Navegant la tercera onada
                  ´
                  Angel V´zquez Hern´ndez
                         a        ...
´
Index

1       La tercera onada
El 1980, Alvin Toffler va publicar La tercera onada, llibre on exposava un
model d’evoluci...
ˆ La poblaci´ es va traslladar des de les zones rurals a les ciutats per tal
             o
  de proveir les f`briques de ...
de pocs productes. Tamb´ es van uniformitzar les idees de qu` s’ali-
                                  e                  ...
subministre de petroli i encariments sobtats. El m´n desenvolupat pren
                                                   ...
hackers a que deixessin de compartir informaci´, alguns d’ells, liderats per
                                             ...
I, en aquest context social, l’any 2006, alguns ciberactivistes suecs van
decidir resoldre la situaci´ d’abandonament pol´...
p´blic, mentre que augmenten cada dia el nombre d’internautes, aix` com les
  u                                           ...
I, de fet, desapareixen varietats: un redu¨ nombre d’empreses multinaci-
                                                 ...
2.3    La defensa dels drets civils: privacitat i llibertat
       d’expressi´
                 o
El 1976, Winslow Peck (p...
els islamistes, els independentistes irlandesos i els ecologistes.

   ˆ Tamb´ el gener de 2010, a Dinamarca, es van inter...
els partits socialdem`crates, com d’altres grups d’esquerra, tenen com a ob-
                      o
jecte principal la de...
Sou lliure de:
    ˆ Copiar, distribuir i comunicar p´blicament l’obra.
                                      u
    ˆ Fer-...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Navegant la tercera_onada-v.1.0

565 views

Published on

Traducción al catalán de "Navegando la tercera ola" sobre la naturaleza de los partidos piratas.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
565
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Navegant la tercera_onada-v.1.0

  1. 1. Navegant la tercera onada ´ Angel V´zquez Hern´ndez a a Una aproximaci´ al pensament dels partits pirata o Resum Acaben d’apar`ixer en el panorama pol´ i encara s´n descone- e ıtic o guts per a la immensa majoria. Dels partits pirata, se n’ha dit que s´no antipartits, que manquen d’ideologia, o que s´n, senzillament, apolo- o gia del robatori de la propietat privada. Tamb´ se n’ha dit que s´n e o comunistes o, com a m´ ınim, un nou tipus de partit d’esquerra. Se’ls ha comparat, tamb´, amb l’anarquisme. e ´ Es possible que alguns d’aquests corrents de pensament hagin in- flu¨ en l’origen dels partits pirata; en realitat, per`, no responen a cap ıt o d’aquestes etiquetes. Els partits pirata s´n l’expressi´ d’un nou cor- o o rent de pensament que no pot ser ent`s fora del seu marc de refer`ncia, e e que no ´s altre que la societat postindustrial. e ´ Angel V´zquez a Zafra (Badajoz), a 24 d’agost de 2010 Traducci´ al catal` (28.08.2010): Giorgio Grappa o a Revisi´: Josep S`nchez Mesegu´ o a e 1
  2. 2. ´ Index 1 La tercera onada El 1980, Alvin Toffler va publicar La tercera onada, llibre on exposava un model d’evoluci´ de la societat, segons el qual la humanitat s’havia vist o afectada per tres onades que havien provocat profundes revolucions socials: la revoluci´ agr´ o ıcola, la revoluci´ industrial i la revoluci´ inform`tica. o o a 1.1 La primera onada: la revoluci´ agr´ o ıcola La primera onada, la revoluci´ agr´ o ıcola, va comen¸ar a propagar-se pel pla- c neta fa milers d’anys i, en l’actualitat, ha abastat gaireb´ tota la humanitat. e A mesura que avan¸ava, les cultures n`mades s’anaven tornant sedent`ries i c o a van donar lloc a societats basades en l’agricultura i la ramaderia. El membres d’aquestes societats agr´ ıcoles eren, principalment, prosumi- dors: la major part del treball es destinava a la producci´ per l’autoconsum, o i nom´s alguns excedents es dedicaven al mercat. La m` d’obra estava escas- e a sament especialitzada, la major part dels treballadors podien fer el treball de qualsevol altre (eren intercanviables) i el treball es repartia entre els tre- balladors disponibles. La poblaci´ es trobava dispersa, la