-
Físicament, ens pots trobar a l’Ateneu Popular Júlia Romera
meses en l’autoorganització contra els poders establerts. Realment volem un món així?P
(c/Sant Ramon, 51) o al Local Social Krida (c/Beethoven, 7)

2. Editorial
Dia a dia ens estan retallant els drets. El nostre dret a una sanitat pública i de qualitat, ques que fan estendre entre la societat el racisme i la xenofòbia, agreujant encara més
a una educació per a totes, a una vivenda digna, a un transport públic de qualitat, a la situació precària de les persones més vulnerables.
una feina...
Per una altra banda, CiU, des de l’Ajuntament de Barcelona, incrementa de forma
A Gramenet, una de les conseqüències d’aquesta crisi generada per un sistema eco- desorbitada les taxes del transport públic i incompleix els acords laborals amb les tre-
nòmic, financer i polític que construeix castells de fum fent més rics als qui més tenen balladores de TMB; com a mostra de dignitat i valentia, els treballadors i les treballa-
(uns pocs) i més pobres als qui menys tenen (la gran majoria social) ha sigut més de dores de TMB convocaren una vaga de transports del 27 al 1 de Març, coincidint amb
13.000 aturats en els darrers mesos. el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, fent d’espurna d’allò que hauríem de seguir la
resta. A tot això, se suma la comunitat educativa, que el 29 de febrer sortí un cop més
El Govern de l’Estat, lluny de preocupar-se dels qui patim aquesta crisi, imposa mit- al carrer convocant vaga a l’ensenyament públic.
jançant un reial decret una contrareforma laboral que facilita les condicions d’acomi-
adament, que destrueix els convenis col·lectius fent més vulnerables a les treballado- Les condicions objectives estan donades. Les retallades de CiU i la reforma laboral
res i treballadors... I el Govern de la Generalitat (CiU) continua implementant mesures del PP es mereixen una resposta clara dels treballadors, és hora de sortir als carrers
que retallen drets elementals com la sanitat i l’educació, aplaudint tranquil·lament les i dir que ja n’hi ha prou que aquesta crisi la paguem nosaltres i que el problema és el
mesures neoliberals del PP. En definitiva, mesures que acaben perjudicant a les de sistema.P
sempre, i beneficiant els bancs, els grans empresaris i la classe política; unes políti- Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs
Gramenet, pam a pam
La reforma laboral i l’atomització de
les relacions treballador-empresari Julia
El passat divendres 10 de fe- és la legalització dels períodes pus de relacions que hi ha entre
Romera:
brer es va aprovar el Reial De-
cret Legislatiu 3/2012 de mesu-
de proves d’un any, és a dir: du-
rant el primer any laboral en una
consumidors i usuaris amb l’em-
presari, és a dir, relacions jurídi- la lluita
res urgents per a la reforma del
mercat laboral, a través del qual
empresa, el treballador podrà
ser acomiadat sense necessitat
ques establertes per mitjà d’un
contracte d’adhesió. Si no can- antifran-
quista
es modifica l’Estatut dels treba- de motivació per part de l’em- viem la situació, estem caminant
lladors, és a dir, es va aprovar el presari, mesura que per si sola cap a un dret laboral en què se
que es coneix com una “refor- ja ens sobta, però que ens re- seguirà la màxima civilista de l’ar-
ma laboral”. Aquest estatut dels
treballadors es va aprovar en el
sulta normal quan aprofundim
en el text legal i veiem que l’aco-
ticle 1255 del Codi Civil, en què
l’autonomia de la voluntat permet
amb nom
seu dia en contra l’opinió de la
classe treballadora, que consi-
miadament lliure s’ha legalitzat,
amb l’única condició d’haver
establir vincles jurídics sense cap
més restricció que la legalitat. de dona
S
derava que aquest text legal no experimentat disminució de be- Això vol dir que la part més for-
protegia suficientment als treba- neficis durant tres trimestres ta en la negociació —l’empresa- i, en general, és com- ser 21 militants a la ciutat i Ro-
lladors. Recessió rere recessió, consecutius, requisit que no és ri— imposarà les clàusules que plex fer un exercici de mera era l’única dona del grup.