tecnologia emprada era de baix nivell o i l’energia necess`ria procedia, sobretot, de fonts renovables. Les fam´ a ılies 1 eren extenses i l’educaci´ de les noves generacions es realitzava en l’`mbit o a dom`stic. e 1.2 La segona onada: la revoluci´ industrial o La segona onada, la revoluci´ industrial, va comen¸ar a estendre’s pel plane- o c ta durant el segle XVIII. L’aparici´ de la m`quina de vapor i, posteriorment, o a els motors de combusti´ interna, per acabar amb l’energia nuclear, va possi- o bilitar el funcionament de grans f`briques i la distribuci´ de grans quantitats a o de mercaderies per tot el m´n, amb un cost baix per unitat fabricada i dis- o tribu¨ ıda. Aquesta producci´ en massa nom´s va ser possible gr`cies a una s`rie o e a e de profundes transformacions en les societats agr´ ıcoles de la primera onada; aix´ durant la segona onada: ı, 1 Nota del traductor: fam´ extensa: fam´ formada per tres o m´s generacions que ılia ılia e conviuen sota el mateix sostre; cal no confondre-la amb la fam´ nombrosa, formada pel ılia pare, la mare i tres o m´s fills (antigament, cinc o m´s fills). e e 2
  3. 3. ˆ La poblaci´ es va traslladar des de les zones rurals a les ciutats per tal o de proveir les f`briques de m` d’obra. a a ˆ Els obrers van deixar de ser prosumidors: llur treball es destinava ex- clusivament a produir per al mercat. Es va assignar un preu al treball de l’obrer i una altre al producte fabricat. Van apar`ixer els conceptes e de capital i de treball. Van sorgir els moviments d’esquerra per defensar els drets dels treballadors. ˆ En mercantilitzar el treball de l’obrer, es va passar de considerar que el treball assalariat era de categoria superior al treball no assalariat; amb el temps, fins i tot, es va deixar de considerar treball qualsevol ac- tivitat no remunerada. El treball dom`stic, realitzat majorit`riament e a per dones, va deixar de ser considerat un treball. L’agricultura d’auto- consum, practicada encara per molts agricultors, es va considerar una activitat pr`pia del passat i sense valor en ser comparada amb el treball o dels obrers en les f`briques, que havia esdevingut un signe de progr´s. a e Tot all` que no es podia mercantilitzar (com la biodiversitat o el patri- o moni hist`ric i art´ o ıstic, per exemple) es considerava desprove¨ de valor ıt i sacrificable pel b´ del progr´s industrial. El desenvolupament d’una e e societat va comen¸ar a ser mesurat en funci´ de la producci´ industrial. c o o ˆ Les fam´ ılies extenses de les societats agr´ıcoles tenien poca mobilitat i s’adaptaven malament a la nova societat industrial. S’hi va imposar la fam´lia nuclear : pare obrer, mare mestressa de casa, dos o tres fills. ı L’educaci´ dels fills va passar de la fam´ a l’escola, que els havia de o ılia preparar com a futurs treballadors industrials, especialment als nois (els futurs obrers, a difer`ncia de les noies que, en la major part, se- e rien considerades com a futures mestresses de casa, no necessitant la mateixa educaci´).o ˆ La tecnologia era de nivell mitj`; l’energia procedia, principalment, de a fonts no renovables, com ara el carb´, el petroli, el gas natural i l’urani. o ˆ Es va crear una cultura de masses uniforme, que rebutjava qualsevol comportament o pensament que s’apart´s de la norma. Es necessita- e va uniformitat entre els treballadors perqu` grans quantitats d’obrers e poguessin treballar de forma coordinada i sincronitzada com les peces d’una maquin`ria. Tamb´ es necessitaven grans quantitats de consu- a e midors uniformats, amb h`bits de consum orientats envers l’adquisici´ a o dels mateixos bens (facilitant, aix´ l’absorci´ de la producci´ massiva ı, o o procedent de les grans f`briques). Es consumien quantitats enormes a 3
  4. 4. de pocs productes. Tamb´ es van uniformitzar les idees de qu` s’ali- e e mentava la societat industrial: el progr´s ´s l’increment de la producci´ e e o industrial; la fam´lia ´s la fam´lia nuclear; els nens s’han d’educar a ı e ı l’escola; l’home ha de treballar en la f`brica i la seva dona, a casa, etc. a Tota aquesta uniformitzaci´ de la societat es basava en els mass me- o dia (premsa escrita, r`dio, televisi´), que eren controlats per uns pocs a o grups empresarials i que transmetien a la poblaci´ els valors que les o elits socials consideraven v`lids i convenients. a ˆ La m` d’obra es va especialitzar cada cop m´s. Es produ¨ descoor- a e ıen dinacions entre la m` d’obra oferida i les necessitats de les empreses. a Molts treballadors no trobaven feina, passant a una situaci´ de mar- o ginaci´ social en no ser ni productors (no treballaven) ni consumidors o (no tenien diners). L’opci´ de tornar a ser prosumidors no es contem- o plava en la societat industrial, que considerava que aquesta pr`ctica a perjudicava les empreses i generava productes de baixa qualitat. La segona onada encara no ha arribat a estendre’s plenament per tot el m´n. Am`rica del Nord, Europa i Jap´, per exemple, ja estan plenament o e o industrialitzats; per` una gran part del planeta continua vivint d’una agri- o cultura heretada de la primera onada, tot i que cada vegada m´s integrada e (sovint, explotada) en els circuits mercantils generats per la tercera onada. Tot i que ha estat un triomf (al menys, fins fa algunes d`cades) en l’anomenat e m´n desenvolupat, la segona onada ha fracassat estrepitosament en l’anome- o nat tercer m´n i ha generat desigualtats socials importants. Una combinaci´ o o de colonialisme, corrupci´, xoc cultural, errades en la implantaci´ de tecno- o o logies i altres factors han donat lloc a aquest frac`s. a 1.3 La tercera onada: la revoluci´ inform`tica o a La tercera onada, la revoluci´ inform`tica, es deu a la crisi del model indus- o a trial per una combinaci´ de diversos factors: o ˆ El creixement d’un sector de la poblaci´ empleat en el sector serveis: a o partir dels anys cinquanta, en algunes poblacions, aquest sector va arri- bar a superar el dels obrers o el dels agricultors i ramaders, convertint-se en el sector social m´s representatiu. El treball intel·lectual, el relaci- e onat amb la gesti´ de la informaci´, est` en auge. La informaci´ ´s, o o a oe cada cop m´s, objecte de negoci en la societat postindustrial. e ˆ La crisi energ`tica: els combustibles f`ssils amenacen amb esgotar- e o se. Durant els anys setanta, es produeixen episodis de carestia en el 4
  5. 5. subministre de petroli i encariments sobtats. El m´n desenvolupat pren o consci`ncia de la possibilitat que el petroli s’esgoti o que arribi a preus e superiors als que l’economia pot suportar, i que passar` el mateix, a abans o despr´s, amb el carb´, el gas natural i l’urani. e o ˆ La crisi mediambiental: els efectes de la industrialitzaci´ sobre el medi o ambient s´n molt forts. La degradaci´ mediambiental es fa m´s i m´s o o e e palpable amb cada nou vessament de petroli en el mar, de contaminants qu´ ımics en rius i llacs, o amb cada accident a una central nuclear. ˆ La desmassificaci´ de la societat. Els mass media passen d’estar contro- o lats per uns pocs grups empresarials, a multiplicar-se en mans d’empre- ses, organismes i associacions de tot tipus, diversificant les publicacions, els continguts i les opinions que generen en el p´blic. La desmassifi- u caci´ escapa a qualsevol tipus de control amb l’eclosi´ d’Internet i les o o xarxes distribu¨ıdes: ara, cada persona ´s un emissor potencial de con- e tinguts destinats a qualsevol altra persona. La uniformitat s’enfonsa: la societat ´s cada vegada m´s diversa. e e ˆ Reapareix el prosumidor. El faci-ho vost` mateix es posa de moda. En e els sectors industrials de la segona onada relacionats amb la informaci´, o el prosumidor ´s vist com una aut`ntica amena¸a: la cultura lliure e e c ´s combatuda per la ind´stria de continguts audiovisuals, mentre que e u el programari lliure ´s combatut per la ind´stria del programari de e u propietat. L’intercanvi de llavors de varietats agr´ıcoles tradicionals es veu amena¸at per les normes que promouen l’´s de llavors certificades c u i, especialment, les llavors patentades. Com a conseq¨`ncia de tot aix`, la producci´ industrial tradicional, ener- ue o o g`ticament costosa i mediambientalment perjudicial, es despla¸a cap a les e c regions i pa¨ ısos menys desenvolupats, essent substitu¨ en el seu paper de ıda motor econ`mic per