hem vist com s’ha anat apeda- complicat de complir, tenint en consideri, i la part més dèbil —el memòria històrica so- Finalment van ser tots detinguts
çant amb les tisores de la clas- compte que, fins i tot el mateix treballador—, haurà d’acceptar bre la guerra civil i la repressió amb penes diferents: ella, con-
se política. Aquestes reformes, banc Santander podria fer ús totes les condicions establertes franquista a causa de l’oblit que demnada a pena perpètua, morí
com sempre i aquest cop no d’aquesta disposició legal. I, per pel patró. El precepte legal es- s’ha encarregat de promoure el 8 de setembre de 1941 a la
és l’excepció, van acompanya- si no fos suficient, si l’empresa mentat anteriorment, estableix l’anomenada transició —potser presó de dones a conseqüèn-
des d’un seguit de justificacions ha disminuït els beneficis du- l’autonomia de la voluntat a l’ho- per deixadesa, sovint intenci- cia de les seqüeles dels cops
com, per exemple, augmentar la rant tres mesos seguits, aques- ra de fer contractes, partint de onat—, més ho és encara si hi rebuts durant la seva detenció
contractació, però els objectius ta podrà reduir el sou dels seus la base liberal-burgesa que les apareix un nom de dona, i no a la caserna de la Guàrdia Civil.
reals que podem veure amagats treballadors, desvinculant-se dues parts són lliures per pac-
perquè fos precisament poc im-
darrera de les disposicions le- completament dels convenis tar el que vulguin, però això no L’Ateneu Popular de la ciutat —
portant el paper que jugaven: a
gals són l’abaratiment de l’aco- col·lectius, i sí, això vol dir que és realment així, perquè si hi ha que ha estrenat ubicació fa poc
casa, a les trinxeres, en l’orga-
miadament, facilitar els ERO i actualment aquests convenis una part més forta que l’altra, a al carrer Sant Ramon— duu
els acomiadaments col·lectius col·lectius seran papers mullats, la part dèbil no li quedarà més re- nització clandestina...
el seu nom, en homenatge. A
i, també, els disciplinaris, però, quan cal recordar que aquests mei que acceptar. D’entre aquestes dones, a San- banda, la Comissió Antifeixis-
sobretot, atomitzar les relacions han estat fruit de la negociació
Aquest fet canvia per complet ta Coloma destaca Julia Rome- ta ha reclamat en més d’una
laborals per a individualitzar el i la cooperació dels treballadors
les relacions laborals, i tota ra Yáñez pel seu exemple de ocasió que algun equipament
treballador. És a dir, tot un se- d’un mateix ram en la lluita per
aquesta situació ens fa plantejar lluita revolucionària en la clan- o espai de la ciutat digui el seu
guit de mesures positives per a les millores laborals.