ind´stries dels sectors electr`nic i inform`tic i per centres o u o a d’investigaci´ d’altes tecnologies. o Entre els programadors de la primera `poca d’aquestes noves empreses e inform`tiques abundaven els prosumidors. L’`tica hacker facilitava el desen- a e volupament tecnol`gic: la informaci´ es compartia, i el major est´ o o ımul per un treball ben fet era el desig de resoldre un problema tecnol`gic. Durant o l’`poca industrial, en qu` el valor de la producci´ es depositava en el maqui- e e o nari (mentre que el programari n’era un mer complement), no hi va haver cap problema; per`, amb el temps, el valor de la informaci´ va augmentar i o o el programari va comen¸ar a ser considerat com una valuosa producci´ in- c o dustrial. Quan les empreses del sector inform`tic van intentar obligar els a 5
  6. 6. hackers a que deixessin de compartir informaci´, alguns d’ells, liderats per o Richard Stallman, s’hi van rebel·lar, originant el moviment del programari lliure el 1984, el mateix any que Apple llen¸ava al mercat el primer ordina- c dor personal amb ratol´ i interf´ gr`fica d’usuari, i tamb´ el mateix any ı ıcie a e que William Gibson publicava la novel·la Neurom`ntic, una de les obres m´s a e representatives del g`nere cyberpunk. e El cyberpunk, inicialment un g`nere literari, va esdevenir un corrent cul- e tural que advertia de les conseq¨`ncies que les tecnologies de la informaci´ i ue o de la comunicaci´ podrien tenir si eren utilitzades amb finalitats de control o social. El cyberpunk, com a g`nere literari, recull la tradici´ de distopies to- e o talit`ries com ara les descrites a Un m´n feli¸ (Aldous Huxley, 1932), 1984 a o c (George Orwell, 1949) i Fahrenheit 451 (Ray Bradbury, 1953). El 1999, el film The Matrix, dels germans Wachowsky, es va convertir en una met`fora a dels m`todes de manipulaci´ i control social emprats per governs i corpora- e o cions. El cyberpunk va comen¸ar com a simple g`nere literari i cinematogr`fic, c e a i va transformar-se en un corrent de pensament a mesura que la ciutadania prenia consci`ncia que podria estar, realment, sota vigil`ncia sense saber-ho e a i sense control judicial ni de cap altre tipus, per part de l’estat. El desenvo- lupament de sistemes per espiar les comunicacions, com els nord-americans ECHELON (que, se sospita, funciona a nivell mundial) i Carnivore, l’espa- nyol SITEL o l’alemany Bayerntrojaner, entre d’altres, han fet cr´ixer la por e a un Germ` gran, tal i com el va descriure Orwell a 1984. a La fusi´ entre l’`tica hacker i la cultura cyberpunk va donar com a resultat o e un corrent ciberactivista caracteritzat per: ˆ la defensa dels prosumidors del coneixement lliure; ˆ la lluita per la desmassificaci´: es defensa la diversitat social en contra o de la uniformitat; es defensa el dret a ser, pensar i actuar de manera diferent; ˆ la protecci´ de drets fonamentals, com ara la privacitat i la llibertat o d’expressi´, davant dels intents de control realitzats per part de governs o i corporacions empresarials. Amb el temps, aquest corrent ciberactivista es va conscienciar de la ne- cessitat d’alguns canvis en el sistema pol´ perqu` els votants poguessin ıtic e defensar llurs drets en les urnes. Sorgien peticions com ara l’establiment de sistemes basats en llistes obertes, i s’expandia el convenciment que els partits pol´ıtics existents ignoraven les reclamacions dels ciberactivistes o es negaven a defensar-les, de manera que se sentien orfes de representaci´ pol´ o ıtica insti- tucional. 6
  7. 7. I, en aquest context social, l’any 2006, alguns ciberactivistes suecs van decidir resoldre la situaci´ d’abandonament pol´ creant llur propi partit: o ıtic el Piratpartiet, exemple que va ser seguit per la creaci´ de partits pirata en o els cinc continents. 2 Qu` s´n i qu` no s´n els partits pirata e o e o Resta clar, com acabem de veure, que els partits pirata s´n una conseq¨`ncia o ue (i, al mateix temps, un element impulsor) de l’expansi´ de la tercera onada. o Formen part de les forces que Alvin Toffler va anomenar tecnorebels. Si se’n cerqu´s una definici´ senzilla, caldria dir que els partits pirata s´n els partits e o o que lluiten per la desmassificaci´ de la societat, la defensa dels drets dels o prosumidors i, en general, la defensa dels drets civils, dins i fora de la xarxa. 