una economia de mercat, però que els drets dels quals havíem destinitat. Nascuda a Mazarrón, nom, així com el d’altres cai-
no per als treballadors. Tota aquesta desregulació del gaudit la classe treballadora no de molt jove s’afilià a les Juven- guts i lluitadors. A Santa Colo-
dret laboral s’ha fet sota el pre- eren res més que petites con- tudes Libertarias i ocupà un pa- ma, en part gràcies a la tasca
Concretament, la darrera refor- cepte d’individualitzar al tre- cessions que ens havia fet la per rellevant a la UJA (Unión de del Grup d’Història José Ber-
ma aprova un seguit de mesures ballador, això vol dir deixar el classe política i burgesa per por Juventudes Antifascistas), que ruezo, que ha treballat per re-
que un cop més contribueixen a treballador sol davant del perill, a una revolta, a una vertadera
tenien grup a Santa Coloma i construir les peces de la nostra
la desregulació d’aquesta àrea fragmentant les relacions la- oposició popular. Ara més que
van continuar lluitant després memòria històrica recent, se’ns
del Dret tant necessària i im- borals. Ja no som els treballa- mai calen noves formes d’unió,
de l’entrada de les tropes fran- ha transmès la història d’ella i
prescindible, atacant a tots els dors, la patronal i la negociació noves formes de lluitar colze a
drets dels quals gaudien els tre- col·lectiva, sinó que ara ets tu, colze i, sobretot, crear noves quistes amb l’objectiu de debili- de tanta altra gent que, amb les
balladors i que els nostres avis i l’empresari i la seva imposició. maneres de blindar els drets la- tar en la mesura del possible el condicions en contra, malgrat
àvies varen suar per aconseguir. Aquesta reforma converteix les borals en aquests nous tipus de règim i de mantenir la resistèn- la derrota, van mantenir l’espe-
Un dels atacs als drets laborals relacions laborals en el mateix ti- relacions laborals.P cia organitzada. Van arribar a rit de lluita.P

3. l’entrevista
«el periodisme objectiu no existeix perquè les informacions són
idees, i les idees de cada persona o col·lectiu són diferents»
Entrevista a l’Eugènia Manzanares i l’Aleix Madrid que ens parlen sobre la efímera existència del projecte comunicatiu
Gramenet de Besòs Televisió (GBtv) i la necessitat d’uns mitjans d’informació crítics a la ciutat
finançament però hi havia d’haver també
algú que s’hi dediqués i trobàvem el pro-
blema de la falta de recursos humans.
Què en penseu, de la resta de mitjans
de comunicació de la ciutat? Penseu
que són objectius?
E: No, és clar, pensem que no són objec-
tius. Bé, de fet GBtv jo sempre he dit que
no és objectiva. Penso que el periodisme
objectiu no existeix, i està a la vista quan
veus qualsevol canal de televisió, quan
llegeixes qualsevol diari o quan escoltes
qualsevol cadena de ràdio. És inevita-
ble perquè les informacions són idees,
i les idees de cada persona o col·lectiu
són diferents. Està clar que sempre els
mitjans oficials (de l’ajuntament) seran
el màxim de favorables a la gestió i les
coses que es fan des de l’ajuntament, és
lògic també per la seva banda. De tant
en tant sí que potser diuen alguna cosa
negativa, no tot és color de rosa i la gent
no és tonta... però en general no es tiren
pedres damunt la seva teulada.
Fotografía d’arxiu de l’Eugènia en plena acció A: En tot cas, l’objectivitat de GBtv es
trobava en el fet que quan sortíem a do-
Com va sorgir la idea de crear Grame- ciats: el grup tècnic, que eren les per- primeres per poder gravar i em van fer l’hora de dur a terme el projecte?
nar una notícia buscàvem tots els punts
net de Besòs Tv (GBtv des d’aquest sones que s’ocupaven de fer els vídeos perdre el temps mirant què duia dins de E: Uffff
de vista: per exemple, quan van talar els
moment)? (gravar, editar i penjar al web), i el grup la càmera; després, en arribar a la sala
A: De finançament. arbres de la Plaça de la Vila vam pregun-
Eugènia: Va començar perquè vèiem de suport, que ajudava a l’hora de mun- de plens, la cambra ja era gairebé plena i
E: Sí, econòmica. Jo, per exemple, vaig tar als comerciants què en pensaven,
que hi havia mitjans de comunicació a tar activitats, fer-ne difusió, enviar cor- no em deixaven entrar. Li vaig fer un se-
poder-me dedicar plenament a GBtv també vam buscar els possibles incon-
la ciutat (SÓC, revista de l’ACI, SC+, full reus electrònics, penjar cartells… nyal al Jordi Padró i evidentment no em
en aquells moments perquè no em de- venients, investigàvem una mica per do-
informatiu de l’ajuntament...) que tenien E: Hi havia gent que ens avisava dels ac- va poder negar que havia d’entrar amb
dicava a cap altra cosa i GBtv requeria nar una visió global. No érem objectius
un punt de vista i unes notícies en con- tes i les activitats que es farien a la ciu- la càmera. Però era complicat, els plens
un dedicació completa, perquè s’ha potser pel fet d’haver triat informar so-
cret i que d’altres més reivindicatives de tat, que normalment eren les persones eren el més complicat.
d’anar a gravar unes quatre hores, des- bre una determinada notícia; el consis-
col·lectius ciutadans no sortien mai en- de les pròpies entitats. El grup tècnic, Per què creieu que no us deixaven en-
prés s’ha de muntar, fer el grafisme de tori havia tret uns arbres i nosaltres no
lloc, i crèiem que eren prou importants que era el que realment tenia més feina, trar a gravar?
cada programa, les caretes, organitzar ho trobàvem bé i vam investigar, però a
com perquè algun mitjà les cobrís, per érem quatre persones. A: Per la nostra relació amb els movi- el web, assabentar-se de les notícies l’hora d’informar ho fèiem d‘una mane-
aquest motiu vam començar amb GBtv. I el grup de suport? ments socials de Santa Coloma. de la setmana següent, fer les veus en ra diferent al periodisme del SÓC o de
Com que jo havia estudiat audiovisuals,
E: No es podria dir un nombre concret; E: I perquè estàvem donant una infor- off, també s’ha de fer la feina de perio- l’Ajuntament informa o d’SC revista, que
tenia un cert domini i m’agradava fer ví-
era gent d’entitats en general que ens mació que no els beneficiava mostrant disme i realment ocupa molt de temps. consisteixen en un únic punt de vista.
deos, vam pensar que en lloc de fer un
ajudaven en el que podien i ens avisa- com era un ple, gens participatiu. Aquest Jo en aquell moment podia però també E: De fet, nosaltres, per una notícia, vam
web escrit, podíem fer un web i penjar-hi
ven. Era més indefinit. punt de vista no els interessava que sor- havia de menjar i quan em vaig posar a estar trucant diverses vegades a l’ajun-
vídeos.
Us heu trobat amb alguna dificultat a tís i menys encara quan van veure que treballar, com que érem l’Aleix i jo qui tament a Dori Morillo, cap de serveis de
Quin era l’objectiu de GBtv? GBtv tenia força afluència de visites i, coordinàvem més coses, va començar a
l’hora de gravar o publicar una notícia comunicació, perquè volíem parlar amb
Aleix: L’objectiu de GBtv era cobrir pel fet de ser un mitjà independent? és clar, d’aquestes coses s’assabentava ser més difícil. L’Aleix tampoc podia, les un càrrec de l’ajuntament, diria que pel
aquest buit informatiu de la ciutat produ- molta gent. altres dues persones que ens ajudaven a tema de l’antena de telefonia mòbil, però
A: L’única vegada va ser a un ple muni-
ït per una uniformitat dels mitjans de co- Quina afluència de visitants tenia nivell tècnic estudiaven, van començar a no n’estic segura. Al principi em va es-
cipal a l’ajuntament; un policia que ana-
municació locals que només eren la veu GBtv? fer pràctiques, i quan no hi ha una com- tar donant moltes voltes i quan li vaig dir
va de paisà i era al ple no ens deixava
d’una institució, en aquest cas l’ajunta- pensació econòmica és difícil, prioritzes que érem de GBtv em va canviar el to de
entrar la càmera perquè suposava que E: Al principi vam aconseguir unes mil
ment. Nosaltres volíem informar de les comprar el menjar, i el projecte es fa molt veu, ja no semblava gaire segur que po-
érem part d’algun col•lectiu dels que hi visites setmanals úniques.