2.1 La desmassificaci´, la neutralitat de la xarxa i l’es- o cletxa digital La desmassificaci´ de la societat va ser descrita en el model de “La llarga cua” o per Chris Anderson l’any 2004. L’article de n’Anderson (publicat inicialment a la revista Wired ) descrivia un model de negoci molt diferent al tradicional model industrial basat en economia d’escala. Mentre que el model industrial basava la seva rendibilitat en la producci´ de grans tirades d’uns pocs pro- o ductes (amb la conseg¨ent reducci´ de costos fixos per unitat i minimitzaci´, u o o aix´ del preu de venda), el model de la llarga cua proposava (i aix´ funcionen ı, ı empreses com Amazon) la producci´ de petites tirades de gran quantitat de o productes: el resultat n’era la venda de gran quantitat d’articles, permetent, al mateix temps, una gran diversitat en el cat`leg.a N’Anderson va anomenar cap el sector explotat pel model industrial de la segona onada: un nombre redu¨ de refer`ncies que registraven una alta ıt e xifra de vendes. La llarga cua estaria formada per aqueix extens cat`leg a que registrava un nombre baix de vendes per unitat, per` un nombre alt de o vendes en conjunt. El model no ´s solament aplicable al comer¸: tamb´ ho e c e ´s, per exemple, a ideologies, modes, h`bits, etc. e a Les empreses de la segona onada necessiten mantenir la uniformitat dels consumidors potencials per tal de mantenir alta la xifra de vendes del cap. D’aquesta necessitat en sorgeix una altra: la de mantenir la centralitzaci´ de o les comunicacions, possible unicament amb el control dels mass media, com ´ la premsa, la r`dio i la televisi´. Per` el p´blic est` fugint dels mass media a o o u a cap als social media: r`dio, televisi´ i premsa escrita tenen cada cop menys a o 7
  8. 8. p´blic, mentre que augmenten cada dia el nombre d’internautes, aix` com les u ı hores que aquests dediquen a la navegaci´. o La resposta dels mass media ha passat, passa i passar` per diverses es- a trat`gies. Han intentat traslladar llurs models de negoci a la xarxa: distribu- e ci´ de continguts a pagament o sostinguts per publicitat, trobant-se amb la o sorpresa que gaireb´ no podien competir amb altres emissors de continguts e de baix pressupost. Emprant diversos recursos (acords amb les operadores, intents de modificaci´ de les lleis, etc.), han intentat obtenir un tracte pre- o ferencial davant de competidors de menor entitat, el qu` constituiria una e violaci´ del principi de neutralitat de la xarxa. La neutralitat de la xarxa o s’ha convertit, en els darrers temps, en una de les banderes defensades pels partits pirata: si la neutralitat de la xarxa cau, la societat tornar` a la uni- a formitzaci´, a la repressi´ de la diversitat de pensament, al consum massiu o o dels productes d’unes poques empreses encimbellades per la publicitat. Perqu` aquesta lluita sigui possible, per`, cal guanyar-ne un altra, abans: e o l’anul·laci´ de l’escletxa digital. Encara s´n molts els ciutadans i ciutada- o o nes que no tenen acc´s a Internet, sigui perqu` els operadors no considerin e e econ`micament rendible donar la cobertura adequada a determinades zones o (aquelles amb poblaci´ dispersa), sigui perqu` el cost dels ordinadors i de o e la connexi´ a la xarxa resulti massa elevat per als sectors m´s desafavorits o e de la poblaci´, o perqu` cal una formaci´ pr`via (alfabetitzaci´ digital) per o e o e o accedir a la xarxa. Defensors de les empreses de la segona onada han arribat a criticar l’expansi´ de l’acc´s a Internet per considerar-la una amena¸a. o e c 2.2 La defensa del prosumidor Els prosumidors de la primera onada encara sobreviuen a les zones rurals, tot i que llur activitat ´s, ara, complement`ria d’activitats professionals re- e a munerades. Tanmateix, durant les crisis econ`miques, on abunda el temps o lliure i escasseja el treball remunerat, la producci´ per a l’autoconsum ha o suposat un alleujament per a moltes fam´ ılies. Fins i tot en temps de bonan¸a econ`mica hi ha una important producci´ c o o d’aliments (carn, ous, llet, fruites, verdures, etc.) en horts tradicionals que, en no poder destinar-se al mercat (no ´s il·legal produir-los; la venda, per`, e o exigeix una s`rie de requisits que la major part dels horticultors no poden e o no volen permetre’s) sol regalar-se a familiars, ve¨ i amics, que solen, ıns al seu torn, correspondre amb regals similars. La qualitat dels aliments intercanviats sol superar, i molt, la dels aliments disponibles en el mercat convencional. Els horticultors no nom´s intercanvien aliments, sin´ tamb´ e o e llavors o plantes, cosa que contribueix al manteniment de varietats aut`ctones o que, si no fos aix´ desapareixerien. ı, 8
  9. 9. I, de fet, desapareixen varietats: un redu¨ nombre d’empreses multinaci- ıt onals ostenta els drets de bona part de les llavors m´s conreades que, a poc e a poc, van despla¸ant les varietats aut`ctones fins a fer-les desapar`ixer. Un c o e cop han desaparegut les varietats aut`ctones, els agricultors es veuen for¸ats o c a conrear les llavors d’aquestes empreses. Aquestes llavors, per`, a m´s del o e preu, tenen altres caracter´ ıstiques poc desitjades per a l’agricultor: sol estar- ne prohibida la reproducci´ (en alguns casos no ´s que estigui prohibida: ´s o e e que s’ha aconseguit que sigui impossible), l’intercanvi amb altres agricultors, aix´ com l’intercanvi de plantes. Els agricultors, aix´ esdevenen obrers que ı ı, treballen per a l’empresa que els ven les llavors. Als prosumidors de la primera onada, els llauradors, se’ls han afegit els prosumidors de la tercera onada: els usuaris i els desenvolupadors de progra- mari lliure i de cultura lliure. De manera similar als llauradors, els prosu- midors de la tercera onada desenvolupen i intercanvien programari, textos, m´sica, v´ u ıdeos... enriquint-se tots en el proc´s. Sovint, aquest intercan- e vi d’idees ´s explicat de forma senzilla amb una citaci´ de George Bernard e o Shaw: Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, aleshores, tant tu com jo continuarem tenint una poma. Per` si tu tens una idea i jo tinc o una idea i les intercanviem, aleshores, tots dos tindrem dues idees. I, de la mateixa manera que ha passat amb els llauradors, les empreses de la segona onada han fet el possible per evitar aquest intercanvi, que ha arribat a ser condemnat p´blicament com un atemptat contra l’economia. u Tanmateix, ni la ind´stria del programari ni la ind´stria de continguts han u u pogut aturar els prosumidors d’Internet. De fet, va ser aquesta lluita la que va originar la formaci´ del primer partit pirata del m´n, el Piratpartiet suec, o o el 2006. Quatre anys despr´s de la fundaci´ del Piratpartiet, una multitud e o de partits pirata ha sorgit per tot el m´n seguint l’exemple del suec. o En realitat, els abusos comesos en nom de la mal anomenada propietat in- tel·lectual (pot ning´ ser propietari d’una idea que est` en la ment de moltes u a persones? significa aix` que el titular d’aquella propietat pot exercir drets o sobre les ments d’aquestes persones, sobre llurs idees? s´n les idees d’aques- o tes persones, tamb´, propietat d’aquella?) abasten no nom´s l’agricultura, e e el programari o la cultura: el desenvolupament de nous medicaments, l’en- ginyeria i d’altres sectors necessiten una regulaci´ de les patents, llic`ncies o e i diversos sistemes d’explotaci´ dels drets de llurs creadors, que, despr´s de o e tot, s’han basat, per a llurs treballs, en coneixements que eren de domini p´blic. u 9
  10. 10. 2.3 La defensa dels drets civils: privacitat i llibertat d’expressi´ o El 1976, Winslow Peck (possible pseud`nim de Perry Fellwock), exempleat o de la NSA, va revelar l’exist`ncia d’un sistema nord-americ` per intercep- e a tar comunicacions que estava essent emprat a Alemanya. La pista de Peck desapareix aquell mateix any, encara que, segons Wikileaks, podria trobar- se actualment a Washington. El 2001, el Parlament Europeu va arribar a la conclusi´ que existeix un sistema per interceptar les comunicacions a ni- o vell mundial, dedicat a interceptar, com a m´nim, comunicacions privades i ı comercials, i no militars. Se sap molt poc d’aquest sistema, conegut popular- ment