activitats de les entitats, de les accions difícil de tirar endavant sense cap mena gués parlar amb aquesta persona, vaig
intervenien. A: De fet, un dels objectius concrets que
dels moviments socials, de les mobilitza- de finançament... haver de trucar diferents vegades i final-
cions ciutadanes, d’actes culturals que E: En principi, en els actes que eren ens havíem fixat GBtv era arribar als mil
Així, bàsicament, es va acabar per ment no vaig poder parlar amb aquest
no sortien en aquests mitjans diguem-ne oberts—o en teoria oberts—, no vam te- visitants, però durant els dos primers
aquest motiu? càrrec de l’ajuntament... Nosaltres, en
oficials... nir cap problema, però sí que és veritat mesos vam superar amb escreix aques-
aquest sentit, volíem mostrar el punt de
que als plens vam tenir dificultats. Se su- ta xifra. Si no recordo malament, durant E: Sí, per qüestions econòmiques i per
E: Un altre objectiu era que GBtv arribés vista del màxim responsable sobre un
posa, com ha dit l’Aleix, que era perquè el primer mes vam arribar a les dues mil falta de possibilitat de dedicar-hi temps.
a convertir-se en un més dels mitjans de tema concret i no ens va ser possible,
ens confonien amb els que anaven a fer visites úniques per setmana, però des- A: De fet, la primera inversió econòmi-
comunicació de Santa Coloma, que fos però el nostre objectiu era mostrar tots
prés aquesta xifra va anar decreixent; di-
un mitjà conegut, que potser no arribaria els punts de vista.
guem que també les primeres setmanes
absolutament a tothom per una qüestió “l’objectiu de GBtv va ser com un boom, la gent volia saber “l’objectivitat de GBtv A: Nosaltres crèiem en la nostra feina de
de mitjans econòmics i humans, però
que arribés també a ser un mitjà més a
era informar de les què era aquest mitjà. Després vam man- es trobava en el fet que periodistes i anàvem a buscar la notícia,
a mostrar les diferents opinions. Però
la ciutat. activitats de les entitats, tenir un nombre aproximat de mil visites.
quan sortíem a donar des de la resta de mitjans de comunica-
E: A més, aquest havia estat un objec-
A: I és clar, un dels objectius, assolit, era de les mobilitzacions tiu fixat a llarg termini, a sis mesos vista
una notícia buscàvem ció no preguntaran l’opinió al teixit as-
que GBtv fos el referent audiovisual a la
ciutat ja que no hi havia cap altre mitjà
ciutadanes, d’actes més o menys; no ens esperàvem tantes tots els punts de vista” sociatiu de Santa Coloma, per exemple
amb el tema de la Bastida. No explicaren
d’informació d’aquest tipus a Santa Co- culturals alternatius, etc.” visites, va ser molt sobtat, crèiem que
el projecte especulatiu i l’oposició de les
al principi tindríem pocs espectadors...
loma. Les notícies fresques setmanals entitats de la ciutat, explicaren el projec-
Però realment anàvem pel carrer i gent
de GBtv! te de remodelació de la Bastida i prou.
que o bé ens coneixia o bé ens havia vist
E: A més, l’únic mitjà audiovisual que rebombori, els que exposaven les seves amb la càmera ens preguntava què fa- ca de GBtv va ser personal, els que vam
E: Resumint, no érem objectius en el
està relacionat amb Santa Coloma per la queixes, els que tenien paraula al ple... ríem la setmana següent. Això diu molt inicial el projecte vam posar peles de
sentit que triàvem unes notícies concre-
gent de fora és Ràdio Teletaxi i, since- Però bé, sabien que érem de GBtv per- de GBtv, era molt propera. Incús rebí- la nostra butxaca, que després es van
tes precisament pel fet que no es veien
rament, crèiem que no representava, ni què havíem tingut reunions amb el direc- em correus electrònics amb propostes recuperar amb diferents actes. Però un
reflectides a la resta de mitjans de co-
molt menys, gran part de la societat que tor de comunicació de l’ajuntament, en i, realment, sobta més una càmera de cop finalitzat podríem dir que el balanç
municació però, en canvi, intentàvem
conforma Santa Coloma. Jordi Padró, que ens havia dit que ens televisió pel carrer que un periodista re- econòmic ha estat negatiu; s’havien de
ser el màxim d’objectius possible ja que
Quanta gent participava al projecte? recolzarien; després, això no era efectiu. dactant. comprar cintes, un micròfon, molt mate-
buscàvem el màxim de punts de vista.P
És més, una vegada vaig pujar de les rial... Es va pensar diferents maneres de
A: Al projecte hi havia dos grups diferen- Amb quines dificultats us heu trobat a

4. espai de formació
A tu TMBé et retallen!