com ECHELON, tot i que sembla que tindria capacitat per interceptar comunicacions en tot el m´n; en la seva construcci´ estarien implicats els o o Estats Units d’Am`rica, Regne Unit, Canad`, Austr`lia i Nova Zelanda, tot e a a i que altres pa¨ (com Espanya, per exemple) podrien haver-lo utilitzat. ısos Durant l’administraci´ Clinton, l’FBI va comen¸ar a emprar el sistema o c Carnivore per interceptar comunicacions a Internet. Actualment, Carnivore ha estat substitu¨ per NarusInsight. ıt El 2001, el govern de Jos´ Mar´ Aznar va destinar 300.000.000 de pessetes e ıa a la creaci´ del Sistema Integral de Interceptaci´n de las Comunicaciones o o Electr´nicas (SITEL). El 2007, el govern de Jos´ Luis Rodr´ o e ıguez Zapatero va destinar 854.400 euros per engegar-lo. SITEL ha estat denunciat als tribunals per la sospita que podria ser utilitzat sense control judicial. El setembre de 2008, el Piratenpartei alemany denunciava que els domi- cilis d’alguns dels seus militants havien estat registrats per la policia, qui els havia confiscat material inform`tic. Piratenpartei atribu¨ els registres a ıa a la den´ncia, per part dels pirates alemanys, que el govern estava emprant u troians per espiar els ciutadans. En desembre d’aquell mateix any, la c`mera a alta alemanya aprovava l’´s d’aquests recursos, fins i tot fora d’Alemanya, i, u en cas d’urg`ncia, sense ni tan sols autoritzaci´ judicial pr`via. e o e Casos aix´ s´n nom´s alguns exemples que posen de relleu els perills que ı o e corre el nostre dret a la privacitat en les comunicacions. L’espionatge no nom´s serveix per detenir criminals: sense control judicial, pot ser una eina e que atorgui avantatges a unes empreses sobre llurs competidors, o que servei- xi per extorsionar opositors pol´ ıtics, l´ ıders sindicals, ecologistes o qualsevol altres tipus d’activistes. En relaci´ amb aix`, caldria aclarir que, fins i tot sota control judicial, hi o o ha dubtes sobre la legitimitat de determinades activitats de vigil`ncia: a ˆ En gener de 2010, el diari The Guardian publicava que el Ministeri de Just´ brit`nic considerava extremistes els membres d’extrema dreta, ıcia a 10
  11. 11. els islamistes, els independentistes irlandesos i els ecologistes. ˆ Tamb´ el gener de 2010, a Dinamarca, es van intervenir els tel`fons de e e Greenpeace amb motiu de la Cimera de Copenhague. ˆ A finals de mar¸ de 2010, la UE, en el document Instrument for compi- c ling data and information on violent radicalisation processes, a l’annex I, inclou entre les ideologies i missatges que donen suport a la radica- litzaci´ violenta grups d’extrema dreta/esquerra, islamistes, naciona- o listes, antiglobalitzaci´, etc. Aquest document ha estat proposat per la o UE com a instrument per la lluita antiterrorista. ˆ El juny de 2010, la UE va aprovar, com a instrument en la lluita contra la pedof´lia, la retenci´ d’informaci´ de les cerques de qualsevol tipus ı o o realitzades pels ciutadans. De fet, el governs no toleren gaire b´ els activistes que denuncien all` e o que els governs no volen fer p´blic. La publicaci´ per Wikileaks de 76.000 u o documents secrets sobre la guerra d’Afganistan ha desfermat una tempesta sobre el fundador d’aquesta web, Julian Assange, que ha rebut amenaces i falses acusacions de tota mena. El Piratpartiet suec li ha oferit d’allotjar Wikileaks al parlament suec si aconsegueix representaci´ en les pr`ximes o o eleccions. Els partits pirata estan en contra de tota forma de censura. 2.4 Qu` no s´n els partits pirata e o Els partits pirata no s´n antipartits. S´n partits pol´ o o ıtics en el sentit actual del terme, inscrits en els mateixos registres de partits que els partits amb representaci´ institucional; aspiren a presentar-se, es presenten i, de vegades, o guanyen, a les mateixes eleccions que els altres partits pol´ ıtics. De fet, ja hi ha diversos partits pirata amb representaci´ institucional, fins i tot al o Parlament Europeu, on, actualment, hi ha dos eurodiputats del Piratpartiet: Christian Engstr¨m i Amelia Andersdotter. o Els partits pirata no s´n partits sense ideologia. Aquest document ho o demostra. Els partits pirata no fan apologia del robatori. No pretenen violar cap llei: nom´s canviar-la. e Els partits pirata no s´n comunistes. S’ha dit que els partits pirata pro- o mouen la supressi´ de la propietat privada, per` aix` no ´s veritat. No s´n, o o o e o tampoc, socialistes, ja que en cap moment han demanat la propietat p´blica u dels mitjans de producci´. Tampoc no s´n partits socialdem`crates, ja que o o o 11