Tots hem notat a la butxaca l’increment del preu dels bitllets del de metro i bus o la cancel·lació sense previ avís de la línia 35,
entre Santa Coloma i l’hospital de Sant Pau, que uns 700 viatgers utilitzaven diàriament. Hi ha molts detalls desconeguts que
fan aquestes operacions més inacceptables encara i que deixen en evidència els interessos dels gestors d’aquests serveis.
Fig. Evolució tem- volgut fer públic quant cobren. El
poral del preu del responsable de comunicació de
bitllet T-10 1 zona
Agenda
i del Salari Mínim TMB respongué literalment en
Interprofessional ser preguntat per un periodista:
actualitzant el valor «Lamentem comunicar-te que
d’ambdós d’acord
amb l’IPC interanual
aquestes dades no són publi-
a l’Estat Espan- ques, com serien les dels emple- DIJOUS 8 MARÇ
yol. Suposem una ats de les administracions com la Manifestació Dia de la Dona
inflació per a l’any Treballadora
Generalitat o l’Ajuntament». Tot Lloc: Pl. Universitat (Barcelona)
2012 igual a la de
l’any anterior. S’hi això, mentre s’incompleix el con- Hora: 19 h.
observa clarament veni col·lectiu i es congela el sou
la tendència a l’alça i dels treballadors. Sopar Dia de la dona
el notable increment treballadora de Gent de
d’aquest any.
L’increment del preu del trans- Gramenet
Lloc: ACP Aramateix
port no es pot considerar com Hora: 21 h.
un fet aïllat, s’ha de valorar en el
Enguany Transports Metropoli- cepte de dietes. Pel simple motiu de TMB, fora de conveni, no han context de les polítiques antiso- DIVENDRES 9 MARÇ
tans de Barcelona (TMB) ha eli- d’assistir a una reunió s’embut- En resposta a la pujada s’han Presentació Òmnium Cultural
cials del govern de CiU i PP, al
minat línies diàries com la 31, la xacaven 600€ cadascun, tot i que organitzat nombroses mobilit- Santa Coloma
mateix nivell que les retallades Lloc: Can Sisteré
35, la 105 o la 158, ha suprimit les reunions formessin part de la zacions, com colades massi-
en sanitat i educació o la recent Hora: 18.30 h.
el Bus de Barri els diumenges i seva feina com a representants ves o vaga d’usuàries, i també
reforma laboral que avança en el
festius i ha reduït la freqüència de d’institucions, ajuntaments o del algunes iniciatives originals. DIUMENGE 11 MARÇ
desmantellament de gairebé tots
quasi totes les línies de Bus de di- govern català. A més, algunes Dinar d’autogestió LS Krida +
La més coneguda ha estat la els drets laborals. El transport
Assemblea LS Krida
lluns a diumenge. Paral·lelament, d’aquestes persones són també públic esdevé una necessitat bà- Hora: 14h
“T-11”. Consisteix en aprofitar
el preu del bitllet senzill s’ha in- membres de consells d’admi- sica en el context de les grans
els bitllets de T-10 esgotats
crementat un 38% i la T-10, un nistració de fins a tres empreses conurbacions o aglomeracions DIMECRES 14 MARÇ
per a un altres usuari que pu- Xerrada SOM ENERGIA
12%, accions que intenten justi- més. L’alcalde de Barcelona, Xa- urbanes, com l’àrea metropoli-
gui aprofitar el darrer viatge. Lloc: Ateneu Popular Julia
ficar maldestrament amb l’excu- vier Trias, va percebre 36.800€ tana de Barcelona, on el lloc de
Així només has de deixar el Romera
sa de l’ajustament pressupostari l’any 2011, addicionals al seu residència dels treballadors es Hora: 19.30h
bitllet a un lloc visible com els
de les administracions. Aquest sou i dietes, per assistir a dues o troba allunyat del lloc on es de-
plafons d’informació per a que
argument, a més de ser fal·laç, tres reunions mensuals de l’Àrea senvolupa l’activitat econòmica. DIVENDRES 16 MARÇ
algú la pugui agafar i aprofitar Passi documental Plaça del Sol
fa aigües quan es comprova el Metropolitana de Barcelona, que, Així doncs, es fa pagar més als
el temps de viatge en que en- Organitza: Indignats
malbaratament de recursos que en formar part de la seva feina, treballadors, que es veuen abo- Hora: 20 h.
cara és vàlida. També pots fer
s’ha produït i es segueix produint no haurien de suposar una remu- cats a fer ús del transport públic
sevir el teu telèfon mòbil per
a TMB. neració afegida. per poder vendre la seva força de DISSABTE 17 MARÇ
indicar on deixes la teva T11 o Jornada sobre model de
Segons les fonts sindicals, 300 per trobar T11 encara actives. participació
càrrecs de TMB cobren 27 mili- L’aplicació “Incidències 2.0” Hora: matí
“a TMB les despeses ons d’euros l’any. És a dir que un incorpora una funcionalitat “la pujada del preu del Organitza: Gent de Gramenet
són opaques i s’hi 7%, els directius, cobra gairebé que et permetrà fer-ho. transport públic és DISSABTE 24 MARÇ
incompleix el conveni el 15% de la massa salarial de la
També s’ha creat una mútua
comparable a una Projecció de “Catalunya Über
Alles” amb el director Ramon
dels treballadors” companyia, que té 8.000 treba-
(Memetro) que, per una petita disminució dels salaris” Termens
lladors. Asseguren que el sou del Lloc: ACP Aramateix
aportació anual, cobreix les des-
personal operatiu —conductors, Hora: 18 h
peses de les multes que rebis
TMB és la unitat gestora i la mar- revisors, taquillers— va baixar un Organitza: A.teneu, Krida,
per viatjar sense bitllet i tenen treball, per tal de maximitzar les Aramateix, AJGB, Maulets,
ca comercial sota la qual ope- 4% el 2010, sobretot per la re-
en període de proves un servei rendes del capital a costa de pre- Centre Acolliment i Òmnium
ren les empreses municipals de ducció d’hores extres. En canvi,
d’avís al mòbil de la presència de caritzar encara més les condici-
transport públic de Barcelona. El la despesa salarial dels membres DIJOUS 29 MARÇ
revisors a les estacions. ons de vida de les classes popu-
seu consell d’administració està del consell d’administració va Jornada de lluita contra la
lars. Des d’aquest punt de vista, reforma laboral
format per 30 membres, gaire- pujar un 5%. Més informació:
la pujada del preu del transport
bé tots càrrecs públics. Segons t11targeta.blogspot.com DIVENDRES 13 ABRIL
És especialment preocupant és comparable a que es restés
fonts internes, que l’empresa www.incidencies.org Taula Rodona: Moviment obrer
l’opacitat en la informació sobre del salari dels obrers el cost de
no ha confirmat ni desmentit, tmb51.wordpress.com i lluita antifeixista a Gramenet,
com i en què es gasta el diner les eines que utilitzen per fer la dels anys 70 a l’actualitat
aquests membres van cobrar www.memetro.net
del contribuent: uns 603 directius seva feina.P Hora: 19.30h
230.000€ durant el 2010 en con-
Lloc: Museu Torre Balldovina
Organitza: Comissió Antifeixista
27 de Gener
DISSABTE 14 ABRIL
Consell General de Ciutat
DIUMENGE 15 ABRIL
Dinar d’autogestió LS Krida +
Assemblea LS Krida
Hora: 14h
DISSABTE 21 ABRIL
Xerrada amb Seminari
d’Economia Crítica Taifa
Hora: 19 h.
Lloc: Aramateix
Organitza: Maulets-CAJEI i AJGB
DIUMENGE 22 ABRIL
KRIDAnt per territori. Excursió
pel nou Itinerari de Natura de la
Serra de Marina