  12. 12. els partits socialdem`crates, com d’altres grups d’esquerra, tenen com a ob- o jecte principal la defensa dels drets de l’obrer dins del model industrial de la segona onada: els partits pirata tenen com a objectius defensar el prosumidor en el model postindustrial de la tercera onada (poden semblar similars, per` o no s´n el mateix: alguns socialdem`crates han arribat a enfrontar-se amb els o o prosumidors, cosa impensable per a un pirata). Els partits pirates no s´n anarquistes, ja que no han demanat l’abolici´ o o de l’estat. Els partits pirates no s´n liberals, ja que no s’han pronunciat sobre les o idees del liberalisme econ`mic, com ara la reducci´ dels impostos, l’eliminaci´ o o o de subsidis o la reducci´ de la mida de les administracions p´bliques. o u Els partits pirata no s´n democratacristians, ja que no tenen referents o morals basats en el cristianisme ni en cap altra religi´. o 3 Es fusionaran els partits pirata amb uns altres partits postindustrials? De moment, no: quin sentit tindria? La societat postindustrial ´s una soci- e etat diversa, no una societat uniforme: en el futur, si el sistema de partits continua existint, exigir` la possibilitat de triar entre un ventall m´s ample a e d’opcions pol´ ıtiques diverses. Fusionar partits postindustrials per obtenir for- ces majors restaria diversitat a l’ecosistema pol´ i seria, d’alguna manera, ıtic una tra¨ o a les idees actuals dels partits pirata. ıci´ Una cosa ben diferent seria establir aliances amb altres grups, o col·laborar- hi puntualment per aconseguir objectius concrets: els partits pirata procedei- xen de la mateixa cultura col·laborativa que ha generat el programari lliure i la cultura lliure. Tenen m´s tend`ncia a col·laborar que a competir, sempre, e e ´s clar, en relaci´ amb altres grups amb el mateix tarann` col·laboratiu. Pro- e o a bablement, l’escenari futur m´s habitual per a partits postindustrials sigui la e col·laboraci´ amb associacions de tota mena i ciutadans a t´ individual, en o ıtol grups de treball amb estructura de xarxa distribu¨ ıda, en una relaci´ d’igual- o tat inter pares. El temps ho dir`; per`, participin com participin (aliances, a o coalicions, grups de treball, xarxes, o qualsevol altre tipus de col·laboraci´),o els partits pirata mantindran, probablement, la pr`pia personalitat dins del o col·lectiu. e ´ ”Navegant la tercera onada“ ´s una obra publicada per Angel V´zquez Hern´ndez sota a a una Llic`ncia Creative Commons Reconeixement-Compartir sota la mateixa llic`ncia 3.0 e e Espanya.This license is acceptable for Free Cultural Works. 12
  13. 13. Sou lliure de: ˆ Copiar, distribuir i comunicar p´blicament l’obra. u ˆ Fer-ne obres derivades. Sota les seg¨ ents condicions: u ˆ Reconeixement. Heu de recon`ixer els cr`dits de l’obra de la manera especificada e e per l’autor o el llicenciador (per` no d’una manera que suggereixi que us donen o suport o rebeu suport per l’´s que feu l’obra). u ˆ Compartir sota la mateixa llic`ncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, e o en genereu obres derivades, nom´s podeu distribuir l’obra generada amb una e llic`ncia id`ntica a aquesta, una de similar o una de compatible. e e ˆ Quan reutilitzeu o distribu¨ l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llic`ncia ıu e de l’obra. ˆ Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perm´ del titular dels ıs drets d’autor. ˆ Els drets morals de l’autor no queden afectats de cap manera per la llic`ncia. e Els drets derivats d’usos leg´ ıtims o altres limitacions reconegudes per llei no es veuen afectades pel que s’ha expressat m´s amunt. e Aix` ´s un resum f`cilment llegible del text legal (la llic`ncia completa) disponible en els oe a e u a a ` idiomes seg¨ents: Catal`, Castell`, Euscar i Gallec. 13

×